Source: Miente que algo queda
El último bulo del chapurriau ha sido publicado en el periódico La Comarca el 07/04/2025, en el artículo de José Manuel Bel Albesa titulado “¡Histórico reconocimiento al chapurriau en la Universidad de Zaragoza!
No es agradable tener que denunciar repetidamente los errores o mentiras de la asociación del chapurriau, pero los bulos y malinterpretaciones que publican periódicamente no dejan otra opción, más aún si implican a una institución como la Universidad de Zaragoza.
El último bulo del chapurriau ha sido publicado en el periódico La Comarca el 07/04/2025, en el artículo de José Manuel Bel Albesa titulado «¡Histórico reconocimiento al chapurriau en la Universidad de Zaragoza!». En dicho artículo se confunde la encuesta de un alumno de la asignatura Catalán II del Grado de Filología Hispánica con un imaginario «departamento de Catalán II».
El alumno compartió en redes una encuesta como ejercicio de la asignatura Catalán II, y parte del propio ejercicio consiste en discernir cuántas personas llaman a estas variantes de catalán con el nombre histórico «catalán» o con uno de sus nombres populares, «chapurriau». De este modo, en algunas opciones de respuesta aparecen separadas ambas denominaciones, pero en ningún momento niegan que son la misma lengua. A partir de ahí, Bel deduce que el «departamento de Catalán II» (que no existe) reconoce el chapurriau como una lengua diferenciada.
La Universidad de Zaragoza explica que denominaciones como «maellà», «valencià», «fragatí», «lliterà», «català», «tortosí», «xapurriau», etc., son denominaciones para una misma lengua, el catalán, y no esconde ninguna de ellas. De la misma manera que la RAE no oculta la denominación «andaluz» o «panocho» para las variantes andaluzas y murcianas del castellano.
El artículo de J. M. Bel también hace referencia a la aparición de la palabra «chapurriau» en un libro de texto y lo vende como un gran éxito, escondiendo que en realidad el libro dice explícitamente que «Esta palabra designa tradicionalmente el CATALÁN hablado en la línea fronteriza de Aragón con Cataluña y con la Comunitat Valenciana», es decir, el libro dice todo lo contrario de lo que defiende la asociación del chapurriau.
Por último, Bel hace una extraña petición al pedir que este tipo de encuestas sobre el catalán/xapurriau también deberían estar abiertas a los aragoneses castellanohablantes, algo carente de sentido, pues lo interesante es el punto de vista de los aragoneses que hablan y conocen dicha lengua. Tiene tan poco sentido como pedir a un aragonés catalanohablante que opine del aragonés que se habla en La Val d’Echo.
Por favor, pido encarecidamente la corrección de dicho artículo por parte de la Asociación del Chapurreau.
Carlos Rallo Badet. Calaceite. Correo del Lector
Programa del MAGAZIN del dissabte 12 d’abril de 2025.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:40.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:40- 11:55.- Exposición en Fabara “SOBRE LAS FLORES”, de Cristina Bielsa Casado, con raíces fabarolas, (del 13 al 23 de abril, en el ayuntamiento viejo). Ilustradora figurativa y artista visual. En su inspiración, memoria, recuerdos y naturaleza comparten espacio. La observación de sus obras, exige tiempo. Las flores, su naturaleza están allí, pero quedan descontextualizadas por la mezcla con el recuerdo y la memoria.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “El cine. Educació o entreteniment? ”. Arancha Bielsa, Judith Andreu, Luis Valén, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40-12:55.- Lino, sésamo, quinoa, chía…, semillas. Inés Mera Gallego, farmacéutica y dietista – nutricionista.
12:55 -13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13:40.- Setmana cultural del CEIP “Virgen del Portal “de Maella. Jaime Rebenaque, director del centre.
13:40- 14.- Entrevista a Raúl Valén Martín, president de la Cooperativa Ganadera de Casp.
Participants.- Cristina Bielsa, Arancha Bielsa, Judith Andreu, Eduardo Satué, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Inés Mera Gallego, Mario Rius, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Jaime Rebenaque , Raül Valén Martín, Marcos Calleja i Elías Satué.
Jornades Culturals de l’EOI d’Alcanyís i estan obertes al públic. En català, farem un taller de dicció i un d’improvisació de jotes i albades partint del patrimoni etnomusical del Matarranya i Mesquí.
Les activitats en català es poden seguir en línia. Inscripcions: https://forms.gle/GN7nDaFKShaFuJrEA
(Publicat a La Comarca, el 4/04/2025)
Natxo Sorolla
En política s’entén que les posicions se mouen entre l’esquerra i la dreta. Una tradició que ve de la Revolució Francesa, en què a l’esquerra de l’Assemblea estaven los que demanaven canvis i més poder del poble, i a la dreta, els que defensaven la monarquia i l’ordre establert.
En termes econòmics, l’esquerra tendeix a privilegiar la justícia social, i per tant, l’intervencionisme: cal un Estat fort. I la dreta tendeix a privilegiar la llibertat, i per tant, la iniciativa individual: lo lliure mercat s’equilibrarà. En termes socials i de valors, l’esquerra s’associe en valors progressistes, com la laïcitat de l’Estat, la igualtat de gènere o el reconeixement dels moviments LGBTIQ+, i la dreta s’associe en valors tradicionals, com la família.
Però si esgarrapem una mica més, la cosa es complique, perquè les tradicions polítiques de cada país són diferents. Per exemple, tot i que la llibertat s’ha associat tradicionalment a la dreta (liberalisme), al nostre context l’esquerra, per oposició al franquisme, sempre ha abanderat la llibertat. De fet, possiblement cal distingir dos classes de dretes: la dreta conservadora, molt focalitzada en l’ordre i la moral, i la dreta liberal, mol focalitzada en la llibertat individual en termes socials.
Una vegada tenim apamades les grans diferències entre dreta i esquerra, ve un pas més complicat: quins són los seus extrems? L’extremaesquerra habitualment se situe entre les posicions de tradició marxista (de dalt cap abaix, amb un Estat centralitzat) i les de tradició anarquista (de baix a dalt, amb major autogestió popular).
I què és l’extremadreta? S’associe a les posicions més ultres de la dreta conservadora. En termes globals, són moviments socials i polítics que privilegien lo lliure mercat local, però l’actitud nacionalista de l’Estat els fa proclius al proteccionisme en termes internacionals, oposar-se de manera oberta a la lliure circulació de població immigrada, posant en primer pla l’ordre i la moral que consideren tradicional, i solen ser crítics en lo feminisme. Lo terme extremadreta hi ha qui considere que té una càrrega pejorativa. Possiblement per això hi ha qui parle de dreta alternativa, neocon(servadors), dreta populista… Un espectre polític que està de pujada.
Source: Viles i Gents | Columnes d’opinió des del Matarranya
María Dolores Gimeno
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 29 de març del 2025)
Quan encara estan a la memòria les terribles inundacions de la DANA d’octubre a València, este març ha anat encadenant les tempestes Jana, Konrad, Laurence i Martinho, provocadores d’emergències al centre de la península Ibèrica i a Andalusia. Ha plogut més a gust en terres catalanes, aigües que han anat omplint pantans buits i l’Ebre que les recorre….
Judith Bielsa
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 22 de març del 2025)
El debat sobre el futur de la defensa europea està prenent una direcció cada vegada més clara: més inversió en armament, més pressupost per a munició i drons, més urgència per reforçar les capacitats militars del continent. Davant d’això, Espanya intenta traçar una línia pròpia, una estratègia basada en un concepte de seguretat més ampli que vagi més enllà del purament bèl·lic. Però la realitat és tossuda i el llenguatge, en política, sovint és tan determinant com les decisions que s’acaben prenent…
Antoni Bengochea
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 15 de març del 2025)
Davant del conflicte rus-ucraïnès, la NATO sempre ens ha fet augmentar les despeses militars. Ara que ens ha deixat penjats, també la solució és augmentar les despeses militars. No sé quin és el pla europeu, però Ucraïna no guanyarà mai la guerra, a no ser que Europa s’impliqui en un pla d’atac, que podria derivar en una tercera guerra mundial. Aquests anys la NATO ha fet d’Ucraïna un arsenal militar i un mur d’encalçament contra Rússia. L’objectiu era debilitar-la, però la conseqüència ha estat debilitar Europa. Imagineu que Rússia fes el mateix a Amèrica –el que fa la NATO a Europa–: instal·lar bases i rearmar països com Canadà o Mèxic…
Artur Quintana
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 8 de març del 2025)
A les pàgines 11-13 del número 282-283 de la revista E Fuellas del juliol-octubre del 2024 Nagore ha escrit un text exposant la seva versió de l’ortografia aragonesa normativa, la de les Normas del 1987, adoptades per la gran majoria dels membres del Consello, per la seva editorial, així com bona part dels escriptors en aragonès. Més tard han aparegut tres diferents ortografies. Davant d’aquest desori l’Academia Aragonesa de la Lengua, i dins d’aqueixa l’Instituto de l’Aragonés, creà l’abril del 2022 una Comisión de Grafía, on participaven, entre d’altres, alguns acadèmics membres del Consello, entre ells Nagore…
Raquel Llop
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 de març del 2025)
Lo primer cap de setmana de març d’enguany a moltes viles i pobles s’estarà celebrant la festa de carnaval. Menuts i grans es disfressaran amb vestits del tot originals i s’aplegaran per compartir un dels dies més especials de l’any. A la meua vila també viurem un dia del tot esperant, encara així no es tracte del carnaval sinó de la festa de quintos, una festa que, amb el pas dels anys, ha anat canviant el seu format i adaptant-se als nous temps. I em direu, ja, els quintos es celebren a tot arreu, sempre és la mateixa festa. Doncs jo us diré que no, perquè a la meua vila es tracte d’una de les fetes més populars que aplegue gent de tota la contornada de banda i banda de la frontera entre Aragó i Catalunya…
José Miguel Gràcia
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 22 de febrer del 2025)
El passat onze d’aquest mes es va produir un incomprensible terratrèmol informatiu i polític pel fet de l’increment del salari mínim interprofessional (SMI). Sembla que els conceptes de salari, fiscalitat, mínims exempts no s’han entès o s’han aprofitat per fer llenya dels adversaris polítiques, i no pas per cercar la justícia i l’equitat fiscal i social, o explicar el comportament dels impostos. No entenc els estirabots del PP i de Sumar, ni tampoc les poques explicacions del PSOE pel fet de que el SMI incrementat hagi de tributar…
Ara vaig tranquil amb el rellotge que fa de rellotge i que, a més, porta gravat pel darrera una declaració d’amor de la meua dona
Los domenges de tarde, som bastantes les persones que, per motius acadèmics i/o laborals, mos tenim que desplaçar i ho fem en lo tren. La majoria dels que som usuaris experimentats, baixam a l’estació guiats per l’aplicació mòbil d’Adif (molt…
El Moviment d’Acció Rural (MAR), que agrupa a veïns de la comarca de les Conques Mineres de Terol, va organitzar el passat 11 de febrer una protesta a Montalbán per a demanar que les places de metge dels centres de…
La Primera Guerra Mundial va suposar un canvi de mentalitat respecte a les idees patriòtiques, el qual marcaria el fil de les tensions els anys següents.
Les llavors autòctones, més que un simple element de l’agricultura, són el reflex de la nostra identitat, de les terres que ens acullen i de la història que hi compartim
Source: Facebook
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.