La Franja

Pabellón de Aragón en la expo de Zaragoza. (Flickr)

En nada ha quedado la ampliación de las pistas de esquí de Cerler (Huesca) en la que se pretendían invertir 400 millones de euros para crear nuevas pistas y una estación, además de construir 4.000 viviendas y tres campos de golf. El megaproyecto envolvió de polémica al expresidente de Aragón,Marcelino Iglesias, dueño de 443.000 metros cuadrados situados junto al proyecto urbanístico del Alto Aragón. De hecho, la familia Iglesias hubiera sido uno de los mayores beneficiarios de haber tirado adelante el proyecto. Sin embargo, Rudi ha desechado la opción de denunciar a Marcelino Iglesias por su gestión al frente de Aragón responsabilizándole del despilfarro, tal y como planteó la Defensora del Pueblo: “No me gusta judicializar la Justicia, otra cosa es que hubiera un flagrante delito”.

Aragón: 2.000 empleados públicos se ‘comen’ la mitad de los 150 millones de presupuesto – elConfidencial.com.

pdf Heraldo

Descansi en pau la Llei de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

Així ho titula fins i tot l’Heraldo de Aragón, que ho ha tret en la seua versió en paper. Són multitud de preguntes que tenim.

– Si trauen lo nom de les llengües (català i aragonès), aporta alguna cosa rellevant que no faigue ja l’Estatut?

– Què en dirà el Consell Superior de les Llengües?

– Si trauen del text català i aragonès, la FACAO condemnarà el canvi perquè ja no apareix tampoc l’aragonès?

– Algú s’ha preocupat per fer una llei de llengües fora de polèmiques que asseguro la transmissió intergeneracional de l’aragonès i l’alfabetització i dignificació del català?

– És Aragó un país que ens puga assegurar la pervivència del català a la Franja?

Com que la cosa durarà unes setmanes, ens donarà l’oportunitat per a reflexionar-hi.

El Gobierno prepara una ley de lenguas descafeinada que no reconoce el catalán

“El Govern d’Aragó prepara una llei de llengües descafeïnada que no reconeix el català” « Xarxes socials i llengües.

Mos esplanica hue l’Heraldo d’Aragón en a suya versión paper (y en a dichital de pago) que o gubierno d’Aragón para una reforma d’a minilei de luengas (PDF) que deixara sin efecto o chicot efecto que la lei que apreboron PSOE y CHA heba teniu en as luengas minorizatas y propias d’Aragón. A lei aprebada, que tenió o firme refús de PP y PAR, y o refús contrario de IU que quereba ir una mica dillá, no s’heba desembolicau encara, fa no guaire que se creyó o Consello Superior d’as Luengas (organo consultivo y sin gasto t’o presupuesto), pero encara no s’han creyau de traza oficial as Academias previstas, ni s’ha feito garra cambeo en a estructura educativa, ni en os poders publicos, sisquiá s’ha visto reflexau en os meyos de comunicación publicos.

Yera una lei esbafada d’orichen si no se feban trangos ta cumplir-la, porque no teneba garra obligación y nomás que apuntaba a dreitos que s’heban de desembolicar, y nomás ta una parti d’Aragón, sisquiá ta totz os aragoneses. Y agora o gubierno la esbafará más si ye posible. De qué traza? Pues en dos importants camins. Por una parti, refusando de raso a denominación scientifica d’as luengas aragonesas y charrando de “modalidatz lingüisticas”. Ye un d’os caballos de batalla d’o sector más espanyolista, prencipalment, por o que fa a lo catalán. Por atra, refusando a creyación d’as Academias, que yeran la unica guarancia de que l’aragonés, sobre tot, fese un trango entabant como luenga y no entazaga como ye normal. Una academia que achunta-se totas as sensibilidatz, grafias y dialectos como atras luengas como o castellán en tienen. No tener ista Academia suposa un tiro en o tozuelo d’ista chicota luenga, como nos remera, terne que terne, a UNESCO, organismo internacional que lis bufa la pocha a os sinyors y sinyoras d’iste gubierno que tanto dicen veilar por o patrimonio cultural d’iste país.

Ya prencipió lo gubierno enrestindo contra os programas d’educación d’o catalán, y encara que iste anyo continan os de l’aragonés, con a retallada quasi definitiva contra la lei de luengas, ye probable que siga o zaguer anyo. Asinas esfienden o país y a suya cultura qui siempre ha quiesto acotolar o país y a cultura. Asinas creyen que mos ferán callar, pero, menos mal, a sociedat aragonesa, u bella parti d’ella, contina querendo fer pervivir a luenga y a cultura d’o país. A sociedat civil continará tenendo a parola, sin de lei, unatra vegada, pero con más ferramientas que no nunca ta fer pervivir ista parti d’o país nuestro, que ye casa nuestra, que ye ista luenga que si no femos servir nusatros se mos muere entre as mans porque la quieren asesinar. No mos ferán callar. Ni con lei, ni sin lei, ni con V ni sin V, totz os que charramos ista luenga hemos de deixar una mica as barallas nuestras internas y continar, como s’ha feito dende fa anyos, luitando porque no s’amorte a nuestra voz que replega a voz milenaria d’un pueblo que se diz aragonés y que continará vivo si nusatros queremos que asinas contine. No mos ferán callar, encara que mos digan klingons. No mos ferán callar, charramos aragonés y atros quantos parlen català y as suyas anglucias acotoladoras no podrán con nusatros. No mos ferán callar.

Visto en: http://www.purnas.com/2012/02/24/una-lei-descafeinada-duna-lei-ya-sin-cafeina/#ixzz1nJmhC7ll

Una lei descafeinada d’una lei ya sin cafeina | Purnas en o zierzo.

Corren bons temps per a la FACAO. Canvis de govern, bona sintonia… El Director de Cultura va dir en el seu moment que “Si eres capaz de presentarme un sólo hablante nativo de aragonés (no modalidades) os invito a comer en El Cachirulo”. Potser la FACAO li ha presentat de manera reiterada parlants d’ “aragonès” de la Franja, i Vadillo s’ho ha cregut. És ben possible que s’estiga convertint en un assidu del Cachirulo. Igual que es creia que ”el otro idioma que se habla en Aragón es el chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano, a los que según algunos filólogos antecede”, és ben possible que s’estiga creguen que allò que escolta a les taules del Cachirulo és aragonès de la Franja. Qui sap. Els camins de la filologia ficció són inescrutables.

PS: Fora de tema, una endevinalla. A que no sabeu quina frase feta es fa en català de la Franja amb la paraula “jònec”?

Els canvis polítics en imatges (FACAO) «.

Per a comentar la notícia que podeu llegir en el pdf que penjo a sota, no malgastaré moltes paraules. Fruit de l’anticatalanisme visceral, de les idees dretanes que s’estenen com a taca d’oli, de l’impúdic aprofitament polític i de la manca d’instrucció i autoestima, s’ha encetat una nova campanya contra la llengua pròpia de la Franja. El PAR n’és el responsable. Podrien dedicar els seus esforços a combatre la crisi econòmica, però això no dóna vots i se’n ha de saber.

notícia El Punt Avui

Enèsima ofensiva política contra el català a l’Aragó « Lo finestró del Gràcia.

16022012

Tots sabem la unitat que hi ha a Saragossa per respectar l’aragonès. A l’Ajuntament de Saragossa polítics de tots els partits deixen d’atendre les propostes dels ciutadans si són en aragonès. Només per la llengua en què s’ha parlat. Així que, entre l’anticatalanisme de la FACAO i les bones intencions del PAR, es rostiran la Llei de Llengües que reconeixia el català i l’aragonès.

La FACAO es conegela «.

A noticia ha apareixiu publicada hué en o diario La Opinión de Murcia en un articlo sobre os excesos que bellas administracións publicas estatals han cometiu mientras os zaguers anyos y meten d’eixemplo a Aragón “En Aragón, por eixemplo, o Gubierno d’a Comunidat destinó siet millóns d’euros a campanyas institucionals de propaganda ta explanicar a suya chestión y aplicó una Ley de Luengas que contempla l’aragonés y o catalán como luengas ‘propias y historicas’ que cuesta cuasi veincinco millóns” afirman en o diario.

Istos datos pareixen estar fundaus en un articlo que publicó lo diario La Razón o 24 de noviembre de 2009 titulau como “Imposar o catalán en Aragón costará 25 millóns a l’anyo” y que completaban con o titular “O PP denuncia que a Ley de Luengas d’o PSOE regula ‘idiomas sin uso’”.En ixe mesmo articlo se publicaba que seguntes os calculos d’o PP “caldría contratar a 782 personas -465 ta l’aragonés y 317 t’o catalán-. Con ixo y una retribución de 31.000 euros anyals -sueldo meyo d’un funcionario autonomico grupo A y nivel 22 -o gasto anyal laboral sería, a lo menos, de 24,2 millóns a lo que caldría sumar atros como a retulación de muitas carreras”.

Lo cierto ye que istas cifras son de raso falsas, y buen eixemplo ye que programas como lo Jesús Moncada d’actividatz extraescolars en catalán s’han aturau. D’atra man, os mayestros d’aragonés como actividat extraescolar aintro d’o programa Nieus Luzía Dueso Lascorz tienen medrana de que a l’atro’l anyo aturen tamien iste, seguntes afirmó un d’istos mayestros en una entrevista a Fendo Orella. A más, iste mesmo mayestro afirmaba que os costes que suposan o programa Nieus Luzía Dueso t’o Gubierno d’Aragón son minimos.

Fuent: http://www.laopiniondemurcia.es/opinion/2012/01/28/quitan-manos/381576.html

Un diario murciano ditz que a Ley de Luengas d’Aragón cuesta cuasi 25 millóns d’euros | Arredol.

orge Romance: “Es lamentable la posición de Rudi con respecto a la Ley de Lenguas de Aragón”

Publicado en 10 diciembre 2011 por Grupo 3d

Guillermo Esteban

Jorge Romance: “Es lamentable la posición de Rudi con respecto a la Ley de Lenguas de Aragón” | El oficio del periodista.

Además de ser el título de una canción del grupo heavy Extremoduro, cuando uno escucha esa expresión no puede sino imaginar a alguien que trata de abandonar algún vicio, soltar lastre o cambiar de postura. (…) A la liga se suma Humberto Vadillo, que dicho sea de paso, nada tiene que ver con una servidora. Prometió “transparencia y rigor en la gestión” y no hay manera de que responda a la pregunta de CHA sobre con qué colectivos se ha reunido y para qué. No tiene sentido presumir de tener “más de 107 reuniones en menos de 100 días” y luego poner trabas a la transparencia informativa. Pero la palma se la llevan las filiales zaragozanas del RACC, que para enmendar su desafortunada política de precios, una clara muestra de discriminación sexual, no se les ocurre otra cosa que compensar a las chicas con una sesión-regalo de maquillaje para equiparar matrículas.

Periodista y profesora de Universidad

mitjançant‘Me estoy quitando’ – Opinión – El Periódico de Aragón.

Desperta Ferro! i Aragó, Aragó! són els crits de guerra més coneguts dels almogàvers. Els bramaven alhora que picaven al terra amb les ferres de batalla, i llavors representa que l’enemic agafava canguelis amb el sorollam i les espurnes que aixecaven. I és que, sense cridòria, no eren gran cosa, més aviat apareixien bruts i ronyosos, amb els cabells llargs i una barba crescuda, ennegrits pel sol i abillats de manera escassa, amb avarques als peus, tant si era estiu com hivern. Tot això passava els segles xiii i xiv. El corpus de sang, el 7 de juny de 1640, 500 segadors i un bon grapat de barcelonins van entrar al palau del virrei Dalmau de Queralt al crit de Muiren els traidors!, una clamor que ha estat actualitzada gràcies a la televisió, i també Muira el mal govern!, que ben bé es podia haver reciclat. Era l’època, per cert, en què el famós comte duc d’Olivares iniciava una ofensiva que li costaria el desterrament. Entre els segles xiii i xvi, quan algú presenciava un fet delictiu, havia de cridar Via fora!, i llavors s’aixecava la clamor del sometent, i tots els homes entre 16 i 60 anys hi havien d’acudir. El sometent va ser dissolt amb el Decret de Nova Planta, que va derogar també altres institucions. Via fora els adormits va servir com a títol d’un opuscle contra els borbons i en favor de la restitució de les institucions catalanes, publicat al segle xviii. Jerom! (no Jerónimo) és el crit dels paracaigudistes americans quan salten des de l’avió, un record de la lluita dels indis apatxes, que no sé com ho deien (dubto que ho fessin en anglès) quan lluitaven. Bring wood! We need more wood, Timber! Cridava Groucho Marx des de la caldera del tren, mentre l’altre desfeia els vagons a la pel·lícula Go West, el 1940. Aux barricades! cridaven els parisencs l’agost de 1944, espentejats per un de Gaulle cap de la Resistència, que confiava en un aixecament popular abans de l’entrada dels aliats a la capital per assegurar-ne l’èxit. Mentrestant, Hitler, al seu búnquer, preguntava si cremava París. Natres parlem xapurreau! és el crit de guerra encunyat a La Freixneda per una veïna, la Montse, que formava part del públic en el plenari municipal que havia aprovat una moció de censura contra l’alcalde. L’alcalde entrant parlava, deia, en català. La qüestió és que tots dos ho feien amb el mateix accent del poble. Això ha passat aquest mes de novembre de 2011. Quan vagi a La Freixneda, tornaré a seure a la plaça a fer un beure i contemplar les portalades, ara de pedra, i recordaré un altre cop com s’hi passejava, entre capellà i milicià, un Miguel Bosé ajudant de Durruti a la pel·lícula Libertarias, quan la plaça estava encalcinada i blava. I pensaré en la Montse, que passa a la història dels crits de guerra, encara que no sigui dels més reeixits.

mitjançantLes coses de la Susanna Barquín: Crits de guerra.

“L’ ASSOCIACIO CULTURAL DEL MATARRANYA vol mostrar el seu reconeixement i solidaritat amb el nou Alcalde de la Freixneda, Javier Adell que en el seu discurs a la Sala de Plens d’ aquest municipi, el passat 11 de novembre, després d’haver guanyat una Moció de Censura a l’ anterior Alcalde, va utilitzar com un gest de normalitat institucional la seua llengua materna, el mateix català que com a parla habitual s’utilitza a la Freixneda”

“ASCUMA lamenta la interrupció que un assistent del públic va fer al Ple per l’ús del català per part del nou Alcalde, amb un to totalment irrespectuós amb la denominació oficial i científica de la nostra llengua.”

“ASCUMA lamenta que hi hagin, encara, aquestes actituds sobre la natura i el nom de la llengua parlada històrica i majoritàriament al Matarranya, que es el català i esperem que aquestes actituds que confonen les coses i no volen donar el nom i la dignitat de la llengua que cada dia es parla entre els veïns i a les places de les nostres viles, es superi amb l’esforç de tots”

“ASCUMA lamenta també l‘actitud intransigent, intolerant i acientífica de una part del públic assistent al Ple pel fet dir el nou Alcalde que el que parlava era català, volent-li impedir, precisament, que digués que era català, quan és aquesta la paraula i el concepte que està reconeguda i recollida, textualment, en la Llei de Llengües d’Aragó ”

“Des de la nostra Associació volem valorar molt positivament l’ actitud i coherència de l’Alcalde Javier Adell, defensant la legalitat i en allò que creu i que cal que sigui  una actitud compartida per tots: la defensa de l’ Ús en tots els àmbits de la vida publica i privada de la llengua dels pares, de la llengua de la Freixneda, el català, i que es pugui dir sempre pel seu nom i tot per la dignitat de la llengua i la cultura que ens és pròpia”

Calaceit, a 14 de Novembre 2011

Muchas gracias a El Periódico por ahorrarnos en esta información las declaraciones incluidas en la nota de prensa del Gobierno de Aragón efectuadas por el director general de Cultura de la DGA, Humberto Vadillo. ¿Se imaginan a Jerónimo Blasco haciendo notas o ruedas de prensa cada vez que se estrena una obra de teatro en Zaragoza? ¿O al Rector cada vez que se va a comenzar las clases de una nueva asignatura? Pues esto es Vadillo, que además dice en la mencionada rueda de prensa que “la obra cumple el objetivo de dar un mejor acompañamiento al proyecto museístico del Pablo Serrano y da una mayor respuesta a las nuevas demandas de los sectores culturales aragoneses como las artes escénicas, musicales y plásticas”. Sí hijo sí, y también puedes hacer que en el Pablo Serrano den clases de cómo hacer migas o conciertos de pedorretas y soltarnos las mismas tonterías. No dudo de la calidad de esta obra, pero tus comentarios desmerecen su presentación.

La vida de Isadora Duncan, en ‘Baruca’ – Escenarios – El Periódico de Aragón.

Una moció de censura impulsada pel PSOE tombe a l’alcalde de La Freixneda | Comarques Nord.

Destituït l’alcalde de la Freixneda

Sembla que entre el públic assistent eren majoria els simpatitzants del PP.

Destituït l’alcalde de la Freixneda « Lo finestró del Gràcia.