La Franja

23ª Trobada Cultural del Matarranya

Calaceit, dissabte 21 de setembre de 2013

PROGRAMA D’ACTES

Dissabte 21

11:15 Saló de Plens de l’Ajuntament.

Benvinguda institucional i parlament de l’Alcalde de Calaceit, Sr.      José María Salsech Mestre i del  Regidor de Cultura Sr. José Manuel    Anguera Niella.

Presentació de l’ASCUMA i de la 23a Trobada Cultural del        Matarranya per part del President, Sr. Josep Maria Baró Pujés.

         Salutació del President de la Comarca del Matarranya, Sr. Francisco Esteve Lombarte.

Intervenció del Director General de Patrimonio Cultural del Gobierno de Aragón, Sr. Javier Callizo Soneiro.

11:00 Activitat infantil a la Plaça Major.

12:00 Saló de Plens de l’Ajuntament.

–         Breu presentació de la ‘Visita als enterraments ibèrics de Queretes, Arenys i Lledó’. Desplaçament a la zona de la Pedrafita, on hi haurà una visita guiada a càrrec de Juan Luis Camps.

També se celebra la II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana, de la qual trobareu tota la informació a la web:  http://www.gencat.cat/llengua/jornadallenguaisocietat

15:00         Dinar de germanor a la Fonda Alcalà. Preu del dinar, 20 €.

Reserva als telèfons 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del 15 de          setembre.

17:00 Teatre La Germandat.

-Conferència del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell i Canalda (II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana)

18:00 Teatre La Germandat.

-Diàleg sobre 30 anys de democràcia i llengües a l’Aragó (II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana)

19:30 Cloenda i actuació artística.

Organitza:

Associació Cultural del Matarranya

Col·laboren:

Ajuntament de Calaceit, Comarca del Matarranya, Institut Ramon Muntaner

vacantes adjudicadas por cuerpo y especialidad 2 04 09 13.PDF – vacantes adjudicadas por cuerpo y especialidad 2 04 09 13.pdf.

Es continuen adjudicant places de “LENGUA CATALANA Y LITERATURA”, o amb observacions “ATENCION Bilingüe Catalán. Con horas de Ciencias Sociales” o “ATENCION 4 horas de Aragonés. Con perfil de Aragonés del Sobrarbe. Variedad del Belsetan, Chistavino y Fuevano. Acreditar mediante prueba a convocar”.

“El occitano sigue vivo y puede tener el futuro garantizado, más que el aragonés”.

Via CHA

Recurriendo la Ley del #LAPAO y #LAPAPYP ante el Tribunal Constitucional | El blog de Chesús Yuste.

63 diputados presentan un recurso al Constitucional contra el LAPAO.

Twitter / aragonpsoe: LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN ….

El recurs contra la llei del lapao arriba al Constitucional.

Recorren al TC la llei de llengües aragonesa que qualifica el català de LAPAO i l’aragonès de LAPAPI ! directe!cat.

Photo by carlesbarrull.

“Capao con #LAPAO” al got i a la bossa de la Festa Major de Pont de Montanyana q comença avui

L’oposició de les Corts d’Aragó presenta el recurs d’inconstitucionalitat contra la llei que denomina LAPAO el català.

Twitter / jmbecana: A la salida del Teibunal ….

PSOE, IU-ICV-CHA, CiU y ERC recurren en el TC la ley aragonesa que rebautiza al catalán como Lapao.

Presentamos, junto con PSOE y CHA, un recurso ante el Tribunal Constitucional contra la nueva Ley de Lenguas | IU Aragón | Aragón.

L’oposició en bloc a les Corts d’Aragó recorre al TC la llei de llengües aragonesa, que anomena LAPAO el català.

Imatge d’arxiu de l’edifici del Tribunal Constitucional

L’oposició en bloc a les Corts d’Aragó juntament amb els diputats de CiU, Iniciativa i ERC i el PSOE al Congrés presentarà aquest dimarts davant del Tribunal Constitucional un recurs contra la llei de llengües aragonesa, que canvia la denominació del català que es parla a la Franja de Ponent per LAPAO, llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental. La iniciativa té  el suport d’un total de 63 diputats de les Corts espanyoles, 13 més dels que calen per presentar una iniciativa d’aquesta naturalesa al Constitucional.

El Parlament d’Aragó va aprovar el passat 9 de maig la nova llei de llengües, que estableix que el català que es parla a la Franja s’anomena LAPAO, llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental, i que l’aragonès és la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, és a dir, LAPAPYP. El text va tirar endavant amb els vots a favor del PP i el PAR, el Partit Aragonès Regionalista, mentre que la resta de formacions hi van votar en contra perquè ho trobaven un insult a la intel·ligència.

Des que es va aprovar la reforma, les mostres de rebuig han estat reiterades des de diversos àmbits, fins i tot pel PP i pel ministre José Ignacio Wert.

Al Constitucional una llei que inventa llengües | Lo finestró del Gràcia.

La Llei de llengües d’Aragó del PP i del PAR, producte de l’anticatalanisme, del desig d’arramblar el vot de la ignorància, de la irracionalitat i de la mala llet, entrarà avui al Tribunal Constitucional.

 (Segons Europa Press)

Un total de 63 diputats representants del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU, i ERC presentaran avui dimarts un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de llengües aragonesa aprovada el maig passat i coneguda principalment perquè rebateja el català que es parla a la zona de la Franja com LAPAO, Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental.
El recurs serà presentat davant el Tribunal Constitucional per diversos dels seus promotors, entre ells, el diputat de la Chunta Chesús Yuste i el senador del PSOE José María Becana, així com pel coordinador general d’IU d’Aragó Adolfo Barrena i el president de la CHA, José Luis Soro.

La Chunta ha sumat a la iniciativa diputats de tot el país, entre ells, 49 del PSOE procedents de totes les comunitats autònomes, entre els quals es troben els quatre diputats aragonesos i altres com el portaveu a la Comissió Constitucional del Congrés, Ramón Jáuregui.

Els socialistes confirmen així el seu rebuig a una llei autonòmica que consideren contrària al respecte, a la pluralitat i a la diversitat a què obliga la Constitució, han explicat a Europa Press fonts socialistes.

A més, la formació aragonesista ha recollit la signatura de dos diputats de CiU, en representació tant de Convergència (Pere Macias) com d’Unió (Josep Antoni Duran), així com d’un representant d’ERC. En total, 63 diputats, per sobre dels 50 que exigeix la llei per poder acudir al Tribunal Constitucional.