Skip to content

Archive

Category: Estudis lingüístics

6/2/2012

NOTA DE PRENSA

 “TURIA” RESCATA DEL OLVIDO LA POESÍA DE JESÚS MONCADA

TAMBIÉN ANALIZA LA VIDA Y LA OBRA DE MANUEL POLO Y PEYROLÓ

La revista cultural TURIA distribuirá su nuevo número a partir del próximo día 15 de marzo y, como es habitual, entre la amplia variedad temática de los textos que componen el sumario, los lectores que se interesan por los asuntos y protagonistas aragoneses no quedarán defraudados. Les aguardan dos sugestivos artículos: el primero de ellos dedicado a rescatar del olvido la poesía de Jesús Moncada. Sin duda, el gran escritor de Mequinenza, de reconocida solvencia y prestigio como narrador gracias a novelas como “Camí de sirga, nos revela ahora una faceta inédita y digna de atención.

También las páginas de TURIA redescubren a uno de los personajes más singulares   y notorios del siglo XIX turolense: el escritor, profesor y político Manuel Polo y Peyrolón. Quien fuera uno de los nombres propios más prolíficos y activos del conservadurismo español, mostró siempre un verdadero compromiso social y creativo con Teruel. Carlista, católico y costumbrista, Polo y Peyrolón merecía una aproximación que nos clarificara y actualizara su controvertida biografía.

LA PREHISTORIA LÍRICA DE JESÚS MONCADA

A través de un trabajo elaborado por Javier Barreiro, TURIA ofrece la posibilidad de conocer más y mejor la labor creativa de Jesús Moncada (1941-2005). El hallazgo, en una librería de viejo, de un conjunto de poemas de Moncada publicados en 1961 constituye toda una sorpresa. Barreiro nos da noticia detallada de este rescate y valora los versos que Jesús Moncada escribiera en su juventud y que vieron la luz en una llamada “Hoja mural de poesía para el pueblo”.

Jesús Moncada había hecho el bachillerato en Zaragoza, en el Colegio de Santo Tomás, donde tuvo como profesor de literatura a Rosendo Tello. En 1961, fecha de la edición de sus versos, se encontraría estudiando en la Escuela de Magisterio, donde obtuvo el título que después ejercería en su Mequinenza natal.

El interior de la publicación es un desplegable con los dibujos intercalados entre los textos. Dos poemas breves con los títulos de “Gaviota de la agonía” y “Gaviota del amigo”, dos narraciones dialogadas que se pueden considerar como prosa poética, “Emboscada” y “Lilas”, y diez composiciones cortas que Moncada enmarca bajo el título general de “Poemas” son el contenido de la publicación.

Según el análisis de Javier Barreiro, lo que los textos de Jesús Moncada  nos ofrecen “es, evidentemente, una poesía juvenil, profusa en melancolías, soledades y asonancias pero en la que ya se entrevé un uso estético del lenguaje. El simbolismo de las imágenes es muchas veces evidente y remite a otros poetas de la moderna tradición hispánica”.

No obstante, en opinión de Barreiro, “con sus ingenuidades juveniles y el peso de su inadaptación pero también con su pureza expresiva, estos poemas son un elemento imprescindible para conocer la prehistoria poética de uno de los tres o cuatro más importantes narradores aragoneses del último medio siglo”.

Uno de esos textos líricos ahora rescatados del olvido es “Emboscada”: “El niño era un río sin peces. El viento / le traía -¿dónde las cortaba el viento?- / historias blancas y azules. / Y tenía rosas. Y pájaros. Y una plaza / silenciosa. Un cuento de marineros. Y un / arlequín de trapo. / Un día el niño tiró su arlequín de trapo / al lago. Y el viento suave gruñó historias / terribles. / El niño lloraba. / -¡Viento! ¡Ay, mi amigo el viento!. / Y a la plaza silenciosas llegaron los ecos / desconocidos de la muerte de las flores blancas”.

REDESCUBRIR A POLO Y PEYROLÓN

En el sumario de este próximo número de TURIA también sobresale la publicación de primera parte del artículo “Manuel Polo y Peyrolón: católico, carlista y costumbrista”. Se trata de un amplio, interesante y riguroso texto de divulgación que permite rescatar del olvido la figura de Manuel Polo y Peyrolón (1846-1918), uno de los indiscutibles protagonistas del siglo XIX turolense. En él, Francisco Lázaro Polo elabora un pormenorizado análisis, que ocupará dos entregas, acerca de un autor que siempre consideró la Sierra de Albarracín, en la que pasó largas temporadas estivales y de mayor, “como su verdadero hogar, así como su eterno y añorado paraíso”. Y esa serranía turolense no sólo será su espacio literario,  también el territorio donde comience su carrera política, o donde ejerza su catolicismo.

Sin duda, nos dice Lázaro Polo en su artículo, la de educador fue una de las tareas más importantes que Polo y Peyrolón llevó a cabo a lo largo de su vida. Tras comenzar como docente en la Universidad de Valencia, pasaría medio siglo como profesor de enseñanza secundaria en los institutos de Teruel y Valencia. Sus ideas educativas, están recogidas en “La enseñanza en España ante la ley y el sentido común”, una obra publicada en 1909. En ella distingue la instrucción y la educación y arremete contra los distintos planes de estudio diseñados en el siglo XIX en España. También propone seguir modelos de educadores católicos como el del pedagogo Andrés Manjón, que propugnaba métodos inéditos hasta entonces como la escuela al aire libre, el contacto con la naturaleza o la enseñanza cívica.

Aunque son muchas las ocasiones en que Polo y Peyrolón roza la irracionalidad en sus reflexiones, a menudo reaccionarias y trasnochadas, también se encuentra entre los que señalan que la educación debe servir para regenerar España. No obstante, Polo y Peyrolón atacó siempre a los paladines de la coeducación o de lo que llama la “escuela bisexual”. Además, como ferviente católico, se manifestó en contra de la secularización de la enseñanza. No en vano, su condición de activo propagandista del catolicismo le valió que el papa León XIII le condecorara con una de las máximas distinciones vaticanas: la cruz “Pro Ecclesia et Pontifice”.

Defensor de tesis como la de que “es mejor un pueblo moral y virtuoso, aunque ignorante, que un pueblo culto e instruido”, igualmente encontraremos a Polo y Peyrolón entre los que arremetieron con virulencia contra las nuevas teorías de la ciencia que imperan en su tiempo, como el naturalismo o el darwinismo. Así lo hizo en su libro “Supuesto parentesco entre el hombre y el mono”, de 1878.

Por último, Polo y Peyrolón elaboró numerosos libros de texto destinados a los estudiantes que gozaron de notable éxito y fueron utilizados como manuales e incluso recomendados por profesores que no compartían sus ideas.

La actividad política de Manuel Polo y Peyrolón siempre se produjo en las filas del carlismo español, ejerciendo como diputado y senador y convirtiéndose en uno de los principales portavoces conservadores. También escribiría varias obras en defensa de su ideología carlista y en las que desarrolló su críticas al liberalismo y la masonería.

Llengua i seducció

Jornades per la dignificació lingüística

 

Fraga (Baix Cinca)

 

-Divendres, 16-3-12, Hotel Casanova (Av. Madrid 54).

21:00:  Sopar  presentació del llibre Llengua i emoció. 7 mirades sobre el goig de ser a cura d’Àngel Velasco i Quim Gibert, coeditors.

 

-Dissabte, 17-3-12, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).

10:00.- Obertura a càrrec de Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de Fraga.

 

10:15.- Ponència Un món, dues literatures, mil punts de vista a càrrec de Francesc Serés, escriptor. Presentarà: Francesc Ricart.

 

11:00.- Ponència La antiseducció del genocidi a càrrec de Josep Ma. Prim, assagista i autor del llibre Contra la Franja. Crònica de l’agressió a la llengua, al Bisbat i al Museu de Lleida Presentarà: Quim Gibert, psicòleg.

 

11:45.- Descans

 

12:15.- Xerrada sobre «L’experiència d’Escola Valenciana, federació d’associacions per la llengua», a càrrec de Diego Gómez, en representació de l’entitat. Presentarà Àngel Velasco, filòleg.

 

12:45.- Ponència Renaixement de la llengua hebrea. Un model a seguir a càrrec de Tessa Calders, directora de l’Institut del Món Juïc. Presentarà: Ma. Eugènia Cabrera, hebraista.

 

Programa complementari del cap de setmana:

17:00.- Passeig per la Fraga antiga a càrrec de Joaquim Salleras, historiador. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

 

-Diumenge, 18-3-12

10:00: Eixida Naturalista amb José Luis Escuer, biòleg. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

 

Organització:

Casal Jaume I de Fraga, amb el suport d’Òmnium Cultural de Ponent, Fogaril i calaixera, Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i Fundació Reeixida.

Ahiere hese feito 75 anyos Desideri Lombarte

Os suyos vecíns feran una cursa o domingo dica o Tossal d’els Tres Reis ta remerar-lo.

Desideri Lombarte (Foto: lafranja.net)

Desideri Lombarte ye un d’os escritors contemporanios mas importants d’a literatura catalana en Aragón, destacó como poeta, encara que tamién escribió teyatro y novela, fació treballos de rechira historica y antropolochica, articlos d’opinión, amás de numerosos debuixos tar ilustrar os suyos treballos.

Estió tamién un important dinamizador cultural que fació parti d’os movimientos culturals que emercheban con fuerza en os anyos ueitanta con a ilusión d’a democracia. Entre atras cosas, treballó a-saber-lo por a dignificación d’a suya luenga en Aragón y estió miembro fundador y vicepresident de l’Asociación Cultural d’o Matarranya y un d’os organizadors en Aragón d’o II Congreso d’a Luenga Catalana.

Naixiu o 7 de febrero de 1937, en o preto d’a Guerra Civil Espanyola, d’o Mas del Molinar, en o temin de Penyarroya de Tastavins. A os quaranta y quatre anyos, a gravetat d’o suyo estau de salut, con afeccións renals y cardiacas l’obligan a deixar a suya faina de delineant y decide adedicar-se a la suya gran pasión, escribir y investigar. Asinas, a suya trachectoria como escritor se concentra en os diez zaguers anyos d’a suya vida. Una decada prodichiosa, curta pero intensa, mientres a quala produce una gran y variata obra. Morió en octubre de 1989, con cinquanta y tres anyos, quan yera en l’inte mas rico y prolifico d’a suya trachectoria literaria.

Con motivo d’o 75º aniversario d’a suya naxedura, os suyos vecíns, ta conmemorar-lo, feran una gambada o domingo 12 de febrero por totz aquers pinars y cortixos que acompanyón a suya memoria y a suya obra como eterno emigrant, dica o Tossal d’els Tres Reis.

Fuent: https://www.lafranja.net/?p=8452

Ahiere hese feito 75 anyos Desideri Lombarte | Arredol.


Nascut als Masos dels Molinars (Pena-roja) un 7 de febrer de 1937, Desideri Lombarte va ser un dels intel·lectuals més brillants que ha donat lo Matarranya. S’ha escrit molt sobre la seua obra poètica, lo seu compromís i el seu territori. Avui faria 75 anys. Avui tindriem una obra encara més gran d’este mestre. Ho tindríem si no l’haguere acompanyat als 53 anys lagalvana dolça.

En este motiu, lo diumenge que ve, 12 de febrer (2012), caminarem per tots aquells pinars i masos que van acompanyar la seua memòria i la seua obra com a etern emigrant, fins lo Tossal dels Tres Reis. Un acte integrat en laRenovació de la Flama que organitza la Penya el Setrill de Benicarló, en la participació de clubs excursionistes de les comarques veïnes. Si esteu interessats, confirmeu l’assistència.

Ara vindrà

Ara vindrà un bon temps dolç i suau,

no farà ni molt fred ni gran calor.
Quatre núvols blanquets i un cel molt blau
i no bufarà vent de cap cantó.

No em torbaran la calma estranyes veus,
ni em distrauran converses i cançons.
Caminaré pausat, com antic déu
camins amples, trescats, sense estretons.

Alenaré l’airet de la vesprada
per uns espais de blat madur brodats,
canya roja i espiga molt granada.

No faré anar la falç pel groc dels blats
ni esperaré si mou la garbinada,

ni aniré a pasturar més bous al prat.

Avui faria 75 anys Desideri Lombarte – Caminada de commemoració « Xarxes socials i llengües.

La profesora de la Universidad de Zaragoza María Teresa Moret impartía una conferencia en Jaca sobre “las lenguas que hablaban nuestros antepasados aragoneses”, enmarcada en la programación de la Universidad de la Experiencia. Moret señalaba que en la Edad Media en Aragón convivían cuatro lenguas: el aragonés, catalán, castellano y latín.

En aquella época la convivencia de varias lenguas “era un hecho normal, sin ningún tipo de conflicto”, ha señalado Moret.

A partir de documentación medieval, la conferenciante, se acercaba, por una lado, a la realidad lingüística de Aragón en el siglo XIV, una etapa en la que, señalaba, la convivencia entre lenguas como el latín, el castellano, el aragonés o el catalán, era algo natural, especialmente en algunas comarcas aragonesas, y a la lengua hablada “que esos textos pretenden representar, y de la que faltan muchas cosas por conocer”.

María Teresa Moret, doctora en Filología Hispánica, es especialista en la lengua catalana en Aragón. Su tesis doctoral, Documentació notarial aragonesa del segle XIV escrita en català. Edició i estudi grafemàtic, leída en 2010, fue la primera redactada y defendida en catalán en la Universidad de Zaragoza.

Esta investigadora, que forma parte del Grupo de Investigación del Catalán en Aragón (GRICAR), ha publicado trabajos lingüísticos sobre Fraga, Roda de Isábena y otros puntos de la Ribagorza, Mequinenza, o el Matarraña. Entre ellos están “Dos protests de Fraga del segle XIV”, “A propòsit d’alguns antropònims en fonts documentals medievals ribagorçanes”, “Contribución al estudio del léxico de la navegación fluvial en Mequinenza, “Sobre un plet del monestir de Roda d’Isàvena. A propòsit del contacte de llengües a la Ribagorça del segle XIV” o “Notes sobre onomàstica medieval de Mequinensa i Favara del Matarranya”,

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha fet públiques les beques d’investigació Amanda Llebot 2011. En la convocatòria general, la beca s’ha concedit a Hugo Sorolla Orús, estudiant de lingüística de la UB, pel projecte “Bases per a una gestió lingüística ecològica a la ciutat de Fraga” treball de l’assignatura “Ecologia i Política Lingüístiques” supervisat per la professora Vanessa Bretxa.

Beca per al treball “Bases per a una gestió lingüística ecològica a la ciutat de Fraga” d’Hugo Sorolla « CUSC-UB.

“Malauradament, resta desconvocat el concurs literari en català que s’havia proposat des de la Universitat de Saragossa, segons ha anunciat Javier Giralt (Director del Departament de Lingüística General e Hispánica, a través del Tècnic en Gestió Cultural que portava aquesta qüestió, en el qual es notifica que han rebut l’ordre de tirar enrere tots els concursos convocats (naturalment, per la crisi).”


Avui fa 22 anys de la mort de Desideri Lombarte, el 3 d’octubre de 1989. Jo era menut, i de Desideri  només recordo l’homenatge que li van fer l’any següent, en molta gent. Res més. Tot i compartir vila i passions, en vida de Desideri Lombarte només tinc eixes referències. Quina gran pena que morguere tan jove. Només en 10 anys va deixar una obra increïble.

Anys més tard vaig anar descobrint que la cultura popular del meu poble, dels masos, dels paisatges, estaven més que explicats i investigats per algú en una profunda cultura. Sap escriure sobre herbetes mentre fa poesia, sap escriure d’història mentre explica com estan los masos, sap explicar llegendes mentre explique relats d’amor i mort…

Fa temps que vaig darrere de la publicació d’una gran obra local que va deixar ben avançada sobre els masos de Pena-roja. Una cosa tan local, i tan universal, com la vida en habitat disseminat, en la duresa del segle XIX i el seu final als inicis del XX, lo treball de la terra, la bellesa d’allò rústic. Lo 7 de febrer de 2012 seran los 75 anys del seu naixement. Per què no un acte de reflexió sobre la seua obra, per què no una excursió, per què no…?

D’ell m’apassione la recerca antropològica local i la facilitat que té de passar d’allò local a allò universal. Un gran exemple són les Bruixetes de Pena-roja, que si a més les canten Túrnez i Sesé… Bufff! O escolteu Ara vindrà, que parle de la temor a la mort que va regnar l’obra de Desideri Lombarte. Finalment, i de manera desafortunada, la mort va arribar.

Ah, si alguna vegada teniu ganes de conéixer Desideri Lombarte al seu hàbitat,no hi ha res com fer la ruta guiada

Informació recordada per Manuel Trujillo, que l’enllaça a la Wikipedia en aragonès.

mitjançant22 anys de la mort de Desideri Lombarte, escriptor de la Franja « Xarxes socials i llengües.

“Del català de Fraga”.  P. BARNILS

09barnils.pdf (Objecte application/pdf ).

Fira del Llibre Ebrenc

El pròxim cap de setmana tindrà lloc a Mora d’Ebre la 8a Fira del Llibre Ebrenc i 4a Fira d’Espectacles Literaris (LITTERARUM). Un programa farcit d’actes i espectacles durant els dies 3, 4 i 5 de juny.

Com en els passats anys, l’Associació Cultural del Matarranya hi serà a la fira amb un estand amb les seues publicacions.

Dins dels actes programats i en allò que fa referència al Matarranya i més concretament a l’ASCUMA i els seus associats, trobem un espectacle musical del grup TEMPS AL TEMPS amb cançons i poemes de Desideri  Lombarte, Juli Micolau i Germán Bernús.

A les taules de presentació de llibres, el dissabte  hi serà Artur Quintana presentant Roda la Mola: poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies; Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sallés presentant el seu llibre Literatura oral a Faió, Favara i Nonasp; i Marta Momblant amb el seu llibre La venta de l’hereva. El diumenge 5, Tomàs Bosque presentarà Melodia provençal: poesia, música i prosa.

Un munt d’actes que podeu veure al programa.

Fira del Llibre Ebrenc « Lo finestró del Gràcia.

Entrega del Premi Guillem Nicolau 2010

Hora
divendres, 3 / juny · 20:00 23:00

Lloc
Pl. Aragón (Capitania) Zaragoza

Creat per

Més informació
Entrega del Premi Guillem Nicolau 2010 a Merche Llop amb la novel·la “Ressò en l’obscuritat”

mitjançantEntrega del Premi Guillem Nicolau 2010 (2).

Alumnes dels IES Matarranya i Baix Cinca de Fraga celebren una trobada de literatura catalana oral


comarquesnord.cat, Valderrobres
» divendres, 15 d’abril de 2011

Les instal·lacions del IES Matarranya de Valderrobres van acollir el passat 14 d’abril una trobada entre alumnes de 1er de ESO dels instituts Matarranya i Baix Cinca de Fraga on se van fer diverses representacions i activitats associades a la literatura oral catalana. Esta iniciativa, encapçalada farà tres anys pels Departaments de Llengua dels dos centres educatius i amb el suport del Departament de Música del IES de Fraga i els Departaments de Català, va nàixer amb la finalitat de conscienciar als alumnes de la importància de la literatura oral, les cançons, los contes, los jocs i les cançons de bressol en la llengua pròpia.

En concret, Chorchi Díaz, professor del IES Matarranya, va apuntar que “els alumnes recullen coses a casa dels seus iaios i els seus pares, elaboren un treball, i després lo que fem és presentar algunes coses dels treballs en comú”. A través d’esta posada en comú, no només se troben contes, cançons i refranys que són comuns a diversos municipis i comarques, sinó que “també trobem peculiaritats lingüístiques i diferències dialectals del català de Fraga i del Matarranya”. Díaz va reconèixer que no és un paper fàcil. “Los alumnes no saben molt bé com fer-ho. Per exemple, ‘conta’m un conte’, diuen a casa. Però també cal instruir-los en que l’han de recollir en català”.

Lo professor del IES Matarranya també va destacar que a través d’esta experiència, i degut a que hi ha coses de la literatura oral que s’estan perdent generació rere generació, los alumnes “coneixen algunes coses molt peculiars, però després hi ha coses que desconeixen del tot”. A més, “hi ha variacions notables, alguns pobles tenen uns contes i altres en tenen de molt diferents”. Al llarg de la jornada se van fer representacions i recitals de contes i cançons per part dels alumnes dels dos centres educatius. La trobada també va constar d’un dia de convivència on se va fer una visitar per Valderrobres i pel castell de la capital del Matarranya.

Alumnes dels IES Matarranya i Baix Cinca de Fraga celebren una trobada de literatura catalana oral | Comarques Nord.

Seu acadèmica Vinaròs (23-25 de novembre) / Trobada d’entitats culturals Jesús (26 de novembre)
Entre l’11 i el 15 de desembre de 2001 va celebrar-se la primera edició del Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa (Tortosa-Benicarló-Morella). La segona edició va tenir lloc entre el 30 de març i el 2 d’abril de 2006 (Amposta-Rossell). Amb aquesta lletra de convit, consolidant la periodicitat quinquennal, tenim el goig de proposar-vos donar continuïtat a l’activitat amb una tercera edició. continue reading…

Viure a Alemanya i ensenyar català
Després d’acabar la carrera, l’Artur va obtenir una beca i se’n va anar a viure a Alemanya. Allà s’hi va estar durant 30 anys. Avui recorda aquella etapa de la seva vida i els seus ensenyaments com a professor de català.
Categoria : Llocs
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:05:33 | Visualitzacions : 364 | Comentaris : 0
Votes : (0)
L’exili del seu pare
L’Artur recorda el dia que les tropes franquistes van entrar a Barcelona i com el seu pare va decidir que es refugiarien a casa d’uns oncles mentre emprenia l’exili.
Categoria : Història
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:02:15 | Visualitzacions : 360 | Comentaris : 0
Votes : (0)
La Codonyera i la defensa de la llengua
Després de 30 anys a Alemanya, l’Artur i la seva dona van decidir instal·lar-se a La Codonyera (Aragó), on realitza una gran i àrdua tasca per la defensa de la llengua catalana a l’Aragó.
Categoria : Llocs
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:05:14 | Visualitzacions : 354 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Els minyons escoltes i el català
L’Artur parlava català però no sabia escriure’l. Però als 14 anys, quan el seu pare va tornar de l’exili, el va portar amb els Minyons Escoltes i és allà on l’Artur comença el seu aprenentatge en l’escriptura del català, una cosa que continuarà amb el pas dels anys.
Categoria : Societat
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:03:01 | Visualitzacions : 338 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Germanista, romanista i traductor
Després de començar la carrera de medicina, l’Artur es va passar a Filosofia i Lletres. Allà va estudiar germanística i romanística. Avui recorda els seus inicis en la literatura alemanya, així com els seus treballs en la traducció, bàsicament de l’alemany al català, però també d’aquella mateixa llengua al castellà, i ocasionalment de diverses llengües -occità,anglès, aragonès, romanès, castellà i turc- al català
Categoria : Treball
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:06:36 | Visualitzacions : 308 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Una família trilingüe
L’Artur recorda com va conèixer la seva dona a Colònia (Alemanya), amb qui va formar una família que practica el trilingüisme (alemany, català i castellà) sense complicacions i com una cosa natural per entendre’s entre tots.
Categoria : Societat
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:02:42 | Visualitzacions : 304 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Memòries i estampes familiars
L’Artur parla de la seva obra La Vall de Balat, memòries aragoneses des del 1948 fins al 2003 i projecta un llibre per als seus néts sobre estampes familiars.
Categoria : Societat
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:01:36 | Visualitzacions : 293 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Articulista i lliurepensador
L’Artur fa un repàs de la seva activitat com articulista, especialment a la revista Temps de Franja i al Diario de Teruel, i com a escriptor, majoritàriament de llibres i articles de germanística i romanística, aquests darrers referits majoritàriament a l’Aragó de llengua catalana, d’on ha estudiat els diversos parlars. L’Artur és un defensor de la llengua i continuarà fent aquesta tasca mentre el cos “aguanti”.
Categoria : Societat
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:04:53 | Visualitzacions : 249 | Comentaris : 0
Votes : (0)

mitjançantThe MEMORO Project.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja