Skip to content

Archive

Category: Mesquí

La Codonyera i la defensa de la llengua – Artur Quintana i Font – The MEMORO Project.

Relatat per Artur Quintana i Font | 1936

Penjat per FernandoG | 24/05/2010

Després de 30 anys a Alemanya, l’Artur i la seva dona van decidir instal·lar-se a La Codonyera (Aragó), on realitza una gran i àrdua tasca per la defensa de la llengua catalana a l’Aragó.

Plany per una campana « Lo finestró del Gràcia.

 

Ara fa un any vaig escriure l’article en castellà “Lamento por una campana” al diari “La Comarca” d’Alcanyís, que deia entre altes coses;

        “L’última campanada de les hores es perllongava esmorteint-se lentament durant un període de temps indefinit. Un to potent i melodiós movia amb decisió el nostre timpà a la vegada que l’acaronava sense embuts: era una rodona sensació musical. I esperàvem amb ànsia la repetició de les campanades de les hores. El temps i la vida es feien música a través de la campana de la Codonyera, tot i que el ple gaudi de la Valera, així es deia la campana de la Codonyera, es produïa els dies de festa major i a les vespres, quan uns quants mossos valents pujaven ansiosos les escales del campanar i un cop apartades la maça del rellotge i el fre, començaven a empènyer la campana cap a fora per apropar el capçal —a la Codonyera li diguem les grenyes— a les seues mans. I era llavors quan, allargant els braços amb el tronc inclinat cap enrere, es forçava el primer cop de batall. Aviat arribava un altre, i un altre més, la campana aconseguia la velocitat adequada i la cadència de les campanades era la perfecta: una veritable delícia que s’acostava a una íntima sensació sexual. Mai he escoltat un volteig (“bandeig”) més harmoniós, ni de millor cromatisme sonor, ni una nota musical de campana tan ben sostinguda. Com la Valera no hi havia cap altra! He sentit dir que  només a Toledo hi ha una que se l’hi assembla. Com parlo en passat de la campana, el lector es preguntarà si la campana gran de la Codonyera ja no existeix, doncs bé, si existeix, però està gairebé muda, amb veu trencada (“cascallosa”), sense to i menys encara, ressonància: està rajada, té una esquerda, està gairebé morta. Fa més d’un any, o potser dos que no es pot voltejar i les hores sonen —per dir alguna cosa— tan apagades que generen nostàlgia i un sentiment profund de desesperança.”

        “Les campanes emmalalteixen amb els anys o per ser atacades per batalls de materials inadequats o operacions de fixació no procedents, entre altres causes. Si les ferides no són restaurades, vull dir, soldades, els pot arribar la mort. La campana de la Codonyera ha de passar pel quiròfan, no pot quedar-se com està”

        Això deia fa un any. La campana segueix empitjorant i la gent s’ha acostumat a no escoltar-la. S’ha produït una mort més del patrimoni històric, cultural i etnològic de la Codonyera com: els molins d’oli amb les seues premses de pedra (també els menys antics), el Molí Siscar (molí de farina en plena ruïna), la Sèquia (l’obra hidràulica més important del poble), les antigues fonts de la vila, el Trinquet (extraordinària joia que encara podria recuperar-se), la Nevera (plena de runes i vergonya), moltes construccions de pedra seca (fonts, pous, cassetes, parets), balcons i portes de fusta, dovelles i arcs típics de les façanes, les trinxeres de la Guerra Civil, etc., etc. Llàstima!

I Concurs de Relat breu i Fotografia del riu Matarranya. El convoca el Consorci del Riu. Admet textos en català.
El termini s’acaba l’1 de setembre, hi ha una adreça de correu electrònic.
200, 100 i 60 euros en premis.
Informació a http://contratoderiomatarranya.org,  (i més concret  http://contratoderiomatarranya.org/index.php?view=details&id=2%3Ai-concurso-de-relatos-contrato-del-rio-matarrana-201-i-concurso-de-relatos-contrato-del-rio-mata&option=com_eventlist

Una estreta finestreta « Lo finestró del Gràcia.

 

A pocs metres de la Font de Julià de la Codonyera, des de fa temps ben seca i abandonada, hi ha un maset de pedra amb una bona teulada. A la façana principal, a més de la porta, hi ha una allargada finestreta vertical a manera d’espiera com podeu veure a la fotografia. Aquest estiu vam donar un tomb per aquell indret. Mon germà, veient el meu interès que demostrava per la petita obertura, em preguntà:

        —Saps per què servia eixa finestreta?

        —Per vigilar l’entrada del maset i per defensar-lo —li vaig contestar sense pensar-lo dues vegades.

        —Vas molt errat —em va dir ell, i va afegir:

        —Com estic segur que no ho endevinaràs, t’ho explico ara mateix. A l’“hinviarn”, quan es collien les olives, per les nits se guardaven les “escaleres” llargues a dintre del maset, i com no hi cabien, la part sobrant quedava fora ixint per la finestreta.

        Amb tota sinceritat us diré que hagués trigat molt de temps en trobar-li la vertadera utilitat a la finestreta.

        Segons es diu pel poble, l’aigua de la Font de Julià era la més bona del terme. L’any 1930, quan es va portar l’aigua a les fonts del poble des de la Font de Gil, com l’aigua d’aquesta font no era prou bona —massa blana—, es va enviar a la capital de la província per fer la corresponent anàlisi, aigua de la Font de Julià. El resultat de l’anàlisi va ser prou bo, però els veïns de la Codonyera beurien l’aigua de la Font de Gil.

Valljunquera rep la 22ª Trobada d’ASCUMA « Lo finestró del Gràcia.

 

 

Toni Bengochea presentava l’exposició “Desideri Lombarte. Ataüllar el món des del Molinar, pasades les onze, en presencia de l’alcalde de Valljunquera, Ismael Brenchat y d’un grup de persones interessades.

Eren les dotze i al Saló de Plens de L’Ajuntament, l’alcalde donava la benvinguda als assistents i obria els actes de la jornada, glossant la personalitat de Desideri Lombarte. Va parlar el president de l’Associació Cultural del Matarranya, explicant els objectius i treballs de l’Associació. També prengueren la paraula el vicepresident de la Comarca del Matarranya, Rafael Martí i la directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ivonne Griley,  la qual va reivindicar la unitat de la llengua de tots els territoris de parla catalana, inclosa la Franja, y va deixar oberta la porta de la col·laboració.

Després, els ponents de la Taula rodona, Josep Maria Baró, Carles Sancho i José Miguel Gràcia, presentada i moderada per Maria Dolores Gimeno, van fer les seus intervencions sobre les relacions passades i presents entre els territoris de la antiga Corona d’Aragó —Aragó, Catalunya i València. El primer desenvolupà les relacions polítiques, el segon va parlar sobre les culturals i el tercer sobre les econòmiques. Com a entrada de les intervencions, es van presentar una sèrie de mapes de la estructura política i administrativa de la Península Ibèrica, des del segle I fins el XIX, amb especial concreció en els territoris de la Corona d’Aragó. Totes les intervencions foren força aplaudides. Un animat debat, un xic tibant per part d’algun dels assistents, va cloure els actes del matí. A les portes de la Casa Consistorial, la Cèlia i el seu marit van vendre  llibres i samarretes tot el matí.

Només acabar el dinar de germanor, al ben refrigerat restaurant —falta feia atesos els gairebé 40º de fora— del Centre Social, el president d’ASCUMA, representant a Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, lliurà el 5è Premi Franja.Cultura i Territori a Antoni Bengochea i Màrio Sasot pel projecte Jesús Moncada, d’animació a les escoles de la Franja.

Després d’un petit recés, va començar la presentació del llibre de José Miguel Gràcia, Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers. El president de l’Instituto de Estudios Turolenses, Gaudioso Sánchez, i Carles Sancho, prologuista del llibre, presentaren l’autor i el llibre amb mestria i senzillesa a la vegada. L’autor llegí uns poemes i també ho va fer, sense figurar al programa, Antoni Bengochea, deixant ben patents una vegada més les seues qualitats de rapsode. Un bon munt de llibres va signar l’autor.

Més tard, Àngel Villalba ens oferí unes quantes cançons dels seu nou CD, “Olivera d’Aragó” i d’anteriors treballs.

Al Poliesportiu Los Toyos i Dolors Montagut tancaren els actes amb les seues actuacions. Una bona acollida del poble de Valljunquera i una bona 22à Trobada.

                                                                                                                     Lluís Roig

La Ley de Lenguas y unas camisetas « Lo finestró del Gràcia.

(Article a publicar a “La Comarca” d’Alcanyís)

                                                                                                “José Miguel Gràcia

Sería imposible, en el espacio de este escrito, hacer el inventario de todas las instituciones públicas o privadas que se han manifestado en contra del nuevo anteproyecto de Ley de Lenguas del gobierno del PP-PAR, que derogaría la Ley de Lenguas del 2009. El anteproyecto ha sido rechazado en su totalidad por su incongruencia, acientifismo y su motivación puramente política. Hace sentir vergüenza ajena a cualquiera que lo lea con un mínimo de criterio científico, incluso simplemente con un mínimo de sentido común. El colmo del despropósito es el inefable rodeo surrealista que se hace para no denominar catalán occidental a la lengua de las comarcas de la Franja, cuando se dice “Lengua aragonesa propia del área oriental”. ¿Y por qué no completar tan descriptiva frase, así?: ““Lengua aragonesa propia de algunos valles, montes y planicies del área oriental, hablada por las gentes oriundas que allí habitan y que no puede escribirse por carecer de normas gramaticales los tan extraños sonidos que se emiten a través de las cuerdas bucales de aquellas gentes, tal como científicamente se demostraba en una pancarta, mostrada durante los hechos de La Codonyera de marzo del 2010, en donde se había escrito en la lengua propia “Chapurriau parlat, no escrit””

Recientemente se han aprobado mociones y declaraciones en defensa de la unidad de la lengua catalana y más concretamente del catalán de Aragón, por ejemplo, en el Senado por parte de todos los senadores del PSOE, por la Chunta Aragonesista, el Institut d’Estudis Catalans, la Universidad de Zaragoza, Rolde, la Academia Valenciana de la Lengua, el Consejo Superior de Lenguas, el Consejo Escolar, los ayuntamientos de Alcampell, Mequinensa, Sant Sadurní, Tortosa, los alcaldes de la Ribagorza, la comarca de la Llitera, y muchísimos más, a parte de las asociaciones culturales: Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans, Iniciativa Cultural de la Franja, etc. Por la cercanía y ejemplo que puede aportarnos, destacaré la moción a favor del catalán, aprobada por el pleno de la Comarca del Matarranya según la siguiente votación: 5 votos del PSOE y 2 del PAR a favor, 3 abstenciones del PAR y 6 en contra del PP. Una votación que da que pensar. La Comarca del Baix Aragó-Casp parece ser favorable a emitir también una moción. ¿A qué no saben Vdes. lo que hará, a parte de nada, la comarca del Bajo Aragón?

En el transcurso de la visita que la consejera de Cultura, Dolores Serrat, hizo a Calaceit a mediados de julio, se encontró con el tema de la lengua, como no podía ser de otra manera. Algunas personas llevaban unas camisetas en las que podía leerse “Ací parlem català”. Ya en el Ayuntamiento, y muy educadamente, se manifestaron en catalán en contra del proyecto de Ley de Lenguas algunos concejales, a los cuales contestó la consejera, también en catalán, intentando defender su proyecto y reafirmando su intervención diciendo que la Ley deja en manos de los ayuntamientos el definir cuales son las lenguas que se hablan en cada localidad, y en todo caso serán sus vecinos los encargados de ponerles nombres. Fantástica culminación cuando dijo que “una cosa es la denominación y otra la filología”. Supongo que cuando el consejero de Sanidad visite Calaceit dirá que la próxima vacuna antigripal la decidirá el Ayuntamiento, porque una cosa es el nombre de la gripe (A, B o C) y otra diferente la medicina o la epidemiología. Podría decir lo mismo la Sra. Serrat, dado que es licenciada en Medicina.

A propósito de las camisetas de Calaceit, cuan diferentes fueron las de La Codonyera del año 2010, que utilizando la violencia verbal y la intimidación, impidieron que se realizase un acto informativo sobre la Ley del 2009. Tanto la presencia de la Corporación casi en pleno en el acto, como el paseo que hizo el Sr. Biel por las calles de La Codonyera, en días posteriores, reafirmaron los pilares democráticos de la libertad de expresión. ¿Qué hubiese pasado si las camisetas de Calaceit hubiesen hecho una cosa semejante?

Molins de Rei

La DPT invita a la presentació de LO FLORO « Lo finestró del Gràcia.

 

 

La Presidenta de la Excma. Diputación Provincial de Teruel y del Consejo Rector del Instituto de Estudios Turolenses, Dña. María del Carmen Pobo Sánchez,  y en su nombre, el Director del Instituto de Estudios Turolenses, D. Gaudioso Sánchez Brun, se complace en invitarle a la presentación del libro

Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers, de D. José Miguel Gràcia Zapater,  número 3 de la Col.lecció Lo Trinquet, que tendrá lugar el próximo día 11 de agosto, sábado, a las 17,00 horas, en el Centro Social de Valjunquera, dentro de los actos programados en la 22ª Trobada Cultural del Matarranya .

En el acto intervendrán el Director del IET y D. Carlos Sancho Meix, y el autor leerá algunos poemas

O Consello Superior d’as Luengas d’Aragón refusa a nueva lei de no-luengas d’o gubierno | Arredol.

O Consello Superior d’as Luengas d’Aragón (CSLA), reuniu en sesion plenera lo 23 de chulio pasau, aprebó un informe negativo sobre l’Abantprochecto de Lei de Luengas y Modalidatz Lingüisticas d’Aragón, que se puede leyer aquí (vinclo).  Iste abantprochecto estió aprebau o martes pasau por o Consello de Gubierno ta estar presentau d’agüerro en as Cortz, manimenos haber recibiu, con iste, dos informes negativos d’os dos organismos consultivos que se i han pronunciau: o Consello Escolar d’Aragón, que informó sobre ell a demanda d’a Consellería d’Educación, y o CSLA, a qui no le’n ha demandau o Gubierno, pero que lo fa en base a las atribucions que le atorga a lei, y dende a responsabilidat que como tal tiene o Consello Superior d’as Luengas d’Aragon, tanto debant d’o Gubierno d’Aragón como debant d’os aragoneses.

L’informe, que ha estau subscrito por 13 d’os 15 consellers d’iste organismo (totz fueras d’os consellers Carmen Alcover y Antonio Badía), reconoix a lechitimidat d’o Gubierno ta modificar a Lei actual, pero destaca importants defectos de l’abantprochecto, como la no distinción d’a filiación d’os conchuntos lingüisticos a los que se refiere, como correspondients a las luengas romanicas conoixidas como aragonés y catalán, que leva ta importants ambigüidatz y mesmo contradiccions. Entre atros aspectos se critica a exclusión d’a Universidat de Zaragoza en o proceso de constitución d’a nueva autoridat scientifica, y a rebaixada d’a protección d’os dreitos d’os parladors, que pasan d’estar guaranciaus a estar nomás reconoixius.

L’informe insta tamién a o gubierno a que consiga una Lei que s’achuste a las condicions sinyaladas en o mesmo, y que lo faiga antes con antes y con o consenso politico necesario ta que se puedan prener as mesuras necesarias a favor d’as luengas d’Aragón, parando cuenta, mas que mas, en a precaria situación de l’aragonés.

Leye aquí l’informe d’o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón (vinclo en PDF)

Calaceit aprova mocions per la vigent Llei de Llengües i la unitat de la Llengua Catalana | Comarques Nord.

En el seu últim ple municipal, l’Ajuntament de Calaceit també dos mocions referents a la llengua i la situació que pateix en el territori. D’una banda, es va donar el vistiplau (amb els vots a favor dels quatre regidors del PSOE i el regidor d’Entesa per Calaceit, i l’abstenció dels quatre edils del PP) a la mateixa moció que una setmana abans va presentar el grup socialista i que també va tirar endavant en el Consell Comarcal.

A la vegada, a Calaceit també es va aprovar (amb els mateixos vots) una altra moció presentada per Entesa per Calaceit en la qual es demanava al consistori que defensés la unitat de la llengua catalana i “rebutgés altres denominacions”. En aquest cas, s’ha d’assenyalar que Josep Maria Salsench, alcalde popular del municipi va defensar després del ple que “ens hem abstingut perquè és evident que a Calaceit els veïns parlen català a totes hores i cada dia”.

La presentació d’aquestes mocions i la defensa de la llengua catalana al Matarranya i en altres punts de la Franja d’Aragó (com la Llitera, municipis de la Ribagorça, Mequinensa i alguns punts del Baix Matarranya) coincideix en el temps en la llum verda que ha donat el Consell de Govern aragonès al projecte de la nova llei de d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i que discrimina i rebutja el català. Per tant, Saragossa no vol escoltar les queixes que han aparegut en la franja oriental d’Aragó.

Com parlaven els nostres avantpassats « Lo finestró del Gràcia.

 

 

Conferència a la Freixneda sobre el tema “Com parlaven els nostres avantpassats. Una aproximació lingüística a través dels nostres documents”, a càrrec de Maria Teresa Moret Oliver, de la Universitat de Saragossa, Àrea de Filologia Catalana, el dia 10 d’agost, a les 19,30 hores.

Veure a: Ajuntament de la Freixneda

Canvi de director al Diario de Teruel « Lo finestró del Gràcia.

La Diputació Provincial de Terol, en mans del Partit Popular, propietària del “Diario de Teruel” ha nomenat un nou director. Es tracta de Juan Ignacio Alfonso, el qual fins l’u d’agost era director de Publicaciones y Ediciones del Alto Aragón, editora del “Diario del Alto Aragón” L’anterior director del “Diario de Teruel”, Juan José Francisco ha passat ha ocupar el càrrec de subdirector. El procés de control dels mitjans de comunicació per part del Partit Popular és ben evident, i les seues conseqüències les podrem veure ben aviat. Sobre el futur de la columna en català “Lo Cresol” no s’ha rebut, per ara, cap notificació, per tant continuarem en la nostra tasca.

El Consejo de las Lenguas tacha de ‘frívola’ la nueva ley del Ejecutivo – Aragón – El Periódico de Aragón.

El órgano critica que la DGA no les haya remitido el texto legal. Considera que las denominaciones que propone la norma son “ambiguas”

 

M. VALLÉS 04/08/2012

Edición en PDF
Version en PDF de la noticia, página 8 Esta noticia pertenece a la edición en papel de El Periódico de Aragón.

Para acceder a los contenidos de la hemeroteca debe ser usuario registrado de El Periódico de Aragón y tener una suscripción.

Pulsa aquí para ver archivo (pdf)

Críticas en las formas y en el fondo. El Consejo de las Lenguas de Aragón ha emitido un comunicado en el que carga con dureza contra el Ejecutivo autonómico y el departamento de Educación a raíz de la reforma de ley que reconocía las lenguas propias de la comunidad. Ni se les ha remitido el texto legal, ni se les han consultado las modificaciones introducidas, que tildan, en algunos casos, de “frívolas”.

El consejo manifiesta su malestar por no haber recibido directa y oficialmente el texto del llamado Anteproyecto de Ley de Lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, pues, según la normativa vigente (Ley 10/2009), es el organismo competente en materia de asesoramiento sobre política lingüística en Aragón.

Pese a ello, una vez estudiado el texto, el consejo considera que la nuevo ley aprobada por el Gobierno PP- PAR adolece de un defecto esencial en relación con la caracterización de “las lenguas y modalidades propias de Aragón”. Al denominarlas a todas ellas genéricamente con el adjetivo “aragonesas”, no distingue adecuadamente la diversa filiación de los conjuntos lingüísticos aludidos, que se corresponden, respectivamente, con las lenguas románicas “históricamente reconocidas como aragonés y catalán”, explican.

EQUÍVOCOS En opinión del consejo, al identificarse el término aragonés con uno de los conjuntos lingüísticos propios de Aragón, “la ley debe dejar claro cuáles son, sin equívoco, las lenguas y modalidades lingüísticas –o ámbitos lingüísticos– que determina”, explican. “Caben matizaciones sobre el nombre de las variedades lingüísticas de Aragón, pero no cabe crear equívoco sobre la especificidad diversa de su esencia”, sentencian. Y añaden: “Una ley no debe inducir a error; y una ley que trate sobre las lenguas y las modalidades lingüísticas de Aragón, no puede tratar con frivolidad los resultados reconocidos mundialmente en materia de filología románica”.

La “inadecuada ambigüedad” señalada en el anteproyecto se hace más evidente, según el consejo, en el capítulo III del texto legal, donde se incurre incluso en una contradicción. En él se reconoce la Academia Aragonesa de la Lengua, a la que se le asigna el rango de “institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias” de Aragón. La denominación en singular de lengua induce a error, dicen, “porque denota como un solo conjunto lingüístico lo que son lenguas y modalidades esencialmente diferentes”.

El anteproyecto de ley se presenta como un texto legal que trata de proteger las lenguas y modalidades propias de Aragón en sus manifestaciones más peculiares, salvaguardando los derechos de los hablantes y respetando la voluntad de estos. En relación con dichos derechos, “paradójicamente, y respecto de la norma 10/2009, el anteproyecto actual rebaja los derechos, porque sustituye el verbo garantizar por reconocer“, dicen.

El govern de l’Aragó aprova la llei que margina el català i l’aragonès – VilaWeb.

El text arribarà a les corts al setembre per començar els tràmits parlamentaris

 

 

El govern aragonès ha aprovat la nova llei de llengües, presentada per la consellera de Cultura Dolores Serrat, que desprotegeix el català i l’aragonès. La llei començarà els tràmits parlamentaris a partir del setembre, tal com explica el diari aragonès Arredol.

En el text de la llei, el govern evita d’anomenar català a la llengua de la Franja i fa referència a la ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental’. A més, el text suprimeix el Consell de les Llengües de l’Aragó i fusiona en una sola Acadèmia  Aragonesa de la Llengua les acadèmies de l’aragonès i el català de l’Aragó, previstes a l’anterior llei –encara vigent– tot i que no es van arribar a crear.

 

La llei vigent fins ara, aprovada a les Corts de l’Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el català, però el qualifica de ‘llengua pròpia, original i històrica’ i en promou la conservació. El text que el govern ha suprimit reconeixia la pluralitat lingüística d’aquella comunitat, on a banda l’espanyol, s’hi parla català i aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues llengües de servir-se’n per adreçar-se a l’administració o d’assegurar-se’n l’ensenyament.

 

La nova llei ‘reconeix el dret dels parlants a fer servir les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies’; en remarca l’ús voluntari, en contraposició a l’aprenentatge i ús administratiu sempre obligatori de l’espanyol. Els ciutadans, diu el text, es podran adreçar a les administracions amb la seva llengua, i aquestes podran respondre en la mateixa llengua només si volen. A més, els topònims podran ser ‘els emprats tradicionalment’, però sempre a més de l’espanyol.

 

Opinió contundent de Natxo Sorolla: ‘La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal’

 

El PP margina el català a la Franja i li nega el nom

 

Els senadors socialistes del país s’uneixen per defensar la llengua

 

Les entitats de la Franja demanen el reconeixement dels catalanoparlants de l’Aragó

El texto recoge la pluralidad lingüística de la comunidad y garantiza
su uso y protección como parte fundamental de nuestro patrimonio
cultural. El Gobierno de Aragón remitirá el proyecto a las Cortes para
su tramitación parlamentaria.
El Consejo de Gobierno ha aprobado el proyecto de ley de uso,
protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas
propias de Aragón. El texto, que desarrolla el mandato estatutario,
recoge la pluralidad lingüística de nuestra comunidad y garantiza y
protege las modalidades propias como el mejor testimonio del
patrimonio cultural de nuestra comunidad.

El Gobierno de Aragón cumple de esta forma su compromiso de modificar
la actual Ley de Lenguas para proteger y desarrollar las modalidades
lingüísticas y derogar, al mismo tiempo, aquellos aspectos que imponen
la denominada normalización del catalán y el aragonés. El proyecto de
ley será remitido ahora a las Cortes para su tramitación
parlamentaria.

El texto aprobado en Consejo de Gobierno reconoce las lenguas y
modalidades habladas en Aragón como inequívocamente aragonesas.
Siguiendo lo establecido en el Estatuto de Autonomía, distingue una
zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa
propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades
lingüísticas; y otra zona de utilización histórica predominante de la
lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus
modalidades lingüísticas.

El Gobierno de Aragón será quien declarará estas zonas y municipios de
utilización, oídos los ayuntamientos afectados. Los consistorios
podrán, por su parte, establecer la denominación de su modalidad
lingüística por razones históricas y culturales.

El proyecto de ley reconoce el derecho de los hablantes a usar las
lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se
promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización,
teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario.

En este sentido el texto se caracteriza por ser facultativo,
eliminando cualquier aspecto impositivo en materia lingüística. Así
garantiza que en las zonas de utilización los ciudadanos podrán
dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades
propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de
contestar en ellas. También la denominación de los topónimos podrá ser
la usada tradicionalmente, además de la castellana.

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia
Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará
las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la
Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior
de las Lenguas de Aragón.

http://aragonhoy.aragon.es/index.php/mod.noticias/mem.iDetalle/id.118191

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja