Heraldo.es
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: TerritoriSource: Si això és un home | Lo Finestró
Columna publicada avui dia 6 d’abril al Diario de Teruel amb referència a Josep Anton Carrègalo i als comentaris injuriosos de un blog xapurreista.
Ta’ls primers días de mayo de 1573 i va haber un cambio silencioso y trascendent a la parroquia de Benavarri. No sabem si hu sabeban, pero no tinría marcha enta dezaga. Que -digo yo- ben podeban haber-hue explicau! pic.twitter.com/8pO6ixx89M
— Guillén Tomás (@esforigador) March 14, 2021
L'uno de mayo de 1573 l'acta de bautismo se va escriure en catalán. El 3 de mayo se va escriure en castellano. Lo mismo va pasar als llibres de difuntos y matrimonios. El cambio va estar radical, y totas las mans que i escribiban hu van fer de vegada.
— Guillén Tomás (@esforigador) March 14, 2021
“TALLER DE TRANSFERENCIA DE CONOCIMIENTOS DEL PROGRAMA EUROPEO POCTEFA-LINGUATEC”, que tendrá lugar el próximo día 13 de abril de 2021 de 10 a 12:30 h. en el Palacio de Congresos de Jaca (Huesca).
(El acto será retransmitido en streaming por el canal de YouTube ‘Lenguas de Aragón’, y podrá ser seguido en directo a través del siguiente enlace: https://youtu.be/WT04aMMHRB8) continue reading…
El 18 de març el Tribunal Constitucional validava l’ús de l’asturià i el gallec d’Astúries a la Xunta Xeneral de l’Principáu d’Asturies, després que aquest parlament modifiqués el seu reglament al juny de 2020 per a usar les seves llengües pròpies.
El reglament va ser recorregut per Vox, contra l’ocupació d’aquestes llengües al Parlament, “ja que ells no les entenen”, argumentant que aquestes no són oficials a Astúries. Mateix argument que els ponents de les Corts d’Aragó havien manifestat per vetar l’ocupació d’aragonès i català, segons el nou reglament modificat el 2017.
En la sessió de el 28 de juny de 2017 les Corts d’Aragó aprovaven el nou Reglament per al parlament aragonès, després de la feina de la ponència especial, composta per Antonio Torres (PP), Héctor Vicente (Podemos), María Herrero (PAR), Javier Martínez (Ciudadanos) i Patricia Luquín (IU).
El nou reglament abordava l’ús de les llengües pròpies d’Aragó, després de la prova d’algun diputat per intervenir en aragonès i posterior prohibició, en aquesta mateixa legislatura.
L’excusa era la mateixa, una cooficialitat que els propis ponents i els seus grups polítics no han volgut modificar mai en l’Estatut d’autonomia d’Aragó.
Ara tenim una sentència del Constitucional, que ha assegut jurisprudència, ja que hi ha escassos precedents on el tribunal s’hagi pronunciat sobre l’ocupació d’una llengua no coofcial en les intervencions d’una Cambra autonòmica. Aquesta sentència hauria d’obligar a les Corts aragoneses a canviar la seva normativa, en el mateix sentit que ja la té el Parlament asturià i en igualtat de condicions davant el castellà.
La modificació legal a Astúries i Aragó es basa en un mateix punt, l’article 3 de la Constitució, que aborda la riquesa de les modalitats lingüístiques d’Espanya que no són cooficials, però que la Carta Magna considera “un patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció “.
Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas
Source: Muere el folclorista José Antonio Carrégalo, experto en las tradiciones del Matarraña
Publicó varias obras de creación literaria y sobre las costumbres y la lengua de Monroyo.
El escritor# y folclorista José Antonio Carrégalo, nacido en Monroyo hace 70 años, falleció el pasado 20 de marzo tras una larga enfermedad en Valls (Tarragona), donde residía habitualmente. Carrégalo fue autor de varios libros sobre las tradiciones de su localidad natal, como ‘Monroyo. El hábitat disperso’, un meticuloso estudio sobre las numerosas masías del municipio, y ‘Mont-roig. El patrimoni inmaterial’, un trabajo sobre la literatura oral editado por el Instituto de Estudios Turolenses (IET). También era un buen conocedor de la cultura tradicional de la comarca del Matarraña.
También publicó libros de creación literaria, como el poemario ‘A soca d’orella’ o el volumen de relatos ‘Espurnes’. Era, además, colaborador de distintos periódicos del Bajo Aragón y el Matarraña y uno de los principales animadores de la asociación cultural local Sucarrats de Monroyo, así como de su revista ‘Plana Rasa’.
José Antonio Carrégalo mantuvo durante toda su vida una estrecha relación con su localidad natal a pesar de su traslado por motivos laborales a Cataluña. Profundo conocedor de las tradiciones y la lengua locales, colaboró en la recogida de literatura oral ‘Lo Molinar’, una recopilación en tres volúmenes coeditada por la Associació Cultural del Matarranya y el IET. Un estrecho colaborador del fallecido, el también folclorista e historiador Carlos Sancho, resaltó que Carrégalo “era un excelente transmisor de historias y cuentos y tenía una memoria privilegiada”.
Source: Ens hem quedat sense Carrégalo » Temps de Franja
// Redacció
Obituari. El matí de dissabte 20 de març, a boca de primavera, ens ha deixat massa prompte (només en tenia 70 acabats de fer) el company i amic José Antonio Carrégalo Sancho, de Mont-roig.
Investigador inquiet de tots els àmbits de la cultura del seu poble i de la comarca, havia publicat diversos treballs d’investigació i també de creació literària: Espurnes (ASCUMA, Calaceit 2002), A soca d’orella (ASCUMA, IEBC-IEA, Calaceit 2002), Monroyo, el hábitat disperso (las masías) (Sucarrats, Mont-roig 2003). Un altre dels camps on excel·lí és en l’articulisme en diversos mitjans: Plana Rasa (Mont-roig), El Pati i El Vallenc (Valls), Au! (els Ports) Temps de Franja (la Franja) o La Comarca (Alcanyís). En aquest darrer mitjà amb articles individuals i, sobretot, com a integrant fundador del col·lectiu Viles i gents, la primera columna editada íntegrament en català en un mitjà aragonès, de manera ininterrompuda des de 1995 fins els nostres dies.
Tothom que l’ha conegut, valora, a més del seu gran compromís com a activista cultural, la seua personalitat bonhomiosa i pacificadora, sempre disposat a escoltar tothom, també els que pensaven de manera oposada. A banda de la seua tasca d’investigador i divulgador, també estava sempre disposat a ajudar qualsevol que li demanara consell o assessorament, tot posant a disposició el seu extens arxiu.
La família ens informa que ha mort com va viure, tranquil i serè, com la vida que ha portat. I els amics que han tingut la sort de poder parlar amb ell en aquests darrers temps, coincideixen en l’optimisme i la visió tan positiva que tenia de la seua sort. Agraïa la vida que havia pogut tindre, la família, els amics i totes les experiències que havia pogut viure.
Per desig exprés d’en José Antonio, la cerimònia s’ha fet en la més estricta intimitat familiar. Quan les circumstancies ho permetin, portaran les seues cendres «al seu estimat poble», Mont-roig.
Des d’aquesta redacció expressem en nostre més sentit condol a l’esposa i als fills, i els transmetem el nostre escalf.
En José Antonio en la penúltima actualització de foto per a la columna Viles i gents el 2012. / Arxiu familiar
Podeu llegir l’entrevista que Artur Quintana li va fer per a aquesta revista el 2009 aquí.
Podeu llegir la columna que va publicar a la Comarca per a commemorar els 25 anys de ‘Viles i gents’ aquí.