MAGAZIN 16 de febrer 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”La sort; es té ,o no?, s’ha de buscar?, tenim sort a la nostra vida?, existeix?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- La temporada de caça s’acaba. Marcos Víctor Calleja, president de la societat de caçadors de Favara.
13:25- 13: 40.-
13:40 – 14.- Entrevista a…”Negocio de Cuervos” TORNEN!!!!
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Josep Mª Ráfales, Marcos Víctor Calleja, Marcos Calleja i Elías Satué.
Pena-roja de Tastavins, 14 de febrer de 2019 El seu estudi WHO Childhood Obesity Surveillance Initiative va ser escollit entre cents de publicacions com al millor de la medicina irlandesa Silvia Bel Serrat és una dietista i nutricionista que es va formar a la Universitat de Saragossa però que actualment està desenvolupant la seua labor d’investigació a l’University College de Dublín. El seu estudi, […]
Source: La pena-rogina Sílvia Bel rep un premi de la Real Acadèmia de Medicina d’Irlanda – Ràdio Matarranya
Source: · ACTIVIDADES DEL PROGRAMA DEL DÍA DE LA LENGUA MATERNA 7-14 DE FEBRERO – Lenguas de Aragón
Autor: José Luis Pérez Albiac
Ya hace años, decidí empezar un vocabulario temático sobre las palabras relacionadas con la salud y la enfermedad que usábamos en la consulta médica, pues sabía que las lenguas ribagorzanas en general, y los hablares de transición en particular, han sido objeto de estudio científico desde al menos la época de Joaquín Costa, e intuía que podía ser interesante su recogida, y que en algún momento saldría a la luz.
El presente vocabulario es el fruto de mi relación médica y personal de aproximadamente unos 12 años, con los habitantes de Azanuy y Alins del Monte, durante los cuales he procurado atender sus problemas de salud y sus enfermedades, y en la que a menudo utilizamos el ribagorzano como lengua de comunicación, tanto en su variante de Alins (lengua aragonesa con rasgos catalanes) como la de Azanuy (lengua de transición del catalán al aragonés).Es de destacar que las distintas formas de hablar ribagorzanas son a menudo intercomprensibles entre ellas, independientemente de su filiación lingüística hacia el aragonés o hacia el catalán. Quiero destacar que en esta lengua desarrollamos todos los aspectos de la Atención Primaria de salud, desde la visita a un vulgar resfriado hasta la atención a problemas severos, cuidados paliativos, urgencias o el apoyo de índole psicoterápico. En nuestra experiencia, el ribagorzano es suficientemente rico para permitir, tanto a los pacientes como al médico, la expresión de los sentimientos y las realidades más complejas, en contra lo que muchas veces se piensa y se dice. Continuar llegint… Vocabulario usado en la consulta de atención primaria de Azanuy y Alins del Monte | El nostro charrá
Javier Lambán (president del PSOE a Aragó): “Estimo Catalunya, estimo el català, estimo la cultura catalana” Novembre 2014. Declaracions a radio Matarranya. Qui l'ha vist i qui el veu! @JLambanM. pic.twitter.com/KajfjvPfe9
— Alex de Barreda (@AlexdeBarreda) February 9, 2019
// Virgili Ibarz
Si, des del Cegonyer mirem la façana de l’antic convent dels agustins, veurem un escut. Hi han dues inscripcions que no es poden veure des del Cegonyer. Hem utilitzat una màquina fotogràfica amb teleobjectiu.
Al centre de l’escut, a sota del cor, veiem:
DE CIVI-/TATE DEI
“De la ciutat de Déu”
COR AUG(USTIN)I/VULNERAT VERA CHARITAS CHR(IST)I
“Al cor d’Agustí/fereix la veritable caritat de Crist”
Sant Agustí (354-430) va nàixer a Tagaste (actualment territori algerià), de pare pagà i mare cristiana, la qual l’educà en la seua religió, si bé Agustí l’abandonà de ben jove. Estudià retòrica i literatura, i s’interessà per la filosofia. Va passar per diverses escoles, com l’escepticisme i el maniqueisme. L’any 384 es va traslladar a Milà, on s’interessà per la interpretació al·legòrica de l’Antic Testament que ensenyava el bisbe d’aquella ciutat Sant Ambròs, per la influència del qual es va convertir de nou al cristianisme. Continuar llegint… Les inscripcions a l’escut de l’antic convent dels agustins de Fraga » Temps de Franja
// Jacinto Bonales
De nou, tres anys després de baixar el teló de l’obra D’un temps, d’un poble, el grup de teatre amateur de Mequinensa, Garbinada, puja als escenaris amb una nova adaptació dels textos de Jesús Moncada. Entestats en el cèlebre autor local, el grup teatral de l’Associació La Dona Mequinensana reprèn diferents contes de l’autor de l’Ebre adaptats per l’ocasió de mans de Pilar Arbiol, per narrar-nos una jornada gairebé caòtica i necessàriament satírica de la vida del Poble Vell que rep el títol de El rovell de l’ou. Continuar llegint: El “Rovell” de Moncada » Temps de Franja