Skip to content

Archive

Category: Activisme

dijous 15 d’abril de 2010

Cegallosa?

La zona amb un percentatge més alt de catalanoparlants és fora de Catalunya. En diem la Franja de Ponent, tot i que aquesta denominació ja pressuposa un punt de vista. Són comarques que abasten les tres províncies aragoneses: la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca (Osca), el Matarranya i el Baix Aragó (Terol) i el Baix Aragó-Casp (Saragossa). Visito dos centres educatius a Tamarit i a Fraga, la major població franjolina. Tot i la nova llei de llengües, l’ensenyament del català és facultatiu i, tanmateix, s’hi apunten el noranta cinc per cent dels alumnes. Em reben de primera. Han treballat molts jocs lingüístics i han llegit fragments de Quiet, fins al punt que em canten “L’home estàtic” de Pau Riba canviant la paraula tristesa per peresa, tal i com vaig fer al llibre. També han resolt molts enigmàrius i n’han inventat. A l’Institut Baix Cinca de Fraga me’n plantegen un que no sóc capaç d’endevinar: “La llosa que no sap curar ni el millor oftalmòleg del Baix Cinca, de 9 lletres”. La resposta és el títol d’aquest article, una denominació fragatina de la boira baixa. Tot i el seu significat, mentre escampo la cegallosa trobo que és un mot prou transparent.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 15 d’abril de 2010

Hotel Dilluns: Cegallosa?.

Un cuarto de siglo al servicio de la cultura del Matarraña
La imprenta Gràfiques del Matarranya celebra su cuarto de siglo de existencia en Calaceite consolidada y en expansión

Llegiu el pdf: HeraldoGràfiquesMatarranya.pdf

Viles i Gents

15 April, 2010

Xeic! Xaica! Eic! Ec!

N. Sorolla Categoria: Article Viles i Gents

Fa 10 anys que els jóvens de Pena-roja organitzen lo desè Franja Rock. I este 2010 entre els noms del cartell criden l’atenció, per la importància dialectològica, un dels grups, los Xeic!, que són de Rasquera. “Xeic” és expressió usual a les Terres de l’Ebre. “Què passe, xeic!”, “sí, xeic, ja ho vaig veure”… Seria equivalent a expressions d’altres contrades, i que s’han fet prou famoses, com “nen!” o “co!“. Del Xeic! se coneixen varietats, com de Xec!, Eic!, Uic! i Ec!, i totes les correspondències en femení i plural.
Però el més sorprenent és l’origen. “Xeic” és un títol honorífic àrab que significa “venerable” o “mestre”. Usualment s’utilitza com a mostra de respecte en persones de molta edat i autoritat. Lo diccionari descriptiu (DCVB) diu que “xeic” significa “xic”. I el diccionari normatiu (DIEC) diferencia entre el “xeic”, que es restringiria al títol àrab, i el “xec”, que restringiria dialectalment a xic (a Tortosa, diu).
Però al Matarranya se coneixen expressions com “xics i xeics” o “xics i xacos“, que es referixen a “tota classe de gent”, “sense distincions”: “hi anaven xics i xacos“. Possiblement esta frase manté la distància entre “xeic” i “xic”, mentre que els diccionaris els consideren equivalents.
Però la part més multicultural és que, tal com explica la Wikipedia, “en molts llocs s’ha convertit en nom propi. A l’Àfrica Occidental són molt utilitzades en aquest sentit les derivacions afrancesades Cheïkh, Sékou o Cheikou”. I si seguiu lo futbol matarranyenc este nom no tos serà gens estrany.
En definitiva, tot això per a explicar-tos que els orígens i les cultures se donen de la mà per a Sant Jordi a Pena-roja. Divendres hi ha excursió a La Caixa i el dissabte lo Franja Rock en Xeic!, Agraviats, Skándalo Público, i trobada de gaiters. Mos hi veem, xeics!

mitjançantViles i Gents :: Xeic! Xaica! Eic! Ec! :: April :: 2010.

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV

mitjançantEl cantautor Anton Abad ofereix el concert ‘Llesques’ a l’IEI.

Comarques Nord » Matarranya

mitjançantAprenent a associar-se.

Viles i Gents

10 April, 2010

Visions sacres

M. D. Gimeno Categoria: Article Viles i Gents


(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 10 d’abril)

Arriba la Setmana Santa cada any amb la seua càrrega cultural i ritual característica. Les confraries s’han anat preparant durant mesos per lluir sants i peanyes, túniques i instruments, i els fidels (habituals o ocasionals) participen a les celebracions religioses. La dimensió sensual de la litúrgia catòlica se fa més evident que mai. És un festival de la vista en morat, negre, or i plata; dels impulsos auditius persistents a cop de tabal i bombo; i dels olors a encens i a cera que es fon dins de les austeres esglésies de la nostra terra. A alguna vila celebren teatralment la Passió, als oficis de Divendres Sant la llegixen sencera, als Via Crucis la recorden per les estacions dels monts del Calvari i els passos passegen les diverses escenes a les processons. La combinació de rituals, molt eficaç, perpetua dins del record col•lectiu dos mil anys més tard la vida i mort de Jesucrist de Natzaret, base de la religió fundada per ell i de la cultura que se’n deriva.
Als anys 50 i 60 lo nou art de Hollywood se va apuntar a la recreació de la vida de Crist i/o dels orígens del cristianisme, fascinat per qui va ser capaç de projectar les seues predicacions universalment i pels dies d’esplendor i caiguda de la Roma imperial. Del cine a la televisió, el calendari sant entra a la programació de les cadenes cada temporada amb títols com los d’enguany: Quo vadis? de Mervyn LeRoy, i Peter Ustinov fent de Neró; Las sandalias del pescador amb els actors Anthony Quinn i Laurence Olivier; i el Ben Hur de William Wyler, amb Gore Vidal entre els guionistes, la memorable carrera de quadrigues de Charlton Heston i els seus 11 òscars de premi. Per proximitat s’hi afegix algun exemple inoblidable del gènere peplum: l’Espartaco del versàtil Stanley Kubrick, basat en una novel•la homònima. Pel•lícules llargues, superproduccions amb decorats espectaculars i interminables llistes de figurants que li van ficar emoció a les grises setmanes santes de la infància i que seguim mirant meravellats.

María Dolores Gimeno

Viles i Gents :: Visions sacres :: April :: 2010.

25 anys de Gràfiques del Matarranya

Tipus:
Inici:
divendres, 23 / abril / 2010 a les 12:00
Final:
diumenge, 25 / abril / 2010 a les 20:00
Adreça:
Sala d’exposicions Placeta de la Llonja /Ajuntament de Calaceit

Descripció

A Gràfiques del Matarranya fem 25 anys de treball a Calaceit i per celebrar-ho hem programat una sèrie d’activitats a les quals ens agradaria comptar amb la vostra presència.

Dia 23 d’abril, Sant Jordi (Dia Internacional del Llibre)

A les 12 del migdia a la Sala d’Exposicions de la Placeta de la Llonja
Inauguració de l’exposició Fet a Calaceit. 25 anys de Gràfiques del Matarranya, una mostra dels impressos fets durant aquests anys.

Dia 24 d’abril

A les 7 de la tarda, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit
Xarrada Arts Gràfiques i canvi social al tombant del segle XX
a càrrec de Dolors Marín (historiadora i sociòloga) i Salvador Palomar (membre de l’Associació Carrutxa).

A les 8 de la tarda, al mateix lloc
Concert amb el grup Temps al Temps, que ens oferirà un tast de les seues cançons basades en textos d’autors matarranyencs.

Calaceit (el Matarranya), abril del 2010

L’exposició estarà oberta els dies 23, 24 i 25 d’abril i 1 i 2 de maig

Facebook | 25 anys de Gràfiques del Matarranya.

“¿Y TÚ DE QUIÉN ERES?”

Conocer sus raíces, sus orígenes, las profesiones de sus ancestros, el significado de su apellido, y desde cuándo su familia habita en la localidad ya es posible para los valderrobrenses gracias a la obra de Manuel Siurana Roglán ‘¿Y tú de quién eres?’, en la que repasa la historia de los 108 más comunes en el pueblo.
Esta publicación es el resultado de cinco años de trabajo en los que Siurana, literalmente, se ha zambullido en los 50.000 expedientes parroquiales de Valderrobres y Beceite. Estos archivos abarcan un periodo que se extiende desde la actualidad hasta 1569 en el caso valderobrense y hasta 1525 en el beceitano. Los datos fueron informatizados en hojas de cálculo, y a continuación cruzados para establecer líneas genealógicas. Gracias a eso, se ha podido descubrir que, por ejemplo, todos los Orona, por un lado, o los Mulet por otro, proceden de un mismo tronco familiar.
A lo largo del estudio se ha constatado que el apellido más repetido a lo largo de todo este tiempo es Celma. De hecho, de los 25.000 expedientes de Valderrobres, casi 1.000 hacen referencia a un Celma. Le sigue Gil, Segura, Pons, Foz y Micolau. En la actualidad, la clasificación ha variado un poco, y el apellido más común es Gil, seguido de Lombarte y Pallarés.
Por el contrario, también hay apellidos que han desaparecido. Es el caso de los Meseguer o los Malet, muy comunes en el siglo XVI, pero con un índice de masculinización (hombres que lo llevan por cada 100 mujeres) tan bajo que de hecho hoy día ningún hombre lo lleva. Aunque Siurana reconoce que la posibilidad de que hoy día la mujer pueda transmitir su apellido podría salvar algunos hoy condenados a desaparecer, explica que de imponerse esta tendencia, más allá de consideraciones sexistas, dificultará sobremanera los futuros estudios genealógicos.
Las partidas bautismales consultadas también incluyen el nombre y profesión de los padres. En caso de ser un oficio diferente al agrícola (al que se ha dedicado el 80% de la población hasta el siglo XX), Siurana se ha detenido en su análisis. De esta manera, los datos revelan que a lo largo de los últimos cinco siglos ha habido familias enteras que han permanecido fieles a una actividad laboral. Es el caso de los Ribes, llegados a Valderrobres desde Reus hace 200 años. Se han dedicado a la albañilería, e incluso hoy día algunos de sus miembros han continuado esa tradición. Por su parte, los Roglán mantuvieron el oficio de alpargateros durante cuatro generaciones.
Del mismo modo ocurre con las familias de mayor relevancia social. Los Crespo ya poseían el poder social y económico en el siglo XVI, lo que se plasmaba a través de la ocupación de los cargos municipales. A pesar de las revoluciones sucedidas a lo largo del tiempo, esa tendencia se ha mantenido hasta el siglo XX.
No obstante, a lo largo de estos últimos cinco siglos, los Molés han sido la familia más influyente. Además de terratenientes, sus miembros eran notarios. Aparecen en los archivos más antiguos, pero está constatado que se marcharon en el siglo XVIII a Zaragoza. Aunque hoy existen Molés en el municipio, el autor destaca que son emigrantes que nada tienen que ver con aquella rama.
Después de publicar este estudio pormenorizado, Manuel Siurana llega a la siguiente conclusión: “Valderrobres es una zona de paso, de lo que se deduce un importante mestizaje demográfico, artístico y lingüístico. El gótico y lo íbero llegó desde Levante; el Renacimiento y el Barroco desde Poniente. Los mismos flujos se han dado con la población, lo que ha enriquecido las tradiciones culturales. Así que con este libro se demuestra la importancia de la relativización”.
Un universo de apellidosEn la introducción de la obra, Manuel Siurana explica que el origen de los apellidos data del periodo repoblador posterior a la “Reconquista”, en un intento por distinguir de una forma adecuada a todos los vecinos. Por eso, se adoptó el uso de determinados recursos para facilitar la referencia. Ese apéndice en el nombre se convirtió en apellido cuando se hizo hereditario. El desarrollo del estado moderno entre los siglos XVI y XIX aconsejó el uso de un segundo apellido, lo que finalmente se se consolidó con el nacimiento del Registro Civil en 1870.
Los apellidos pueden clasificarse en diversos grupos. Por un lado, los patronímicos proceden del nombre de pila del padre. Son policéntricos, lo que genera linajes distintos no emparentados entre sí. En Valderrobres abundan los Gil, Pons, Micolau o Bernardó. Los toponímicos hacen referencia a un lugar de origen. Ya sea propio (Berge o Verge, Cardona, Anglés), o común (Bosch, Aguilar o Vallés). Asimismo, los oficios también fueron un recurso para identificar a las personas. En Valderrobres abundan los Guardia, Ferrer y Lombarte. Igual que el mundo romano, los apodos también fueron una fuente de inspiración: Albiol, Arrufat o Sorolla. Desgraciadamente, existen algunos apellidos con procedencia incierta, como Celma, o Ber, que deberán esperar nuevos estudios para conocer su origen.
Con los beneficios derivados de la venta de la obra, “serán donados para recuperar el patrimonio local”, apuntó Siurana. Por ejemplo, para sufragar el préstamo de 60.000 euros que Repavalde, entidad que preside, solicitó a una entidad bancaria para realizar las labores de musealización del tercer tramo de la iglesia valderrobrense. Junto con las ganancias, las entradas al castillo, y subvenciones de la DGA de las que la asociación está pendiente, Siurana espera amortizar ese préstamo.

(Alejandro Rivera, Periódico La Comarca, 9 de abril de 2010)

Noticias de Valderrobres: “¿Y TÚ DE QUIÉN ERES?”.

EL CERIB A ARAGÓN TV


Nos vemos en la Plaza Mayor, 11 de abril; 14:45h.

Gran parte del programa de esta semana lo posaremos en la Comarca de La Ribagorza, desde donde nos visitará Carlos Barrull como representante del “Centro de Estudios Ribagorzanos”.
Visitaremos Lascuarre y Estopiñan para jugar al cacho y a los palitrocs, Benabarre para ver cómo se fabrica un caldero y llegaremos hasta el Mas de Puybert para conocer la magnífica casa museo.
También nos desplazaremos hasta la localidad zaragozana de Uncastillo para conocer su plaza mayor, y hasta Cella y Albalate del Arzobispo para disfrutar con dos deliciosos fogones de cordero a la pastora y patata con calabaza.
DE:http://blog.pyrenepv.com/p=913

CERIb: EL CERIB A ARAGÓN TV.

Viles i Gents

7 April, 2010

Estimar (realment) la llengua

Carles Terès Categoria: Article Viles i Gents

He donat moltes voltes per saber com escriure aquest article. D’una banda, volia fer una exposició de perquè i com m’estimo la (meua) llengua. De l’altra, tenia la necessitat de trobar una explicació als deplorables “fets de la Codonyera”, on un nombrós grup de veïns va boicotejar un acte que l’únic que volia era explicar una llei vigent. No puc entendre les motivacions racionals dels que enarboraven pancartes contra el coneixement i la ciència. Suposo que algunes persones de bona fe van ser manipulades per aquells que volen assolir els seus objectius (inconfessables?) passant pel damunt de tot, fins i tot de la filologia.
Respecto totes les opcions lingüístiques, també aquelles que són diametralment oposades al que jo crec. Però exigeixo sinceritat. I estimar una llengua és incompatible amb no voler que s’escrigui, que s’ensenyi a l’escola i que es transmeti als fills. I ho és també anomenar-la, encara que sigui per costum, amb un nom denigrant. Qualsevol que hi pensi una mica arribarà a la conclusió que mantenir aquestes posicions aboca la llengua a la desaparició. Aquest és l’objectiu real dels qui, sabent el dictamen de les autoritats filològiques, no els importa quedar en ridícul defensant la mentida del xapurriau.
Qui vulgui saber realment quin és l’idioma de les nostres comarques ho té molt fàcil. Pot llegir els autors franjolins que escriuen la seua obra en la llengua del territori. Tots ho fan en català, ja sigui en modalitats dialectals com en registre estàndard. Això ho corrobora el “Diccionario de Autores Contemporáneos Aragoneses”, recentment presentat. Pot assessorar-se també al “Departamento de Lingüística General e Hispánica” de la universitat de Saragossa. O per a més comoditat, consultar online la “Gran Enciclopedia Aragonesa”.
Per acabar, una anècdota. L’himne d’Equador es refereix a Espanya com a «monstruo sangriento». Però està escrit en un espanyol immaculat.

Viles i Gents :: Estimar (realment) la llengua :: April :: 2010.

ALERTA DE LA CARENCIA DE CREACIÓN LITERARIA DE L’ALTA RIBAGORÇA

A: La Mañana, 5 d’abril de 2009
De: http://sapeira.blogspot.com/2010/04/presentacio-del-libre-la-guerra-civil_04.html

CERIb: ALERTA DE LA CARENCIA DE CREACIÓN LITERARIA DE L’ALTA RIBAGORÇA.

UN LLIBRE RECULL LA MEMÒRIA DE LA RIBAGORÇA DE LA GUERRA

A: Diari Segre, diumenge, 4 d’abril de 2010.
De: http://sapeira.blogspot.com/2010/04/presentacio-del-libre-la-guerra-civil_04.html

CERIb: UN LLIBRE RECULL LA MEMÒRIA DE LA RIBAGORÇA DE LA GUERRA.

ASCUMA » Blog Archive » ASCUMA a la Freixneda.

ASCUMA a la Freixneda

img_0154El passat dia 3 d’abril, ASCUMA va estar present a la XII Fira d’Antiguitats, Arts i Oficis de la Freixneda, amb una parada de llibres. Força públic es va interessar per les edicions d’ASCUMA i una bona part en compraren. La presència de socis —entre ells el president d’Iniciativa Cutural de la Franja, Artur Quintana i José Miguel Gràcia, president d’ASCUMA— es va fer notar per tota la Fira, aprofitant l’ocasió per parlar de les activitats de l’Associació i molt especialment d’Els fets de la Codonyera.

CERIb: LA MAÑANA: PRESENTAN UN LIBRO CON TESTIMONIOS SOBRE LA GUERRA CIVIL.

De Fraga a la Ribagorça: incongruències SOEcialistes

El PSOE Ó PP-PSOE ens té continuament acostumats a incoherències o incompliments de promeses o de lleis aprobades per ells mateixos. De poc serveix tenir una Llei de Memòria Històrica aprovada pel Parlament espanyol a l’octubre de 2007 a instàncies del Govern SOEcialista, si posteriorment el PSOE d’Aragó s’ajunta amb el PP i el PAR rebutjant identificar les víctimes de la Guerra Civil. De poc serveix la legislació espanyola de 2007 o la identificació de 519 foses comunes a l’Aragó si posteriorment la major part de les actuacions aragoneses són de cara a la façana i es centren a Saragossa, a la recerca i difusió dels estudis i projectes de la DGA i del Monegres. No serveix de res tot això si no es ténen en compte la pervivència de símbols franquistes que encara existeixen a ciutats com Barbastre o Fraga, i el PSOE no fa res, o quasi res, tot i que en aquestes ciutats porten governant unes quantes legislatures. Aquestes reflexions sorgeixen quant hom veu com el PSOE de l’Aragó s’ajunta amb el PP i el PAR per fer marxa enrera o donar un pas endavant per al projecte “Amarga Memória” i que contrasta amb el PSOE de Fraga que ara que es troben a l’oposició, juntament amb Convergència Democràtica de la Franja i d’altres entitats socials i culturals fragatines, demanen al govern local del PP que retiri el monument al vençuts en la Guerra Civil. El PSOE ha tingut una llarga, llarguísima etapa de govern municipal, de 1979 a 2007 primer amb Francisco Beltran i més tard amb Vicente Juan i durant aquest període ningú de la federació local SOEcialista va dir res contra els símbols de la disctadura franquista. És més, el projecte de remodelació de la plaça aplicat pel PP ja el va aprobar en el seu dia el PSOE fragatí, per això sorprèn molt que ara que hi ha l’oposició associativa fragativa el PSOE, que mai ha fet cap acte en aquest sentit, ara que no té poder, es tiri de cap a peus en contra. Benvinguts siguin, però aquests gestos no sols s’han de fer quant hom està a l’oposició,també quant es governa i especialment a les Corts d’Aragó.
Aquest comportament no és únic en el PSOE de Fraga, es fa extensiu al PSOE franjolí i aragonès on la Llei de la Memòria Històrica i la recerca en temes de guerra civil encara és una realitat a quasi tota la Franja. I és que quan hom està al poder fa una cosa i quant està a l`oposició un altra. I si no fixem-nos en actuacions més properes per a veure el comportament del PSOE: una és la Llei de Llengües que el PSOE ha aprovat amb el ordeno i mando de Marcelino Iglesias. Aquesta LLei és molt polèmica sobretot per a la dreta que anteriorment no qüestionaven científicament la dialectologia franjolina i actualment si; el soci de govern del PSOE, el PAR, que durant tres legislatures ha signat acords de govern amb el PSOE en pro d’aquesta Llei ara se´n desdiu i juntament amb el PP que han agafat els mateixos arguments que la FACAO i la PNHC són els que trepitjen bona part del territori aragonès, que no franjolí per a dir que “no hablamos catalán”. Quin gran descobriment que a Osca o Jaca, o a Campo no ho parlen, felicitats per la descoberta científica. La CHA, gran defensora de la cooficialitat a l’Estatut de 2007 ara fa campanya per a informar alguns grups de la CHA propers a FACAO i justificar el vot d’una Llei SOEcialista que ha millorat sustancialment amb les al·legacions de la CHA, però que queda ben lluny de la cooficialitat. IU, que va dónar suport a l’Estatut, ara sense la cooficialitat necesària, fa marxa enrere i vota en contra per que la Llei és molt descafeinada i no aposta per la cooficialització, impensable si no hi figura a l’Estatut d’Autonomia que els mateixos van defensar.

A la Ribagorça, féu SOEcialista, amb molts alcaldes promotors de la primera Declaració de Mequinensa (1984), actualment és l’única comarca de la Franja en que els noms oficials són únicament en castellà excusant-se que no hi havia llei. A gener de 2010 ja hi ha Llei de Llengües i els noms encara continuen igual: tindrem que seguir una legislatura més dient Benabarre, Arén, Puente de Montañana, Estopiñán del Castillo o Montanuy?Tindrem que seguir veient com el PSOE juga amb la llengua, utilitzant sols el títol de determinats actes en català per atreure més turisme català i la resta del text ho fant tot en castellà per a poder ser més universals?. Ja veurem com acaba tot, però amb Llei o sense, molt em temo que hi haurà que esperar com a poc un any més o un altra legislatura.

Un altre exemple similar als comentats és el de l’Autopista Elèctrica Aragó-Cazaril dels anys 90 i els diferents ramals. Amb Aznar al Govern d’Espanya el SOE local es va mobilitzar a la Ribagorça:ajuntaments, mancomunitats, diputacions anàven amb la Plataforma contra l’Autopista Elèctrica, el PSOE seguia els interessos de la gent del territori. Al 2009, amb la nova Plataforma i ZP al poder, el PSOE va abandonar la Plataforma i ha constituït un front institucional per a negociar directament amb REESA. Més d’un any desprès la manca de transparència dels acords aconseguits, així com dels projectes de la Montsó-Isona i de la Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, són inadmissibles per un partit que governa seguint els principis més elementals del despotisme il·lustrat, amb poca il·lustració i molt maquiavel·lisme.I suposo, que si al 2012, puja Rajoy, llavors els SOEcialistes ribagorçans s’apuntarien a la Plataforma de nou, depenent de qui mana a Madrid o a Saragossa i no tenint en compte les veritables necessitats dels ciutadans més propers en els ajuntaments que ells governen.
Passarà 2010 i vindrà 2011, i les incoherències d’aquell partit que ens governa, tant als ajuntaments com a les Corts seguiran any rera any, legislatura rera legislatura. Amb tots aquests antecedents, quines actuacions realitzarà el PSOE d’aqui a la campanya electoral de 2011?Quin programa electoral proposarà?. Hi haurà més FETS, o sols ens quedarem amb les PARAULES. la resposta la tindrem abans d’un any.

Carles Barrull: De Fraga a la Ribagorça: incongruències SOEcialistes.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja