Concurso de fotografía “Memorial Navidad Cereza”: HISTORIA DE UN CAMBIO EN EL PIRINEO: VIAJE A TRAVÉS DE CUATRO GENERACIONES DEL SIGLO XX.

“Aullando con Lobos”, crítica de Julià Guillamon a Cultura/s de «La Vanguardia» | L’esmolet.

L’article d’en Guillamon al suplement Cultura/s de «La Vaguardia»

He pogut comprar al meu quiosc habitual d’Alcanyís (Quiosco Pilar) La Vanguàrdia i delectar-me en paper d’aquesta original crítica. Quan tingui temps, la transcriuré. Per als que la prefereixin en català, penjo el PDF que m’ha enviat la meva germana.

La Vanguardia-Culturas-CAT

Notes d’una salonnière – VilaWeb.

Pep Sanz Datzira ens explica des del Salon du livre com ens veuen a França. Mercè Ibarz ens dóna la seva visió personal de París en un dietari. Edicions Proa li acaba de reeditar la novel·la ‘Vine com estàs‘.

A continuació us oferim el dietari que Mercè Ibarz ha escrit durant la seva estada a París.

Adopto la paraula del XVIII encunyada en honor de les dames que obrien les seves cases a la vida literària, artística i intel·lectual per tal de poder manifestar el propi senderi, estendre’l i eixamplar-lo. En el meu cas, dos segles llargs després, per oferir-vos aquestes notes del Salon du livre celebrat aquests dies a París, amb Barcelona com a ciutat convidada. Durant tres dies he estat una salonnière. Diguem-ne. Voilà.

Llegiu l’article complet, aquí. 

L’esmolet.

Quan obrim un llibre i ens disposem a llegir-ne les pàgines no sabem exactament què ens comunicarà. Tenim la pista de l’autor, el títol, el que en diu la contraportada, potser el que hem llegit en alguna crítica, però, el lector, en començar l’aventura de la lectura, no sap què és el que l’impactarà, què el farà gaudir, què li suposarà un guany en coneixements, en emocions, en suggeriments.

Llegir més… 428 more words

Entitats pel boicot als premis “híbrids” Nicolau-Cavero | Mas de Bringuè.

Entitats pel boicot als premis “híbrids” Nicolau-Cavero

Una fina crítica de Llorenç Capdevila a «el Pou Digital» | L’esmolet.

Una molt interessant crítica a Núvol | L’esmolet.

A l’entrada del 2013, aquests episodis de licantropia són encara vigents. Així ens ho demostra Carles Terés (Barcelona, 1962), amb la seva opera prima en el gènere novel·lesc anomenada Licantropia. El text és àgil de llegir, ben disposat i degudament adjectivat, fent ús, quan el personatge ho requereix, del registre dialectal nord-occidental, propi de la zona de la Franja, on s’ambienta l’obra. Les referències a Lovecraft, a la mansió del comte Dràcula subratllen que ens trobem davant d’una novel·la que busca l’intriga. Les cases abandonades, les estranyes relacions familiars, el passat fosc que marca els protagonistes, tot es presta al mateix servei.

L’acció es situa entre la Pobla de Llobosa —nom escaientment fictici darrere del qual s’hi amaga el nom de Torredarques, a l’alt Matarranya— i Capçades, vila natal —i, per suposat, fictícia— del protagonista, un fotògraf anomenat Llorenç -curiosament, el seu autor també viu en aquesta zona i comparteix el mateix ofici, fet casual o deliberat?-. La vida d’en Llorenç i la seva esposa, la Laura, és immillorable: tenen tot el que es pot desitjar. Viuen una vida rutinària però de felicitat matrimonial, i una relació més que profunda els uneix -i ja veure perquè-. Aquesta quotidianitat, però, s’anirà estroncant i donarà peu a una dansa entre impuls i raciocini que marcarà l’obra fins a la seva fi.

La novel·la, d’intriga, aprofita per explorar l’inescrutable interior de l’ésser humà a través de la veu en off del fotògraf, però no d’una manera explícita, sinó a través de les sensacions que experimenta durant el transcurs de la trama. A mesura que la lectura avanci, en Llorenç cada vegada estarà més a prop de saber quina és l’estranya relació entre ell i una nissaga de llobaters -ofici que consistia en foragitar els llops que assetgen els ramats- afectats per la licantropia.

La licantropia posa de relleu la part fosca de l’home, la part animal que resta adormida en el subconscient de cada un. Plaute ja ho avançava a la seva Comèdia dels ases: lupus est homo homini, quom qualis sit non novit (v. 495), «l’home és un llop per a l’home, i no pas home, quan no coneix qui és l’altre», popularitzada més endavant pel filòsof empíric Thomas Hobbes. Aquesta sentència fa referència al comportament egoista inherent en la nostra espècie. En el fons, som animals. En Llorenç n’acaba essent conscient. A Licantropia això també es fa evident:

«I aquesta història dels fills mascle… això havia ultrapassat el límit del que es podia creure. Si era veritat, les dones de la família de la Rosa havien estat psicòpates, assassines. La paraula era molt grossa, espantosa (Terés, 2013: 198).»

El mite de l’home llop, en aquesta novel·la, però, no és tractat d’una manera negativa, almenys parcialment. L’afirmació, que a la pàgina 141 en Llorenç es fa a si mateix «som només humans i estem plens de limitacions», anirà ressonat al llarg fins a ser contradita per la Laura, quan li desvetlli els secrets de «ser una persona completa».

El final de la novel·la és obert. Després de les últimes confessions, els pensaments del protagonista es tornen hermètics i confosos. L’obra finalitza i dóna peu a un Epíleg, que narra el viatge d’un home, en Llorenç, tot sol. Un viatge sense tornada, potser: el camí de la vida es recorre sol. L’autor, sembla, prefereix que cada lector n’extregui la seva pròpia lectura.

Griselda Oliver i Alabau

Carles Terès a la SER | Lo finestró del Gràcia.

El passat dissabte dia 9, al programa “Punt de llibre” de la Cadena SER-Radio Barcelona, la periodista Pilar Argudo va mantenir una llarga entrevista amb Carles Terès i Jordi Ledesma (Cambrils), tots dos autors amb la seua primera novela. Carles Terès amb Licantropia i Jordi Ledesma amb Narcolepsia. Tota l’entrevista és prou interessant i variada.

Escolteu l’entrevista aquí  (comença realment al minut 9, podeu avançar amb el ratolí sobre el gràfic dels minuts)

«Licantropia» a Punt de llibre, de Ràdio Barcelona | L’esmolet.

A Punt de llibre es parla de llibres que han (ben) llegit prèviament, i això es nota. La companyia va ser immillorable: el cambrilenc Jordi Ledesma Álvarez, autor de «Narcolèpsia» va ser un company de conversa d’allò més estimulant. Sota el guiatge respectuós i savi de la Pilar Argudo. Una entrevista que recordaré amb complaença.

Escoltar programa

Foto de família amb Jordi Ledesma i Pilar Argudo

Un 90% de descuento en publicaciones editadas por el Instituto de Estudios Altoaragoneses

Para disminuir el stock de publicaciones en nuestro almacén, el Instituto de Estudios Altoaragoneses realiza una nueva oferta de descuentos, válida hasta el día 31 de marzo de 2013.

Las personas interesadas en adquirir alguna publicación de este listado, pueden pasar por la sede del IEA o solicitarlo por correo electrónico (iea (arrova) iea (punt) es) y se enviará contrarreembolso.

Plurilingüismo y escuela en Aragón. Un estudio sobre las actitudes ante las lenguas aragonesas (aragonés, castellano y catalán) y las lenguas extranjeras
Por Ángel Huguet Canalís

Este libro analiza las actitudes de los escolares ante las lenguas propias de Aragón (aragonés, castellano y catalán) y dos de las lenguas extranjeras más próximas a la sociedad aragonesa (francés e inglés). El estudio se llevó a cabo con una muestra representativa de los centros de ESO ubicados en el territorio aragonés, que, a la luz de los resultados obtenidos, también en esta cuestión dista mucho de ser homogéneo. A nuestro entender, la escasez de investigaciones que incidan sobre las actitudes lingüísticas en Aragón justifica plenamente el esfuerzo invertido, pero la necesidad de la tantas veces postergada Ley de Lenguas de Aragón ha sido, en definitiva, el mayor acicate para aproximarnos a las perspectivas futuras de nuestro patrimonio lingüístico y cultural desde la óptica de los que hoy son el futuro y pronto serán el presente en nuestra Comunidad: los escolares aragoneses.

ISBN 84-8127-174-8. Huesca, 2006. 142 pp.

Precio: 12 €. Oferta: 1,20 €

Bllat Colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça. (3 vols)

Editada en colaboración con la Diputación General de Aragón, el Institut d’Estudis del Baix Cinca y el Institut d’Estudis Ilerdencs, esta obra consta de tres volúmenes, dedicados respectivamente a “Narrativa i Teatre”, “Cançoner” y “Gèneres etnopoètics breus no musicals”.

ISBN 84-87861-24-5. Calaceite, 1997. 405 pp.

Precio: 21,04 €. Oferta: 2, 11 €

Ramón J. Sender (1924-1939). Periodismo y compromiso
Por José Domingo Dueñas Lorente

“… leer este libro equivale a hacer un viaje a una España áspera, cruel, apasionada y generosa en la que Sender buscó incansablemente la inocencia […]. Y el viaje se realiza a través de un rico universo de periódicos y revistas”, en los que el autor ha localizado y estudiado unos 950 escritos senderianos.

ISBN 84-8127-028-8. Huesca, 1994. 488 pp.

Precio: 16,83 €.  Oferta: 1,69 €

El aragonés del siglo XIV según el texto de la Crónica de San Juan de la Peña
Por Francho Nagore Laín

Este estudio lingüístico de la Crónica de San Juan de la Peña se inscribe en el intento por abordar un texto medieval aragonés representativo de la scripta del siglo XIV. El hecho de que del mismo se conserven diversas versiones en latín y catalán ha permitido al autor señalar con precisión la descripción sistemática de lo propiamente aragonés, tanto en lo relativo a la grafía como a la fonética histórica, la morfología, la sintaxis o el léxico. El texto de la Crónica constituye, al decir de los historiadores, «la Historia de Aragón más autónoma y completa del período medieval», ya que «el resto son biografías o relatos de reinados concretos». Desde el punto de vista lingüístico, es sin duda un documento de excepcional relevancia para el conocimiento del aragonés, ya que refleja el estado de la lengua con una gran fidelidad.

ISBN 84-8127-134-9. Huesca, 2004. 655 pp.

Precio: 30 €.  Oferta: 3 €

El aragonés del Biello Sobrarbe
Por Chabier Tomás Arias

Este libro representa una exhaustiva descripción del aragonés hablado en la zona del Biello Sobrarbe, área que se corresponde aproximadamente con el antiguo condado del Sobrarbe y que el autor ha encuestado de forma sistemática para su realización. Incluye asimismo un completo vocabulario, en el que se recoge el léxico general de la comarca, y abundantes testimonios de literatura de tradición oral. En palabras del autor, este libro puede ser “un instrumento útil más para profundizar en la configuración de una koiné, de un modelo culto de aragonés: única posibilidad de supervivencia para nuestra lengua”.

ISBN 84-8127-095-4. Huesca, 1999. 388 pp.

Precio: 19,23 €. Oferta: 1,93 €

Se buscan lectores voluntarios para la próxima edición de ‘Quedaran les paraules’.

Jueves, 07 de Marzo de 2013 00:00 E.Z. / L.P.

‘Quedaran les paraules’ evocó el año pasado la obra de Desideri Lombarte. E.Z.

La festividad de San Jorge en el Matarraña tendrá como protagonista al poeta de La Fresneda Juli Micolau. En la segunda edición de la iniciativa ‘Quedaran les paraules’, todos aquellos interesados podrán tomar parte de una lectura ininterrumpida de fragmentos de la obra del poeta.

El acto se celebrará en Lledó y será al aire libre si el tiempo lo permite. El Matarraña hace un guiño así a tradiciones literarias durante el día de San Jorge. Cabe recordar que los libros y las rosas centran los actos en gran parte del territorio estatal y también en varias localidades de esta comarca, como es el caso de Lledó, donde organizan un mercadillo literario.

El proyecto se desarrolla desde el departamento de Cultura de la institución comarcal, que reedita iniciativa tras el éxito del año anterior en el que decenas de personas leyeron 21 poemas del poeta Desideri Lombarte. La celebración de 2012 tuvo lugar en la plaza de España de Calaceite, donde se recuperó la obra del escritor de Peñarroya de Tastavins, coincidiendo con el 75 aniversario del nacimiento del poeta. Pese a que vivió en Cataluña, Lombarte siempre recordaba en su obra a su añorada comarca del Matarraña.

Según ha explicado el técnico de Cultura de la Comarca, David Arrufat, el objetivo de la cita es promocionar la literatura del territorio, dando a conocer al público a autores y obras realizadas y ambientadas en alguno de los 18 municipios que componen el Matarraña. “Escogemos el día 23 por ser la celebración del día de Aragón y también por tratarse del día del libro”, aclara Arrufat. El proyecto nace inspirado por la lectura ininterrumpida que se realiza cada año en el Círculo de Bellas Artes de Madrid. Cada Día del Libro, cientos de personas recitan fragmentos de El Quijote.

En el caso del Matarraña, las dos ediciones han sido dedicadas a la poesía, pero tampoco se descarta la narrativa. “El poema es más fácil de articular en una lectura conjunta, ya que los participantes pueden elegir mejor el fragmento y se puede seguir mejor el hilo”, añade el técnico de Cultura de la entidad comarcal.

Los interesados en participar pueden reservar su poema, tanto para leer de manera individual como en grupo, a través del 978 89 08 81 o cultura@matarranya.org

Artista consolidado

Juli Micolau nació en La Fresneda en 1971. Tras sus estudios, el poeta empezó a trabajar en la explotación agraria familiar y a desarrollar su vertiente literaria. Desde siempre, ha estado vinculado a iniciativas de defensa de la lengua y el territorio. En 2008 ganó el premio Guillem Nicolau por su obra ‘D’un sol esclop’. Desde hace cuatro años, publica artículos en diferentes medios aragoneses y catalanes así como en las revistas de KalatZeyd, Sorolla’t y L’arnerol.

El govern d’Aragó cancel·la les subscripcions de Temps de Franja | Lo finestró del Gràcia.

Fa dues o tres setmanes, el govern d’Aragó (PP-PAR) va cancel·lar 29 subscripcions de la revista Temps de Franja, corresponents a les escoles de la Franja. La persona que va trucar a l’Associació Cultural del Matarranya va donar a entendre que era una mesura d’estalvi, que havien donat de baixa totes les subscripcions i que no tenia res a veure amb les característiques i llengua de la revista. El lector pot pensar el que vulgui, tot i que el resultat és que les associacions editores de Temps de Franja es queden sense aquesta  aportació o subvenció indirecta, fen més difícil encara el funcionament de la revista. I per altra banda, es priva als nens de les escoles d’una eina de cultura i coneixement de la llengua pròpia.

La crisi és una bona ocasió per barrejar cultura, estalvi i ideologia. El resultat no és altre que: l’aculturització del poble, l’uniformisme cultural i ideològic, i en el cas de Temps de Franja, l’anorreament de la llengua catalana a l’Aragó, o tal vegada una volguda agressió directa.

Fotos de Begonya Ferre.