Skip to content

Archive

Category: Literatura

Primers premis literaris de la Llibreria Serret | Lo Finestró.

Llibreria Serret 2

Amb motiu del seu trentè aniversari, la Llibreria Serret de Vall-de-roures ha programat els primers premis literaris, els quals es distribuiran en quatre modalitats:

 a)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua catalana.

b)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua castellana.

c)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua aragonesa

d)     Premi al millor Àlbum il·lustrat Infantil Rural en català , castellà o anglès.

El termini per lliurà els originals finalitzarà el 23 d’abril i el 30 d’agost s’atorgaran els premis.

Veure informació completa Els primers Premis Llibreria Serret 2014

Presentació de l’any Desideri Lombarte | Lo finestró del Gràcia.

Presentació de l’any Desideri Lombarte

 

 

Any Desideri 1 R

 

Any Desideri 3

 

Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.

 

A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:

 

 a) La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.

 

b) Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça  a diferents llocs de la Franja i més enllà.

 

c) L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració  amb l’Ajuntament i l’associació de joves.

 

d) Hi ha previstes també actuacions musicals.

 

e) La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça  i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.

 

f) Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.

 

g) Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.

 

I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.

 

De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.                                                                             

 

Any Desideri 4                                                                              Associació Cultural del Matarranya

 

Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.

 

Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.

 

Any Desideri 2El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.

 

Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica  i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle—  publicaren la majoria de les seues obres.

 

 Obra poètica

 

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.

 

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.

 

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.

 

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.

 

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.

 

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.

 

 Teatre

 

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.

 

 Narrativa

 

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.

 

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)

 

Investigació

 

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.

 

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.

 

Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i  el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002).  El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.

 

                                                                 

 

Llibreria Serret pose en marxa el primer certamen de narrativa rural | Comarques Nord.

comarquesnord.cat . Vall-de-roures . divendres, 27 de desembre . Deixa un comentari
Etiquetes: , , ,

La Llibreria Serret de Vall-de-roures ha declarat el primer ‘Concurs literari de narrativa rural’, un certamen obert a novel·les i assajos inèdits bé siguen escrits en català, castellà o aragonès. Les persones interessades en participar en este concurs ho podran fer fins al dia de Sant Jordi -23 d’abril- i el jurat fallarà el pròxim 30 d’agost, quan es viurà una autèntica festa de la literatura rural al territori. Este concurs estarà complementat per un recorregut literari per la Terra Alta, un certamen poètic a Beseit i l’acollida de diversos certàmens a Vall-de-roures, tot això previst l’últim cap de setmana d’agost.

Octavio Serret, propietari de la Llibreria Serret de Vall-de-roures, va concretar que “el premi de la Llibreria Serret serà un premi diferent. No n’hi ha cap d’igual. Estem parlant d’un premi de narrativa rural, premiant la millor novel·la i el millor assaig inèdits en narrativa rural”. Serret va afegir que “ens agradaria que participés tota aquella gent que tingui ganes i que vulgui parlar de territori”. La data límit per a presentar propostes serà el 23 d’abril, tot i que de cara al mes de març es presentarà el jurat, que preveu que sigui de luxe. Entre ells, reconeguts escriptors que han passat estos mesos pel Matarranya.

Es premiarà la narrativa rural en català, castellà i en aragonès, les tres llengües d’Aragó, però hi haurà altres certàmens literaris. Octavio Serret va destacar que “no només reconeixerem assaig i novel·la, sinó que també premiarem el millor conte infantil -de 0 a 8 anys- i que publicarà l’editorial Joventut”. També trobarem certamen poètic a Beseit de cara al 29 d’agost. “Premiarem el millor poemari”, va recalcar Serret. Hi ha prevista una altra modalitat a concurs. “Tindrem un premi audiovisual”, associat també amb el món de les lletres i la descripció poètica.

Quant a les bases dels concursos literaris, Octavio Serret va apuntar que “estem acabant de perfilar-les. Tenim unes bases anteriors que perfectament es poden aplicar, perquè són unes bases associades a la narrativa i l’assaig. Pròximament les redefinirem i ho publicarem al nostre bloc”. Des de la Llibreria Serret, el seu propietari va dir que “m’agradaria sobretot que este premi el pogueren aprofitar els amants de l’escriptura i la literatura del territori i que tinguin interès en veure publicades les seues obres”. Octavio Serret va sentenciar que el ‘Concurs literari de narrativa rural’ es repetirà any rere any.

Associació Ascuma.

Els nous socis de l’any 2014 rebran aquestes tres publicacions amb motiu de l’Any Desideri Lombarte i del 25è. aniversari d’ASCUMA.
FotoFotoFoto

▶ Amics treballadors a l’Escola de Ginestar – YouTube.

Lipdub preparat pels xiquets i xiquetes de l’escola de Ginestar. La cançó és una adaptació musical del poema «Amics Treballadors» de Desideri Lombarte i Arrufat arranjada i interpretada per Xeic, un grup originari de les terres de l’Ebre.

Desde la oficina de turismo de Peñarroya de Tastavins les informamos que durante todo el mes de Diciembre estarán expuestos al público los cuadros que concursan en el X Certamen de Pintura Desideri Lombarte 2013, en horario de apertura del punto de información turístico:

DÍAS 27/12/13 Y 30/12/13: DE 11:30 A 13:30
                                           DE 14:00 A 16:00
SÁBADOS:                          DE 11:30 A 13:30
                                            DE 14:00 A 16:00
DOMINGOS:                        DE 11:30 A 13:30

Santuario Virgen de la Fuente, s/n
44586 Peñarroya de Tastavins
Télf: 978 89 66 67
Twitter: @turispenaroja
Faceebook: Turisme Pena-Roja de Tastavins

URV activ@ – diari digital.

 

Conferència de Javier Giralt sobre la llengua catalana a Albelda | Lo finestró del Gràcia.

 

Català d'Albelda 1

 

Català d'Albelda 3A la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, el passat dia 12 de desembre, a les 19 hores, Javier Giralt, profesor titular de Filología Catalana del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universidad de Zaragoza. va impartir la conferència “La llengua catalana en arxius aragonesos: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI”. Cal dir que el títol de la conferència no era altre que el del llibre que recentment ha publicat Javier Giralt, per tant, el contingut de la conferència el concentrà en un il·lustratiu i entenedor  resum del llibre.

 

Català d'Albelda 4En primer lloc va intervenir el filòleg mequinensà, Hèctor Moret, presentant el conferenciant en parlar de la seua activitat professional i dels seus treballs i publicacions.

 

El llibre de Giralt recull l’estudi dels arxius del protocol del notari d’Albelda de 1541 a 1582. Els documents estudiats corresponen a testaments, capitulacions matrimonials, inventaris i requeriments, fonamentalment. Com a norma general, els escrits de la mà del notari estan en llatí o castellà, cosa lògica perquè el notari seria de Saragossa, però els corresponents als oficials de la notaria, les notes adjuntes d’esborranys i anotacions ens llocs fora de la notaria, normalment ho estan en català. Després de parlar dels trets dialectals i col·loquials del català d’Albelda dels segle XVI, el resum final de la conferència i del llibre el va fer el propi Giralt així: a) són textos produïts en una àrea perifèrica de l’àmbit catalanoparlant; b) són textos redactats en plena decadència de l’ús oficial del català; c) demostren que a mitjans segle XVI encara s’usava el català escrit en terres aragoneses; i d) demostren que la llengua catalana fou (i és) l’autòctona a la Franja d’Aragó.

 

Català d'Albelda 2Després d’un ampli torn de preguntes va concloure l’acte.

 

Rolde Aragones de Barzelona:

Us volem informar de l’acte d’homenatge al desaparegut escriptor de Mequinensa Jesús Moncada que farà la Generalitat de Catalunya este dimecres amb motiu dels 25 anys de la publicació de la seua obra Camí de Sirga. Esta obra evoca la tràgica desaparició de l’antiga vila de Mequinensa, a la vora de l’Ebre enfosada sotes les aigües, a través de les vivències d’un allau de personatges on rememora els darrers cent anys de la vila condemnada. Esta novel·la ha estat considerada una de les obres més importants de la literatura catalana actual.

25 ANYS DE CAMÍ DE SIRGA

Homenatge a Jesús Montcada

Dimecres, 11 a les 19h al Saló del Vigatà del Palau Moja

 

C/Portaferrissa, 1 Barcelona

1455117_452260898212595_2089972383_n

Conferència de Javier Giralt sobre la llengua catalana d’Albelda | Lo finestró del Gràcia.

 

Conferència Giralt

El pròxim dijous dia 12, a l’Institut d’Estudis Catalans, Javier Giralt conferenciarà sobre “La llengua catalana: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI”. Intervendrà també Hèctor Moret.

Dijous 12 de desembre de 2013

Conferència: «La llengua catalana en arxius aragonesos: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI»

La conferència serà a càrrec de Javier Giralt, de la Universitat de Saragossa.

 

Lloc: Sala Pi i Sunyer de l’IEC

Hora: 19 hores

Organitza: Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC)

cartelO tractamiento d’as luengas ye estau a soben obchecto de polemica en ista feria y iste anyo no iba a estar-ne menos. D’una man sí que se recupera en o cartel o nombre d’a feria en aragonés, catalán y castellano, lo que yera cutiano, pero que en o cartel d’a edición pasada heba desapareixiu. D’atra, a Institución Ferial de Monzón ha incluyiu as presentacions d’os libros de asociacions contra o catalán, como Lo Timó y Amics de Fraga, en o “Diya d’a luenga aragonesa” (o sabado 7), chusto contino d’as que ferán Rolde d’Estudios Aragoneses, Gara d’edizions y Consello d’a Fabla. A polemica por a presencia d’a FACAO y as suyas asociacions en a Feria vien de luen y qualques editorials y asociacions han protestau a soben por iste afer, mesmo plegando a procedimientos chudicials.

Més informació: A Feria d’o Libro aragonés de Monzón celebra a suya XIX edición | Arredol.

Óscar Latas, premio de narración del Concurso “O reino d”os mallos”.

«Licantropia», de Carles Terès, vista per Sílvia Maians [blog A recer d’un baobab] | L’ esmolet.

D’un temps, d’un poble (Garbinada Teatre, Mequinenza), próximamente en Zaragoza.

 

D’un temps, d’un poble (Garbinada Teatre, Mequinenza), próximamente en Zaragoza

La obra basada en textos de Jesús Moncada podrá verse el próximo 30 de noviembre en el Centro Cívico Teodoro Sánchez Punter

La compañía de Mequinenza Garbinada Teatre pondrá en escena en Zaragoza su obra D’un temps, d’un poble, basado en textos de Jesús Moncada.

Será el 30 de noviembre, sábado, a las 19 horas, en el Centro Cívico Teodoro Sánchez Punter (Plaza Mayor, barrio de San José).

Rolde de Estudios Aragoneses organiza esta actividad, subvencionada por el Ayuntamiento de Zaragoza, e incluida dentro de las actividades complementarias del V Congreso Iberoamericano de Cultura.

La representación de D’un temps, d’un poble (que cuenta también con colaboración de la Asociación de la Mujer Mequinenzana “La Dona” y el Ayuntamiento de Mequinenza) está enmarcada en el ciclo “Teatro en las lenguas minoritarias de Aragón”,organizado por REA, que el pasado 26 de octubre inicio Dingolondango Teatro con su obra Isto s’afunde.

D´un temps d´un poble es una adaptación teatral de textos cortos de Històries de la mà Esquerra i altres narracions, El Café de la Granota y Estremida Memòria: obras que Jesús Moncada ambientó en su Mequinenza natal. El trabajo de adaptación se ha realizado con una voluntad: la de ofrecer al espectador la oportunidad de conocer la magistral forma con la que Moncada relató las vivencias de un mundo perdido, que desapareció bajo las aguas de un pantano.

El universo irónico es la esencia del humor, la atmósfera que se respira en los relatos, una mezcla de lo real y lo fantástico, gentes del mundo rural, una forma de vivir desaparecida, que se recuerda con nostalgia. La obra está dividida en tres actos, en los que el café, un velatorio y la iglesia son el punto neurálgico de la vida de la villa. Los personajes van recordando antiguas historias, hechos reales que parecen inverosímiles, situaciones que se que aprovechan para trasladar a la escena el mundo literario narrativo del autor.

Garbinada Teatre fue fundado en 1999 por la Asociación de la Mujer Mequinenzana La Dona. Desde entonces, el grupo ha representado diferentes obras de Miguel Mihura, Enrique Jardiel Poncela y Hart y Braddell. D’un temps, d’un poble es hasta la fecha su obra más aclamada. Este particular homenaje al universo de Jesús Moncada ha sido representado en quince ocasiones, y fue recientemente galardonado con el premio «per la divulgació del català Josep Galán».
Las entradas, a 2 euros, estarán disponibles en el propio Centro Cívico desde las 18 horas del día de la función.
Socios y socias de Rolde de Estudios Aragoneses, cuentan con entrada gratuita (máximo dos por persona).
Pueden realizarse reservas en la dirección coordinacion@roldedeestudiosaragoneses.org. Las entradas e invitaciones reservadas serán entregadas en esa hora previa.

Cartel
109.2 Kb

Programa de mano
286.9 Kb

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja