La llei de llengües és el problema prioritari del PP d’Aragó 31 octubre 31UTC 2011
Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
Tags: aragó, aragonès, català, Franja, llengua, pp, vadillo
trackback , edit post
Dos notícies apunten que el PP d’Aragó prioritzarà una línia de combat identitària. Possiblement per a intentar desviar el debat que s’obrirà amb les retallades que vindran a partir dle 20N. Des del rang més alt del Govern anuncien que la primera acció que desenvoluparan serà la modificació de la llei de llengües. La notícia va acompanyada d’una elctura feta per l’ABC, explicant les operacions de neteja del “catalanisme” que fa el PP a Aragó.
En situacions de crisi i retallades reinventen l’enemic exterior català que s’apropia de la que ells consideren “identitat aragonesa”. Així es pot aprofitar per a desviar els debats. I la millor manera és vendre-ho com una operació autonomista de millora de l’Estatut. De fet, tenen raó. PSOE i IU tampoc van blindar el català i l’aragonès al nou Estatut, i només CHA es va mostrar contrari a està pèrdua històrica. Era de caixó que la Llei de llengües cauria si interessava al PP i el PAR.
No és previsible que en mitja dècada o en una dècada la situació canvio. La llargada del govern conservador a Aragó dependrà de si es fa transvassament de l’Ebre. I els catalanoparlants serem l’enemic intern per a cridar l’atenció en l’enemic exterior. La situació política a Aragó només pot variar en dos colors: negre o gris . O hi ha un partit que materialitza l’oposició oberta al català (PP), o el català és part de la diversitat molesta que no se sap bé com resoldre (PSOE). Altres situacions no s’han experimentat mai, i tenen força punts per a implosionar si es posen en acció. La diversitat a Aragó és, com a la major part dels Estats-nació, una molèstia. En l’agreujant que Aragó no és tampoc un Estat, i per al Govern és un front més per a fer més una Espanya homogènia. Si no volem desaparèixer, caldrà reinventar-mos com a activisme, ben independents del cromatisme possible d’Aragó. No se mos ajusten a realitat que imaginem.
La llei de llengües és el problema prioritari del PP d’Aragó « Xarxes socials i llengües.











No es pot dir el mateix de la Sagrada Família, temple dedicat a un sol deu. Aquest edifici, que fa 129 anys que és en construcció, mai serà —segons els clàssics— “monumental”, perquè té grandesa, però no senzillesa. Suposo que això al senyor Gaudí poc l’importava. Tampoc a la burgesia o a la cúria religiosa d’aquella època de bonança econòmica. Evidentment la Sagrada Família és sublim (això ningú ho dubta) però no és ni senzill, ni ferm, ni sever, ni auster. Al contrari: és complicat, excessiu, exterior, ostentós i qualsevol cosa menys ferm. Quins valors pot representar aquest espectacular exabrupte?: doncs la vanitat, la supèrbia i l’ostentació de l’ésser humà i d’una religió que potència totes aquestes característiques. En definitiva: un monument notablement impropi de l’època en que vivim, on contínuament es parla d’austeritat. Un monument anacrònic, que no es construeix al servei de l’humanitat; tot al contrari, és l’humanitat la que es posa al servei d’ell. Com a l’època de les grans catedrals medievals, que duraven segles en acabar-se (si s’acabaven) i que no es feien a la mesura de l’ésser humà (considerat, segons aquella mentalitat, indigne d’obres tan sublims), sinó A.M.D.G.: AD MAIOREM GLORIAM DEI.