La Franja

La dificultat de ser una frontissa

>> L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) se sent menystinguda pel Govern d’Aragó. Li ha deixat a “zero” totes les subvencions i li fa el buit quan convida representants del govern de Catalunya als actes, de cultura i llengua, que organitza. Ho ha explicat el José Miguel Gràcia al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que contextualitza els fets en la situació econòmica i el procés polític obert Catalunya.

Descarregueu l’entrevista a través d’aquest enllaç:
http://www.andorradifusio.ad/media/entrevista-any-desideri-lombarte#.UtVwAoZ9wJ4.twitter

facebook.com/estiralallengua

@estiralallengua

“Si abans teníem dificultats, ara pot ser que en tinguem una mica més”. Així valora José Miguel Gràcia, l’afectació del debat de la sobirania de Catalunya sobre l’activitat cultural en català a la Franja de Ponent, un territori que fa de frontissa. Gràcia, bloguer de referència del territori, ho viu de prop com a portaveu de l’Associació Cultural del Matarranya. Això sí, constata dos fets empírics. El primer: “A tots els actes que hem fet sobre la llengua on han assistit autoritats o algun representant de Catalunya, tots, actes culturals i de la llengua, no hi ha assistit cap representant del Govern d’Aragó”. El segon, sobre les subvencions: “Ens les han negat totes; les poques que teníem estan a zero”. Això sí, immediatament afegeix: “Això no vol dir que nosaltres no lluitem igual o més”.

Tot això, pel que fa al Govern d’Aragó. Perquè Gràcia de seguida recorda que la Diputació de Terol subvenciona l’edició anual d’un llibre de l’entitat en català i que hi ha molt bona relació amb la Comarca del Matarranya i amb “molts alcaldes”, sense obviar que la majoria són del Partit Aragonès (PAR) o del Partit Popular (PP), les dues formacions que van impulsar la Llei de llengües de l’Aragó que anomena LAPAO el català. Però a la comarca no tot són flors i violes pel que fa al català. El portaveu de l’ASCUMA s’ha referit a l’aparició de diverses pintades a Vall-de-roures amb el lema “Yo parlo chapurriau”, que és com molts franjolins anomenen el català que parlen. Unes pintades, ja sigui per treure ferro al debat del LAPAO, per desmarcar-se’n o per crear més polèmica. La seva resposta és que “aquest esperit contra el català, de rebuig contra el nom, hi ha estat sempre i ara una miqueta més”. I que no s’hi ha de donar gaire importància.

ANY DESIDERI LOMBARTE

Totes aquestes reflexions han sorgit a propòsit de parlar de l’assemblea extraordinària que l’associació matarranyenca ha fet el 29 de desembre a Calaceit. L’objectiu, fer balanç de l’any 2013 però sobretot, projectar l’acció del 2014. El president va remarcar la voluntat d’estar presents, més que mai, a tots els actes relacionats amb la llengua catalana que es facin arreu dels Països Catalans. Però, per damunt de tot, els esforços se centraran en homenatjar l’escriptor de Pena-roja Desideri Lombarte coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort.

José Miguel Gràcia explica que és una figura molt coneguda a la comarca i “més conegut en terres de parla catalana catalanes que a l’Aragó de parla castellana”, per bé que l’Institut d’Estudis Terolencs ha finançat la publicació d’algun llibre seu a través de l’ASCUMA. Malgrat que Lombarte va estudiar a Alcanyís (Terol) i als dinou anys es va instal·lar a Barcelona, la seva obra mostra un punt de vista molt matarranyenc. De fet, tota la producció literària la concentra en nou anys, a partir de la dècada dels setanta, quan per motius de salut deixa de treballar i comença una vida molt a cavall de la ciutat comtal i el mas Molinar de Pena-Roja. “Lo més important de tot jo crec que és l’obra poètica”, destaca Gràcia. Però també va fer teatre, narrativa i investigació.

Per recordar Desideri Lombarte, l’ASCUMA li dedicarà els dos suplements anuals, Styli locus, de la revista Temps de Franja, “amb col·laboracions inèdites d’autors del Matarranya”; es presentarà a diferents pobles l’última novel·la que va publicar, Les aventures del sastre Roc d’Arça; se li dedicarà la Trobada Cultural del Matarranya del 2014 i es farà a la seva població natal; hi haurà actuacions musicals, lectures d’obres seves en col·laboració amb artistes de la comarca; etc. I la cirereta del pastís seria obtenir els fons suficients per reeditar l’obra, “exhaurida des de fa molt temps”, Ataüllar el  món des del Molinar. I aquí és on l’ASCUMA troba a faltar la complicitat que dèiem al principi, segons José Miguel Gràcia: “El més dolent és que el Govern d’Aragó està tancat a tot i no obtindrem cap solució”. Però no es donen per rendits i picaran tantes portes com calgui: la de l’Institut Ramon Muntaner, la de la Comarca del Matarranya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs…

Qui sóc? | Ua1 Lleida 104.5 FM.

“I llavors Déu digué a Moisès: —jo sóc el qui sóc”. Tot un autèntic embolic traduït de l’hebreu que va ser parodiat no recordo per qui amb allò de “jo sóc el qui sóc, però no hi sóc gaire”. D’altra banda, una de les nostres principals icones nacionals, el Crist en maiestas domini de Sant Climent de Taüll, en el llibre obert que sosté amb la seua mà esquerra, assevera rotundament: “ego sum lux mundi”. Hi ha, al llarg de la història, altres afirmacions no menys contundents, des del “cogito, ergo sum” de Descartes al “yo soy yo y mi circumstancia” d’Ortega y Gasset. Més críptic resulta encara el poeta valencià del segle XVI Joan Timoneda: “só qui só, que no só jo / puix d’amor mudat me só”, més o menys coetani del vers de Teresa de Ávila, “vivo sin vivir en mi”, que també déu n’hi do. Però els homenets i donetes de la nostra època encara són més opacs quan ens disparen, a boca de canó, allò tan suat de “jo sóc com sóc”, que sembla justificar qualsevol comportament extravagant, arbitrari o fins i tot asocial. Per no parlar del màxim grau de l’ambigüitat, blocant fins i tot de qualsevol possibilitat de comunicació, que es produeix quan algú truca per telèfon (o a l’intèrfon) i s’identifica amb un convençut “que no em coneixes? Sóc jo!”.

Res per a escandalitzar-se. Al capdavall, encara és més críptic i ambigu el nostre estatut d’autonomia, que diu en el seu preàmbul que “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.”. És a dir i en definitiva: que som i serem.

Ramon Sistac
Professor de Dialectologia de la Universitat de Lleida i delegat a Lleida de l’Institut d’Estudis Catalans

– See more at: http://www.ua1.cat/noticies/qui-s%C3%B3c#sthash.5drI03G6.dpuf

Primers premis literaris de la Llibreria Serret | Lo Finestró.

Amb motiu del seu trentè aniversari, la Llibreria Serret de Vall-de-roures ha programat els primers premis literaris, els quals es distribuiran en quatre modalitats:

 a)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua catalana.

b)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua castellana.

c)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua aragonesa

d)     Premi al millor Àlbum il·lustrat Infantil Rural en català , castellà o anglès.

El termini per lliurà els originals finalitzarà el 23 d’abril i el 30 d’agost s’atorgaran els premis.

Veure informació completa Els primers Premis Llibreria Serret 2014

Presentació de l’any Desideri Lombarte | Lo finestró del Gràcia.

Presentació de l’any Desideri Lombarte

Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.

A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:

 a) La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.

b) Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça  a diferents llocs de la Franja i més enllà.

c) L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració  amb l’Ajuntament i l’associació de joves.

d) Hi ha previstes també actuacions musicals.

e) La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça  i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.

f) Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.

g) Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.

I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.

De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.                                                                             

                                                                              Associació Cultural del Matarranya

Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.

Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.

El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.

Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica  i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle—  publicaren la majoria de les seues obres.

 Obra poètica

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.

 Teatre

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.

 Narrativa

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)

Investigació

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.

Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i  el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002).  El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.

Llibreria Serret pose en marxa el primer certamen de narrativa rural | Comarques Nord.

La Llibreria Serret de Vall-de-roures ha declarat el primer ‘Concurs literari de narrativa rural’, un certamen obert a novel·les i assajos inèdits bé siguen escrits en català, castellà o aragonès. Les persones interessades en participar en este concurs ho podran fer fins al dia de Sant Jordi -23 d’abril- i el jurat fallarà el pròxim 30 d’agost, quan es viurà una autèntica festa de la literatura rural al territori. Este concurs estarà complementat per un recorregut literari per la Terra Alta, un certamen poètic a Beseit i l’acollida de diversos certàmens a Vall-de-roures, tot això previst l’últim cap de setmana d’agost.

Octavio Serret, propietari de la Llibreria Serret de Vall-de-roures, va concretar que “el premi de la Llibreria Serret serà un premi diferent. No n’hi ha cap d’igual. Estem parlant d’un premi de narrativa rural, premiant la millor novel·la i el millor assaig inèdits en narrativa rural”. Serret va afegir que “ens agradaria que participés tota aquella gent que tingui ganes i que vulgui parlar de territori”. La data límit per a presentar propostes serà el 23 d’abril, tot i que de cara al mes de març es presentarà el jurat, que preveu que sigui de luxe. Entre ells, reconeguts escriptors que han passat estos mesos pel Matarranya.

Es premiarà la narrativa rural en català, castellà i en aragonès, les tres llengües d’Aragó, però hi haurà altres certàmens literaris. Octavio Serret va destacar que “no només reconeixerem assaig i novel·la, sinó que també premiarem el millor conte infantil -de 0 a 8 anys- i que publicarà l’editorial Joventut”. També trobarem certamen poètic a Beseit de cara al 29 d’agost. “Premiarem el millor poemari”, va recalcar Serret. Hi ha prevista una altra modalitat a concurs. “Tindrem un premi audiovisual”, associat també amb el món de les lletres i la descripció poètica.

Quant a les bases dels concursos literaris, Octavio Serret va apuntar que “estem acabant de perfilar-les. Tenim unes bases anteriors que perfectament es poden aplicar, perquè són unes bases associades a la narrativa i l’assaig. Pròximament les redefinirem i ho publicarem al nostre bloc”. Des de la Llibreria Serret, el seu propietari va dir que “m’agradaria sobretot que este premi el pogueren aprofitar els amants de l’escriptura i la literatura del territori i que tinguin interès en veure publicades les seues obres”. Octavio Serret va sentenciar que el ‘Concurs literari de narrativa rural’ es repetirà any rere any.

Associació Ascuma.

▶ Amics treballadors a l’Escola de Ginestar – YouTube.

Lipdub preparat pels xiquets i xiquetes de l’escola de Ginestar. La cançó és una adaptació musical del poema «Amics Treballadors» de Desideri Lombarte i Arrufat arranjada i interpretada per Xeic, un grup originari de les terres de l’Ebre.

URV activ@ – diari digital.

Conferència de Javier Giralt sobre la llengua catalana a Albelda | Lo finestró del Gràcia.

A la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, el passat dia 12 de desembre, a les 19 hores, Javier Giralt, profesor titular de Filología Catalana del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universidad de Zaragoza. va impartir la conferència “La llengua catalana en arxius aragonesos: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI”. Cal dir que el títol de la conferència no era altre que el del llibre que recentment ha publicat Javier Giralt, per tant, el contingut de la conferència el concentrà en un il·lustratiu i entenedor  resum del llibre.

En primer lloc va intervenir el filòleg mequinensà, Hèctor Moret, presentant el conferenciant en parlar de la seua activitat professional i dels seus treballs i publicacions.

El llibre de Giralt recull l’estudi dels arxius del protocol del notari d’Albelda de 1541 a 1582. Els documents estudiats corresponen a testaments, capitulacions matrimonials, inventaris i requeriments, fonamentalment. Com a norma general, els escrits de la mà del notari estan en llatí o castellà, cosa lògica perquè el notari seria de Saragossa, però els corresponents als oficials de la notaria, les notes adjuntes d’esborranys i anotacions ens llocs fora de la notaria, normalment ho estan en català. Després de parlar dels trets dialectals i col·loquials del català d’Albelda dels segle XVI, el resum final de la conferència i del llibre el va fer el propi Giralt així: a) són textos produïts en una àrea perifèrica de l’àmbit catalanoparlant; b) són textos redactats en plena decadència de l’ús oficial del català; c) demostren que a mitjans segle XVI encara s’usava el català escrit en terres aragoneses; i d) demostren que la llengua catalana fou (i és) l’autòctona a la Franja d’Aragó.

Després d’un ampli torn de preguntes va concloure l’acte.

Conferència de Javier Giralt sobre la llengua catalana d’Albelda | Lo finestró del Gràcia.

El pròxim dijous dia 12, a l’Institut d’Estudis Catalans, Javier Giralt conferenciarà sobre “La llengua catalana: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI”. Intervendrà també Hèctor Moret.

Dijous 12 de desembre de 2013

Conferència: «La llengua catalana en arxius aragonesos: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI»

La conferència serà a càrrec de Javier Giralt, de la Universitat de Saragossa.

Lloc: Sala Pi i Sunyer de l’IEC

Hora: 19 hores

Organitza: Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC)

O tractamiento d’as luengas ye estau a soben obchecto de polemica en ista feria y iste anyo no iba a estar-ne menos. D’una man sí que se recupera en o cartel o nombre d’a feria en aragonés, catalán y castellano, lo que yera cutiano, pero que en o cartel d’a edición pasada heba desapareixiu. D’atra, a Institución Ferial de Monzón ha incluyiu as presentacions d’os libros de asociacions contra o catalán, como Lo Timó y Amics de Fraga, en o “Diya d’a luenga aragonesa” (o sabado 7), chusto contino d’as que ferán Rolde d’Estudios Aragoneses, Gara d’edizions y Consello d’a Fabla. A polemica por a presencia d’a FACAO y as suyas asociacions en a Feria vien de luen y qualques editorials y asociacions han protestau a soben por iste afer, mesmo plegando a procedimientos chudicials.

Més informació: A Feria d’o Libro aragonés de Monzón celebra a suya XIX edición | Arredol.

Óscar Latas, premio de narración del Concurso “O reino d”os mallos”.