Enguany, 2013, és any de Calatravos. Una tradició triennal que es va iniciar el 2007, es va repetir el 2010, i torna el 2013. I ho farà el dissabte 13 de juliol de 2013. Un festival esperat pels pena-rogins a on s’ajunten la representació teatral de l’obra de Desideri Lombarte d’una visita Calatrava el segle XVI, una fira d’oficis medieval, xarrades, festival nocturn, etc. Anirem ampliant la informació.
La licantropía de Terès llega a la librería Serret.
«Ya era hora», comentaban algunos de los asistentes a la firma de libros de Carles Terès el sábado en la librería Serret de Valderrobres. El escritor matarrañense sorprendió el año pasado con su trepidante novela ‘Licantropia’, obra que le reportó el último premio Guillem Nicolau. Sin embargo, Terés todavía no había acudido a la ineludible cita de firmar sus ejemplares a la librería valderrobrense.
El sábado pudo firmar los de la primera y los de la segunda edición, ya a la venta. Ambientada en el Matarraña, ‘Licantropia’ narra la historia de Llorenç, un fotógrafo catalán que se afinca en la comarca por amor y recupera unos extraños sucesos acontecidos en el siglo XVIII en los que interviene un cura encargado de evangelizar a la gente de los municipios.
‘Licantropia’ se postula, además, como una reivindicación de la lengua materna de Terès, que en estos momentos vive horas bajas a causa de la supresión del certamen Guillem Nicolau y por la paralización de la ley de Lenguas. En su día, Terès defendió que el catalán del Matarraña no solo es una lengua de uso cotidiano, sino un instrumento cultural tan válido como lo es el castellano.
Los sábados de Serret
La librería ha jugado en casa este fin de semana, con un autor de la comarca, aunque a las firmas y tertulias que se organizan cada sábado asisten escritores de diferentes procedencias. E incluso cocinero. Para la próxima cita, Serret contará con Bernd Knöller, reconocido chef con una estrella Michelin.
Avui apareixerà la novel·la “Licantropia” de Carles Terès al TN Comarques avui 6/2/2013a partir de les 14h d’avui. Apareixeran imatges des de la Samarreta (Matarranya).
http://t.co/3UBxe7na
Mercè Ibarz nació en Saidí (Zaidín, Huesca) en 1954. Estudió periodismo en Barcelona. Profesora en la Universidad Autónoma y en la Pompeu y Fabra, ha colaborado en diversos periódicos y revistas además de ser autora de diferentes estudios y novelas.
Mercè Ibarz, que forma parte del Patronato de la Fundación Ramón y Katia Acín, acaba de publicar una nueva novela, Vine com estàs (ven como estás), con fuertes caracteres autobiográficos y de la que os informamos a continuación. Escrita en catalán, esperamos que en breve exista una edición en castellano.
Ibarz realizó su tesis doctoral sobre la película documental de Luis Buñuel “Tierra sin pan”, posteriormente publicada y de la que os hablaremos en la próxima entrega.
Aquí podéis leer una entrevista con la autora sobre la novela:
Notícia a l’Heraldo « L’esmolet.
Posted by esmolet under Licantropia, Sobre mi
Leave a Comment
Entrevista feta per Lluís Rajadell. Publicat el 5/02/13
FONT: Heraldo de Aragón
Entrevista de Lluís Rajadell per a Heraldo de Aragón.
«The Walking Wired» ‘caminants connectats’ « L’esmolet.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 7, febrer 2013
Sortim a fer una passejada pels carrers d’Alcanyís. Ens passa per la vora un cotxe amb dos ocupants, una parella jove. Condueix el noi mentre la noia subjecta un smartphone amb les dues mans i els polzes sobre la pantalla. M’ha semblat veure una espurna de solitud en els ulls del conductor i una certa alienació en els de la noia. Uns metres més amunt una altra persona —aquesta supera la trentena— passeja un gosset mentre no aparta la vista ni el dit gros de la pantalleta d’un mòbil. Em miro la meua dona amb un punt d’inquietud. Ens creuem amb dos nois amb xandall i bossa d’esports que també estan abstrets en el rectangle lluminós de sengles telèfons intel·ligents. La cosa comença a ser alarmant. Apressem el pas per arribar el més aviat possible a casa. Abans, però, cal entrar a la fleca a comprar el pa. Com és dissabte, la dependenta és una joveneta. Ens atén sense deixar de mirar-se i manipular la fascinant superfície de l’IPhone. Paguem sense poder dissimular el nerviosisme i ens precipitem dins la seguretat del portal. De l’ascensor en surt una mare i dues filles. Aquestes aferren els mòbils de darrera generació que els deu haver cagat el Tronc de Nadal. Intercanviem un esguard de fatalitat amb la mare, que les segueix cap al carrer resignada a la incomunicació materno-filial.
En arribar a casa ens asseiem davant el televisor per a visualitzar el darrer capítol gravat de The Walkind Dead. És esgarrifós el món apocalíptic que retrata: una epidèmia ha convertit en zombis tots els morts de la Terra. No hi ha lloc on arrecerar-se. Els sobrevivents anomenen els zombis «els caminants». En aquell moment passa una de les filles pel davant de la porta del menjador. Ha estat una visió fugaç, però suficient per constatar que entre les mans hi sostenia un petit objecte rectangular. Ella també s’ha trasmudat en ‘caminant’. Efectivament, no hi ha lloc on arrecerar-se.
Carles Terès presenta Licantropia.
A lo largo de la veintena de capítulos de la obra, que arranca con unos inquietantes hechos ocurridos en 1759, el lector irá descubriendo los secretos de la zona y “verá emerger una parte oscura, que no tiene por qué ser mala”.
La novela ‘Licantropia’, de Carles Terès.. El diseñador gráfico Carles Terès, que se considera un escritor aragonés de lengua catalana, se estrena como novelista con ‘Licantropia’, un inquietante relato con hombres lobo, ubicado en las comarcas fronterizas de Aragón con Cataluña, con el que obtuvo en 2011 el premio Guillem Nicolau.
Acompañado por el editor de Edicions de 1984, Josep Cots, el autor del Matarranya ha explicado este martes en rueda de prensa que ha construido una historia con un grueso argumental que transcurre en la actualidad, con un hombre feliz, de personaje protagonista, en un entorno idílico, “que no es tan bueno como parece”.
A lo largo de la veintena de capítulos de la obra, que arranca con unos inquietantes hechos ocurridos en 1759, el lector irá descubriendo los secretos de la zona y “verá emerger una parte oscura, que no tiene por qué ser mala”.
Residente en el pequeño pueblo de Torredarques (Teruel), Carles Terès ha reconocido que difícilmente hubiera podido escribir la novela si hubiera continuado viviendo en Barcelona -ciudad en la que nació hace 50 años, hijo de padres aragoneses- porque son las tierras en las que reside desde hace varias décadas las que le inspiran.
Por ellas pasea en muchas ocasiones en solitario, incluso de noche, “lo que va creando un poso”. “El tema fantástico siempre me ha gustado, a la vez que me interesa mezclar situaciones inquietantes con las de la cotidianeidad”, ha precisado.
Respecto a la lengua empleada en la novela, señala que ha realizado un “trabajo dialectal lo más cuidado posible, sin un exceso de barbarismos”.
Lector de Lovecraft y Edgar Allan Poe, tampoco ha escondido que le hubiera gustado escribir ‘La pell freda’, del barcelonés Albert Sánchez Piñol, una obra que le impresionó cuando la leyó por primera vez.
Nacido en Barcelona en el año 1962, Carles Terès vive y trabaja entre Torredarques y Alcañiz (Teruel), donde publica como columnista en medios locales como “La Comarca d’Alcanyís” y “Temps de Franja”.
Article d’en Jordi Nopca a l’Ara « L’esmolet.
Edicions de 1984 publica Licantropia, la primera novel·la de Carles Terès. El personatge principal, el Llorenç, comença a indagar en les arrels familiars i acaba trobant-se cara a cara amb un passat caní.
BARCELONA.
Licantropia comença ambl’arribada d’un mossèn a la fictícia Pobla de Llobosa una nit d’hivern de l’any 1759. Tres llops morts, penjats d’unes estaques, li donen la benvinguda, gronxats pel cerç glaçat. Els animals mostren les dents “en una darrera ganyota amenaçadora”. Carles Terès en té prouambunparàgraf per transmetre l’aridesa territorial i humana que impregnarà tot el seu primer llibre, que, dos anys després de guanyar el premi Guillem Nicolau –convocat pel departament de Cultura del govern d’Aragó–, ha estat publicat per Edicions de 1984. El mossèn del primer i més extens capítol de la novel·la és allotjat al mas dels Torrent. La seva intenció és aconseguir que la família de llobaters s’apropi al catolicisme. Les descobertes que anirà fent, tocades per una atmosfera pròxima a la narrativa gòtica més eficaç –i alhora exigent–, estan portades amb una destresa poc habitual en un autor que acaba de debutar amb 50 anys fets. “La novel·la va ser un encàrrec d’Artur Quintana per a la col·lecció El Trinquet de la Diputació Provincial de Terol –explica l’autor–. Quan em va dir que no la podria publicar perquè no hi havia diners vaig continuar escrivint, em vaig presentar al Guillem Nicolau i el vaig guanyar. L’edició que va sortir era molt petita, amb prou feines va arribar a lesbiblioteques i a algunes llibreries”. Conscient que el recorregutdela novel·la seriamolt petit si no lamovia més, Terès va presentar el manuscrit, “acabatperòno del tot completat”, adiverses editorials. Josep Cots, d’Edicions de 1984, va quedar-ne fascinat: “El llibre s’acosta al gènere fantàsticperò no hi acaba de pertànyer. Manté l’ambivalència del llop, que, d’una banda, és un animal ferotge, i, de l’altra, representa la llibertat”.
Una llegenda atractiva
Després d’ubicar el lector a la Franjade mitjans del segle XVIII, Terès se l’emporta fins al present. En un principi l’ambientació ja no és tan estranya com en les pàgines protagonitzades pel mossèn curiós. El personatge en què es fixa l’autor a partir de llavors es diu Llorenç, es dedica a la fotografia i després de créixer a Barcelona s’ha instal·lat al petit poble de l’Alt Matarranya on van passar els fets misteriosos del primer capítol acompanyat de la seva parella, la Laura. “Vaigcomençar a interessar-me per la licantropia quan vaig llegir la llegenda del pastoret”,recorda Terès. La història explica com unpastor d’ovelles des
apareix amb el seu ramat. La gent dels masos més pròxims organitza una batuda i troba els animals, “espellissats i destrossats a bocins”. Del pastoret només en recuperen la samarreta, plegada amb cura sota unapedra, al cimmésaltdela serra. Lallegenda relaciona le smorts amb el possible atac d’un llop. A Licantropia, Terès especula sobre la possibilitat d’una nissaga maleïdad’homes llop que seria documentada pel mossèn del capítol inicial i que arribaria fins als nostres dies. “El tema de la novel·la és la inadaptació d’un personatge feliç en un entorn idíl·lic que no ho és tant com sembla –aventura l’escriptor–. En aquest sentit emrecorda la pel·lícula Blue velvet, que arrenca amb aquelles imatges d’un jardí a ple dia. A sota del cel clar i les flors s’hi amaga una altra realitat”. Terès ha seguit una trajectòria similar a la del protagonista del llibre: igualqu eel Llorenç, tot i els orígens familiarsde la Franja, es va criar a Barcelona. L’any 1993 va tornar-hi i, des de llavors, es dedica al disseny gràfic a cavall de Torredarques (elMatarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó). El coneixement expert i viscut del territori li permet fer créixer una novel·la amb una gradació dels registres dialectals de la Franja de gran interès. La por, la violència i la sexualitat són tres dels esquers que Terès administra a Licantropia. La riquesa i ductilitat de la seva llengua acaben fent del llibre una experiènciamolt recomanable.
JORDI NOPCA
Publicat pel diari ARA dilluns dia 28 de gener
El Punt Avui – Notícia: El deliri de la licantropia.
Amb subtilitat, sense sang i fetge, Terès ofereix una visió actualitzada dels homes llop
Tot i que nascut a Barcelona el 1962, Carles Terès es defineix com “un aragonès de llengua catalana; em sento d’on és la meva llengua i les particions territorials ens compliquen la vida als que vivim a la frontera d’allà on sigui”.
Els seus pares eren tots dos de la Franja i ell fa anys que hi ha anat a viure, en concret a Torredarques, al Matarranya, i d’allà també és la seva dona i les seves filles. Dissenyador gràfic de formació i ofici, ens ofereix un debut molt engrescador amb la novel·la Licantropia. Va néixer com a encàrrec, però “canvis de color polític” el van obligar a passar per un premi (el Guillem Nicolau del 2011) i a ser publicat de manera testimonial. Ara, Josep Cots, d’Edicions de 1984, n’ha fet una edició més acurada, definitiva.
“Vaig quedar molt sorprès per la seva potència; feia molt de temps que no rebia un original com aquest”, afirma l’editor. “Terès treballa a fons la metàfora del llop, que per mi és un animal ambivalent. És un llibre amb elements inquietants, s’acosta al fantàstic, sense ser-ho. És suggestiu sobre la imatge del llop i amb uns elements de llenguatge preciosos.”
Carles Terès admet que és un llibre difícil de definir, de resumir: “Parla de la inadaptació d’un personatge feliç en un entorn aparentment idíl·lic, però tampoc tant com sembla.” Un referent pel que fa al plantejament inicial seria el film Blue Velvet, de David Lynch, que comença amb flors i felicitat, “però de mica en mica van apareixent tot de secrets subcutanis; una part fosca que no ha de ser dolenta, forçosament”.
L’obra, que alterna episodis del passat (es remunta al segle XVII, amb l’únic personatge real, Pere Torrent) amb el present i que està fragmentada en 23 capítols, ens parla d’un mas de les desolades terres de la Pobla de Llobosa, a l’alt Matarranya. Uns paratges habitats per “gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem”.
Segles més tard, en Llorenç –un àlter ego moderat de l’autor– puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat sense encara ser conscient del “vincle que s’enfonsa en les seves arrels i el lliga a una nissaga que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia”. A l’obra hi barreja “uns sentiments que portem dins, la por, l’erotisme i la violència”.
La guspira temàtica que va posar en marxa Licantropia va ser la llegenda d’un pastoret que desapareix. Només troben les ovelles mortes, tot de sang i la samarreta ben plegada. Terès va interpretar-ho com un cas de licantropia. Va fer una recerca històrica per al magnífic capítol inicial, tot i que “les novel·les històriques tenen molt d’impostura, com una sèrie de TV3 que passa en un poble… Els que vivim en un poble sabem que no és com es mostra”.
També cal destacar el tractament dels dialectes, en què cal filar molt prim perquè “a la part alta de la comarca no es parla igual que a la part baixa”.
Terès, que és un columnista habitual de la premsa de la Franja, va estar un any i mig per escriure una primera versió, i pel que fa als referents destaca Joan Perucho, Poe, Lovecraft i autors de la Franja com ara Jesús Montcada, Mercè Ibarz, Francesc Serés o “Desideri Lombarte, un gran poeta”.
Sí: Carles Terès. No: Cezar Schirmer
Sí
Carles Terès
L’escriptor de la Franja debuta amb una primera novel·la de molta envergadura: Licantropia , una història sobre un inquietant llegat familiar que es remunta al 1759.
No
Cezar Schirmer
L’alcalde de Santa Maria, la ciutat del Brasil on ahir van morir més de 200 persones en l’incendi d’una discoteca, haurà d’explicar per què el local no complia la normativa.
mitjançantSí: Carles Terès. No: Cezar Schirmer.
El Punt Avui: El deliri de la licantropia.
Carles Terés publica aquesta novel·la inquietant, ambientada en el passat i el present del Matarranya
‘Sóc dissenyador gràfic, encara que m’hagués agradat estudiar filologia’, es presenta Carles Terès (Barcelona, 1962), autor de ‘Licantropia‘, la seva primera novel·la, inquietant, amb trets fantàstics, ambientada a l’alt Matarranya del passat i del present, que acaba de publicar Edicions de 1984. ‘He escrit alguns contes, però sobretot m’he dedicat al columnisme en els diaris de la Franja. No ens ho posen fàcil per escriure en català. Per això aquesta novel·la és una manera de contribuir a mantenir el corpus literari català de la Franja, que és ben viu.’
‘Els meus pares són francolins, però van emigrar cap a Barcelona. Jo amb vint anys vaig decidir tornar, i de la Franja ja no m’he mogut. Visc amb la família a Torre d’arques, l’últim poble de Terol, a prop de Morella. Jo volia ser l’escriptor de la Franja, des de petit. Sortosament, quan vaig descobrir Jesús Moncada em vaig adonar que no calia ser “l’escriptor” de la Franja, que n’hi havia d’altres, i de molta qualitat. Avui vivim un moment de vitalitat. Més enllà de noms com Jesús Moncada, Mercè Ibarz o Francesc Serés, que van deixar el terriori, hi ha altres noms com el poeta Desideri Lombarte (1937-1989), Marta Montblanc (premi Guillem Nicolau 2010), Susana Antolí (premi Guillem Nicolau 2006)… Amb tot, molts de nosaltres ens hem autoformat.’
‘Jo em sento de la meva llengua. A la Franja en aquests moments dir que ets catalanista és un problema. Jo dic que sóc aragonès de literatura catalana.’ Precisament la llengua que empra Carles Terès a ‘Licantropia’ és un aspecte que ha pensat molt, usant el català estàndard per al narrador omniscient, i el dialectalisme pels diàlegs dels personatges. ‘El tema del dialectalisme és complex, perquè són significatives les diferències entre el tortosí i el morellà. Vaig optar per reproduir el dialectalisme segons l’origen de cada personatge. En aquest sentit, hi ha un treball dialectal molt acurat. I sense caure en els castellanismes, que se’n diuen molts avui entre els joves.’
EL primer capítol, inquietant, gairebé de terror, és protagonitzat pel mossèn i pels membres de la casa dels senyors de Torrent de Prats, que pateixen de licantropia (un deliri que els fa creure que són llops i comportar-se com si ho fossin). La primera part del llibre se situa al segle XVIII. En canvi, en la segona ens trobem amb un nou protagonista, Llorenç, un fotògraf d’ara que es passeja per les terres de Llobosa per retratar l’antic casalot dels Torrents de Prats, i que furga en els seus orígens familiars.
‘M’agrada perdre’m per la muntanya, de dia i de nit, i això va produint unes sensacions que queden. Al Matarranya hi ha moltes històries de por, i en l’origen de ‘Licantropia’ hi ha una llegenda local, que reprodueixo sencera, i que vaig identificar com un cas clar de licantropia.’ Entre les influències destaca per sobre de tot Joan Perucho, del qual ho ha llegit tot, i recentment també va quedar impactat pe ‘La pell freda’ d’Albert Sánchez Piñol, que és el llibre que m’hagués agradat escriure.
Dos debuts fantàstics « Lo finestró del Gràcia.
El Periódico de Catalunya, en la secció de cultura del dissabte, publicava l’article “Dos debuts fantàstics”. Es referia a dos autors i a les novel·les d’ambdós. Un autor és Carles Terès amb la seua obra Licantropia. “Licantropia, amb Perucho i Sànchez Piñol com a guies, descobreixen homes lloc al Matarranya”. Li augurem un èxit notable de vendes en la Diada de Sant Jordi.
Punxeu aquí per llegir l’article.
Carles Terès firmarà “Licantropia” Homes llop al Matarranya!!.
Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. Lesperit i el registre lingüístic daquestes terres de frontera són ben vius en aquest llibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai descriure, ja sigui publicant articles a La Comarca dAlcanyís i a Temps de Franja, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorollat o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007). Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de lany 2011, és la seva primera novel.la.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
