Text del Recurs d’Insconstitucionalitat Llei de Llengües | Lo finestró del Gràcia.
Tot seguit incloc els pdf del text del Recurs d’Inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües d’Aragó del 24 de maig del 2013, així com l’acceptació del Recurs per part del Tribunal Constitucional
O Constitucional espanyol debatirá sobre a lei de no-luengas | Arredol.
O recurso presentau por PSOE, IU y CHA será estudiau por l’alto tribunal espanyol
Manifestación por a igualdat d’as luengas en l’anyo 2009
O Tribunal Constitucional espanyol ha almitiu a tramite y debatirá a inconstitucionalidat d’a lei de no-luengas aprebada por o gubierno PP-PAR. O recurso estió presentau por PSOE, IU y CHA o zaguer mes de chulio. O recurso estió elaborau por una colla d’expertos quala cabeza veyible estió Ángel Garcés, profesor de dreito administrativo en a Universidat de Zaragoza y se basa en textos churidicos, en a Constitución espanyola y en informes de reconoixius filologos. Tamién se sinyala que a lei de no-luengas ha vulnerau l’Estauto d’Autonomía d’Aragón, amás de textos internacionals d’a UNESCO y d’o Consello d’Europa.
Agora o Constitucional espanyol estudiará tanto a lei como o recurso y decidirá sobre si s’adapta a la Constitución espanyola u ha de ser retirau de raso. Con tot y con ixo, o recorriu aintro de l’alto tribunal espanyol podría no estar curto, y s’habrá de veyer como s’adapta a una lei que no s’ha desembolicau y que ye feita ta sacar l’anterior lei, aprebada por PSOE y CHA y que tampoco no s’heba desembolicau y sisquiá planteyaba a coficialidat d’as luengas d’Aragón, fueras d’o castellán.
A lei aprebada por o gubierno no reconoixe o nombre d’as luengas, a las que ditz LAPAPYP y LAPAO, saca totz os dreitos que reconoixeba a lei anterior, unifica as academias d’as luengas en una sola y contina considerando as luengas d’Aragón como menors debant d’o castellán y deixando sin dreitos a os suyos fablants.
Una jornada en Arén rescata los primeros escritos en catalán.
29/09/2013
HUESCA.- Cerca de un centenar de personas se dieron cita ayer en Arén en una iniciativa organizada por primera vez para rescatar de la memoria los primeros textos en lengua catalana, y divulgar con las aportaciones que hicieron ayer estudiosos y profesores tanto de las universidades de Zaragoza y Lérida como del Instituto de Estudios Catalanes que sitúan el origen del catalán escrito en La Terreta, una zona común entre los municipios de Arén (Huesca) y Tremp (Lérida).
El TC admet a tràmit el recurs contra la llei de llengües de l’Aragó – VilaWeb.
Diputats de CHA, CiU, ERC, ICV, IU i PSOE van presentar sobre el polèmic ‘lapao’
El Tribunal Constitucional (TC) ha acceptat a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat contra la polèmica llei de llengües de l’Aragó, que esborra tant el català com l’aragonès, que van presentar un total de 63 diputats del congrés espanyol. Els diputats consideren que, amb la derogació de l’anterior normativa, es retrocedeix en drets constitucionals i reivindiquen que no es poden desnaturalitzar les llengües que són objecte de protecció per mandat constitucional i estatutari retirant la seva oficialitat i contradient criteris acadèmics i científics.
La llei deixa aquestes llengües sense cap mena de protecció per part de l’administració i en canvia el nom: el català es diu ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (LAPAO), i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (LAPAPYP).
Entre tots els diputats que han presentat el recurs hi ha representants del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC de diverses comunitats autònomes, inclosos els quatre diputats aragonesos i també el portaveu de la Comissió Constitucional del Congrés, el socialista basc Ramón Jáuregui.
Conjuntament han reclamat que si no es reconeix l’existència d’una llengua, tampoc no es poden defensar els drets dels seus parlants.
Per poder presentar un recurs d’inconstitucionalitat des del congrés espanyol cal que sigui signat per, com a mínim, cinquanta diputats. Per tant, el recurs serà tingut en compte forçosament.
La nova llei, imposada pel PP i el PAR
La nova llei es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del Partit Popular i del Partit Aragonès (PAR), però ha rebut l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país. Fou propugnada ja fa mesos per la presidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, juntament amb la consellera d’Ensenyament, Dolores Serrat, que curiosament va néixer a Ripoll i hi va viure de petita. Amb aquesta llei queda derogada la que va aprovar el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies de l’Aragó.
El fet que la nova llei esmenti el català i l’aragonès com a LAPAO i LAPAPYP, respectivament, ha generat mostres de rebuig generalitzades des de molts àmbits. En aquest sentit, s’han aprovat mocions contràries tant en municipis de la Franja (el Campell) com de Catalunya (Lleida), i les diputacions d’Osca i de Lleida també s’hi han manifestat en contra.
A final de maig, de fet, es va fer una reunió de batlles de la Franja a Mequinensa per consensuar un manifest conjunt i portar la llei de llengües a la justícia. Hi van participar una trentena de batlles del PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i CDF, que van renovar l’anomenada Declaració de Mequinensa en defensa del català.
Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón.
El recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.
El Tribunal Constitucional ha admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas. Este recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.
Chesus Yuste, promotor del recurso, considera que “la admisión a trámite es un éxito de la oposición y un varapalo serio al actual Gobierno de Aragón. Sin duda, es una buena noticia para el patrimonio lingüístico aragonés, que se encuentra en peligro con la norma destructiva e inculta impulsada por el PP-PAR”. Yuste ha felicitado al equipo jurídico encabezado por el catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Zaragoza Ángel Garcés y les ha agradecido el excelente trabajo realizado, que ha pasado con éxito la criba inicial del Tribunal Constitucional.
El Diputado aragonesista recuerda que esta ley de lenguas del PP-PAR vulnera la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, un Tratado europeo ratificado por el Gobierno estatal en la época de Aznar. Este incumplimiento se observa en diferentes partes de la Ley “desde el momento en el que ni se atreven a llamar por su nombre al aragonés y al catalán”.
Chesús Yuste ha añadido que “nos preocupa especialmente la situación en la que queda el aragonés con la Ley. El catalán seguirá contado con protección en otras Comunidades Autónomas, pero esta Ley podría significar que se abandone el aragonés a su suerte y condenarlo a desaparecer en una generación”.
▶ Tertulia de Federico: Gira europea de Mas – 30/09/13 – YouTube.
A partir del minut 30.
Twitter / ChesusYuste: Buena noticia. Admitido a ….
Buena noticia. Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas del Gob. de Aragón PP-PAR. Varapalo al LAPAO.
O sabado, 5 d´octubre, dende as 18.00 horas, en a nueva siede de Nogará en d’a plaza d’Asso (A Madalena, Zaragoza), “feremos a entrega de titols a os y as alumnas de l’anyada pasada, puertas bataleras y charrazo pa conoixer-nos, y conoixer o nuevo local, que ha quedau bien pincho”.
Dimpués pasavillas con gaiters, concierto de Gaire, a las 19.00 horas en o Solar d’o Conello en Coso 182 (estonoesunsolar) y Dj Orkres y Dj Tina.
Twitter / jmbecana: Admitido a trámite el recurso ….
Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón del #lapao y del #lapapyp. Viva el sentido común.
Mascarell defensa la unitat de la llengua catalana en la seua visita a Calaceit | Comarques Nord.
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, va defensar la unitat de la llengua catalana, així com el “contingut científic” dels llibres de text catalans durant la seua visita a Calaceit en el marc de la ‘II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana’.
La jornada, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat, va reunir més de 40 especialistes en la llengua catalana amb l’objectiu d’analitzar la situació actual i l’evolució de la mateixa en les zones catalanoparlants. Temes que es van debatre en les diferents conferències que es van fer durant el dia. Una vegada acabades les sessions més tècniques, ja a la tarde, el conseller de Cultura va desenvolupar una conferència sobre el català. Esta va ser introduïda per l’alcalde del municipi, Josep Maria Salsench, i el filòleg en llengua catalana Ramon Sistac, qui va analitzar la situació del català a l’Aragó. Sistac va destacar que “el que parlem aquí és català, agradi o no agradi” i que “la diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó”. Després d’ell, Mascarell va reafirmar estes paraules, defensant així la unitat de la llengua catalana. El conseller també va destacar que “el major problema del català és polític i és conseqüència de les polítiques estatals” pel que “cal que el català sigui tractat com una llengua d’Estat”. Finalment, referent a la polèmica 
sorgida sobre el contingut dels llibres de text catalans, Mascarell va defensar que “té tot caràcter científic, són fets provats científicament”.
Esta jornada sobre la llengua va coincidir i compartir actes i inauguració amb la 23ena Trobada Cultural del Matarranya que enguany va estar dedicada a l’arqueologia i durant la qual els participants van visitar la ruta dels túmuls funeraris situada entre els termes municipals de Queretes, Arenys de Lledó i Lledó.
Areny i Tremp reivindiquen el paper de la Franja en els orígens del català.
Afirmen que el primer text en llengua catalana es va escriure a la zona fa 1.000 anys i és un jurament de fidelitat a Ramon IV
Plafó de l’exposició sobre els orígens del català
Els Ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera (Osca) han celebrat una jornada per reivindicar el valor patrimonial del català a la Franja després de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa. Durant la jornada s’ha parlat del primer text on el català hi té una presència important. Es tracta d’un jurament de fidelitat a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047). En aquest document s’hi citen els castells d’Orrit i Areny de Noguera. Aquesta jornada reivindica el paper de la Terreta en els orígens del català i vol trencar amb la visió “anacrònica” que, des del punt de vista científic, significa mantenir les ‘Homilies d’Organyà’ i el ‘Forum Iudicum’ com els primers textos en català. La jornada i la inauguració de l’exposició sobre els orígens de la llengua catalana s’ha fet a Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) al mateix municipi que es va convertir en ser el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com a resposta a l’avantprojecte de llei de Llengües.
Maite Moret, filòloga i professora de la Universitat de Saragossa, ha explicat que la nova llei de llengües aragonesa, que elimina tota referència al català a favor de la ‘llengua aragonesa pròpia d’Aragó oriental’ (Lapao), l’únic que ha fet és canviar el nom de la llengua que es parlava en aquest territori donat que la gent segueix parlant el mateix. Per a Moret ha quedat demostrat que les fronteres administratives ben poca cosa tenen que veure amb les fronteres lingüístiques.
Moret ha posat d’exemple els textos medievals, escrits en català, que s’entenien d’igual manera a les dos vessants de la Franja i no hi havia cap dificultat de comprensió, igual que passa actualment, ha afegit. Segons Moret, el que sí què és una problema de la nova llei de llengües aragonesa és que els parlants s’han vist desproveïts del nom de la llengua que parlen.
Què pot passar en una o dues generacions?
Ramon Sistac, professor de la Universitat de Lleida, ha defensat la Franja com una terra catalanoparlant des de sempre, des del mateix moment en que el llatí es va convertir en català. Sistac s’ha mostrat contundent i ha dit que des d’un punt de vista científic i universitari el que poden fer els governs és fer polítiques lingüístiques però no canviar el nom d’una llengua. Per Sistac els habitants seguiran parlant català però el que el govern d’Aragó ha evitat amb la nova llei de llengües es qualsevol intent de normalització de la llengua.
Per a Sistac la gent seguirà parlant català però ha reconegut que és difícil de preveure que passarà en una o dues generacions donat que aquest territori de la Franja té poca població, molt envellida i molt dispersa.
Joan Anton Rabella de l’Institut d’Estudis Catalans, ha defensat el reconeixement pels primers documents escrits en català. Rabella destaca d’aquesta documentació la seva localització, ja que la majoria dels primers textos catalans conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell. Rabella explica que aquesta zona de Catalunya, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell, amb una romanització més feble, hauria mantingut més vius els substrats lingüístics anteriors. Aquest factor, juntament amb el llatí empobrit que usaven els escrivans, va facilitar l’aparició primerenca de la llengua catalana en la documentació. Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental.
Per aquest motiu, Joan Anton Rabella creu que resulta important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de textos que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.
El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem textos en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Durant la jornada s’ha inaugurat l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’. S’hi mostren textos dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura, i que procedeixen de la zona del Pallars, i es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època.
Areny de Noguera i Tremp reivindiquen el valor patrimonial del català a la Franja – VilaWeb.
Amb una jornada a la Terreta es volen donar a conèixer els primers escrits que contenen parts remarcables en català
L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça) i el de Tremp (Pallars Jussà) fan una jornada al Centre d’Interpretació de la Ribagorça per posar en relleu el valor patrimonial de la llengua catalana a la Franja i divulgar la situació en què es troba actualment arran de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa, seguint els compromisos adquirits en la signatura de la recent Declaració de Mequinensa.
El ‘Jurament feudal‘ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), és el primer document que conté parts remarcables en català. Aquest escrit i molts més a la Terreta es volen donar a conèixer en aquesta jornada.
Encara avui moltes persones i alguns manuals moderns creuen i recullen que les ‘Homilies d’Organyà’ i el mal anomenat ‘Forum Iudicum’ són els primers texts en català, una visió que, des del punt de vista científic, resulta anacrònica i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.
Resulta, doncs, important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de texts que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura. El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja es troben texts en què hi ha fragments en català significatius. El ‘Jurament feudal’ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el ‘Jurament de compareixença’ (1031-1035) i el ‘Jurament feudal de fidelitat’ de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Atès que aquest primer text prové de la zona de la Terreta, avui a cavall entre l’Aragó i Catalunya, entre els municipis d’Areny de Noguera i de Tremp, serveix de motiu per posar en valor les relacions històriques i socials que s’han mantingut fins avui en aquesta zona i l’existència d’un fonament comú: la llengua i el text que en documenta els orígens.
Durant la jornada s’inaugurarà l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’, amb texts dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura i que procedeixen de la zona del Pallars. També es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb alguns elements arquitectònics patrimonials de l’època.
En l’acte públic d’avui, al Centre d’Interpretació de la Ribagorça, intervenen els filòlegs Maite Moret (Universitat de Saragossa), Joan Anton Rabella (Institut d’Estudis Catalans) i Ramon Sistac (Universitat de Lleida).
Ramon Sistac: “La diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó” | Comarques Nord.
El doctor en filologia catalana especialitzat en dialectologia a la zona de transició entre el català i l’aragonès, Ramon Sistac, va ser l’encarregat de fer la introducció al conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, en el marc de les Jornades sobre Llengua i Territori celebrades dissabte a Calaceit. Rellevant intervenció de Sistac en la que va parlar de la realitat lingüística d’Aragó i que va estructurar en quatre punts, “en quatre obvietats que és bo que recordem. Perquè les obvietats, o no les recordem, o no les volem reconèixer perquè a vegades molesten”.
En relació a estes obvietats, la primera d’elles és que “allò que parlem a Aragó és català, agrade o no agrade”. Sistac va dir que “de la mateixa manera que els governs poden establir polítiques sanitàries però no poden discutir sobre els tractaments d’un constipat, poden establir les seues polítiques lingüístiques però no poden decidir les llengües que parlen a un territori. El català d’Aragó no és ni millor ni pitjor. És la forma autòctona de parlar, perquè no n’hi ha ni de millors ni de pitjors”. La segona obvietat per a Sistac és que el català “hi és des de que es té memòria”.
Al respecte, Ramon Sistac va considerar que la presència del català a Aragó “no és fruit de cap mena de contaminació ni porositat de territoris veïns. No ha hagut colonitzacions ni n’hi haurà. Al nord va ser fruit de l’evolució espontània del llatí. I al sud va ser fruit d’una conseqüència de la Reconquesta i la posterior repoblació”. Com a tercer punt, el doctor va apuntar que “el català és una llengua universal d’interacció social, una llengua que fem servir per a parlar entre natres i que serveix pe a tot tipus de comunicació entre les persones”.
El doctor en filologia catalana es va esplaiar en la quarta obvietat. “Si bé es detecten uns forats negres que ens haurien de preocupar”, a la Franja hi ha “dels índex més alts de parlants” en català. I si malgrat això “no és present en tots els àmbits, en bona part és per circumstàncies molt específiques d’Aragó. Aragó és un territori que es va castellanitzar a causa d’unes oligarquies lligades a la Corona de Castella que en un procés històric van anar castellanitzant el territori. Aragó és la punta de llança entre el món basc-navarrès i el català-valencià”, prenent “una falsa senya d’identitat, l’adhesió a la llengua castellana”.
Ramon Sistac també va tractar este conflicte identitari entre llengua i territori. “Algú ha interpretat que per a ser aragonès, el català és una mena de molèstia que no acaba de lligar. Això provoque actituds que porten a la castellanització total, a negar una llengua, una situació molt còmoda que no qüestione la posició de l’aragonès”. Hi ha qui diu que “no pots ser aragonès si parles català, i has de renunciar a la teua condició d’aragonès. I el més heroic és ser aragonès i catalanoparlant, que és la teua forma de ser aragonès, una postura molt castigada”, i més encara des de l’Aragó, “que no ha entès que la diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó”.
Chesús Yuste 