Origen: Vilafranca del Cid contará con ambulancias 24 horas tras años de peticiones
También se beneficiarán de esta medida otras localidades como La Iglesuela del Cid, Cantavieja o, incluso, Mirambel, Tronchón o Fortanete, poblaciones más alejadas. «Era lo que queríamos y lo que estábamos pidiendo. Era una reivindicación conjunta, porque me consta que también se ha hecho mucha presión desde otras localidades que, ahora, se podrán beneficiar», explicó.
Origen: Llum | L’ esmolet
Acabats d’eixir de la jornada de conclusions del Fòrum de la Concòrdia d’Alcanyís d’enguany, no ens podem estar de sentir-nos més savis que abans. No perquè haguem adquirit nous coneixements (que també), sinó per haver comprovat que és possible tenir una mirada sensata sobre assumptes que, per algun motiu que se m’escapa, s’han convertit en problemes de dimensions colossals. Mentre escoltava els ponents, pensava que s’ha de ser agosarat per debatre aquí a Alcanyís sobre temes com els béns de l’antiga diòcesi de Lleida o la llengua que parlem el aragonesos de les comarques orientals. De fet Alcanyís, a banda d’estar estratègicament situada entre Aragó, Catalunya i el País valencià, és la ciutat de la Concòrdia (1412) i el bressol de grans humanistes del segle XVI. Difícilment trobaríem un lloc millor per a afrontar aquests temes. I és que la solució és en mans dels qui en tenen una visió sense prejudicis, fonamentada en coneixements sòlids i estan governats pel desig d’entesa.
Fòrums com els de la Concòrdia són un raig de llum entre tanta mesquinesa.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja 131, novembre 2016
Castell de la Concòrdia d’Alcanyís (© Carles Terès, 2012)
Un profesor de Historia de la Universidad de Zaragoza, descubre durante el desarrollo de sus investigaciones, una referencia a un documento excepcional, y del que no se tenían referencias.
Las Capitulaciones de Ramón Berenguer IV, Conde de Barcelona, que podría dar un vuelco de 180 grados en el conocimiento actual sobre la creación de la Corona de Aragón.
Los nacionalistas catalanes tratan por todos los medios a su alcance, impedir que tales investigaciones prosperen y lleguen a buen término, dado que el conocimiento de su existencia por la Sociedad, pondría al descubierto ante el mundo, uno de los mayores expolios realizados en el siglo XII por los nobles catalanes al Reino de Aragón.
Desde entonces, el nacionalismo catalán ha mantenido en secreto el Documento 303, que es como se conocen a las Capitulaciones de Ramón Berenguer IV.
El apoyo del PP junto al ya anunciado del PSOE garantizó la luz verde al inicio del trámite, pero tanto la antigua Convergencia i Unió (ahora Partido Demócrata Catalán) como ERC ya anunciaron enmiendas a la ley al considerar que reforzar la vecindad aragonesa perjudica los intereses catalanes. Ayer optaron por la abstención, pero adelantaron que se posicionarán en contra en la votación final. Además, tampoco apoyó su tramitación Ciudadanos, que se abstuvo.
La diputada del PDC Lourdes Ciuró fue bastante clara. “La realidad del pueblo aragonés y del catalán son diferentes”, argumentó. “Nosotros somos tierra de acogida”, señaló respecto a la inmigración aragonesa “y nunca ha habido ningún problema”, declaró para justificar su rechazo a la iniciativa.
Detrás del intento de veto catalán está el temor de que, si se aprueba la reforma, los aragoneses que en su momento emigraron a trabajar a Cataluña y sus hijos podrían reivindicar la vecindad civil aragonesa.
La diputada de ERC Esther Capella fue aún más lejos que su compañera y ya anunció su disposición a no cumplir con la vecindad aragonesa aunque se aprobase por ley. Nada que ver con el portavoz del PNV, que mostró todo su respeto por los fueros aragoneses y señaló que su partido apoyará la tramitación.
Al rechazo catalán se sumó, pero desde el ángulo contrario, Ciudadanos, que también se abstuvo. En su caso, el diputado de esta formación por Zaragoza,Rodrigo Gómez, dudó de que este asunto beneficie a la Comunidad. “A Aragón lo que le preocupa es la despoblación y el clientelismo”, justificó. La postura de Ciudadanos generó bastante malestar en el resto de la delegación aragonesa.
Por lo demás, por las Cortes de Aragón tomaron la palabra la diputada del PAR María Herrero, el socialista Florencio García Madrigal, y Gregorio Briz, de CHA. Además, también intervinieron los diputados aragoneses en el Congreso Pilar Cortés (PP), Óscar Galenao (PSOE) y Jorge Luis (Alto Aragón en Común-Podemos).
Tos combidamos a l’omenache a o Profesor Brian Mott que le fará o Departamento de Filolochía Romanica d’a Universitat de Barcelona iste chuebes.
Colla de Charradors O Corrinche http://ocorrinche.blogspot.com.es/
Brian Leonard Mott
Filologo britanico naixiu en Londres en 1946. Estudioso de l’aragonés, ye profesor en a Universidat de Barcelona y miembro d’honor de l’Academia de l’Aragonés. Entre os suyos intreses investigadors destaca a fonetica y fonolochía, a traducción y a dialectolochía. Entre 1969 y 1972 estió profesor en a Universidat de Zaragoza. Dende 1968ha estudiau l’aragonés chistabín sobre lo que ha publicau quantos libros y articlos, destancando o Diccionario chistavino-castellano (1984), o Diccionario etimológico chistabino-castellano, castellano-chistabino (2000) y El Habla de Gistaín (1989). Tamién ha publicau una antolochía de textos en as modalidatz linguisticas d’Aragón (tetulada Voces de Aragón (2005)). Actualment ye embrecau en o estudeo d’a entonación de l’aragonés.
Chuebes 24 de nobiembre, 13:00 oras.
Universitat de Barcelona
Gran Vía de les Corts Catalanes, 585
Aula Capella.
gistan_fd93bf53.jpg
Conferència del Dr. José María Enguita (Catedràtic de Llengua Espanyola de la Universitat de Saragossa), “Las hablas altoaragonesas: desde el ALEANR a nuestros días”, que s’impartirà el proper dijous 24 de novembre en el marc de l’homenatge al Prof. Brian Mott.
Font: José Enrique Gargallo
Os queremos invitar a la Exposición ‘La Corona de Aragón dibujada. Historia y ficción’ en el Palacio de los Virreyes de Barcelona que se ha realizado conjuntamente con el colectivo Tantatinta. La muestra, con entrada gratuita, permanecerá abierta hasta el 17 de mayo de 2017.
http://www.mecd.gob.es/mecd/prensa-mecd/actualidad/2016/11/20161117-corona-aragon.html
http://tantatintaweb.blogspot.com.es/
El Archivo de la Corona de Aragón, dependiente del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, inaugurará el próximo jueves, 17 de noviembre, la exposición La Corona de Aragón dibujada. Historia y ficción, que permanecerá abierta hasta el 17 de mayo del próximo 2017.
La muestra reúne por primera vez obras de los siglos XX y XXI que han plasmado gráficamente el período medieval de la Corona de Aragón. El recorrido expositivo conduce al visitante por los grandes nombres del género: D’Ivori, Junceda, Albert Mestre, Batllori i Jofré, Elvira Elias, Josep Granyer, Manuel Gago, Ambrós, Llucià Navarro, Enric Sió, Tísner, Ivà, Cesc, Jan, Jesús Blasco, Jaume Marzal o Sento junto con dibujos originales de Oriol García Quera, Alfonso López y Francesc Riart. El objetivo es mostrar cómo el elemento gráfico puede contribuir a un mejor entendimiento de un determinado contexto político, social y cultural.
Origen: El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó – Maria Teresa Moret i Javier Giralt – RLD blog
El 28 d’octubre de 2016, l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, van organitzar a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres una jornada científica dedicada a la investigació sobre l’àrea catalanoparlant d’Aragó, la coneguda Franja. Fou l’oportunitat perfecta de fer visible a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa i, per extensió, a la societat aragonesa, la recerca que sobre la realitat lingüística d’aquest territori s’ha desenvolupat fins avui des de diferents perspectives.
És cert que la Franja no és una realitat tangible, perquè no s’identifica amb un grup humà concret, ni amb cap territori amb unes demarcacions definides i amb unes relacions internes ben assentades. Però, hi ha un fet lingüístic que li dóna unitat i que permet diferenciar-la d’altres zones dins la Comunitat Autònoma d’Aragó: en aquesta àrea es parla català, a pesar que encara avui molts aragonesos ho neguin, i per això ha estat objectiu d’estudi des que Joaquín Costa, en 1879, dediqués unes quantes pàgines a descriure el panorama lingüístic de la Ribagorça i la Llitera. Després vingueren la tesi doctoral d’Antoni Griera sobre la frontera catalanoaragonesa en 1914 i la ressenya que en féu Ramon Menéndez Pidal en 1916; d’aquestes dues aportacions s’ha acomplit el centenari, fet que ha justificat també la celebració d’aquesta jornada. D’aleshores ençà, la recerca sobre la Franja no s’ha aturat, de manera que, a la vora dels estudis descriptius de les varietats dialectals, se n’han desenvolupat d’altres de caire històric, sociolingüístic i literari, a través dels quals s’ha aconseguit tenir una visió exacta de la riquesa cultural d’aquesta zona d’Aragó, amb unes arrels compartides amb Catalunya. Per aquest motiu, els objectius de la jornada han estat, en primer lloc, divulgar la investigació duta a terme fins ara sobre la Franja d’Aragó des de diverses perspectives; en segon lloc, presentar els treballs que s’estan realitzant actualment sobre aquest territori; i, finalment, proposar noves línies de recerca d’interès científic i, sobretot, social.
Un total de set ponències i set pòsters tractaren aspectes relatius a la dialectologia, la sociolingüística, la història de la llengua i la literatura a les terres de frontera entre Aragó i Catalunya. La trobada es va iniciar amb les paraules del degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Eliseo Serrano, qui va fer esment de l’existència d’una defensa de la diversitat lingüística ja des de l’Edat Moderna. El director del Departament de Lingüística General i Hispànica i organitzador de la trobada, Javier Giralt, va remarcar que, tot i que la investigació duta a terme sobre aspectes lingüístics d’aquests territoris de frontera ha estat prou prolífica, encara queda molt per fer i hi ha àrees que encara resten per explorar. La secretària de l’AILLC, Lídia Pons, va incidir en la producció investigadora de la Universitat de Saragossa. I, per últim, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, va repassar les accions que la Direcció està duent a terme i els esforços que s’estan realitzant per tal de potenciar i donar suport el trilingüisme a l’Aragó, sobretot des de l’àmbit de l’ensenyament de les llengües pròpies.
Les conferències dels ponents que hi van participar conferiren un excel·lent nivell científic a la diada: Ramon Sistac (Universitat de Lleida): “Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres”, va insistir en la definició de frontera i les accions que s’haurien de dur a terme des d’una òptica geolingüística; Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili): “Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó”, va exposar, a partir de la presentació de mapes lingüístics, la riquesa dialectal dels parlars del Matarranya, tot incidint en les romanalles tan interessants que presenta la parla d’Aiguaviva (Terol); Esteve Valls (Universitat de Barcelona): “Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs”, va plantejar que, des d’un punt de vista dialectal, on ara trobem fronteres abans hi havia un contínuum entre els dos territoris; Artur Quintana (Institució Cultural de la Franja): “Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó” i Hèctor Moret (IES Miquel Tarradell): “A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó”, van presentar el panorama literari de la literatura produïda a l’Aragó catalanoparlant, des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat; Josep Espluga (Universitat Autònoma de Barcelona) “Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després”, va incidir en les actituds dels frangencs vers la llengua; i va tancar la jornada el sociolingüista Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili/ UOC): “Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!)”, el qual va presentar una comparativa entre les dades obtingudes sobre l’Enquesta d’Usos Lingüístics de La Franja de 2014 i les de 2004, tot assenyalant que només des de l’escola es pot evitar el trencament generacional que s’està produint en la transmissió de la llengua.
L’altra activitat destacada fou l’exposició de pòsters, els quals van tractar diversos temes que no foren inclosos en les col·laboracions dels ponents i van ser presentats en diferents llengües (català, aragonès i castellà): Elena Albesa (Universitat de Saragossa): “Presencia de catalanismos en documentación notarial bajoaragonesa: comparación entre dos momentos históricos”; Iris Orosia Campos (Universtitat de Saragossa): “Actitudes hacia el catalán de los futuros maestros aragoneses de Educación Primaria”; Pietro Cucalón (Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó): “L’ensenyament del català a l’Aragó”; Laura Farré (Universitat de Barcelona): “Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge a la dona mequinensana”; Chabier Gimeno i Miguel Montañés (Universitat de Saragossa): “Sociolingistica d’o catalán y aragonés dende l’analís d’o Censo 2011”; Maria Teresa Moret, Iraide Ibarretxe i Alberto Hijazo (Universitat de Saragossa / Universitat de East Anglia): “Tipologia semàntica i llengües minoritàries. Els esdeveniments de moviment en les llengües d’Aragó”; Laia Rosàs (Universitat de Barcelona): “El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta”.
La jornada de l’AILLC, amb les aportacions dels ponents i dels pòsters, fou un moment de recapitulació de la tasca desenvolupada en els darrers anys; fou l’ocasió d’orientar en una bona direcció els projectes en curs i els previstos per als propers anys; fou l’avinentesa de reflexionar conjuntament sobre la realitat lingüística de la Franja, tractant d’avançar en el camí docent i investigador; i, alhora, va permetre encetar relacions entre alguns especialistes de diferents àmbits de les ciències i continuar col·laborant amb d’altres. Gràcies a tots els participants –en paraules de Maria Teresa Moret, també organitzadora de la trobada– fou un d’aquells esdeveniments especials en què persones i institucions s’uneixen per vèncer entrebancs i condicionants, a favor d’un front comú, la supervivència d’una llengua.
Maria Teresa Moret Oliver i Javier Giralt Latorre
Universitat de Saragossa
1.- La meva sèrie d tuits d’avui es titula “Desmuntant Jorge Español”, l’advocat d l’Ajuntament de Villanueva d Sijena. Agafeu les crispetes pic.twitter.com/OizXpXy50m
— Albert Velasco (@velasc_alberto) November 15, 2016
20.- En resum, no us deixeu enganyar pel discurs que empra amb la premsa catalana. És calculat. A l’Aragó, empra un altre molt diferent. pic.twitter.com/hdMSNDh1RR
— Albert Velasco (@velasc_alberto) November 15, 2016
Se reunirá el ‘Acuerdo de Morella’
Precisamente, el viernes el Ayuntamiento de Morella instó a retomar el ‘Acuerdo por la N-232′ convocando un nuevo encuentro de alcaldes y agentes sociales antes de final de año. Un año y tres meses después de la firma del acuerdo la mejora de la nacional por el Matarraña y Els Ports va cumpliendo etapas. Por ello, en esta nueva reunión se quiere trabajar para que las obras en la parte bajoaragonesa continúen al buen ritmo que lo están haciendo, que la adjudicación y posterior ejecución del tramo Pont de la Bota – Masía la Torreta salvando el Port de Querol sea lo más ágil posible; y que el Tramo Masía La Torreta – Morella sur, de sólo 5,3 kilómetros, avance decididamente no quedando como un pequeño cuello de botella. Continuar llegint… Siete heridos y un muerto en dos accidentes en la N-232 en cinco días
Origen: Quan la justícia no és la solució (Sixena) | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
El passat 2 de novembre la magistrada del Jutjat de Primera Instància nº 2 d’Osca va ordenar l’execució provisional de la sentència dictada el 4 de juliol passat que condemna el MNAC a lliurar les pintures de la Sala Capitular al Monestir de Sixena. La magistrada instava el MNAC perquè en el termini de vint dies comuniqui al jutjat com procedirà a desmuntar les pintures i a traslladar-les. La Generalitat de Catalunya va qualificar la decisió de la jutgessa de gran despropòsit. Faré uns breus comentaris al respecte. Si les restes de les pintures murals de la Sala Capitular, malmeses i perduda la seva policromia original, no s’haguessin arrencat el 1936 immediatament després de l’incendi, en molt poc temps s’haguessin perdut per sempre. No cal dir que fins el juny de 1995 Sixena va formar part de la diòcesi de Lleida. Tots el tècnics i experts en art alerten del gran perill del trasllat; com a exemple cito les paraules de Gianluigi Colalucci, restaurador de la Capella Sixtina i que desaconsella el trasllat: “Les pintures van ser tallades en molts fragments que estan muntats en suports de fusta i, per tornar-los a instal·lar, seria necessari recompondre’ls i refer-los, i això no garanteix que tots els esforços de conservació que s’han fet fins ara tinguin un bon final”. ¿Pot una sentència fer compatibles el dret de propietat, les raons “filosòfiques” dels demandants, el valor i la decisió estratègica del moment de l’arrencament l’any 1936, la possessió de bona fe, la restauració i protecció dels bens durant tants anys, el gaudi que proporciona la contemplació de l’obra als milers de visitants d’un gran museu com és el MNAC, dins de la seva gran col·lecció d’art romànic, els riscos del trasllat actual, les condiciones ambientals de la Sala Capitular de Sixena de cara el futur, els responsables pecuniaris de totes dels despeses d’ençà 1936 –monges santjoanistes, Ajuntament de Sixena, Govern d’Aragó o Generalitat–, etc., etc.? Només un acord entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya podria esdevenir com a solució racional pel bé de l’art. Ja sé que no és el mateix, però una reproducció virtual que recrees les pintures romàniques originals mitjançant projecció audiovisual (mapping) i hologrames a la Sala Capitular de Sixena hauria de ser estudiada. Els seus efectes serien espectaculars.
José Miguel Gràcia
Foto de Vilaweb
“Arrenglerament dels tres governs en matèria lingüística davant les polítiques de l’estat que resulten perjudicials per al català
Els màxims responsables de la política lingüística del País Valencià, les Illes i el Principat es van reunir ahir a Barcelona. La directora general de Política Lingüística del govern de les Illes Balears, Marta Fuxà, la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, i el director general de Política Lingüística i Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, van celebrar una trobada amb l’objectiu de compartir estratègies per impulsar l’ús de la llengua.
La reunió es va obrir constatant la importància d’una trobada de responsables de polítiques lingüístiques que incideixen sobre 13 milions de ciutadans i amb una exposició de les principals línies polítiques impulsades a cada territori. En el transcurs de la reunió es va acordar treballar conjuntament per garantir la coherència, la transparència i la màxima informació pública pel que fa al sistema d’acreditacions de llengua dels tres territoris. Un sistema d’acreditacions de coneixements lingüístics coherent i clar per als ciutadans és un pas important per reforçar la unitat de la llengua.”
El govern d’Aragó va ser invitat a aquesta reunió? La coneixia? Està interessat en assistir-hi a futures reunions? Tot el que sigui desvincular-se del front comú per la llengua és una manera de menystenir la veritable protecció del català a l’Aragó.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
