Skip to content

Archive

Category: Estudis lingüístics

Presentació “Les cançons de la nostra gent” de Josep Galan.

dissabte, 20 / abril / 201319:00

 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘LES CANÇONS DE LA NOSTRA GENT’ DE JOSEP GALAN

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca presentarà el llibre Les cançons de la nostra gent de Josep Galan (Fraga, 1948-2005), el proper dissabte dia 20 d’abril a les 19h00, al saló d’actes del Palau Moncada de Fraga. Aquest llibre -núm. 2 de la col·lecció lo Rebost Digital- conté l’exhaustiu recull de cançons típiques de Fraga que va realitzar Galan, el qual va ser editat pel Govern d’Aragó el 1993 en la seua col·lecció “Pa de casa” -destinada a la producció en català a l’Aragó- i que des de fa anys es troba totalment exhaurit.

L’IEBC ha enllestit una reedició de luxe de l’obra més emblemàtica de Galan. Per començar, s’ha fet una revisió tipogràfica i ortogràfica de l’original. També s’han revistat les partitures manuscrites i s’han completat les informacions de les referències que l’autor va col·locar a final de cada capítol i del text en general, a través de notes a peu de pàgina, amb l’objectiu de contextualitzar les cançons i aclarir algunes qüestions. A més a més, s’han afegit il·lustracions, fetes per Ramon Mesalles Rué, i uns annexos amb documents diversos. Per últim, com a material complementari, s’ha afegit un CD amb una sèrie de cançons seleccionades.

Aquesta gravació, que representa la novetat més atractiva del projecte, va ser dirigida pels professors de música de l’Institut Musical Comarcal de Fraga Pili Calvet i Ramon Elías. El suport digital conté quaranta-quatre pistes amb temes basats en les cançons del cançoner, uns recitats i altres cantats, respectant la fonètica local. Les cançons s’han classificat en base a un punt de vista temàtic; per això, s’aprecia una estructura de quatre blocs ben diferenciats: primer, hi ha una petita mostra representativa de temes de falda, interpretats, lògicament, per una veu maternal; en segon lloc, un parell de cançons on interactua la veu maternal amb veus infantils; el tercer bloc, el més extens, se centra exclusivament en peces del món de la infància -igual que els del segon, totes elles interpretades per alumnes voluntaris de l’Institut Musical Comarcal de Fraga-; i per últim, el quart, que es correspon amb les cançons d’adults, en aquest cas, interpretades també per un conjunt de membres voluntaris de la Coral Fraga de manera altruista, igual que totes les altres aportacions esmentades anteriorment. Entre les cançons gravades, destaquen les més populars a Fraga, com “Galing-galong” i “Toca manetes”, pel que fa a les infantils i “Les figues verdes”, “A la vora del riu” i “Una maitinada fresca”, pel que fa a les d’adults.

Pel que fa als annexos del llibre, aquests estan formats per uns apunts per a una conferència -probablement pronunciada a Calaceit l’any 2001 en el marc de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre- trobats a l’ordinador personal del Josep després de la seva mort l’any 2005, on explica, entre altres coses, la metodologia utilitzada en l’elaboració del cançoner; per quatre articles que es van publicar a la revista Batecs de l’IEBC-IEA, entre els anys 1988 i 1994, escrits per l’autor i que fan referència directament o indirectament a l’esmentada obra i per un article inèdit signat per Josep Galán i Anna Pérez sobre un antic costum oblidat per tothom a Fraga: “El caramello”.

Aquesta nova edició del cançoner és probablement el projecte més ambiciós dels vint-i-vuit anys d’història de la nostra l’entitat, no solament pels recursos humans –hi ha col·laborat una cinquantena de persones– i temps invertit –tres anys–, sinó també per l’elevat cost econòmic. La publicació ha comptat amb una contribució de l’Ajuntament de Fraga i de la comarca del Baix Cinca, i la col·laboració del Moviment Coral Català, que va cedir tres cançons enregistrades per la Coral de Fraga per a un altre projecte.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca us convida a la presentació del llibre Les cançons de la nostra gent, reedició musicada amb CD del llibre de Josep Galan. Tindrà lloc el proper dissabte dia 20 d’abril al Palau Montcada de Fraga, a les 19:00.

Invitacio__769_

Cremar el patrimoni | L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 12 d’abril de 2013
Fa uns mesos que estic fent la traducció d’un llibre del castellà al català. A banda d’alguna construcció que em fa dubtar —recordeu que, gràcies a la dictadura, els de la meua quinta hem hagut d’aprendre a escriure el nostre idioma com hem pogut (tot i que, per als que s’han criat a l’Aragó, la democràcia tampoc no ha fet res per a treure’ls de l’analfabetisme)—, és un plaer traslladar de manera automàtica, talment com si les copiés, les frases d’una llengua a l’altra. Els neuròlegs ja ho diuen, que els bilingües tenim un enorme avantatge. Imagino el meu cervell —d’altra banda ben normalet— convertint sense gairebé esforç ‘cosecha’ en ‘collita’, ‘ganado’ en ‘bestiar’ o ‘alpargatas’ en ‘espardenyes’. M’aturo a pensar en aquestes parelles, posseïdores del tresor del bilingüisme, que cometen el greu error d’escamotejar-lo als seus fills. És com si els pares preferissin demolir la casa pairal, abandonar les finques i llençar al foc tots els estalvis en comptes de traspassar-ho als hereus. És un patrimoni que quedarà per sempre més fora de l’abast del pobres infants. I la culpa no és dels pares, que al remat l’únic que fan és allò que els hi ha inculcat els que tenen (han tingut i possiblement tindran) el poder. L’altre dia ja ho deia el Dr. Artur Quintana a la presentació del llibre El català de la Codonyera: «A l’Aragó només hi havia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’. Lo ‘parlar bé’ era lo castellà del doctor, del capellà o el secretari; i lo ‘parlar mal’ el castellà regional, l’aragonès i, és clar, lo català d’Aragó». Aquest concepte ha amerat generacions d’aragonesos, sovint escarnits pels que «parlaven bé», generalment tristos monolingües. I ha fet que, encara avui en dia, ben entrat el segle XXI, n’hi ha que pensen que cremar el patrimoni cultural és fer-los un favor als fills.

La Mañana -- Mequinensa diseña un código QR para recorrer las antiguas calles con la ‘guía’ de Moncada

Presentació de “El català de la Codonyera” | Lo finestró del Gràcia.

 

Mahepo 1

Mahepo 2Mahepo 3 Mahepo 4IMG_4102El dia 5 d’abril s’ha presentat aquest llibre, obra de n’Artur Quintana, a l’auditori del Palau Ardid. L’autor va ser presentat pel president del CESBA, José Ignacio Micolau, entitat  patrocinadora de l’acte, que d’entre les seves obres va destacar-ne una Gramàtica catalana, encàrrec del Govern, així com també la col·laboració als reculls de literatura popular catalana de l’Aragó, Lo Molinar i Bllat colrat!. A continuació l’editor Chusé Aragués de Gara Edizions va parlar en nom seu i dels altres editors (Institución Fernando el Católico y Prensas Universitarias de Zaragoza) i indicà que amb El català de la Codonyera s’inaugurava l’obertura a la llengua catalana de la col·lecció Ainas, on fins ara només s’havien publicat textos referits a l’aragonès. De la detallada exposició de l’autor volem ressaltar la seua declaració que el català de la Codonyera continua essent ara tan perseguit i discriminat –no té presència en cap acte oficial ni paraoficial i continua vetat a l’escola- com fa quaranta anys sota el franquisme.  Val la pena observar, com va dir també n’Artur Quintana, que el seu llibre si bé pel nom va referit expressament al català de la Codonyera, en la pràctica és una gramàtica i un diccionari del català de Terol, parlat a les comarques del Matarranya i del Bajo Aragón. Tomàs Bosque i la seua reneboda, Natàlia Zapater de sis any d’edat, com a bons rapsodes i cantors, van oferir un esplèndid recital de contes, cançons, jocs, refranys, embarbussaments, tornaveus, …, de la literatura popular catalana de la Codonyera . L’acte es va cloure cantant artistes i públic la coneguda cançó codonyerana Roda la mola. Tant els editors com l’autor preveuen que el llibre es presentarà a altres indrets de l’Aragó, i no perden l’esperança que algun dia no del tot llunyà es podrà fer també a la Codonyera, tal com cal.

Lluís Roig

Sigrid 2Sigrid 3Sigrid 4Sigrid 1

“El català de la Codonyera” es presenta a Alcanyís | Lo finestró del Gràcia.

 

el catala de la codonyera055

 

El divendres 5 d’abril, a les 20 hores, es presentarà al Palacio Ardid (Biblioteca) d’Alcanyís el llibre El català de la Codonyera d’Artur Quintana. A més del propi Artur Quintana, intervindran Tomàs Bosque  i Chusé Aragüés, editor.

 

És vergonyós que no es pugui presentar a la Codonyera. El risc d’aparèixer les pancartes y samarretes del 20 de març del 2010 no ha desaparegut. Quan la majoria, així ho sembla, d’un poble no defensa l’ensenyament i la protecció de la seua llengua i, òbviament, la protecció de la seua cultura, alguna cosa greu deu d’estar passant en aquesta societat.

 

En el primer aniversari dels tristos fets del 2010 escrivia “Si em deixés portar per la ironia o infravalorés els fets, diria que va ser una victòria pírrica dels “insurrectes”. No va ser així, estimat lector, ja que va guanyar, sense cap mena de dubte, la rusticitat, la manipulació i la intolerància, i per tant, va perdre la il·lustració i la llibertat d’expressió, i com a conseqüència els valors democràtics. Aquell dia a la Codonyera, el vent garbí s’emportà un esquinçall de democràcia.” Tot segueix igual.

Facebook

Presentación del libro «El català de la Codonyera (Terol, Aragó)» de Artur Quintana i Font.
Con la participación de Tomás Bosque y Chusé Aragüés, de Gara d’Edizions
Auditorio del Palacio Ardid (Biblioteca Municipal) de Alcañiz
Viernes, 5 de abril de 2013, 20 h.

El procés i els manuscrits de les Paüls

Joaquim  Torrent

La cacera de bruixes fou  un fenomen que a nivell europeu arribà al seu punt més àlgid a la fi del segle XVI i començaments del segle XVII. Les zones amb més tradició «bruixistica» del nostre àmbit lingüístic han estat el  Montseny, les Guilleries i la serra de Madres,  juntament amb el Turbó, a la Franja, muntanya mítica pel que fa a tradicions relacionades amb la bruixeria, de la qual es  deia que al seu cim i a l’immediat coll de les Ares es congregaven les bruixes per fer els seus «akelarres», i on no hi falten a la toponímia menor,amb exemples com «la Torre de les Bruixes».

Precisament no gaire lluny se celebrà el famòs procés de les Paüls, del qual disposem una abundosa i fidedigna documentació gràcies als anomenats «manuscrits de les Paüls». Aquests aparegueren  amagats al campanar de l’església d’aquesta  localitat. Són un total de cinc-cents seixanta-vuit documents dels segles XVI i XVII que en reflecteixen fidedignament la llengua, els costums, l’antroponímia i la toponímia, entre d’altres aspectes. La immensa majoria van ser escrits en català si bé un petit nombre són en castellà. Respecte a aquest fet, el professor Walter Heim diu:

«Els textos castellans traspuen en la morfologia i en el lèxic el català de l’escrivà, i és natural que així siga, atès que durant els segles XVI i XVII, en especial abans de la creació del bisbat de Barbastre, el castellà devia córrer poc per les Paüls» .
Aquests documents reflecteixen la vida quotidiana i la cultura material de l’època, amb interessantíssims lèxics de les diferents activitats. No s’oblida tampoc la vida religiosa, ni les referències a l’estructura social o a l’organització de la defensa.
El més interessant, però, és la informació sobre els processos de bruixeria. Segons afirma l’investigador  i capellà Domingo Subias, hi ha un foli amb data del 19 de febrer de 1593 que mostra com «prengueren i afogaren per bruyxas» una vintena de dones de Sempere (l’antiga denominació de les Paüls i el seu terme). El
document esmenta el nom de les dones, la casa i el poble. No ens informa del perquè de les execucions, però sí sabem, per petites notes de despeses, que es van plantar forques al Roder de Sant Roc i que es van gastar dos càntirs de vi per convidar
els capellans els dies d’execució.
Tots aquests valuosos documents han estat publicats en edició facsímil dirigida pel propi Subias. A més, ell mateix ha plantejat la possible representació de les dades i fets històrics citats en els manuscrits. D’altra banda, es promou senyalitzar
els camins que duen als llocs on s’esdevingueren aquests fets. Caldrà veure, però, si tot això es farà en català, i amb quin model lingüístic. Motius per dubtar-ne, malauradament, no en falten; començant per la manca de divulgació d’uns fets que,
per la seua trascendència i representativitat mereixerien ser més coneguts.

Fotos de la cronologia.

TEMES QUE TRACTAREM LO DIA 30 A LA XARRADA DE QUERETES FA 800 ANYS

Perquè lo terme de Queretes està tant repartit ?
Perquè tenim dedicat un carrer a la “Orden de Calatrava” ?
Perquè érem aldea d’Alcanyís ?
Des de quan lo límit entre Aragó i Catalunya en lo nostre cas és lo riu Algars ?
De on bé la llengua que parlem ?
Perquè los capellans de Queretes eren del Bisbat de Tortosa ?
On estave lo castell de Queretes ?
Perquè tenim una plaça que se diu “del deume” i la casa “del deume” ?
Eren moros la gent que vivia a Queretes abans de la conquesta cristiana, fa, diguem 900 anys?
I ATRES………..
Al 1192 l’orde de Calatrava dóna carta de poblament a Queretes: “En la era de 1230 (any 1192) la Religión da a cincuenta pobladores todos los términos y tenencias (confrontándolas) con los yermos, aguas y montes de Cretas. Reservan el dominio, horno y calonias y prohíben que no puedan ajenar, vender ni empeñar a caballeros ni religión alguna.” (Carlos Laliena, Sistema…, i Joan Lluís Camps, Recopilación…, BRAH, CSC, I-17, f. 71.)
Foto: Al 1192 l’orde de Calatrava dóna carta de poblament a Queretes: “En la era de 1230 (any 1192) la Religión da a cincuenta pobladores todos los términos y tenencias (confrontándolas) con los yermos, aguas y montes de Cretas. Reservan el dominio, horno y calonias y prohíben que no puedan ajenar, vender ni empeñar a caballeros ni religión alguna.” (Carlos Laliena, Sistema..., i Joan Lluís Camps, Recopilación..., BRAH, CSC, I-17, f. 71.)

Ecos de una charla en ZL | Zaragoza Lingüística.

El pasado lunes 11 de marzo, como sabéis, tuvimos la suerte de contar con el Dr. Javier Giralt, profesor titular del área de Filología Catalana de nuestro Departamento, quien nos habló de los nombres que ha recibido la variedad  hablada en la denominada “franja aragonesa” y nos dio razones  lingüísticas de que se trata de la lengua catalana.

DSC_0242

A raíz de esta conferencia, nuestros compañeros de radio unizar le hicieron una entrevista. Podéis escucharla aquí mismo.

L’Atzucac / Emma Zafón.

L’Atzucac / Emma Zafón

E-mail Imprimir

El “pollo” del aragonés oriental

El aragonés oriental nació en 1995 en Valencia fruto del Pacto del Pollo. No fue el baile del verano en el ecuador de los noventa sino el matrimonio político entre el PP de Eduardo Zaplana y el grupo de extrema derecha Unió Valenciana.

Éstos últimos habían basado sus campañas electorales en la acérrima defensa de que el valenciano y el catalán eran lenguas diferentes (que, por si acaso, no lo son), consiguiendo captar al electorado anticatalanista. La mente privilegiada de Zaplana alcanzó a comprender que si absorbía esta corriente ideológica en su partido, conseguiría hacerse con la mayoría absoluta en los comicios de 1999. Sí, hubo un tiempo de minorías para el PP. El murciano lo consiguió, y no solo eso. Sentó un precedente para que sus compañeros de partido en comunidades catalanoparlantes fuera de Cataluña siguieran sus pasos. Poco a poco, su maniobra ha convertido a los hablantes de la Franja al “aragonés oriental” y a los de Baleares a la “lengua cooficial diferente al castellano”.

El no-catalán gana elecciones por doquier infravalorando a quienes conservan el sí-catalán como lengua materna. La clave del éxito es no pronunciar la palabra maldita, convertir este idioma que utilizan unos diez millones de hablantes en el Bárcenas de la lingüística, el Lord Voldemort de las lenguas cooficiales. Si bien el nombre que se le da es lo de menos, el escaso respeto que recibe de las instituciones es lo de más. Los catalanoparlantes no son comunidades tribales que cayeron en la marmita del bilingüismo para resistir ante nada. Son ciudadanos que merecen una acertada política lingüística que se sostiene en tres ejes: educación, estandarización y normalización. Educación para aprender a leer y a escribir en catalán, estandarización para regular su uso en cada zona y normalización para que sea una herramienta de comunicación a todos los niveles en las cinco comarcas aragonesas. Aunque quizá con tanta exigencia llegue un día en que nos recriminen que hemos hablado catalán por encima de nuestras posibilidades.

Próxima actividad: marzo de 2013 | Zaragoza Lingüística.

El próximo 11 de marzo, lunes, a las 18:00h, en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras, el profesor Dr. Javier Giralt Latorre, compañero del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, nos presentará la conferencia:

 

“Llamar a las cosas por su nombre: ¿catalán o aragonés oriental?”

A nadie le resulta ajena la polémica que suscita sociopolíticamente el reconocimiento del catalán en tierras aragonesas, en la Franja de Aragón, y más aún la denominación de la “lengua y las modalidades lingüísticas” de dicho territorio (por ser fieles a la nomenclatura utilizada en el Estatuto de Autonomía de Aragón). En esta charla se repasarán los nombres que se han dado a la lengua que se habla en la Franja, partiendo de los apelativos aplicados por los propios hablantes, pasando después a los utilizados en la legislación aragonesa, para llegar, en fin, a la etiqueta de aragonés oriental, la que está ganando terreno últimamente entre algunos sectores.  El propósito es ofrecer datos suficientes para ratificar que en la Franja se habla catalán y no otra cosa.

 

Esperamos que os resulte interesante nuestra oferta y que podáis acudir a esta cita que, como suele ser habitual en ZL, es de entrada libre y gratuita.

Un 90% de descuento en publicaciones editadas por el Instituto de Estudios Altoaragoneses

Para disminuir el stock de publicaciones en nuestro almacén, el Instituto de Estudios Altoaragoneses realiza una nueva oferta de descuentos, válida hasta el día 31 de marzo de 2013.

Las personas interesadas en adquirir alguna publicación de este listado, pueden pasar por la sede del IEA o solicitarlo por correo electrónico (iea (arrova) iea (punt) es) y se enviará contrarreembolso.


Plurilingüismo y escuela en Aragón. Un estudio sobre las actitudes ante las lenguas aragonesas (aragonés, castellano y catalán) y las lenguas extranjeras
Por Ángel Huguet Canalís

Este libro analiza las actitudes de los escolares ante las lenguas propias de Aragón (aragonés, castellano y catalán) y dos de las lenguas extranjeras más próximas a la sociedad aragonesa (francés e inglés). El estudio se llevó a cabo con una muestra representativa de los centros de ESO ubicados en el territorio aragonés, que, a la luz de los resultados obtenidos, también en esta cuestión dista mucho de ser homogéneo. A nuestro entender, la escasez de investigaciones que incidan sobre las actitudes lingüísticas en Aragón justifica plenamente el esfuerzo invertido, pero la necesidad de la tantas veces postergada Ley de Lenguas de Aragón ha sido, en definitiva, el mayor acicate para aproximarnos a las perspectivas futuras de nuestro patrimonio lingüístico y cultural desde la óptica de los que hoy son el futuro y pronto serán el presente en nuestra Comunidad: los escolares aragoneses.

ISBN 84-8127-174-8. Huesca, 2006. 142 pp.

Precio: 12 €. Oferta: 1,20 €

 

Bllat Colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça. (3 vols)

Editada en colaboración con la Diputación General de Aragón, el Institut d’Estudis del Baix Cinca y el Institut d’Estudis Ilerdencs, esta obra consta de tres volúmenes, dedicados respectivamente a “Narrativa i Teatre”, “Cançoner” y “Gèneres etnopoètics breus no musicals”.

ISBN 84-87861-24-5. Calaceite, 1997. 405 pp.

Precio: 21,04 €. Oferta: 2, 11 €

 

Ramón J. Sender (1924-1939). Periodismo y compromiso
Por José Domingo Dueñas Lorente

“… leer este libro equivale a hacer un viaje a una España áspera, cruel, apasionada y generosa en la que Sender buscó incansablemente la inocencia […]. Y el viaje se realiza a través de un rico universo de periódicos y revistas”, en los que el autor ha localizado y estudiado unos 950 escritos senderianos.

ISBN 84-8127-028-8. Huesca, 1994. 488 pp.

Precio: 16,83 €.  Oferta: 1,69 €

El aragonés del siglo XIV según el texto de la Crónica de San Juan de la Peña
Por Francho Nagore Laín

Este estudio lingüístico de la Crónica de San Juan de la Peña se inscribe en el intento por abordar un texto medieval aragonés representativo de la scripta del siglo XIV. El hecho de que del mismo se conserven diversas versiones en latín y catalán ha permitido al autor señalar con precisión la descripción sistemática de lo propiamente aragonés, tanto en lo relativo a la grafía como a la fonética histórica, la morfología, la sintaxis o el léxico. El texto de la Crónica constituye, al decir de los historiadores, «la Historia de Aragón más autónoma y completa del período medieval», ya que «el resto son biografías o relatos de reinados concretos». Desde el punto de vista lingüístico, es sin duda un documento de excepcional relevancia para el conocimiento del aragonés, ya que refleja el estado de la lengua con una gran fidelidad.

ISBN 84-8127-134-9. Huesca, 2004. 655 pp.

Precio: 30 €.  Oferta: 3 €

 

El aragonés del Biello Sobrarbe
Por Chabier Tomás Arias

Este libro representa una exhaustiva descripción del aragonés hablado en la zona del Biello Sobrarbe, área que se corresponde aproximadamente con el antiguo condado del Sobrarbe y que el autor ha encuestado de forma sistemática para su realización. Incluye asimismo un completo vocabulario, en el que se recoge el léxico general de la comarca, y abundantes testimonios de literatura de tradición oral. En palabras del autor, este libro puede ser “un instrumento útil más para profundizar en la configuración de una koiné, de un modelo culto de aragonés: única posibilidad de supervivencia para nuestra lengua”.

ISBN 84-8127-095-4. Huesca, 1999. 388 pp.

Precio: 19,23 €. Oferta: 1,93 €

A Saragossa sí | L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 1 de març de 2013

M’abelleix de compartir les meues impressions de la presentació de El català de la Codonyera (Gara d’Edizions, Saragossa 2012) a la seu de la Institución Fernando el Católico de Saragossa.
Ens encabírem dins un cotxe cinc persones provinents de diferents viles (la Codonyera, la Torre del Comte, la Freixneda, Torredarques i Queretes) —tots residents a Alcanyís excepte el company codonyerenc, que té la fortuna de viure a la seua privilegiada vila.
L’amenitat de la conversa va fer curt el viatge. En arribar, ens donà la benvinguda, fent l’esment “ya llegan los de Alcañiz”, el director de la IFC Carlos Forcadell. L’acte va ser per a sucar-hi pa; i els parlaments —de Carlos Forcadell, de Chusé Aragüés (Gara d’Edizions) i Javier Giralt (cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa)— van ser interessantíssims per als que estimem els idiomes i, en especial, el català de la Codonyera. El professor Giralt va fer la seua presentació en un català estàndard precís i preciós. Després, el Dr. Artur Quintana va esplaiar-se en les peripècies de l’obra amb l’amenitat que el caracteritza. El record dels vergonyosos “Fets de la Codonyera”, i l’ambient que diuen que han deixat, em van agrejar el goig de l’escolta. Vaig preguntar-me perquè hi ha persones que atien la ignorància i en fan bandera. Quin guany en treuen? Aquest núvol el va esvair un altre codonyerà il·lustre, Tomàs Bosque, mostrant-mos la bellesa del parlar del seu “lloc”. Al final tot el públic, independentment del seu idioma, va acabar cantant “Roda la mola”. Al rovell de l’ou de Saragossa. Un acte de justícia i normalitat. A l’eixida vam poder saludar, entre molts d’altres, José Bada i Eloy Sánchez Clemente.
La pregunta és inevitable: per què no es fa també aquesta presentació a la vila privilegiada per l’estudi? Suposo, espero, que algun dia, abans que siga massa tard, algú esmeni aquest oprobi escandalós.

O Campus de Uesca celebra o diya internacional d’a luenga materna con una mesa redonda | Arredol.

O Campus de Uesca celebra o diya internacional d’a luenga materna con una mesa redonda

Se analizarán obras historicas sobre l’aragonés recientment recuperadas

Uno d'os libros d'a colección que protagoniza a mesa redonda

Uno d’os libros d’a colección que protagoniza a mesa redonda

O Campus de Uesca celebra o Diya Internacional d’a Luenga Materna iste lunes, con una mesa redonda. Especialistas en a luenga aragonesa participarán en iste acto que analizará las obras clasicas que son estadas recuperadas en a colección “Biblioteca d’as Luengas d’Aragón”.

Os textos sobre l’aragonés de Joaquín Costa, Jean-Joseph Saroïhandy u José Otín y Duaso, os escritos en ista luenga por Johan Ferrández de Heredia en o sieglo XIV, u a faina d’o Estudio de Filolochía Aragonesa en a primer metat d’o sieglo XX, protagonizarán, entre atros, a charrada a on que, chunto a lo responsable d’a suya publicación, José Ignacio López Susín, bi charrarán Pilar Benítez, Óscar Latas, Francho Nagora y Rafel Vidaller, tots ells estudiosos u editors d’istas obras. O Diploma d’Especialización en Filolochía Aragonesa, postgrau d’a Universidat de Zaragoza, que se fa en Uesca, organiza ista actividat que se ferá a las 20:00 en a Facultat de Sciencias Humanas y d’a Educación.

Iste acto academico preba de “trucar o ficacio sobre a luenga aragonesa como patrimonio d’Aragón de vez que contribuye a la celebración d’ixe Diya Internacional, instaurau por a UNESCO en 1999, con l’obchetivo de promover o multilingüismo y a diversidat cultural”, sinyalan os organizadors.

A “Biblioteca d’as Luengas d’Aragón” , ye una colección empentada por a Sociedat Cultural Aladrada a on que colabora tamién Prensas Universitarias. Naixió en 2009 con a ideya de recuperar textos clasicos en aragonés u catalán y sobre l’aragonés u o catalán en Aragón. A colección preba d’estar un espacio ta fer valurar o patrimonio inmaterial d’Aragón, destacando as suyas excelencias literarias, rescatando estudios, testimonios u textos sinyalers y fendo-los accesibles t’os aragoneses d’o sieglo XXI.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja