Comiat del cantautor Àngel Villalba a Favara « Lo finestró del Gràcia.

(Crònica de Carles Sancho)

El passat dissabte 17 de novembre l’Àngel Villalba va dir adéu definitivament a les actuacions en directe, encara que no renuncia a entrar novament a un estudi de gravació per enregistrar vells i nous temes.  El concert de comiat i de presentació del seu últim treball Olivera d’Aragó va tindre lloc al Teatre Municipal de Favara que es va omplir de veïns, coneguts i amics del cantautor que era acompanyat dels músics que van enregistrar el seu últim CD i dels companys del Duo  Recapte, Antoni Bengochea, veu, i Màrio Sasot bandúrria, que van interpretar, entre altres, dos poemes nous del cantautor. El nonaspí Florencio Roc, guitarra, llaüt i veu, Jean-Pierre Guitard, tècnic de so, Eugenio Arnao, percussió, i Alberto Navas, violí, de seguida van agafar el compromís de fer un recital molt especial dedicat al favarol. Precisament en este mateix marc l’Àngel va fer la seua primera actuació en directe fa quaranta anys acompanyant al cantant Pi de la Serra.  El recital que va durar més de dos hores va ser altament emotiu i on l’intèrpret va connectar ràpidament amb l’auditori amb les cançons i els ocurrents comentaris. En la part final de l’acte, el públic, que va participar molt activament en el concert, va cantar a cor ‘L’havanera de l’Algars’, interpretada en esta ocasió per Florencio Roc, un dels primers temes més celebrats del músic favarol. Un comiat molt merescut per a l’entranyable cantautor matarranyenc.

Lo Matarranya Terra de Frontera.mp4 – YouTube.

Recital de comiat d’Àngel Villalba a Favara | Mas de Bringuè.

Recital de comiat d’Àngel Villalba a Favara

Lo cantautor favarol farà un recital a la seua vila natal per a presentar lo seu nou disc “Olivera d’Aragó” coincidint amb el seu 67é aniversari i per acomiadar-se del seu públic matarranyenc. L’acte tindrà lloc el proper dissabte, 17 de novembre al cinema de Favara, a les 10 de la nit.

L’acompanyaran els músics: Florencio Roc ( guitarra, llaüt i veu), Eugenio Arnao ( percussió ), Alberto Navas ( violí ), i Màrio Sasot ( bandúrria).
També intervendrà el Duo Recapte (M. Sasot i A. Bengochea) interpretant alguns poemes de l’Àngel i algun altre del repertori tradicional del duo.

Us faig arribar el Programa del concert:

Repertori de l’actuació del  Duo Recapte  i Àngel Villalba a Favara el 17-11-2012: 

Duo Recapte

A- “Hem vingut a cantar” (A.Villalba). Música “Saturnino” d’Anton Abad-

B-   “Joc de Paraules” (D.Lombarte) Música M. Sasot.

Ángel Villalba (I Bloc)

1º   Olivera d’Aragó……….Llaüt, bandúrria ,percussió i violí

2º   Carmen…………………2ª Guitarra, percussió i violí

3º   Lo joieret de pell………2ª Guitarra, percussió i violí

4º   Este mon és un mercat…Llaüt, percussió,  violí

5º   La General……………. 2ª Guitarra, percussió, violí

Duo Recapte

C-   L’Onso (A. Villalba) Música: “Vienen los gitanos”

Ángel Villalba (II Bloc)

6º   Un bocinet d’ amor……2ª Guitarra, Percussió, violí

7º    Lo darrer destí…………Violí, Timple, percussió (p. d’aigua)

8º   Amic Desideri…………2ª Guitarra, percussió, violí

9º   La Teresa Rius………… Violí- ( Timple )

10ºRonda pa tu…………….Llaüt, bandúrria, percussió

Duo Recapte

D- “Cançó de comiat” (H- Moret) Música “Lo ruqueti el llantaïm ” d’Anton Abad

Àngel Villalba (III Bloc)

11ºEn nom de la llibertat….2ª Guitarra, percussió

12ºLa lluna del finestral….. Llaüt, bandúrria, violí, percussió

13ºLa paellà……………… Percussió (bombo i campanilla)

14ºHavanera del riu Algars 2ª Guitarra, violí, percussió

15ºCobles de ronda……….Llaüt, bandúrria, violí, percussió

Temps de Franja 115.

Presentació de Calaceitanes. 31 dones del segle XXI.

Asociación “Wirberto Delso”: Seguro que hay otra salida.

Aqui teneis una de las canciones del disco, que escribio en 2010, titulada “Este món és un mercat” (Este mundo es un mercado).

Ya podeis poneros en contacto con la asociación para asistir al acto.

Nos vemos en Fabara.

Els xiquets del Matarranya descobreixen la història de la seua comarca amb les gimcanes literàries | Comarques Nord.

Sobre la col·lecció de “Lo Trinquet” « Lo finestró del Gràcia.

Text de Carles Sancho Meix

La col·lecció “Lo Trinquet”

La col·lecció “Lo Trinquet” va ser una iniciativa del Consejo Cientifico del Instituto de Estudios Turolenses que dirigia Montserrat Martínez i que va ser molt ben acollida per tots els membres del consell el 2008, per a donar veu a una part dels turolencs que tenen com a llengua pròpia el català. L’actual director de l’entitat, Gaudioso Sánchez, vol continuar promocionant el projecte. La col·lecció està destinada a publicar textos d’autors de la província o que hi estiguen vinculats, així com també a temàtica turolenca de qualsevol autor. Podrà publicar-se diferents gèneres literaris: narrativa, poesia, teatre i assaig. La freqüència en l’edició era, en un principi, dos volums a l’any però la crisi ha fet reduir la proposta a només un títol. El consell editorial esta constituït per Artur Quintana com a director, José Miguel Gràcia i qui subscriu el text. Recordem que esta és la segona col·lecció publicada en català promoguda de les institucions autonòmiques aragoneses. La primera va ser “Pa de Casa” inicada pel Govern d’Aragó el 1987 que més tard ha passat a anomenar-se “Literaturas de Aragón. Serie en Lengua Catalana” i que ha publicat un total de 22 volums. Amb el nom de Lo Trinquet que hem donat a la col·lecció, hem volgut recuperar un mot quasi oblidat que antigament representava un lloc de trobada i joc dels veïns, algunes vegades situat en les llonges dels ajuntaments, en els municipis baixaragonesos. La col·lecció pretén ser això mateix, un punt de trobada, de confluència, de debat i creació literària de tots els turolencs i turolenques que s’expressen lliurement en llengua catalana, la llengua pròpia del seu territori que es vol promocionar des de l’IET a través d’esta i altres iniciatives. Fins ara dins la col·lecció s’han publicat quatre títols. Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies -2009- a càrrec d’Artur Quintana, Fora de temps, fora de lloc —2009— un text teatral de Marta Momblant, Pasqual Andreu, lo Florit.Lo Floro en vers- —2010— poemari sobre el mític bandoler matarranyenc de José Miguel Gràcia i Les aventures del sastre Roc d’Arça —2011— novel·la històrica ambientada en la Pena-roja del segle XVII de Desideri Lombarte. En procés d’edició el següent volum de Francesc Gil, un poemari que titula Menú: la cuina del cor.

Les aventures del sastre Roc d’Arça « Lo finestró del Gràcia.

Les aventures del sastre Roc d’Arça, quart número de la col·lecció “Lo Trinquet”, dirigida per Artur Quintana i Font, i que edita l’Instituto de Estudios Turolenses, ja ha sortit de la impremta. Segons hem va comunicar personalment el Sr.Gaudioso Sánchez, director de l’Instituto, està força interessat en la presentació del llibre a la vila de Pena-roja tan aviat sigui possible en un acte cultural que s’ha d’organitzar.

Per a què us feu una idea del llibre transcric la seua contraportada:

“Les aventures del sastre Roc d’Arça situen el lector en la Pena-roja del segle XVI. La vila en aquells anys estava formada pels carrers que recorrien paral·lels al peu del castell i de l’església de la Verge Maria de la Mola, situats al cim de la muntanya que acollia la població. En la novel·la es fa referència als personatges històrics que apareixen en documents de l’època i d’altres, els més importants, com Roc i la Dolceta, que són creats per l’autor per a desenvolupar l’acció narrativa. L’escriptor fa referència dels passatges històric de la vila, com la visita dels senyors de Calatrava exigents en el pagament de tributs que reduïen l’escassa economia de la població, i que contrasten amb les escenes humorístiques, com l’esquellada el dia de la boda als protagonistes. La incorporació de la toponímia, que coneix molt bé l’autor en la creació literària, és una de les característiques dels textos d’en Desideri Lombarte. A més l’escriptor recupera a través de la narració els costums i tradicions, els mots i expressions quasi perduts en la memòria col·lectiva del Matarranya.”

Premis vila de Pena-roja « Lo finestró del Gràcia.

L’Ajuntament de Pena-roja de Tastavins convoca el IX Concurs literari de relats curts “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS. MATIES PALLARES”. Els treballs es poden presentar tant en català com en castellà. Primer premi 250 euros i segon premi 150 euros.
L’Ajuntament de Pena-roja convoca també el IX Concurs de pintura “DESIDERI LOMBARTE”. Un premi de 700 euros.
El termini per dipositar les obres finalitzarà el 3 de desembre a l’Ajuntament de Pena-roja de Tastavins.

Pintura y relato se dan cita en un certamen en Peñarroya de Tastavins.

Fotos del mur.

Associació Ascuma

Associació AscumaDesprés d’entrevistar 25 persones de Faió, Favara, Maella i Nonasp s’han seleccionat 507 formes de literatura oral que es presenten transcrites d’acord amb les característiques própies del parlar de cadacun d’aquests pobles. Llengua i literatura s’uneixen en aquest llibre per divulgar-ne el coneixement i contribuir a la seua valoració i ús.
Preu: 18.00 €

Via Carles Terès

Un altre llibre al forn, aquest llargament esperat (des del 2010!): “Les aventures del sastre Roc d’Arça”, una novel·la curta d’en Desideri Lombarte. És el quart volum de la col·lecció “Lo Trinquet”, de l’Instituo de Estudios Turolenses. És una narració que t’enganxa, plena de sabor, amb la mestria de la ploma de l’enyorat Desideri.

Baixa qualitat « L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 5, setembre-octubre 2012

Enguany que en faig cinquanta (quan llegiu aquestes ratlles ja els tindré), em regalaré aquest articlet de vell rondinaire. Ja n’he escrit uns quants sobre aquesta incapacitat meua d’entendre algunes coses de la modernitat. Sempre ho he atribuït a l’edat. O potser a l’educació utòpico-cristiano-xirucaire que (afortunadament) vaig rebre dels meus pares.
El primer que em va cridar l’atenció, segurament a causa del meu ofici, va ser la proliferació de fotos a baixa resolució, pensades només per a ser vistes a la pantalla (que, com alguns diuen, és un dispositiu que mostra coses que no existeixen de debò). Ara, al traster de casa, hi dorm una gran caixa plena de fotos que mai no ens mirem. A continuació van venir els vídeos pixel·lats, de moviments sincopats i so brutíssim. Però el que m’ha afectat directament i desagradable ha estat l’esclat dels telèfons «musicals». Es veu que és costum juvenil reproduir pel carrer la música al mòbil i sense auriculars, amb una qualitat de so ínfima, de tal manera que fins i tot en el molt improbable cas que les cançons reproduïdes siguin del nostre gust, els petits altaveus les converteixen en so escombraria. L’altre dia, per exemple, vaig ser expulsat de la terrassa d’un cafè perquè al meu clatell hi sonaven a tot drap i sense aturador uns sorolls (música?) insofribles. Vaig enyorar l’època dels voluminosos però discrets walkman. La llista d’aquesta «baixa qualitat» la podeu completar vosaltres: neveres, televisors, cotxes, ordinadors… tot plegat amb moltes prestacions però amb poca vida útil. «Vida útil» és redundància… la inútil ja no ho és, de vida.