(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 22 d’abril del 2023)

Lo Dia del Llibre, ara internacional, eixe gran invent comercial dels llibreters de Barcelona ja fa un segle, torna alegre cada 23 d’abril. A Catalunya, lo cavaller sant Jordi acompanya les ventes de llibres en la de les de roses, que continuen regalant los hòmens a les dones que estimen, símbol llegendari de princeses traspassat al temps del feminisme empoderat. A Aragó, la posició al santoral de l’antiu patró de l’estament nobiliari a tota la Corona ha determinat la festa oficial de la comunitat, en època de classes socials sense déus ni protectors de ficció. La seua litúrgia es desplega per a la ciutadania en protocols públics gestionats des dels centres de poder autonòmic: l’edifici Pignatelli del govern d’Aragó organitza dos dies de música i jocs; i el Palau de l’Aljaferia, seu de les Corts, obre portes del 22 al 24 i s’il·lumina en los colors de bandera quadribarrada, mentres lo seu president va el dijous a Terol i el divendres a Osca. Tradició moderna i per decret, acabarà arraïlant? Fora de l’oficialitat, la festa llibresca agarra força espontàniament, ocupant los carrers. La plaça d’Aragó i el passeig de la Independència a Saragossa, enguany en més de 100 parades i uns 350 autors que firmaran exemplars i regalaran clavells, marca pròpia.  Continuar llegint… La tradició del llibre | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 25 de març del 2023)

Vivim uns dies estranys enmig d’una estació que ben prompte dixarà d’existir, d’una calor que sofoque i, al mateix temps, d’un fred que no acabe de marxar. La primavera. Eixa primavera tan florida a la nostra terra on tots los matisos del color rosa envaeixen lo paisatge i l’horitzó esdevé un mar càlid on dixar-se perdre durant hores, captivada per les olors de la natura. I, dins d’este oceà de futurs fruits, mos delectam a fer fotografies i no traspassam la barrera del fons de pantalla, perquè es bonic, perquè impressione, perquè impacte veure l’abundància de tantíssims arbres en flor, no traspassam eixa línia entre allò que veem i allò que podem veure. Extensions de monocultiu inesgotables que oferixen una vista agradable per als humans, però que també provoquen un estrès al sòl, gens acostumat a nodrir-se d’unes mateixes arrels quilòmetres enllà, a munt i en qualsevol punt cardinal que pugues albirar. Extensions de conreu de terra seca abocades al regadiu per allò que en diuen canvi climàtic.   Continuar llegint… Quan tot s’asseco | Viles i Gents

Source: “UN YOUTUBER A L’AULA” A L’IES MATARRANYA – Lenguas de Aragón

Cartells de les dues presentacions de llibres del proper dia 21 i de la nova samarreta que posarem a la venda el proper 24 d’abril a la nostra parada. Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA.

Source: INTERCANVI LINGÜÍSTIC IES BAJO CINCA-IES CAN PEU BLANC – Lenguas de Aragón

L’any 1770, Louis-Sébastien Mercier va escriure L’An 2440, rêve s’il en fut jamais (‘2440, un somni com no n’hi ha hagut mai’), que podria considerar-se la primera obra de ciència-ficció de la historia. El protagonista és un parisenc que, en despertar-se un matí, s’adona que ha viatjat set segles al futur. L’obra descriu com l’autor creia que el món seria per el 2040: no hi ha Església ni religió, i la societat té la tolerància com bandera. És curiós que Mercier no va caure en què coses com la roba o la tecnologia també evolucionarien: la gent de la trama viu a l’any 2440, però segueix anant amb cavalls i segueix portant les indumentàries tradicionals dels il·lustrats del segle divuit. Continuar llegint: La fi de la utopia* » Temps de Franja

Source: II CHORNADA D’ACHIRMANAMIENTO D’O PROFESORATO DE LUENGAS PROPIAS D’ARAGÓN: ARAGONÉS E CATALÁN. VALDERROBRES, 24 DE MARZO DE 2023 – Lenguas de Aragón

II Jornada d’agermanament del professorat de llengües pròpies d’aragó: Aragonès i Català. Vall de Roures, 24 de març de 2023

El passat divendres 24 de març, per segon any consecutiu, docents d’aragonès i català d’Aragó tornàrem a formar-nos en un ambient distès, participàrem en tallers creatius i compartírem bones practiques educatives.

Aquesta II Jornada d’agermanament dels seminaris de formació d’aragonès i català, que va tenir lloc a l’IES Matarraña de Vall-de-roures, fou organitzada pels Centres del Professorat de Montsó, Osa i Alcorisa, dependents de la Direcció General d’Innovació i Formació Professional, i va comptar amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística.

La directora de l’IES Matarraña, Begoña Domínguez, i el president de la comarca del Matarranya/Matarraña, Isel Monclús, donaren la benvinguda als i les assistents i, tot seguit, els directors generals Antonio Martínez Ramos, DG d’Innovació i Formació Professional, i José Ignacio López Susín, DG de Política Lingüística, inauguraren la II Jornada d’agermanament.

Seguidament, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua presentà els seus avanços durant aquest primer any de vida. Per part de l‘Institut de l’Aragonès, vam comptar amb l’acadèmic Juan Pablo Martínez, mentre que, per part de l’Institut Aragonès del Català, intervingué l’acadèmica Merxe Llop. Ambdos respongueren a les inquietuds plantejades per les i els docents allí presents.

Durant la pausa per al cafè, magníficament preparat i servit per l’alumnat d’Hosteleria de l’institut, vam poder barrejar-nos per tal de conèixer-nos millor i intercanviar vivències. En aquest moment, el grup de treball Sant Jordi, del Seminari de català, entregà els punts de llibre que havien dissenyat per a l’ocasió.

Entre les 11:30 i les 13:00h., ens vam tornar a dividir en grups compostos per docents d’ambdues llengües i participàrem en les següents activitats:

• Pràctica amb podcast. Pepa Nogués (EOI de Alcañiz) i Santiago Herrera (CP de Alcorisa). Conjuntament, elaboràrem un mapa sonor dels centres escolars aragonesos on s’imparteix aragonès o català.
• Taller de jocs tradicionals i festes tradicionals. Visita a las exposicions sobre aquest tema cedides per la Comarca del Matarraña/Matarranya. Ens apropàrem a la cultura rural tradicional i posàrem en pràctica les nostres habilitats i la nostra capacitat per treballar en equip a través dels jocs dels iaios i iaies i la gravació d’un podcast.
• Materials esferens ta una luenga esferen. María Villalba, mestra de música i aragonès, actualment per l’especialitat de música al CEIP San Miguel (Tamarit de Llitera). Sobre diferents formes de crear materials per a l’aula, en especial mitjançant la utilització de la música com a vehicle per a aprendre les llengües pròpies d’Aragó.

Seguidament, entre les 13:05 i les 14:50 h, presentàrem les nostres experiències de bones pràctiques:

• Materials audiovisuals pa la canalla. Aragonés Infantil. Asier Bona, Sara Ballarín, Carmen Bernal, Miriam Lanau, Gerardo Pesque, Daniel Giménez y Luzía Cajal.
• Recursos interautivos ta primaria. Aragonés Primaria. María Villalba, Yolanda Mur, Pili Ibáñez, Miriam Aranda, Lorena Hayas, Alegría Expósito.

• Analís d’a perdua de vocabulario aragonés en tres cheneracions. Aragonés Secundaria. David Pardillos, Pilar Doz, Azucena López i Francho Marcén.
• Curtmetratge (Programa Jesús Moncada, modalidad B). Jordi Guix i Glòria Zaragoza, CEIP San Juan Bautista (Zaidín).

• Jocs digitals a l’aula. Elisa Beltrán (CEIP Miguel Servet, Fraga).

• InfoInsti, el programa de ràdio de l’IES Matarraña. Pepa Nogués (ex professora del centre) y María Pilar Serres (ex alumna de dit institut i estudiant de la Universitat de Lleida).
• Cantant a Desideri. Actuació en directe de Fernando Mallén, músic de La Barraca 2.0 i Yababé.

Després de la clausura oficial,  vam poder compartir un dinar de germanor a Vall de Roures i les  persones que es quedaren a la zona van poder gaudir, juntament amb les seues famílies, de diverses activitats d’oci per la preciosa comarca del Matarraña/Matarranya.

Aragón ye trilingüe / Aragó és trilingüe / Aragón es trilingüe

Source: El IES Matarraña debate sobre el presente y futuro del aragonés y el catalán en las aulas de la comunidad

Source: Verba volant, scripta manent. I esprais ignoren. | Viles i Gents

Verba volant, scripta manent. I esprais ignoren.

Natxo Sorolla

(Publicat a La Comarca, 24/3/2023)

Los Monty Python satiritzaven ja fa quasi mig segle quan Brian intente entrar al Front Popular de Judea, i les batalles entre capelletes jueves los fan oblidar quin és l’enemic comú. Però l’enemic no és estratègicament molt millor, perquè quan finalment fa una pintada contra els romans, un centurió el castigue a copiar-ho cent vegades a la mateixa paret per haver-ho pintat mal. Allò que es vol amagar acabe multiplicant la seua difusió. Efecte Streisand, en diríem ara.

«Tachan los nombres de los pueblos en catalán de las señales entre Torrevelilla y La Cañada de Verich», «Las señales recuperan los nombres en catalán». I aixina poden continuar les batalletes. A algú li molestave anar per una carretera nova i que li indicon, com a segona opció, que pot anar a «Bellmunt de Mesquí» i a «La Canyada de Beric». Los noms oficials per la Llei de comarcalització de 2002. I en 5€ es va convertir en artista urbà. Com no va tocar el nom castellanitzat dels pobles, no és clar si li molestave la grafia de Bellmunt, o simplement li molestave que no diguem Belmonte només. ¡Cojones!Sí que és bastant clar que és favorable a l’afegitó modern de «San José» (1980).

Però és que per més que vulgam ocultar noms de poble com Bellmunt, scripta manent. Javier Giralt, investigador de la Universitat de Saragossa, recupere escrits històrics a on la Bertolina de Fondespatla, dona de Guiamó Ferrer, fee un afegitó al seu testament l’any 1412, per a indicar que a la neta, «na Bertholomeua […] muller d’en Ramon Servera de Bellmunt», li donave una pallissa vella roja. Atenció, la neta es va casar a «Bellmunt», i el notari donave fe de l’herència en català. Dos fets que alguns artistes encara no poden admetre el segle XXI.

I mentres lo Front Popular de Judea i el Front Judaic Popular discutim sobre estes coses, ningú s’està preocupant per quants xiquets de Bellmunt, de la Canyada, o de la Ginebrosa saben parlar la nostra llengua. I la pregunta, en totes les seues ramificacions, no és innocent. Com dirie aquell, hi ha gent a qui no li agrade que s’escrigue en català. Es la mateixa que no li agrade que s’escrigue. Scripta manent. I esprais ignoren.