Skip to content

Archive

Category: Llengua

Source: Conveni entre l’AAL i la Universitat de Saragossa – Temps de Franja

// Redacció

El president de l’Academia Aragonesa de la Lengua, Javier Giralt i la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, han signat aquest dimecres a la sala Amar i Borbón del Paranimf un conveni de col·laboració entre les dues entitats.

L’objectiu d’aquesta aliança és la col·laboració per fomentar l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català). Per això, les dues institucions acadèmiques realitzaran juntament activitats de caràcter cultural, educatiu, editorial i científic i tindran accés recíproc als fons bibliogràfics i documentals per al seu ús en la creació de corpora i en el desenvolupament de tecnologies de processament del llenguatge natural.

A més, l’Academia Aragonesa de la Lengua assessorarà la Universitat de Saragossa en temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la promoció social, així com en la revisió i la traducció d’aquells textos que les dues parts consideren d’interès. Quan la Universitat de Saragossa empre les llengües pròpies d’Aragó, seguirà la norma lingüística establerta per l’Acadèmia, complint així amb el que indica la Llei 3/2013 de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Rosa Bolea i Javier Giralt / AAL
Rosa Bolea i Javier Giralt amb el conveni signat / AAL
José Ramón Beltrán, Rosa Bolea, Javier Giralt i M.ª Luisa Arnal / AAL

Fotografies de l’acte de signatura del conveni, amb presència de la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, i del vicerector de Planificació i Desenvolupament Estratègic, José Ramón Beltrán. Per part de l’Acadèmia hi van ser presents el president, Javier Giralt, i l’acadèmica Mª Luisa Arnal.

De bon matí, falcilles arran de cara. Passen tan a prop, que el bategar de les ales em faria voleiar el cabell (si en tinguera). Poc després, el sol s’enfila a tot drap i el dia s’esborra de tanta calor. Miro l’era —que ja no ho és, d’era, tot i que ho era— coberta de l’herbassar groc d’un estiu que tot just hem encetat.

Van dir que aquests dies tindríem una onada de calor, i vet aquí que l’han encertada. Maleïda precisió de la ciència meteorològica. El refugi de frescor de Torredarques va perdent efectivitat. Els pins callen, tremolen amb la llepada del vent sobreescalfat: saben que és una promesa de flama. Continuar llegint…  L’scroll infinit de la vida

Anys enrere, a totes les cases, se fee lo que s’anomene una economia de subsistència. Pal consum familiar, pels secans i hortes se tenie diferents arbres dels que s’arroplegave lo fruit, que s’aguardave pa minja’l durant l’hivern: anous, armelles mollanes, aulives, mangranes, codonys pa fer codonyat, raïm pa minjar i pa fer mostillo, figues seques

La figuera és un arbre que encara avui en dia és fàcil troba’l a consevol finca de secà, com per les hortes de l’Algars i del Matarranya, sempre a prop del braçal de rec, cosa que fa que estos arbres tingon unes dimensions considerables. Podem trobar les figueres bordes, que creixen de manera espontània, les figueres setjoles, les figueres blanques i les negres.

Continuar llegint… Figues

Tantes voltes que he pensat escriure de la nostra cooperativa, perquè va ser una gesta impressionant de tot un poble, quan, recent acabada la Guerra cruel del 36, que ho va deixar tot desfet, es van posar en marxa per buscar una solució a l’extrema misèria d’aquells anys; i eixa sortida no podia ser altra que una Cooperativa del Camp, per defensar los interessos de la majoria de la gent, llauradors menuts, decantats a les idees cooperativistes degut als maestres que havíem tingut durant la República. Source: La Cooperativa de la Codonyera en perill

M’ha semblat molt interessant el projecte de la Mancomunitat Penedès-Garraf amb l’Espai Com Nou, que posa de manifest la necessitat de fomentar la reutilització en una societat consumista. Aquesta iniciativa no només és un pas endavant en la reducció de residus, sinó que ens recorda la importància de repensar els nostres hàbits de consum.

Continuar llegint…  Reutilització

XXIV HISTÒRIES DEL RIU 2025.
Dissabte 2 d’agost de 2025
La marató de ràdio de La Veu del Baix Matarranya de FAVARA (Saragossa) al 107.6 de la FM, també ens pots seguir via internet , a la nostra página web “ La Veu del Baix Matarranya”.
El programa es repetirá el diumenge 3 d’agost
12 hores de ràdio en directe. De 9 a 21 hores
9-9:05 SINTONIA (5 minuts) Així m’agrades Matarranya, de Ángel Villalba.
9:05- 9:20
La moda i el cuidado dels cabells. Ana Ballesteros . (15 minuts)
9:20- 9:30 Mari Tere Roc Valls , presidenta de les Dones Favaroles (10 minuts)
9:30- 9:55
Recreacionisme històric de la Batalla de l’Ebre. Sant Sebastià, Faió en festes. Roberto Cabistany, alcalde de Faió. (25 minuts)
9:55-10:10
Sanitat al món rural. Balbino Serrano, metge de Nonasp. (15 minuts)
10:10-10:30
Què llegim? Raquel Llop Labaila i Judith Bielsa ( 20 minuts)
10:30- 10:40 Gent del Matarranya pel món – Favara . Miguel Cubeles , frare marista – França ( 10 minuts).
10:40-10:50 Gent del Matarranya pel món. Maella. Anabel Pastor viu a Dublin (Irlanda) (10 minuts)
10:50- 11
Rubén Martín Mestre, xef favarol als restaurants saragossans La Flor de Lis, Tajo Bajo i Rusticco, ( 10 minuts)
11: 11:30

Tertúlia: “El futur que ja és aquí” . Gent jove i preparada parlaran de (IA) inteligència artificial, nous treballs, xarxes socials, política , vivenda, relacions…
Adrian Sancha, Óscar Brunet, Delfín Roc , Judith Bielsa, Raquel Llop, Silvia Cubeles. (30 minuts)
11:30- 11:45 Històries de Nonasp. Josep Mª Ráfales
(15 minuts)
11:45-12 Històries de Favara. Paco Doménech (15 minuts)
12-12:30
Àgora. “Els Tatuatges”. Arancha Bielsa, Joaquin Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Luis Valén, Neus Valls, Elías Satué. (30 minuts)
12:30- 12:45 Natxo Sorolla, sociòleg (15 minuts)
12:45-12:55 El xef maellà Rubén Catalán (10 minuts)
12:55- 13:10 Històries de Maella , Yolanda Abad.(15 minuts),

13:10-13:25 Històries de Faió. Pepita García Vallespí. Una persona de Faió que recorda l’altre Faió (15 minuts)
13:25-13:40 Marcos Víctor Calleja, President de la Societat de Caçadors de Favara. (15 minuts)
13:40- 14 Música per a recordar. Ramón Balaguer, (20 minuts)
14- 15
Resum de programes de producció pròpia, emesos durant la temporada 2024-2025 . Marcos Calleja Bañeras i Luis Carví (60 minuts)
15-16
MIX , amb música i músics de la comarca (clàssics i moderns) (José Peris, Carlos Satué, Negoci de Corbs, Puvalls, Ángel Villalba, grups de jota, coral de Casp…( 60 minuts) Luis Carví , Marcos Calleja
16-16:30
Festes de Maella. Virginia Rufín Barberán concejal de festes i comissió (30 minuts)
16:30-17
Tertúlia esportiva .- Ciclisme, José Miguel Latorre, José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver de futbol Sala, Jorge Mas del pàdel…(30 minuts)
17-17:30
Festes de Favara. Comissió i concejal de festes Víctor Taberner Barriendos (30 minuts)
17:30- 17:45 El cine. Lifo Ros (15 minuts)
17:45- 18:15 Festes de Nonasp. Sadoc Gallardo Vacas , concejal de festes i comissió. (30 minuts)
18:15- 18:45
Tertúlia econòmica. ”Tenim futur?”. Alberto Balaguer, agricultor de UAGA, Michel Campanales, cunicultura, Raúl Valén president Cooperativa de Casp- porcí-, Alberto Cervera gerent cooperativa de Favara, Miguel Zurita Gimeno (president Riera i Frtas García). (30 minuts)
18:45- 19
Inés Mera Gallego , farmacéutica y dietista – nutricionista. ( 15 minuts)
19-19:10
Gent del Matarranya pel món. Nonasp . David Roc Roc desde Suècia (10 minuts)
19:10-19:20 Gent del Matarranya pel món. Faió .Adrián Llop Recha . Oslo – Noruega(10 minuts)
19:20- 19:55 Les músiques del món. És l’hora boja de la marató:
• Parla amb JAVI, o truca al 976635263, i dedica una cançó a qui tu vulguis. (35 minuts)
QUINS SÓN ELS RACONS MÉS BONICS DEL TEU POBLE?
19:55- 20:10 Maella. Roser Quintana Zapater, responsable de la casa natal-museo de Pablo Gargallo . (15 minuts)
20:10-20:25 Nonasp. Maite Oset Borrás. (15 minuts) .
20:25- 20:40 Faió. Pepita Solé Villanova . (15 minuts)
20:40- 20:55 Favara. Jose Luis Albiac Balaguer . (15 minuts)
20:55-21 Final de la marató.
Recordo als participants la importància de seguir l’horari.
Recordo, als que participen a les seccions amb més d’un persona, que solamente tenim una línia telefònica, per tant la seva presència a l’emissora és imprescindible.
Recordo que les trucades es faran desde el telèfon de l’emissora 976 635 263.

Calaceit, dissabte 26 de juliol de 2025

XVIII PREMI FRANJA “CULTURA I TERRITORI” a RAMON MUR GIMENO
LLOC: TEATRE MUNICIPAL
Programa:
19:00 H: Benvinguda per part de la l’Ajuntament de Calaceit
Presentació de la Jornada a càrrec de la Presidenta Ana Soriano Barberán.
Intervenció de Loli Gimeno Puyol, Vicepresidenta de l’Associació Cultural del Matarranya sobre el premiat.
Acte seguit, l’historiador Joaquim Montclús explicarà les vinculacions del premiat amb destacats personatges dels moviments regeneracionistes de principis del segle passat i la relació amb diferents pobles del Matarranya.
Cerimònia d’entrega del XVIII Premi Franja: llengua cultura i territori.
Pepa Nogués, professora i responsable de projectes a l’ASCUMA, farà la presentació del Premi Franja i la seva història.
Acte d’entrega del Premi a Ramon Mur Gimeno
Cloenda de la jornada amb l’actuació del cantautor Fernando Mallen
21:00 H.: Sopar de convivència. Cal apuntar-se trucant al 628 69 77 51 fins al dia 18 de juliol. El sopar costa 25 €

Esperem la vostra participació.
Moltes salutacions,

Ana Soriano Barberán
Presidenta

ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA

Miralls buits

Perquè al cap i a la fi, la moda que no deixa petjada a dins, només és silenci del que voldríem ser

Luismi Agud

Recuperar el rebost

Recuperar el rebost és més que una qüestió pràctica: és una manera de connectar amb la nostra cultura culinària, de tornar a posar en valor l’art de planificar i d’apostar per una vida més autosuficient

Vicent Pallarés

Edificis de pedra seca

I aquí està la feina que haurem de fer per donar sentit a l’Associació que s’ha format per rescatar los edificis de pedra seca

Tomás Bosque

El misteri de la morra

Una manifestació cultural característica de les comarques del Matarranya i el Baix Aragó, així com de la resta de la província de Terol, apareix a una de les obres més destacades d’un dels escriptors hispanoamericans més celebrats de tots els…

Lluís Rajadell

La possibilitat de Déu

Desitjaria de cor tindre la fe de mons pares; poder sentir, per exemple, la pau de posar-se en les mans de Déu quan la vida es complica

Carles Terès

Un dia sense llum

Com a societat, hem arribat a un punt en què pot ser el debat s’hauria de centrar en una cosa que ha quedat enrere: l’autosuficiència

Estela Rius

Un Pedrís per a escoltar música

Perquè Joaquín Rivero ens va permetre gaudir de la millor música. Va estar bonic mentre va durar.

Lluís Rajadell

De l’escriptura no es menja

Perquè el món actual està preparat fet per i per a la producció.

Luismi Agud

 

Abans de fer d’escriptor, Moncada va voler ser pintor. En aquest article repassem la seva biografia, des de la seva arribada a Barcelona fins a la redacció de ‘Dante S.A.’, la novel·la que va deixar inacabada

De dreta a esquerra, Moncada i els seus companys de feina Toni Bartomeu o Quim Cucurull

De dreta a esquerra, Moncada i els seus companys de feina Toni Bartomeu o Quim Cucurull

Jesús Moncada volia ser pintor. La dada és essencial per entendre bé el rerefons del projecte monumental que l’autor de Mequinensa va deixar inacabat, del qual, per primer cop, es publiquen diversos capítols en aquest número. El seu protagonista, Calixte Sansa, més que probable alter ego de l’escriptor, és un professional de la pintura que viu a Itàlia, des d’on explica el dissortat final de “la Dante”, una editorial amb més de cent anys d’hi

Continuar llegint… Jesús Moncada: del pinzell a la ploma

Source: Un estudio confirma que son 8.000 personas las que hablan el idioma considerado en peligro de extinción

Programa del MAGAZIN del dissabte 14 de juny de 2025.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45 – 12:05.- Entrevista a l’alcalde de Faió Roberto Cabistany Díaz. Ja hi som a la meitat de la legislatura; repassem les qüestions més destacades.
12:05-12:40.- ÀGORA.- “EL VEÏNAT. LES RELACIONS ENTRE VEÏNS ”. Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Neus Valls, Luis Valén, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:40- 12:55.- Parlarem d’agricultura i de noves idees, amb el favarol Adrian Panillo Ambrona.
12:55-13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10 -13:25.- Coneguem millor la nostra lengua amb Roberto Albiac Balaguer.
13:25- 13:40.- Biografies de grans personatges. Marco Polo
13:40- 14.- Entrevista a Fernando Taberner Salvador, alcalde de Nonasp. Ja hi som pràcticament a la meitat de la legislatura. Repassarem les questions més destacades.
Participants.- Roberto Cabistany, Joaquín Meseguer, Neus Valls, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Adrian Panillo, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Robero Albiac, Fernando Taberner, Marcos Calleja i Elías Satué.

Programa del MAGAZIN del dissabte 7 de juny de 2025.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45- 11:55.- Els Amics de la Llontxa.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “UNA BONA EDUCACIÓ, DIUEN QUE ÉS LA SOLUCIÓ DE LA MAJORIA DELS PROBLEMES; PERÒ QUÈ ÉS UNA BONA EDUCACIÓ? ”. Joaquín Meseguer, Neus Valls, Luis Valén, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad.
12:40-12:55.- ALAN TURING. Biografia de grans personatges.
12:55 -13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Pàgina escolar dels alumnes del CRA Fabara- Nonaspe “Dos Aguas”
13:25- 13:40.- Què llegim? Raquel Llop Labaila.
13:40- 14.- Entrevista a María Elena Bondía Pinós, alcaldesa de Maella. Ja hi som pràcticament a la meitat de la legislatura. Repassarem les questions més destacables.
Participants.- Els amics de la Llotxa, Yolanda Abad, Joaquín Meseguer, Neus Valls, Arancha Bielsa, Luis Valén, Judith Andreu, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Escolars del CRA Fabara – Nonasp “ Dos Aguas”, Raquel Llop, Mª Elena Bondía Pinós, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Agustí Campos #MazónalaPresó a X: “Una transcripció a primera vista de la declaració de Bernat Puigsec, de #Queretes, guarda del terme, sobre el robatori d’unes figues. El testimoni, per la lletra, es pot situar a la 2a meitat del XV, però no té data. És u

Llançament de ELS CAMINS DE SÍSIF – 1970 [Gener – Febrer – Març] , un llibre que travessa història, futbol i memòria.
El 1970, Joaquim Ivars condueix per les  carreteres l’Ebre com a xofer de la companyia d’electricitat i, també, com a taxista particular, travessant terres que la història ha marcat amb força: Mequinensa, Faió, Riba-roja, Flix… Pobles tocats pel riu Ebre, per la guerra i per la construcció dels pantans que ho van canviar tot.
A Mequinensa, el record de la mineria i les barcasses fluvials; a Faió, la memòria d’un poble submergit sota les aigües del pantà; i entre tots ells, la Franja com a territori viu, fronterer i silenciat entre Aragó, Catalunya i València, batega en cada pàgina del llibre, uns habitants que encara ara mantenen viva la flama del que va ser la Corona d’Aragó.
Però Joaquim Ivars també obre un altre camí: el que comença dins d’un bagul ple de papers oblidats trobat entre Riba-roja i Mequinensa. Documents i cartes que el porten al Barça de 1920, amb noms mítics com Samitier, Gamper o Zamora; a la primera selecció espanyola olímpica a Anvers 1920; i a les sancions del 1925, quan el club i tot un poble van ser castigats per xiular un himne imposat.
Amb humor, misteri, nostàlgia i una mirada irònica, Els camins de Sísif – 1970 ressegueix les petjades d’un home i d’un país atrapats entre la memòria i l’oblit. Des dels carrers del barri Xino de Barcelona a una llibreria misteriosa a Tarragona, les parades obligades a Falset per comprar vi, un celler misteriós que es connecta màgicament amb un túnel de tren abandonat prop de Mequinensa, el llibre és un homenatge als pobles que la modernitat va voler esborrar i a les històries que encara bateguen sota la pell del territori.
Un retrat fascinant de la Ribera d’Ebre i la Franja de Ponent, Riba-roja, Mequinensa i l’Ebre amb un relat ple d’ironia i de nostàlgia. Descobreix també la Guerra Civil a l’Ebre, el Barça dels orígens i la bellesa tràgica de la memòria.
Disponible a Amazon.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja