Temps de Franja 115.

Presentació de Calaceitanes. 31 dones del segle XXI.

Asociación “Wirberto Delso”: Seguro que hay otra salida.

Aqui teneis una de las canciones del disco, que escribio en 2010, titulada “Este món és un mercat” (Este mundo es un mercado).

Ya podeis poneros en contacto con la asociación para asistir al acto.

Nos vemos en Fabara.

Els xiquets del Matarranya descobreixen la història de la seua comarca amb les gimcanes literàries | Comarques Nord.

Sobre la col·lecció de “Lo Trinquet” « Lo finestró del Gràcia.

Text de Carles Sancho Meix

La col·lecció “Lo Trinquet”

La col·lecció “Lo Trinquet” va ser una iniciativa del Consejo Cientifico del Instituto de Estudios Turolenses que dirigia Montserrat Martínez i que va ser molt ben acollida per tots els membres del consell el 2008, per a donar veu a una part dels turolencs que tenen com a llengua pròpia el català. L’actual director de l’entitat, Gaudioso Sánchez, vol continuar promocionant el projecte. La col·lecció està destinada a publicar textos d’autors de la província o que hi estiguen vinculats, així com també a temàtica turolenca de qualsevol autor. Podrà publicar-se diferents gèneres literaris: narrativa, poesia, teatre i assaig. La freqüència en l’edició era, en un principi, dos volums a l’any però la crisi ha fet reduir la proposta a només un títol. El consell editorial esta constituït per Artur Quintana com a director, José Miguel Gràcia i qui subscriu el text. Recordem que esta és la segona col·lecció publicada en català promoguda de les institucions autonòmiques aragoneses. La primera va ser “Pa de Casa” inicada pel Govern d’Aragó el 1987 que més tard ha passat a anomenar-se “Literaturas de Aragón. Serie en Lengua Catalana” i que ha publicat un total de 22 volums. Amb el nom de Lo Trinquet que hem donat a la col·lecció, hem volgut recuperar un mot quasi oblidat que antigament representava un lloc de trobada i joc dels veïns, algunes vegades situat en les llonges dels ajuntaments, en els municipis baixaragonesos. La col·lecció pretén ser això mateix, un punt de trobada, de confluència, de debat i creació literària de tots els turolencs i turolenques que s’expressen lliurement en llengua catalana, la llengua pròpia del seu territori que es vol promocionar des de l’IET a través d’esta i altres iniciatives. Fins ara dins la col·lecció s’han publicat quatre títols. Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies -2009- a càrrec d’Artur Quintana, Fora de temps, fora de lloc —2009— un text teatral de Marta Momblant, Pasqual Andreu, lo Florit.Lo Floro en vers- —2010— poemari sobre el mític bandoler matarranyenc de José Miguel Gràcia i Les aventures del sastre Roc d’Arça —2011— novel·la històrica ambientada en la Pena-roja del segle XVII de Desideri Lombarte. En procés d’edició el següent volum de Francesc Gil, un poemari que titula Menú: la cuina del cor.

Les aventures del sastre Roc d’Arça « Lo finestró del Gràcia.

Les aventures del sastre Roc d’Arça, quart número de la col·lecció “Lo Trinquet”, dirigida per Artur Quintana i Font, i que edita l’Instituto de Estudios Turolenses, ja ha sortit de la impremta. Segons hem va comunicar personalment el Sr.Gaudioso Sánchez, director de l’Instituto, està força interessat en la presentació del llibre a la vila de Pena-roja tan aviat sigui possible en un acte cultural que s’ha d’organitzar.

Per a què us feu una idea del llibre transcric la seua contraportada:

“Les aventures del sastre Roc d’Arça situen el lector en la Pena-roja del segle XVI. La vila en aquells anys estava formada pels carrers que recorrien paral·lels al peu del castell i de l’església de la Verge Maria de la Mola, situats al cim de la muntanya que acollia la població. En la novel·la es fa referència als personatges històrics que apareixen en documents de l’època i d’altres, els més importants, com Roc i la Dolceta, que són creats per l’autor per a desenvolupar l’acció narrativa. L’escriptor fa referència dels passatges històric de la vila, com la visita dels senyors de Calatrava exigents en el pagament de tributs que reduïen l’escassa economia de la població, i que contrasten amb les escenes humorístiques, com l’esquellada el dia de la boda als protagonistes. La incorporació de la toponímia, que coneix molt bé l’autor en la creació literària, és una de les característiques dels textos d’en Desideri Lombarte. A més l’escriptor recupera a través de la narració els costums i tradicions, els mots i expressions quasi perduts en la memòria col·lectiva del Matarranya.”

Premis vila de Pena-roja « Lo finestró del Gràcia.

L’Ajuntament de Pena-roja de Tastavins convoca el IX Concurs literari de relats curts “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS. MATIES PALLARES”. Els treballs es poden presentar tant en català com en castellà. Primer premi 250 euros i segon premi 150 euros.
L’Ajuntament de Pena-roja convoca també el IX Concurs de pintura “DESIDERI LOMBARTE”. Un premi de 700 euros.
El termini per dipositar les obres finalitzarà el 3 de desembre a l’Ajuntament de Pena-roja de Tastavins.

Pintura y relato se dan cita en un certamen en Peñarroya de Tastavins.

Fotos del mur.

Associació Ascuma

Associació AscumaDesprés d’entrevistar 25 persones de Faió, Favara, Maella i Nonasp s’han seleccionat 507 formes de literatura oral que es presenten transcrites d’acord amb les característiques própies del parlar de cadacun d’aquests pobles. Llengua i literatura s’uneixen en aquest llibre per divulgar-ne el coneixement i contribuir a la seua valoració i ús.
Preu: 18.00 €

Via Carles Terès

Un altre llibre al forn, aquest llargament esperat (des del 2010!): “Les aventures del sastre Roc d’Arça”, una novel·la curta d’en Desideri Lombarte. És el quart volum de la col·lecció “Lo Trinquet”, de l’Instituo de Estudios Turolenses. És una narració que t’enganxa, plena de sabor, amb la mestria de la ploma de l’enyorat Desideri.

Baixa qualitat « L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 5, setembre-octubre 2012

Enguany que en faig cinquanta (quan llegiu aquestes ratlles ja els tindré), em regalaré aquest articlet de vell rondinaire. Ja n’he escrit uns quants sobre aquesta incapacitat meua d’entendre algunes coses de la modernitat. Sempre ho he atribuït a l’edat. O potser a l’educació utòpico-cristiano-xirucaire que (afortunadament) vaig rebre dels meus pares.
El primer que em va cridar l’atenció, segurament a causa del meu ofici, va ser la proliferació de fotos a baixa resolució, pensades només per a ser vistes a la pantalla (que, com alguns diuen, és un dispositiu que mostra coses que no existeixen de debò). Ara, al traster de casa, hi dorm una gran caixa plena de fotos que mai no ens mirem. A continuació van venir els vídeos pixel·lats, de moviments sincopats i so brutíssim. Però el que m’ha afectat directament i desagradable ha estat l’esclat dels telèfons «musicals». Es veu que és costum juvenil reproduir pel carrer la música al mòbil i sense auriculars, amb una qualitat de so ínfima, de tal manera que fins i tot en el molt improbable cas que les cançons reproduïdes siguin del nostre gust, els petits altaveus les converteixen en so escombraria. L’altre dia, per exemple, vaig ser expulsat de la terrassa d’un cafè perquè al meu clatell hi sonaven a tot drap i sense aturador uns sorolls (música?) insofribles. Vaig enyorar l’època dels voluminosos però discrets walkman. La llista d’aquesta «baixa qualitat» la podeu completar vosaltres: neveres, televisors, cotxes, ordinadors… tot plegat amb moltes prestacions però amb poca vida útil. «Vida útil» és redundància… la inútil ja no ho és, de vida.

Explorando Matarraña . Noticias de Gipuzkoa.

Explorando Matarraña

JOSÉ MANUEL ETXANIZ – Lunes, 24 de Septiembre de 2012 –

vUELVO de Teruel tras comprobar que, felizmente, sigue existiendo. Con las dificultades propias de la época, más las añadidas de un mundo rural que se va especializando en el turismo ecológico y la industria agroalimentaria, secaderos de jamones con Denominación de Origen Teruel, productos derivados del cerdo, frutales, miel y aceite de oliva de alta gama.

Antes exploré la Sierra de Albarracín con Guadalaviar como base, ahora he enredado en la comarca de Matarraña, a cuatro horas de casa, siempre verde por sus olivos y almendros, teniendo la antigua estación de Torre del Compte, hoy convertida en hotel con encanto y sin televisión, como punto de partida para pasear por Beceite y Calaceite. Monroyo, Valderrobres, La Fresneda y Cretas, donde recordé al célebre torero, con perdón, Nicanor Villalta.

Excursiones en bicicleta por el antiguo trazado del ferrocarril o a pie, con baño nudista en pozas fluviales.

Coincidí en la vecina Morella con el Sexenni, manifestación cívico-religiosa que, como su nombre indica, se celebra cada seis años. En su museo, recordé a Ramón Cabrera, el Tigre del Maestrazgo, uno de los mejores generales españoles de los últimos tiempos, junto con D. Vicente Rojo Lluch.

Matarraña es algo más que el escenario para los crímenes de la novela del autor local Isidro Garrido. Es una comarca con historia, cultura, gastronomía, personalidad e idioma propios, porque siendo tan turolenses como los amantes y el torico, hablan catalán, a pesar de los obstáculos que les ponen las autoridades aragonesas -coalición entre PP y PAR- que, con el objetivo de derogar la existente del año 2009, presentaban en estas fechas el anteproyecto de Ley de Lenguas, evidenciando por un lado, el poco interés en considerar el bilingüismo como una singularidad más del rico patrimonio cultural aragonés y, por otro, cierto complejo de inferioridad, al no atreverse a denominar catalán, a la “lengua aragonesa propia del área oriental”. ¡Catetos!

Dia 3/11 a la llibreria @serretllibres de Vall de Roures tind… on Twitpic.

Dia 3/11 a la llibreria @serretllibres de Vall de Roures tindrem literatura+cata ribargoçana. Dos bons maridatges

23 anys de la mort de Desideri Lombarte « Xarxes socials i llengües.

Avui, 3 d’octubre, fan 23 anys de la mort de Desideri Lombarte. Com ja és costum, crec que escoltar “Ara vindrà” en la seua lletra i cantada per Túrnez i Sesé és un dels millors recordato