El dia que l’Arquebisbe parlà en la llengua dels feligresos | L’ esmolet.
Quan l’Arquebisbe Ureña va entrar a l’església de Sant Bernat entre aplaudiments, va donar les gràcies en català. Me’n vaig alegrar, tot i que m’imaginava que seria un ‘bon dia’ tipus Bruce Springsteen, és a dir, per a quedar bé amb la parròquia (i mai millor dit). De tota manera, ja era molt, vist el menyspreu de l’Església aragonesa cap a les llengües pròpies —res a veure amb els missioners, tan amatents a aprendre idiomes remots. En ser davant l’altar, però, vet aquí que fa el discurs de benvinguda també en català. Dic ‘en català’ perquè és com ell el va designar (res de valencià o d’altres denominacions menys honorables) esmentant l’alegria que li produïa poder-lo usar en aquella part de l’arxidiòcesi. Em va envair una eufòria que, ensopit com sóc, no sol produir-me la festa major. L’Arquebisbe va explicar-nos que procedeix d’un poble d’Alacant, i per això compartia la llengua catalana amb els seus feligresos. Va celebrar la litúrgia en castellà, tret de quan va baixar a donar-nos la pau a gairebé tots els parroquians, que deia «la pau sigue amb tu» amb un somriure ample. Al final de la celebració va fer un altre parlament en català, aquesta vegada sobre els seus orígens rurals. No vaig poder evitar d’espiar de reüll els altres assistents i imaginar la seua estupefacció en veure la màxima autoritat de l’arxidiòcesi usant l’idioma de casa en acte i lloc tant solemne.
Mireu si n’estem, d’avesats a tanta garrotada, que anomenar les coses pel seu nom i usar la llengua dels feligresos es converteix en un acte extraordinari. Però, què voleu que hi faça: em vaig emocionar. Dels vint anys que duc a Aragó, a missa hi he sentit tots els accents del castellà, però mai (tret del dia del meu casament, amb capellà dut des d’Horta), la llengua dels matarranyencs. Algú em comenta sotto voce, que el papa Francesc hi té alguna cosa a veure.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 11, setembre-octubre 2013
La Comarca, columna «Viles i gents», 4 d’octubre de 2013
Moviment Franjolí per la Llengua: “LAPAOTROPIA”, l’altra cara del LAPAO, per Carles Terès.
La Comisión Bilateral pretende acelerar el desdoblamiento de la N-232 y las balsas del Matarraña.
El desdoblamiento de la N-232 en algunos de sus tramos y las balsas del Matarraña son las cuestiones que ayer se trataron en la Comisión Bilateral Aragón – Estado y que afectan al territorio. El portavoz de la Comisión, José Ángel Biel destacó que se realizará una encomienda de gestión para acelerar el desdoblamiento de la N-232 pero únicamente en el tramo Mallén-Figueruelas, y no en el que va de Azaila a Morella.
La Comisión Bilateral Aragón-Estado acordó iniciar las gestiones de una nueva fórmula de gestión que acelere el desdoblamiento de la N-232. El acuerdo, indica la voluntad de ambas Administraciones de llevar a cabo las actuaciones precisas para desdoblar esta carretera transformándola en la autovía A-68 en los tramos Figueruelas-Gallur y Gallur-Mallén. Así, Fomento y el Ejecutivo autónomo han decidido avanzar en la definición de proyecto, las actuaciones y el análisis de las distintas fórmulas de gestión entre las que se contempla la encomienda de gestión, tal y como estable el artículo 88 del Estatuto de Autonomía de Aragón que según el co-presidente de la Comisión Bilateral, José Angel Biel, posibilita que “obras de interés general puedan ser ejecutadas por el Gobierno de Aragón y financiadas por el Gobierno de España”.
Balsas laterales del Matarraña
En el encuentro se ha consideró declarar Obras de Interés General la balsa de Monroyo y los embalses de Comellares y Peñarroya de Tastavins, ubicados en la Comarca del Matarraña. El objetivo, regular hasta 3 Hm3 en la cuenca alta del río Tastavins, lo que permitirá abastecimientos, almacenamiento de agua disponible para su uso contra incendios, garantizar regadíos y facilitar el desarrollo ganadero para favorecer el empleo y el arraigo en la zona de influencia. Con el fin de llevar a cabo las actuaciones necesarias, el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente y la DGA han pactado colaborar de manera conjunta en la definición de los proyectos y actuaciones así como a analizar las distintas fórmulas de gestión. Todo ello, con el objetivo de agilizar la ejecución de estas obras.
Además de Biel, La vicepresidenta del Gobierno de España, Soraya Sáenz de Santamaría, participaron en el encuentro los consejeros de Hacienda y Administración Pública, José Luis Saz, y de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, Modesto Lobón, el director general de Desarrollo Estatutario del Ejecutivo, José María Bescós, y el vocal de la Comisión, Manuel Pizarro.
Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón.
El recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.
El Tribunal Constitucional ha admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas. Este recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.
Chesus Yuste, promotor del recurso, considera que “la admisión a trámite es un éxito de la oposición y un varapalo serio al actual Gobierno de Aragón. Sin duda, es una buena noticia para el patrimonio lingüístico aragonés, que se encuentra en peligro con la norma destructiva e inculta impulsada por el PP-PAR”. Yuste ha felicitado al equipo jurídico encabezado por el catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Zaragoza Ángel Garcés y les ha agradecido el excelente trabajo realizado, que ha pasado con éxito la criba inicial del Tribunal Constitucional.
El Diputado aragonesista recuerda que esta ley de lenguas del PP-PAR vulnera la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, un Tratado europeo ratificado por el Gobierno estatal en la época de Aznar. Este incumplimiento se observa en diferentes partes de la Ley “desde el momento en el que ni se atreven a llamar por su nombre al aragonés y al catalán”.
Chesús Yuste ha añadido que “nos preocupa especialmente la situación en la que queda el aragonés con la Ley. El catalán seguirá contado con protección en otras Comunidades Autónomas, pero esta Ley podría significar que se abandone el aragonés a su suerte y condenarlo a desaparecer en una generación”.
23ª Trobada Cultural d’Ascuma a Calaceit | Lo finestró del Gràcia.
Al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit va començar, a les 11,15 h del passat 21 de setembre, la 23ª Trobada Cultural del Matarranya. Obrí l’acte l’alcalde de Calaceit, José María Salsech, per donar la benvinguda als assistents. Després de la presentació de la jornada i de l’associació per part del president d’ASCUMA, prengué la paraula el president de la comarca, Francisco Esteve. Tant l’alcalde com el president de la comarca mostraren el seu desig d’obrir tant les portes de l’Ajuntament com de la comarca per a la celebració d’aquests tipus d’actes culturals i en defensa de la llengua. En parlar la directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, la Trobada Cultural va prendre un doble camí: mentre un nombrós grup de persones es desplaçaren a visitar els enterraments ibèrics a la zona de la Pedrafita (Queretes, Arenys i Lledó) guiats per Juan Luis Camps, al Saló de Plens s’hi inicià la “II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana”, organitzada per la Generalitat de Catalunya, amb representants de gairebé totes les terres de parla catalana, i que obrí la directora general de Política Lingüística i coordinà i moderà M. Àngel Pradilla. Andreu Domingo va fer un balanç i una perspectiva demogràfica dels territoris de llengua catalana i de la seua complicació demoscòpica. Montserrat Martínez va parlar de la revisió metodològica de les enquestes amb dades lingüístiques 2000-2010. Natxo Sorolla va fer una documentada presentació dels coneixements i usos del català en el diferents territoris —L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. I es va tancar la sessió matinal amb la intervenció de Joaquin Torres sobre la qüestió de la transmissió lingüística i el seu futur. Amb unes quantes intervencions del públic, com afegitó, s’arrodoniren els actes.
Al dinar de germanor ens trobarem una vuitantena de persones entre els socis d’ASCUMA i els assistents i intervinents de la “II Jornada sobre la Llengua i Societat”.
A les 17 hores, al Teatre de la Germandat, després d’una amena i instructiva intervenció de Ramon Sistac, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell, va fer una interessant conferència, “El català una llengua de futur, una llengua de tots”. Si alguna cosa s’hauria de destacar de les seues paraules seria aquesta: “El català necessita instruments d’estat” i “Espanya no ha sabut ser un estat plurilingüe al llarg del temps”
No cal dir que l’èxit de públic i la plena cordialitat van ser les característiques principals de tota la jornada i tots els actes. El més trist i inexplicable —o pot ser no tant— va ser la no presència de cap representant del govern aragonès, malgrat haver-hi estat invitats reiteradament.
Amb la brillant i emotiva actuació de la calacitana, “Rakel”, amb el seu germà Sergio a la guitarra—força aplaudits—, la jornada va arribar al seu final.
‘El Bergantes no es toca’ rep suport dels Ports | Comarques Nord.
La plataforma veïnal ‘El Bergantes no es toca’ s’ha reunit a Morella amb regidors de la comarca dels Ports, territori en el qual el riu té el seu naixement i gran part del seu llit. A la cita van estar presents alcaldes i regidors de municipis com Morella, Forcall, Cinctorres, Vallibona, La Mata o la Pobla, així com també diversos representants de l’ajuntament d’Aiguaviva.Els edils donaven suport a la tasca que està desenvolupant el grup contra la presa.
Els membres de la plataforma van explicar la seUa intenció de presentar una moció als plens dels diferents municipis perquè puguin expressar el seu rebuig a la presa d’Aguaviva, així com també traslladar este acord a totes les administracions implicades. Un altre dels punts que es va tractar en la reunió va ser la possible creació d’una Taula del Bergantes o un Contracte de riu com a eina de gestió i participació per millorar o conservar el riu a través d’una sèrie d’accions concertades per tots els usuaris i per les administracions públiques corresponents.
La plataforma va exposar que entén les reivindicacions de les poblacions que, des de fa anys, reclamen basses laterals per a reg, més sostenibles mediambientalment. Segons els veïns, estes basses servirien per millorar les condicions del sector agrícola-ramader de la comarca dels Ports, sempre mantenint el pertinent cabal ecològic, a més d’aconseguir un benefici per als habitants d’aquesta comarca.
CHA e IU solicitarán en las Cortes la retirada del proyecto de la presa del Bergantes.
Chunta Aragonesista e Izquierda Unida solicitarán hoy en las Cortes que sea descartado el proyecto de construcción del embalse del río Bergantes en el término de Aguaviva, en el Bajo Aragón. Por parte de CHA, el diputado Joaquín Palacín presentará una proposición no de ley en la Comisión de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, a pesar de que una propuesta de resolución idéntica del grupo parlamentario fue rechazada por PP y PAR el pasado julio en el Debate sobre el Estado de la Comunidad.
Este movimiento coincide con el informe emitido por el INAGA, en el que da su visto bueno al proyecto con algunas condiciones.
El Consello Nazional de CHA ya acordó en junio oponerse a esta obra y ha presentado alegaciones y puesto en conocimiento de la Comisión Europea sus consecuencias negativas de esta obra y su incompatibilidad compatible con la existencia del LIC “Río Bergantes” y con la legislación de la Unión Europea, especialmente la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.”La subcuenca del río Guadalope ya es la más regulada en la Cuenca del Ebro, por lo que ésta es una obra innecesaria, en un río, el Bergantes, con un excelente estado de conservación y una gran variedad de flora y fauna”, afirmó Joaquín Palacín.
Por su parte, el diputado de IU Luis Ángel Romero señaló que: “es necesario que el Gobierno de Aragón se oponga al proyecto de construcción del embalse del río Bergantes y exija al Ejecutivo central la paralización inmediata”. Al igual que CHA, hoy presentarán una Proposición no de Ley relativa a la presa de Aguaviva en el río Bergantes, proyecto al que Izquierda Unida se opone frontalmente.
“El proyecto está generando una gran contestación social en la comarca fundamentalmente por las afecciones al territorio y por el consecuente impacto ambiental que tendría”, explica Romero. Advirtió además que en tiempos de “graves recortes presupuestarios” y con importantes obras en la provincia de Teruel que son ampliamente demandadas y que se encuentran paralizadas, “no se debe iniciar la tramitación de una obra que lleva décadas dormida en los cajones de la Administración, décadas en las que la ausencia de seguridad en la presa de Calanda no ha sido un problema para la Confederación Hidrográfica del Ebro”.
Romero entiende que el proyecto no es una actuación de carácter sostenible porque “incumple los principios básicos de sostenibilidad”. “Es inviable económicamente a raíz de la coyuntura de crisis en la que estamos inmersos, socialmente por la contestación de la ciudadanía de los núcleos de población afectados y medioambientalmente por las afecciones innecesarias que causará al entorno natural”. Por este motivo, IU reclama al Gobierno aragonés que solicite al ministerio de Medio Ambiente descartar el proyecto y realice cuantas intervenciones de mejora en la seguridad de la presa de Calanda sean necesarias para garantizar la absoluta tranquilidad de los habitantes de las comarcas por donde discurre el río Guadalope y sus afluentes.
Además, IU reclama actuaciones sostenibles para evitar la existencia de avenidas que pudieran producir cualquier tipo de daños sobre los bienes y las personas aguas abajo de la misma, en tanto en cuanto no sean ejecutadas las intervenciones de mejora de seguridad de la presa de Calanda.
Cabe recordar que el pasado 18 de mayo se publicó en el Boletín Oficial del Estado el anuncio de la Confederación Hidrográfica del Ebro sobre información pública del proyecto de la presa de Aguaviva en el río Bergantes, cuya finalidad principal es garantizar la seguridad del embalse de Calanda. Las principales actuaciones que comprende el proyecto son el desvío del río, que consta de una ataguía de 18 metros de altura y de un canal de derivación de 234 metros de longitud, y la presa de Aguaviva, con una longitud de coronación de 474,2 metros y una altura sobre cimientos de 67,67 metros.
23ª Trobada Cultural del Matarranya
Calaceit, dissabte 21 de setembre de 2013
PROGRAMA D’ACTES
Dissabte 21
11:15 Saló de Plens de l’Ajuntament.
Benvinguda institucional i parlament de l’Alcalde de Calaceit, Sr. José María Salsech Mestre i del Regidor de Cultura Sr. José Manuel Anguera Niella.
Presentació de l’ASCUMA i de la 23a Trobada Cultural del Matarranya per part del President, Sr. Josep Maria Baró Pujés.
Salutació del President de la Comarca del Matarranya, Sr. Francisco Esteve Lombarte.
Intervenció del Director General de Patrimonio Cultural del Gobierno de Aragón, Sr. Javier Callizo Soneiro.
11:00 Activitat infantil a la Plaça Major.
12:00 Saló de Plens de l’Ajuntament.
– Breu presentació de la ‘Visita als enterraments ibèrics de Queretes, Arenys i Lledó’. Desplaçament a la zona de la Pedrafita, on hi haurà una visita guiada a càrrec de Juan Luis Camps.
També se celebra la II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana, de la qual trobareu tota la informació a la web: http://www.gencat.cat/llengua/jornadallenguaisocietat
15:00 Dinar de germanor a la Fonda Alcalà. Preu del dinar, 20 €.
Reserva als telèfons 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del 15 de setembre.
17:00 Teatre La Germandat.
-Conferència del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell i Canalda (II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana)
18:00 Teatre La Germandat.
-Diàleg sobre 30 anys de democràcia i llengües a l’Aragó (II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana)
19:30 Cloenda i actuació artística.
Organitza:
Associació Cultural del Matarranya
Col·laboren:
Ajuntament de Calaceit, Comarca del Matarranya, Institut Ramon Muntaner
Organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l’Associació Cultural del Matarranya, la II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana tindrà lloc a Calaceit el dissabte 21 de setembre de 2013.
Els objectius de la Jornada són fer balanç general de la situació de la llengua catalana al conjunt dels territoris de parla catalana, conèixer les principals tendències sociolingüístiques i preveure’n alguns escenaris de futur.
| 11 h | Acreditacions i recollida de material. |
| 11.15 h | Benvinguda i inauguració institucional de la Jornada |
Conferències de la II Jornada de Llengua i Societat |
|
| 11.45 h | Marc demogràfic i metodològic Andreu Domingo Montserrat Martínez |
| 12.30 h | Situació de la llengua als territoris Coneixements i usos del català als territoris. Natxo Sorolla. Està assegurada la transmissió lingüística? Joaquim Torres. |
| 13.30 h | Debat |
| 14.30 h | Dinar |
| 17 h | Conferència del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell i Canalda. |
| 18 h | Cloenda i actuació artística |
Hi col·labora: Ajuntament de Calaceit
Les inscripcions es gestionen través de la bústia de comunicació de la Direcció General de Política Lingüística http://www.gencat.cat/llengua/bustia. Cal que a l’assumpte indiqueu “Inscripció II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana”. El termini d’inscripcions acaba el 13 de setembre.
A través del perfil @jornadespl i l’etiqueta #jornadaCalaceit2013 podreu seguir la difusió de la Jornada a Twitter.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.