Cuatro personas en la concentración contra la creación del "Institut del català en Aragó" en Zaragoza pic.twitter.com/YSL2tvbe2d
— Ruché (@afrentacasas) June 24, 2018
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: LAPAORecuerda lo gracioso que era cuando Falange escribia en #chapurriau? Ahora su promotor difunde que "España y los españoles deben purgar sus gravísimos pecados con una nueva guerra civil que aniquile la democracia masónica y el marxismo" #LAPAO #chapurriau #Matarranya pic.twitter.com/ELvJuHaVoJ
— Speak Lapao (@SpeakLAPAO) June 1, 2018
Minut 1:10.
(cat) “Chapurriau” “la llengua aragonesa que planta cara a l’independentisme” així defineix ABC el català a Aragó
En un article publicat per ABC el 5 d’abril. El periodista Roberto Pérez va presentar a l’associació “Amics del chapurriau” amb aquesta definició del català a l’Aragó: la “llengua aragonesa que planta cara a l’independentisme” “chapurriau”. En una ostentació de desconeixement lingüístic, defensant la unitat d’una llengua anomenada “chapurriau” i no del català. I criticant la imposició d’un estàndard català que acabaria amb les varietats aragoneses orientals, però que tot i això el “chapurriau” aglutinaria, sense fer cas a les diferències entre el català ribagorçà, matarrañés o fragatí.
A sobre, el periodista Roberto Pérez, aragonès de Calataiud, introdueix l’adjectiu “manyo” com a sinònim d’aragonès. Moda que està venint des de sectors espanyolistes allunyats d’Aragó, i per tant desconeixedors del significat de l’adjectiu, però que un aragonès com Roberto hauria de saber que només es refereix a la gent de Saragossa. Moda que té com a únic objectiu desarrelar tot el relacionat amb Aragó i fer desaparèixer aquest gentilici de segles d’història.
Vall-de-roures – 28 de març de 2018 L’acte de presentació va reunir més de 100 persones i diversos representants polítics La casa de la cultura de Vall-de-roures va acollir el passat dissabte 25 la presentació de la nova Associació Cultural Amics del Chapurriau. Una agrupació que naix amb l’objectiu “de defensar i promocionar el ‘chapurriau‘, una […]
Source: L’Associació Cultural Amics del Chapurriau es presente a Vall-de-roures – Ràdio Matarranya
Font original: Los Amics del Chapurriau y el franquismo | Lo Cacao de la FACAO
Una nueva asociación cultural “Amics del Chapurriau” ha anunciado su presentación. En la actividad central se celebrará el primer premio “Roberto G. Bayod”, que lleva el nombre de un representante del franquismo más radical, “amigo entrañable” de Blas Piñar (Fuerza Nueva) y opuesto a la promulgación de la Constitución española por su «carácter ateo». Los premios son concedidos por FACAO, entidad con un largo historial de convivencia con ultraderechistas.
Además, el premio recae en Luís Arrufat “Agüelo Sebeta”, que en el grupo público de Facebook “Yo parlo chapurriau” ha mostrado afinidad con mensajes como “El cara al sol es un himne patriòtic molt bonic”, en referencia al himno falangista. 
También Ramón Guimerá, encargado de la página de Facebook de “Amics del Chapurriau”, ha mostrado públicamente su agradecimiento a La Falange por su apoyo al Chapurriau
Esta chica conoce a un hombre exótico en una fiesta. Se lo lleva a la cama y… ¿Qué pasará?
Origen: “Algo exagerao”
Primero.— Respecto de la alegación contraria a la denominación de “catalán de Aragón” formulada por una pluralidad de personas. Dicha alegación, solicita, en primer lugar que, entre las competencias primordiales de la academia e institutos se fije la de “estudiar, preservar, conservar y sobre todo proteger las raíces de las lenguas que se hablan en Aragón”.
A este respecto, hay que señalar que, el presente proyecto de decreto, se refiere exclusivamente a la aprobación de los estatutos de la Academia Aragonesa de la Lengua, en los que se fijará su composición, organización y funcionamiento; no así sus competencias, las cuales ya fueron establecidas por el artículo 7.2 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en los siguientes términos:
Boletín Oficial de Aragón 14/08/2017
“Corresponde a la Academia Aragonesa de la Lengua:
a) Establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
b) Asesorar a los poderes públicos e instituciones sobre temas relacionados con el uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias y con su promoción social”.Del mismo modo, se solicita que quienes integren los institutos sean personas objetivas que estudien “todas las variedades lingüísticas de nuestra tierra Aragón” cuestión regulada en la Ley 3/2013,de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón y que excede al ámbito del presente proyecto de decreto. Así, el artículo 7.3 de la mencionada Ley determina que:
“La Academia Aragonesa de la Lengua estará compuesta por personas de reconocido prestigio en el ámbito de la filología, literatura y lingüística, preferentemente doctores, y con preferencia de nativos hablantes, que cuenten con una larga trayectoria en la práctica y el fomento de los valores lingüísticos y literarios propios de la comunidad aragonesa, y en la que estén representadas las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”.Finalmente, se solicita que “en ningún caso se le asigne la nomenclatura `catalán ́ a la variedad de lenguas que existe en nuestro territorio” afirmando que la lengua hablada en la parte oriental de Aragón se denomina “chapurriau”. La denominación de “catalán de Aragón” para la lengua hablada en las comarcas orientales de nuestra Comunidad Autónoma es, precisamente, la que viene recogida en el artículo 4 de la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés, cuyo tenor literal es el siguiente:
“El aragonés y el catalán de Aragón, en los que están incluidas sus variedades dialectales, son las lenguas y modalidades lingüísticas propias a que se refieren el artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007 y la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”.
La referencia al “catalán” no solo es jurídica sino que es también la que viene recogida en todos los textos científicos de la romanística europea, así como en los atlas lingüísticos y en los documentos del Comité de Expertos y del Comité de Ministros del Consejo de Europa dimanantes de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, ratificada esta última por España, mediante instrumento de 2 de febrero de 2001, y que pueden consultarse en la página web del Ministerio de la Presidencia y para las Administraciones Territoriales: http://www.seat.mpr.gob.es/portal/areas/politica_autonomica/participacion-ccaa-eu/consejo_europa_y_ocde/mpt_consejo_europa.html, en la que se dice textualmente:
En el caso de España, tiene especial importancia la Declaración que se hace con motivo de la ratificación de la Carta, y que se incluye en los primeros párrafos del instrumento de Ratificación, en la que se precisa el ámbito de aplicación en el que se diferencian dos niveles de protección diferentes:
1. Las lenguas reconocidas como oficiales en los Estatutos de Autonomía de las Comunidades Autónomas del País Vasco, Cataluña, Illes Balears, Galicia, Comunitat Valenciana y
Navarra.
2. Las lenguas regionales o minoritarias que los Estatutos de Autonomía protegen y amparan en los territorios donde tradicionalmente se hablan:
– Bable o asturiano y gallego, en Asturias.
– Aragonés y catalán, en Aragón.
– Gallego, en Castilla y León.
Por el contrario, la denominación de “chapurriau” como una lengua, no aparece citada en ningún texto ni jurídico ni científico. A este respecto conviene recordar que la Real Academia
Española, define “chapurrear” como: “Hablar una lengua con dificultad y cometiendo errores”.Se rechazan, por tanto, las alegaciones presentadas.
Origen: La Falange Española inicia una campanya contra el català a la Franja – Lo Reguer
El col·lectiu feixista ha intentat difondre el seu missatge a través del grup de Facebook “YO PARLO CHAPURRIAU”
Falange Española no està disposada a que la llengua de la Franja es digue “català”. Així ho volen fer patent amb la seua darrera campanya iniciada a les xarxes socials, on anuncia que la secció del grup a la Comunitat Autònoma d’Aragó “iniciara este curso político, plantando cara al Pancatalanismo. Defendiendo un habla histórica de Aragón”.
A través dels seus comptes de Twitter i Facebook, Falange ha compartit un cartell amb el fons quadribarrat i el títol “Arago (sic) no parle catalá, lo separatisme aragones sí”, per acabar amb el lema, escrit en perfecte català, “defensa la teua cultura”.
La notícia no aniria més enllà d’un exabrupte estiuenc si no fos perquè des del grup de Facebook “YO PARLO CHAPURRIAU” alguns membres han donat suport a la campanya. En concret, ha estat Javier Boix Zorrilla qui ha escrit un missatge públic donant a conèixer la campanya. Boix és militant de Falange i integrant de la llista provincial de Terol el 26J durant les passades eleccions espanyoles.
En el debat generat a partir de la publicació s’hi ha colat Miguel Cambra Ruiz, militant falangista. Cambra ha defensat en tot moment el paper de Falange en la protecció del chapurriau i s’ha mostrat bel·ligerant amb els membres més reticents amb la formació feixista. No ha estat el cas de Ramón Guimerà, un dels administradors del grup, qui ha mantingut diferents converses amb Cambra, donant-li la raó diverses vegades. El mateix Guimerà va expulsar del grup el passat 3 d’agost diversos membres acusats de ser “catalanistes”.
A més, Guimerà també és el creador d’una “llista negra” allotjada al bloc anomenat “Chapurriau“. Guimerà apunta que en esta llista s’hi inclouen aquelles persones que “no respeten lo chapurriau y als chapurriaus, mos insulten, sen enriuen, etc“. La llista inclou noms, cognoms, afiliacions polítiques i enllaços als perfils de Facebook de diferents personatges considerats enemics del chapurriau.
Lluny dels posicionaments polítics de Boix, Cambra o Guimerà s’han mostrat diferents membres del grup. Amb missatges com “Mi defensa del chapurriau no pasa por estos caminos“, “A la Falange ni agua“, “Con estos amigos, ¿quién necesita enemigos? […] Con esos ni a recados” o “Aquí sol sobre la Falange” han aconseguit que la publicació finalment haigue estat eliminada.
Contra el català a la Franja, el recurs de la mentida – Media.cat – Observatori crític dels mitjans
jul. 12Origen: Contra el català a la Franja, el recurs de la mentida – Media.cat – Observatori crític dels mitjans
Contra el català a la Franja, el recurs de la mentida
Mitjançant aquesta fórmula, es decretava la inexistència de la realitat trilingüe a l’Aragó alhora que, tant el català com l’aragonès, passaven a esdevenir idiomes pels quals només es preveu el dret de comunicació amb l’Administració i la justícia dins de les comarques on són propis.
El juliol de 2015, amb l’arribada dels socialistes al govern, es va corregir la denominació i el LAPAO va passar a dir-se novament català, per bé que la norma s’ha mantingut amb el mateix articulat: la llengua catalana continua molt limitada pel que fa a les seves possibilitats de promoció i aprenentatge a la Franja.
No obstant això, la dreta ha utilitzat el retorn al nomenclàtor per iniciar l’enèsima ofensiva contra la seva presència en aquesta part de la geografia. Una ofensiva a la qual s’han apuntat els principals mitjans de signe espanyolista que s’editen a l’Aragó.
Aquesta vegada l’excusa ha sigut la falsa informació difosa per la plataforma ‘No hablamos catalán’, segons la qual l’Executiu aragonès finança Temps de Franja, una revista que distribueix a 40 centres escolars de la Franja el suplement Temps d’Escola i a qui qualifica de “pancatalanista” i “antiaragonesa”.
La denúncia de ‘No hablamos catalán’ ha sigut reproduïda fil per randa pel Diario del Alto Aragón, que en el seu titular etiqueta d’independentista la publicació editada per l’Associació Cultural del Matarranya, de la qual destaca també que conté entrevistes a polítics favorables a la “integració de les comarques orientals de l’Aragó dins de la nació dels Països Catalans” –en al·lusió a les entrevistes que ha publicat a l’exdiputat de la CUP, Quin Arrufat, i a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. No només això: també li retreu que, en cap de les pàgines, es posicioni a favor del retorn de l’art sacre al monestir de Sixena.
En cap moment, Diario del Alto Aragón no contrasta la informació amb els responsables de Temps de Franja ni tampoc busca l’opinió del Govern de la comunitat, presidit per Javier Lambán, obviant que l’administració no atorga cap subvenció a la revista. Temps de Franja només rep un pagament pel nombre d’exemplars subscrits, igual que el reben la resta de revistes que es distribueixen a les diferents demarcacions de l’Aragó.
També el diari El Mundo dóna veracitat al comunicat de ‘No hablamos catalán’, fins al punt que, el passat dia 3 de juliol, va obrir les pàgines de societat amb el titular “Aragón promou el secessionisme a les escoles”. En els mateixos termes que Diario del Alto Aragón, acusa Lambán de finançar Temps de Franja, que l’anterior govern del PP havia suspès, permetent així la supervivència d’“una revista de caràcter independentista”.
Per reblar-ho, El Mundo extreu un paràgraf suposadament aparegut en una de les seves entregues: “La Gran Catalunya, la nacionalitat catalana, no es redueix a la Catalunya estricta, sinó que comprèn també, com tothom sap, València, Illes Balears, Rosselló, Andorra, Alguer i les terres atribuïdes injustament a les províncies aragoneses”.
A través de ‘No hablamos catalán’, doncs, aquests mitjans tornen a utilitzar la mentida per atiar la seva fòbia contra el català i, de retruc, desgastar el govern socialista de la comunitat.