Programa del MAGAZIN del dissabte 13 d’abril de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Parlarem amb Esther Vicente Andreu, concejala de l’Ajuntament de Favara i consellera de Patrimoni de la Comarca del Baix Aragó-Casp, sobre “El Roquissal del Rullo”
11:55- 12:30.- ÀGORA- “Els valors de l’esport”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Tema “Las drogas”. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Natxo Sorolla, sociòleg.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Raul Valimaña.
13:10-13:25.- Parlarem amb la favarola Miriam Llop, campiona d’Aragó de ultradistància i subcampiona de la Gran Aneto- Posets, 105 km en 25 hores.
13:25-13:40.- Programa “Recreos Activos” del CRA Fabara – Nonaspe “Dos Aguas”. Amb la participació d’escolars de Favara .
13:40-14.- Movilizaciones agrarias. Entrevista a José María Alcubierre Puértolas, secretario general de UAGA.
Participants: Esther Vicente, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Miriam Llop, Escolars del Cra de Favara Nonasp “Dos Aguas”, Alberto Balaguer, José Mª Alcubierre Puértolas, Marcos Calleja i Elías Satué

BASES V CONCURS LITERARI CASA CATALANA DE SARAGOSSAcatala2024

Casa Catalana de Zaragoza
IV Concurs literari de la casa catalana de Saragossa
Premis Sant Jordi 2024
BASES
1.- Hi pot parࢢcipar qualsevol persona que presenࢢ una obra redactada en català o en castellà
2.- Cada parࢢcipant pot presentar una obra de cada una d’aquestes dues modalitats “Narraࢢva”
o “Relat curt”, de temàࢢca lliure. El treball ha de ser original, inèdit i no premiat en altres
certàmens literaris.
3.- L’extensió del text serà: Entre cinc-centes y mil (500-1000) paraules pels relats curts i entre
mil cinc-centes i dues mil cinc-centes (1500 – 2500) paraules per a la narraࢢva.
PRESENTACIÓ I TRAMESA D’OBRES
4.- En els originals ha de constar el ࢤtol però no l’autor. Els treballs es presentarán signats amb
un pseudònim
Mitjançant el mateix correu s’enviaran les següents dades:
* Categoría
* Nom i cognoms
* Pseudònim
* Correo electrònic
* Número de telèfon
Els candidats presentarán la seva obra (obres, si parࢢcipen en les dues
modalitats) mitjançant correo electrònic amb un document adjunt en format
PDF a la adreça següent: casacatalanasaragossa@gmail.com
No es recolliran treballs presentats mitjançant altres adreçes de correu ni xarxes
relacionades amb la casa catalana de Saragossa
5.- En el moment que es rebi l’obra candidata al correu, se li assignarà una numeració. El
receptor respondrà a l’emissari informant-li del número assignat a la seva obra. (Només
s’admetrà un original per a cada modalitat)
6.- La data límit per parࢢcipar-hi és el dia 7 d´abril del 2024 a les 24:00h.
7.- El jurat ࢢndrà el dret a refusar qualsevol obra que no s’ajusࢢ a les bases establertes.
ELECCIÓ D’OBRES I PREMIS
8.- La resolució del jurat es farà pública el dia de “La Catalunya Exterior”. 26 d’abril 2024
mitjançant les nostres xarxes socials
9.- El premi per les dues categories de les obres guanyadores del concurs literari de la
Casa Catalana de Saragossa 2024 consisࢢrà en un llibre sobre Catalunya i un diploma
acreditaࢢu per cada categoria
NOVETAT!!
10.- Només podran optar a parࢢcipar al V concurs europeu junt amb els guanyadors d’altres concursos
literaris i jocs florals de les comunitats catalanes al exterior (CCE) si les obres estan escrites en llengua
catalana originalment. No es permeten traduccions per parࢢcipar al concurs a nivell europeu. Per tant si
es vol parࢢcipar a nivell europeu, s’hauran d’escriure i presentar en llengua catalana.
DRETS D’AUTOR
10.- Els textos guanyadors es publicaran a la pàgina web de la Casa Catalana de Saragossa i a les demés
comunitats catalanes al exterior, que es reserva el dret d’incloure’ls en un futur, en un recull o antología.
L’autor o autora cedeix els drets necessaris per a aquesta finalitat, però conserva la resta de drets sobre
la seva obra.
El premi pot ser declarat desert.
ACCEPTACIÓ DE LES BASES
12.- La parࢢcipació en aquest concurs pressuposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases.
LA JUNTA DIRECTIVA SARAGOSSA A 10 MARÇ 2

Declaració de Mequinensa

---

La Declaració de Mequinensa es va signar l’1 de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa per disset alcaldes dels municipis aragonesos catalanoparlants d’Areny de Noguera, Benabarre, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinc , Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, juntament amb el conseller de cultura de la Diputació General d’Aragó (DGA), José Bada.

Un document on es reconeix que a Aragó es parlen diferents llengües i que la llengua catalana pertany al patrimoni cultural aragonès i es demanava el reconeixement de la realitat lingüística a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, l’ensenyament del català a l’escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d’Aragó.

Declaració de
Mequinensa
(1 de febrer de 1984)

Llegir

Nova Declaració
de Mequinensa
(1 de juny de 2013)

Llegir

Manifest 40è Aniversari
Declaració de Mequinensa
(24 de febrer de 2024)

Llegir i Signar

Source: Declaració de Mequinensa

Programa del MAGAZIN del dissabte 23 de març de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
11:55- 12:30.- ÀGORA- “Ens hem de relacionar; necessitem relacionar-nos”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué
12:30- 12:40.- Programa “Recreos Activos” del CRA Fabara – Nonaspe “Dos Aguas”. Amb la participació d’escolars de Favara i de Nonasp.
12:40-12:55.- Inés Mera Gallego, farmacèutica i dietista –nutricionista.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Raul Valimaña.
13:10-13:25.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez.
13:25-13:40.-Temporada de caça de la Societat de caçadors de Favara. Marcos Víctor Calleja, president.
13:40-14.- Entrevista a Carolina Llaquet, presidenta de FADEMUR Aragón (Federación de Mujeres Rurales de Aragón)
Participants: Yolanda Abad, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Escolars del Cra de Favara i de Nonasp, Inés Mera, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Bienvenido Giménez, Marcos Víctor Calleja, Carolina Llaquet, Marcos Calleja i Elías Satué

Source: El “ple de les mocions” debat sobre seguretat, secretaris, llengua i el futur del sector primari | Matarranya Media

Durant la sessió plenària també es va debatre sobre llengües a través d’una moció que va presentar CHA i en la que demanava “instar al Govern d’Aragó a mantindre la redacció actual de l’article 4” sobre la llei de Patrimoni Cultural Aragonès, conservant la denominació de les llengües pròpies com a català d’Aragó i aragonès. La moció no va prosperar, i la proposta només va rebre el vot favorable de l’únic conseller de CHA a la cambra, Iñaki Belanche, així com del conseller socialista Xavi Cortés. El segon conseller socialista present a la sessió, Javier Fortuño, es va abstindre, de la mateixa manera que els consellers de Teruel Existe que van assistir a la sessió, Juan Miguel Monclús i Inma Antón. Els dos consellers del PAR representats a Comarca van votar en contra de la moció, de la mateixa manera que els 9 consellers del PP presents a la sessió comarcal. Durant l’últim ple a la Comarca del Matarranya no van assistir els representants Frederic Fontanet (PP), Javier Ciprés (Teruel Existe) i Mihai Mihaita (PSOE).

Precisament, i sobre esta moció, que va ser la més tensa de la sessió, es va referir el president de la Comarca, Fernando Camps, que va entendre que “a la moció es diu que per part del PP pareix que tot sigue anar en contra de la cultura aragonesa, i jo m’he vist posicionat per això. Crec que tot el que s’està fent per part del PP no va en contra de la cultura i llengua aragoneses”. Camps va considerar que “a esta zona fa anys que hi ha un conflicte per la denominació, i seria bo que ens poguérem entendre tots”, perquè als territoris la llengua “uneix, i no ens podem permetre crear desunió”. El president del Matarranya va dir que “cada u la denominarà com voldrà, però el més important és parlar-la i defensar-la, com avui (en referència al dia de sessió) s’ha fet en sessió plenària”. Camps va demanar, tant a les associacions en defensa del català com en defensa del chapurriau comprensió i respecte. Durant este plenari, els consellers Raúl Bordás (PAR) i Carlos Sorolla (PP) van demanar “sensibilitat” per tots aquells que denominen la seua llengua com a chapurriau.

Per la seua part, Javier Fortuño (PSOE) es va mostrar a favor del fons de la moció, però es va abstenir atenent que no és el lloc on dur estos textos. De fet, Fortuño va lamentar “el rumb partidista que està prenent esta Comarca” a totes direccions, posant en perill eixa visió comarcalista de la que presumia el Matarranya i “que no beneficie ningú”. La sessió comarcal va ser seguida per una quinzena dels Amics del Chapurriau. De fet, van interrompre en un parell d’ocasions al conseller Belanche, una cosa fora de lloc. La moció que CHA va portar a Comarca també la va defensar unes setmanes abans a l’ajuntament de Vall-de-roures, on tampoc va prosperar i els dos regidors de la formació es van quedar sols. En altres municipis del Matarranya, com Arenys de Lledó i Pena-roja, el PSOE ha presentat mocions sobre la defensa de la llengua, les quals es basen en estudis lingüístics per a dominar-la com a català. A Arenys, el regidor del PP es va abstindre i el PSOE va votar a favor. A Pena-roja, un regidor del PAR i els tres socialistes van votar a favor, i 3 del PAR es van abstindre.

Source: L’argilaga, un refugio de artistas | Podcasts | Aragón Radio (CARTV)

Presentació del llibre

Source: “La gente tiene miedo a hablar aragonés por un complejo lingüístico de inferioridad”

Rubén Darío Núñez

“A la gente le da miedo hablar aragonés porque tienen un complejo lingüístico de inferioridad ya que les han hecho creer durante décadas que están utilizando una lengua fea y vasta. Pero está habiendo un cambio ya que ahora la gente vive lo rural con orgullo“, valora el sociólogo de la Universidad de Zaragoza Alejandro Pardos, que junto a sus compañeros Antonio Eito, Chaime Marcuello y Alejandro Pardos y al especialista en estadística e investigación operativa José Ángel Iranzo han realizado una una investigación sobre el uso actual de esta lengua en el Alto Aragón.

Se calcula que unas 24.000 personas manifiestan tener conocimiento de aragonés y 8.000 de ellas lo utilizan de manera cotidiana con su familia, con otros vecinos, en el trabajo o en sus relaciones con la administración, especialmente entre personas de mayor edad.

Este trabajo se basa en 1.000 encuestas de campo realizadas entre abril y agosto de 2023 en 60 municipios de toda la provincia de Huesca (Hoya de Huesca, Jacetania, Alto Gállego, Monegros, Somontano, Sobrarbe, Ribagorza y Cinca Medio) y las Cinco Villas de Zaragoza.

Además de la ayuda económica de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de Lenguas Propias y Patrimonio Inmaterial de Aragón, apoyada por la extinta Dirección General de Política Lingüística (eliminada por el actual Gobierno de Aragón PP-Vox), ha contado también con financiación de las Comarcas de Jacetania, Ribagorza y Hoya de Huesca.

Según esta encuesta, el mayor porcentaje de habitantes del Alto Aragón que tiene el aragonés como lengua predominante está en la franja de 60 a 74 años (10,5%), seguida de los mayores de 75 años (9,5%), la franja 45-59 años (8%), 30-44 años (6%) y 15-29 años (5,8%).

Además, el 25% de los mayores de 75 años usan el aragonés y el castellano por igual. Por detrás están los de 60.74 años (18,4%), 45-59 años (15,5%), 30-40 años (13,5%) y 15-29 años (12,9%). Todo ello revela un grave problema de relevo intergeneracional “que puede contribuir a la desaparición de la lengua”, advierte Alejandro Pardos.

Unizar

Además, el 48% de los mayores de 75 años hablan en aragonés en un día cualquiera, un porcentaje que iba reduciéndose conforme bajaba también la edad de los encuestados hasta el 27% entre los de 15 a 29 años. Y ocho de cada diez aseguraron entender el aragonés, aunque eran muchos menos cuando se les pregunta por competencias básicas como hablar (34%), escribir (29%) o leer (69%).

Según esta misma investigación, el mayor porcentaje de hablantes habituales de aragonés (en cualquiera de sus variedades) está en Ribagorza con un 31,8%, seguido por el Cinca Medio (18,1%), Somontano y Jacetania (13,6%), Alto Gállego y Hoya de Huesca (9,09%) y Sobrarbe (4,5%).

Antonio Eito considera que esta investigación demuestra que “el aragonés es una lengua viva que sigue usando en el territorio aunque sufre lógicamente los procesos de minorización y no oficialidad y resiste mucho más en las relaciones familiares y en municipio más pequeños donde hay más relaciones de proximidad”.

Mientras, Alejandro Pardos destaca que pese a que mucha gente utilice el aragonés en su día a día “el problema es que como hay una falta de conciencia lingüística muy grande, ni siquiera ellos lo saben”. Por todo ello, reclama una mayor promoción de las lenguas y sobre todo de dignificación “para hacer entender a la gente que hablar aragonés es un tesoro y no implica nada negativo”.

Source: José Ramón Noguero: “El PSOE i la Chunta Aragonesista defensen el català perquè no tenen cap més remei”

• Entrevista a José Ramón Noguero, coordinador del Moviment Franjolí, plataforma ciutadana que treballa per fer visible la catalanitat de la Franja de Ponent

Tal com va passar el 2013, el govern de l’Aragó, format pel PP i Vox, ha tornat a atacar frontalment el català. L’executiu ha eliminat la Direcció General de Política Lingüística i el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. De fet, el president, Jorge Azcón, ha negat públicament que a l’Aragó es parli català.

Això ha causat una reacció popular i política a la Franja de Ponent. L’Ajuntament de Mequinensa va organitzar un acte reivindicatiu en defensa de la llengua bo i aprofitant el quarantè aniversari de la Declaració de Mequinensa, i el conseller de Cultura aragonès d’aleshores, José Bada, va demanar de normalitzar l’ús i l’ensenyament del català.

Per analitzar aquesta resposta, parlem amb José Ramón Noguero, fundador i coordinador del Moviment Franjolí, una plataforma ciutadana que treballa per fer visible la catalanitat de la Franja de Ponent, tant a les xarxes socials com amb campanyes de sensibilització lingüística.

—Fa dues setmanes, es va commemorar el quarantè aniversari de la Declaració de Mequinensa. D’ençà de llavors, s’ha avançat en el reconeixement de la llengua catalana a l’Aragó o s’ha anat enrere?
—La fita principal de la Declaració de Mequinensa va ser la implantació de l’ensenyament voluntari del català. Actualment, es fan tres hores setmanals de català a les escoles i instituts de la Franja. També hi ha uns quants instituts que apliquen programes bilingües. Això permet que l’alumnat pugui obtenir un nivell oficial de català i, el més important, pugui escriure i llegir en català, cosa que, per exemple, a mon pare li costa molt. Als joves de la Franja no ens poden dir que no parlem català. L’hem estudiat. Ara bé, no s’ha aconseguit ni la toponímia bilingüe, ni que els plens dels ajuntaments siguin en català. En alguns llocs se’n fan… però si hi ha un regidor castellanoparlant, ja és impossible. En definitiva, hem avançat, malgrat que no tant com voldríem.

—L’acte que es va fer a Mequinensa va reivindicar la llengua catalana enfront dels atacs del govern aragonès format pel PP i Vox. Com valoreu aquesta resposta?
—Em sembla bé que la gent del territori es mogui per la llengua. Ara, en l’acte es va insistir molt en el fet que som a l’Aragó… I ja ho sabem! No cal reafirmar-nos com a aragonesos cada vegada que volem defensar el català. Som a l’Aragó. Ho posa al DNI. Els que han d’acceptar que la llengua catalana és també de l’Aragó són els qui ho neguen.

—És un esforç clar per a deslligar-se políticament del Principat.
—Sincerament, no cal dir-ho cinquanta vegades. Sabem perfectament d’on som i què parlem. És indubtable que la gent de la Franja de Ponent vol pertànyer a l’Aragó. A més, els catalanòfobs no ho entendran per més que els ho expliquis. A vegades sembla que hem de demanar permís per ser aragonesos i parlar català, que és el que hem fet tota la vida. Com si encara fóssim en una dictadura. Doncs no, som en una democràcia i hem de fer respectar els drets lingüístics. Fa vint anys que hauríem d’haver reformat l’Estatut d’Autonomia i haver convertit el català i l’aragonès en llengües oficials a les zones on es parlen.

—Fa dos mesos, el president Jorge Azcón va negar que a l’Aragó s’hi parlés català. Què en penseu?
—No té raó. A la Franja es parla català des de fa gairebé mil anys. De fet, va ser introduït durant la reconquesta. La negació sorgeix de l’anticatalanisme que tenim a l’Aragó. Ja va passar el 2013 amb la llei de llengües que van impulsar Luisa Fernando Rudi, del PP, i el Partit Aragonès (PAR), en què anomenaven al català com a llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO). Però no la van poder implantar, perquè tothom es va negar a anomenar-la així.

—Com han estat rebudes aquestes paraules a la Franja de Ponent?
—No gaire bé perquè és tornar a allò que ja havia passat fa deu anys. A la Franja no hi ha cap problema ni amb la llengua, ni amb la condició administrativa. Som un territori fronterer i ens interessen tant la banda aragonesa com la catalana. Molts tenim família i relacions a banda i banda. Busquen un problema on no hi és.

—Ara mateix, el català s’ensenya en els centres de primària i secundària com a assignatura optativa. Creieu que existeix el risc real que desaparegui?
—Dependrà molt dels pares i els professors. Si els pares volen que continuïn les classes i, com va passar el 2013, els professors es neguen a aplicar les directives, des de Saragossa no podran aturar res. Ara mateix les classes són voluntàries. Les cursa el 90% dels alumnes perquè volen. Això és un 90% de famílies que volen aprendre la seva llengua. Pensa que per a aspirar a poder estudiar o treballar a Catalunya, cal acreditar un nivell de català. Per tant, no sé si s’atreviran a enfrontar-se a aquesta gent, malgrat que Vox és molt Vox.

—El Moviment Franjolí què reclameu als polítics en matèria lingüística?
—Que s’asseguin en una taula i apliquin el que diu la ciència. Han de fer cas als lingüistes i als dialectòlegs. Els polítics són els únics que creen aquesta batalla.

—Creieu que aquesta bel·ligerància contra la llengua pot implicar un vot de càstig contra la dreta a la Franja de Ponent?
—Encara queden tres anys per a les pròximes eleccions, de manera que és complicat de fer-ne una previsió. Però mirant enrere, el 2013, moltes agrupacions locals del PP i el PAR ja es van haver de significar contra la llei de llengua que aquests mateixos partits impulsaven a les Corts. No podien dir a la gent del carrer que parlaven LAPAO. Era ridícul. I els va afectar. Ajuntaments importants, com ara el de Fraga i el de Castellonroi (Llitera), van passar de mans de la dreta al PSOE. Per tant, sí que hi ha un vot de càstig a la Franja. Però cal dir que les coses han canviat molt. Ara també hi ha Vox, el nombre de parlants de català ha baixat i ha arribat força immigració. Ja veurem si això fa canviar les coses.

—Els partits polítics fan prou per defensar el català a l’Aragó?
—Ho fan sempre amb la boca petita. El PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA) defensen el català perquè no tenen cap més remei. Temen que aparegui un altre partit a la zona que els desplaci. Val a dir que la CHA es mou més per l’aragonès.

—En les dues legislatures anteriors, precisament eren el PSOE i la CHA els qui tenien la majoria a les Corts. Han fet prou per blindar la llengua?
—En vuit anys de govern, han regulat una mica l’ensenyament, alguna coseta de toponímia, però poca cosa més. Van trigar sis anys a constituir l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. No podien haver fet res més? Hem trigat vuit anys a aconseguir el que ara perdrem en un any.

—Pot sorgir cap alternativa política a la Franja de Ponent centrada a defensar la realitat lingüística?
—És complicat. Va existir Convergència Democràtica de la Franja, lligada a Convergència Democràtica a Catalunya, i no se’n van sortir. A Calaceit (Matarranya) hem tingut molts anys Entesa per Calaceit, que penja d’Esquerra Republicana. Però si et fixes en les eleccions europees del 2019, els partits catalanistes van rebre uns sis-cents vots… Amb això no aspires a entrar a les Corts de l’Aragó.

—Per què costa tant de vertebrar aquestes opcions polítiques a la Franja?
—No hi ha una connexió real entre les comarques de la Franja. Entre el Baix Cinca i el Matarranya hi ha una barrera per la manca d’infrastructures, que són vitals per a la connexió entre les persones. Les carreteres són en molt mal estat, tampoc hi ha una connexió directa amb ferrocarril, ni una línia de bus. La relació entre els pobles és més horitzontal, de Fraga amb Lleida o de Vall-de-roures amb Tortosa o Alcanyís, que no pas vertical.

Programa del MAGAZIN del dissabte 16 de març de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
11:55- 12:30.- ÀGORA- “ Què és per a tu la vida?Què és una bona vida?” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Elías Satué
12:30- 12:40.-Apuntes de salud. “Les drogues”. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Actualitat agrícola. Alberto Balaguer.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Raul Valimaña.
13:10-13:25.- El cine. Els “ÒSCARS”. Lifo Ros
13:25-13:40.- Retalls d’història. Paco Doménech, historiador.
13:40-14.- Entrevista a Álex García, periodista de ARAGÓN RADIO, especializado en deporte, principalmente Balón Cesto.
Participants: Yolanda Abad, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Eduardo Satué, Alberto Balaguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Lifo Ros, Paco Doménech, Álex García Gómez, Marcos Calleja i Elías Satué

Natxo Sorolla

(Viles i gents, publicat a La Comarca, 8/3/2024)

(Primera part: Lo llop i les seues creus (I))

Que el llop torno als Ports de Beseit, un segle després que el vam extingir, encén debats entre els que volen la seua recuperació i els que temen los atacs al seu bestiar. I tots tenen raó. Lo llop té el seu paper en mantindre la biodiversitat. I és un depredador. Lo llop té cares i creus. Com qualsevol espècie, també natres los humans.

Los últims anys hi havie sobrepoblació de cabra montesa als Ports que plantegen problemàtiques per als cultius. Però si hi ha molta densitat permet que s’estengue a altres territoris. La presència del llop ajudarie a regular les poblacions d’esta cabra. I el llop ibèric arribe aquí quan ha pogut eixir del racó cantàbric a on l’havíem reclòs, allà a on a alguns ja els pareix que n’hi ha massa. I és probable que aquí acabo creuant-se en lo llop itàlic, que de la pressió de quedar-ne només un centenar d’exemplars, s’ha acabat recuperant gràcies a que als humans mos ha entrat (una mica) lo coneixement i protegim mínimament les espècies amenaçades. Si es creuare aquí la parella de llops ibèric i itàlic, diversificarie l’embut genètic que afronte l’espècie. Però este equilibri entre espècies només és possible ajustant i tornant a ajustar. Allà s’ha desequilibrat, aquí n’hi ha una mica massa…

L’equilibri entre el llop i els humans també requerix ajustar les mides. O si ho voleu: negociació, negociació, i negociació! No oblidem que el llop també represente un perill per al bestiar domèstic. Los atacs de llops a ovelles no són estranys. I crec que l’essència està en trobar un (difícil) equilibri entre la protecció del bestiar i els pastors, i la conservació del llop. I és que qui alguna cosa vol, alguna perra li coste. No podem fer pagar als pastors lo preu de conservar el llop. Cal millorar les defenses davant lo depredador, i incrementar les indemnitzacions pels atacs de llops. I evitar a tota costa que qui pateix mals sigue qui pago els costos del llop.

Cal promoure la col·laboració entre pastors, administracions, ciutadans conscienciats i científics per a elaborar estratègies de protecció de l’economia i el llop. I si cal, arribar a acords per a liquidar els exemplars de llop que de manera recurrent ataquen lo bestiar. I cal conscienciar a la població sobre la importància del llop per al medi ambient, a l’estil de Rodríguez de la Fuente, i donar-li un valor econòmic. Potenciar el turisme per a l’ataüllar el llop i les seues llegendes pot ser un atractiu per al turisme de qualitat, com ho fan a Somiedo en l’onso. Tenim un repte important, i el camí no és fàcil. Però com ja ham demostrat gestionant l’aigua del Matarranya, la voluntat, les bones idees, lo diàleg, la negociació, i els acords són possibles. Aixina que a la faena!

• Lo llop i les seues creus (I)
• Llop i humans, com l’aigua del Matarranya: negociació! (i II)

Programa del MAGAZIN del dissabte 9 de març de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:15-11:25.- Volem felicitar al Xef Rubén Martín i a tot el seu equip del restaurant La Torre del Visco , per l’obtenció del seu primer SOL de la GUIA REPSOL, que s’afegeix a l’estrella Michelin Verda obtinguda el 2022.
11:45-11:55.- Premi al grup de teatre maellà “Teatre Matarranya”. Santiago Alexanco, president.
11:55- 12:30.- ÀGORA- “ Els videojocs, quin invent!!! “. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Elías Satué
12:30- 12:40.-Apuntes de salud. “Les drogues”. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Raul Valimaña.
13:10-13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25-13:40.- Neus Valls, psicòloga.
13:40-14.- En el dia “Internacional de la Dona” parlarem amb Mari Tere Valls, presidenta de Les Dones Favaroles, Raquel LLop, María Valimaña i Amparo Calleja.
Participants: Rubén Catalán, Santiago Alexanco, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Eduardo Satué, Mario Rius, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Lifo Ros, Neus Valls, Mari Tere Valls,Raquel Llop,María Valimaña, Amparo Calleja, Marcos Calleja i Elías Satué

Source: Polémica en Valderrobres por la Ley de Patrimonio y el apartado referido a la lengua