Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

Els ponents de la primera tertúlia ja són a punt | Tertúlies a la fresca.

Esto divendres 26 de juliol, si les tronades mos ho permeten, podrem assistir a la primera tertúlia del cicle estiuenc d’enguany. Per a començar comptarem amb la presència de dos dels principals experts en lo tema lingüístic (no un, dos! No mos estem de res!).

Per un costat, dissertarà el filòleg de Sant Esteve de Llitera Javier Giralt Latorre, professor del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza (del que actualment n’és el Director) i un dels màxims estudiosos del català d’Aragó. jgiraltEs va doctorar en Filologia Hispànica l’any 1997 amb una tesi titulada “Contribución al estudio de las hablas de La Litera (Huesca)”, i des d’aleshores ha publicat nombroses obres relacionades amb les varietats lingüístiques de l’Aragó oriental. És membre del Grupo de Investigación sobre el Catalán en Aragón (GRICAR) de la Universitat de Saragossa.

lexic-de-la-llitera-9788497431460Javier Giralt és l’autor de l’imprescindible Lèxic de La Llitera (Editorial Milenio, 2005), un llibre que haurie d’estar a totes les cases de la Llitera (probablement ja hi és). (Si algú no el té, el pot aconseguir ací).

Un dels seus raders llibres és l’interessantíssim La llengua catalana en imagesdocumentació notarial del segle XVI d’Albelda (Osca) (Ajuntament d’Albelda & Centre d’Estudis Lliterans, 2012), una esplèndida contribució a l’estudi d’uns textos antics no literaris redactats en català entre els anys 1544 i 1582 i conservats a l’Arxiu d’Albelda. L’autor fa un estudi exahustiu del vocabulari, l’onomàstica (topònims i antropònims) i altres continguts dels diferents tipus de documents (contractes, testaments, herències, capítols matrimonials, requeriments, denúncies, etc.).

pradillaPer un altre costat, comptarem amb la presència de Miquel Àngel Pradilla, doctor en filologia catalana amb la tesi “Variació i canvi lingüístic en el català de transició nord-occidental/valencià” (1993), i professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (del qual actualment n’és el Director). Va ser impulsor i primer Director del Laboratori de Fonètica Experimental de la URV, i ha realitzat numeroses investigacions de sociolingüística de la variació i sociologia del llenguatge, en particular en tres àmbits principals:laberint valencià 1) estudi de les dinàmiques disgregadores de la comunitat sociolingüística catalanòfona, amb una atenció especial al cas valencià (el seu llibre ‘El laberint valencià‘ n’és una bona mostra);  2) l’estudi de la vitalitat i ús de la llengua a diferents parts del territori (per exemple, va ser coordinador del llibre”La llengua catalana al tombant del mil·leni. Aproximació sociolingüísticamileni(Empúries 1999); i 3) la planificació del corpus lingüístic (variació versus estandardització), on ha estudiat principalment les variacions en làmbit de les comarques de l’àrea de Tortosa, una zona transfronterera interessantíssima pel que fa als aspectes lingüístics (i la seva distància amb el català estàndard). És molt recomanable llegir un dels seus raders llibres: “De política i planificació lingüística: Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català” (Onada, 2011).politica planificacio

A més, Miquel Àngel Pradilla és coordinador de la Xarxa CRUSCAT (una xarxa científica dependent de l’Institut d’Estudis Catalans que aplega diversos centres i grups de recerca que treballen sobre la situació i l’evolució de la llengua arreu del domini lingüístic català), i director editorial de ONADA Edicions, una editorial en català radicada a Benicarló i especialitzada en temes lingüístics, històrics i culturals, on també ha coordinat o escrit diversos llibres.

De ben segur que Giralt i Pradilla són les persones idònies per a il·lustrar-nos sobre l’estat del català a l’Aragó i les seues circumstàncies històriques, filològiques, etc., així que no hi falteu.

Divendres 26 de juliol, a les 22:30h, a la Plaça major. Si hi ha tronada, mos reunirem a la ‘Casa de la Cultura’.

Twitter / SergiAtienza_: Escolteu @RTVV, això és ….

Matarranya íntim | Lo finestró del Gràcia.

Matarranya íntim 1

 

El dia 24 de juliol es va presentar al saló de plens de la Comarca del Matarranya de Vall-de-roures la primera edició del Festival “Matarranya íntim”, el qual tindrà lloc a Ràfels els dies 3 i 4 d’agost. Després de les paraules d’obertura de l’acte per part del president de la comarca, Francisco Esteve, van prendre la paraula el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Ràfels i el responsable de Cultura de la Comarca. Tots ells mostraren l’entusiasme amb el que ambdues institucions acollien la singular mostra de microteatre —teatre, dansa, poesia escènica, música en directe…— que deixa els escenaris per endinsar-se als domicilis privats de Ràfels, oberts al públic. Muntatges agosarats i emergents que s’allunyen de les fórmules i llenguatges convencionals. El director del festival, enamorat de les terres matarranyenques, Jacobo Julio es va referir a la gènesi dels espectacles que no són altra cosa que l’extensió del festival valencià del Cabanyal; i esmentà les companyies intervinents, així com tots els espectacles.

 

Matarranya íntim 2Matarranya íntim 3Matarranya íntim 4El festival ha estat finançat i organitzat per la Comarca del Matarranya, Francachela Teatro i Producciones la Tía Lola, amb un munt d’entitats col·laboradores. El espectacles que es repetiran tres o quatre voltes, dissabte i diumenge, seran els següents: “Això ací no passa… no passa ni poc”, “Carrusel de los niños perdidos”, “El día que cambié mi casa por una trompeta de colores”, “Enviudada”, Üiqü’is”, “La caseta d’Anacleta” i “Luna y panorama de los insectos” (concert). Veritablement el festival té un atractiu força especial.

 

A mig matí va acabar l’acte al Bar la Plaça de Vall-de-roures amb un tast de productes de la terra, vi negre de terres valencianes i una mostra de un dels espectacles a càrrec de Pepa Cases.

 

Convé reservar les entrades (20 per cada actuació) —de debò ben barates— a matarranyaintim@gmail.com, o comprar-les a la Llibreria Serret.

 

Matarranya íntim 5Matarranya 6

 

Programa 1Programa 2

 

El valencià al Carxe i al Matarranya – Societat Anònima – Canal 9 (2013) – YouTube.

El Carxe és una serra de fins a 1.371 metres d’altitud que dóna nom a una zona dels municipis murcians de Iecla i Jumella a l’Altiplà i Favanella a l’Oriental, on es parla català/valencià de forma continuada des del segle XIX.

Té una superfície de 310 km2, una porció del qual forma part del parc regional “Serra del Carxe”.[1] Amb 644 habitants empadronats (2009), representa un 0’005% dels habitants dels territoris de parla catalana.

Gràcies a les recerques sociolingüístiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des dels anys 50 del segle XX es coneix la seua existència com a zona de parla catalana. Malgrat que el català no té reconeixement oficial a la Regió de Múrcia, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla,[2] a petició de l’Ajuntament mateix, prèvia instància al Síndic de Greuges del País Valencià d’un veí del Raspai.[3]

 

regio7-quirze.jpg (Imatge JPEG, 1519×2036 píxels) – Escalat (43%).

Viles i Gents :: La nova Llei de Llengües :: June :: 2013.

-Article publicat a La Comarca el 7 de juny del 20013-
Tinc com a llengua pròpia, que em van transmetre els meus pares, una que em permet relacionar-me amb onze milions de persones d’Aragó, Catalunya, València, les Illes i sud de França. La vaig haver aprendre a escriure als trenta anys quan vaig emigrar al Principat i que m’ha servit per a dedicar-me professionalment a la docència durant trenta-cinc anys. Ara uns polítics aragonesos, obsessivament anticatalans, em diuen que la meua llengua no és el català del Matarranya sinó la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental. I han fet una nova Llei de Llengües on diu que crearan una Acadèmia de la Llengua Aragonesa que elaborarà una gramàtica per a la nova llengua. Després vindrà la formació del professorat per a impartir la matèria, les gramàtiques i els textos didàctics, la investigació i promoció, la creació literària, la introducció en l’administració… Els polítics aragonesos del PP i PAR deien que feien una nova Llei de Llengües perquè l’anterior era inassolible en un temps de crisi, quan no calia inventar-se cap llengua perquè ja existia. Ara la nova, com podeu comprovar, els eixirà de franc.
Després de donar-li moltes voltes a la nova proposta lingüística del nostre govern aragonès, veig que no em convencen prou els seus arguments. I he decidit que prefereixo seguir parlar i escriure una llengua per a continuar relacionant-me amb onze milions de persones i no crear-me, seguint els seus propòsits, una nova frontera lingüística on no existeix. No m’interessa aprendre la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental que com a molt em serviria per a comunicar-me amb quaranta mil parlants de la nostra comunitat i que en seran molt menys perquè de ben segur que molts faran el mateix pensament que jo: continuaran parlant i escrivint en català.
Sento que els nostres governants es prenguen tantes molèsties per a tant poc profit.

Homenatge – YouTube.

 

Homenatge al filòleg fragatí Josep Galán (1948-2005), a ell que va estudiar en profunditat la seva llengua i les particularitats que presenta a l’anomenada Franja de Ponent i que va defensar-la. Sempre present.

Parlo la llengua de Desideri Lombarte
Parlo amb l’accent de Josep Galán,
Canto els mots de Manuel de Pedrolo
i els versos de Maria Mercè Marçal.

Àngel S.

Mir Manel

Brutal esta cançó d’homenatge a Josep Galan. Josep Galan, un pioner en la lluita pel català a la Franja, el pioner. El vam enterrar un dissabte, el 29 d’octubre de 2005, al fossar de Fraga, a les 10 del maití. Hi heva molta gent, jo vaig escriure este sonet eixa mateixa nit.

Josep, hi ha molta gent avui astí:
polítics d’Aragó que, sempre en va,
t’han dit “La Llei de Llengües se farà”
fa un any i dos i quatre… “Sí, home, sí”.

Josep, açò està ple, no sé qui és qui:
veig “heralds” que escriuran despús-demà
—mentre enrunen el nostre català—
que tu eves un històric franjolí.

Però, Josep, per sort hi estan també
companys de Catalunya i d’Aragó
a qui t’univa un ideal comú;

i, a més a més, Josep —ho saps, ja ho sé—
la gent que veva en tu bondat, passió:
la gent que t’estimava per ser tu.

Tertúlies a la fresca | El lloc on van a parar les discussions de l’estiu d’Alcampell.

Un estiu més hem programat un cicle de xerrades a la ‘fresca’. Ací teniu el programa de les Tertúlies a la fresca [2013] [VF]:

Tertúlies a la fresca (2013)

Esperem que les tronades, tan freqüents durant les raderes setmanes, mos deixen fer petar la xerrada a la fresca. Si no mo n’anirem a cobert (a la famosa ‘casa de la cultura’).

Hi sou tothom convidat!

Barrena (IU) pide a Rudi que cambie políticas o dimita.

La presidenta ha remarcado que con la nueva Ley de Lenguas “protegemos más las modalidades lingüísticas, procurando que sigan como están”

#DebateAragón2013 Soro (CHA): “Aragonés y catalán seguirán vivos a pesar del PP-PAR” – YouTube.

Twitter / CHACortes: Rudi defiende #lapao #lapapyp:”lo ….

Rudi defiende :”lo nuestro no es sectarismo”,dice,”solo queríamos que no hubiera normalización del catalán”

La Litera pide derogar la Ley de Lenguas – Aragón – El Periódico de Aragón.

EL PARTIDO Socialista en la comarca de La Litera (Huesca) llevó ayer al pleno ordinario una moción por la que pedía la derogación inmediata de la Ley de Lenguas, aprobada en mayo por el PP y el PAR en las Cortes. Ambos tienen mayoría absoluta en la comarca pero dos consejeros del PAR votaron a favor y se aprobó por 12 votos a 9. E. P.

Twitter / jachauvell: Ahir la Comarca de la Llitera ….

Ahir la Comarca de la Llitera va aprovar una nova moció de suport a la llengua catalana i a la continuïtat del seu ensenyament a les escoles

el CRA La Llitera demana el manteniment del programa “Bilingüismo Catalán”….. | ARAGÓ PEL CATALÀ.

cra_lliteracra_lliteracra_lliteracra_llitera

En l’última sessió del consell escolar del CRA La Llitera i davant l’entrada en vigor de la nova Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, es va acordar enviar al Govern d’Aragó l’escrit adjunt, on es demana el manteniment del programa “Bilingüismo Catalán” …..

Manifest CRA La Llitera

cra_lliteracra_lliteracra_lliteracra_llitera

La Universitat de Saragosa s’oposa al LAPAO i a la confusió de la Llei de llengües | Xarxes socials i llengües.

Lo Consell de Govern de la Universitat de Saragosa s’oposa a la Llei de llengües. I ho fa basant-se en tres qüestions cabdals:

  • La Llei utilitza circumloquis per a no denominar el català i l’aragonès.
  • Es crea una Acadèmia Aragonesa de la Llengua que per a normativitzar dues llengües utilitza, sospitosament, lo singular de llengües.
  • Per a la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua s’exclou a la Universitat de Saragossa com a actor cientíc, i es nombra només per institucions polítiques.

Personalment només puc dir que: “Per fi! Dos mesos tard, tots en les xancletes posades, però…. PER FI!

Podeu llegir l’original aquí.

Adhesión del Consejo de Gobierno a la Declaración sobre LA LEY 3/2013 del 9 de mayo, DE USO, PROMOCIÓN Y PROTECCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜISTICAS DE ARAGÓN.

La Universidad de Zaragoza tiene entre sus fines propios, según el artículo 3 de sus Estatutos, tanto “la creación, mantenimiento y crítica del saber mediante las actividades docente e investigadora en la ciencia, la cultura, la técnica y las artes” cuanto “la promoción de la aplicación del conocimiento al progreso y al bienestar de la sociedad y sus ciudadanos, especialmente de Aragón”. Precisamente por ello y respetando la actividad legislativa de las Cortes de Aragón, contempla con cierta preocupación la reciente aprobación, el pasado 9 de mayo de 2013, de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Y ello, sin entrar ahora en otras consideraciones, por dos razones fundamentales de exclusivo carácter académico.

En primer lugar, porque, al identificar las dos lenguas minoritarias que, junto al castellano o español, se utilizan históricamente en Aragón, recurre a circunloquios ambiguos y contrarios a una tradición filológica de más de un siglo de antigüedad que históricamente las identifica como aragonés y catalán. Los circunloquios de nuevo cuño empleados en la Ley —Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, y Lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma—, además de distanciarse de la tradición filológica académica, resultan ambiguos y equívocos por calificar a ambas lenguas minoritarias con la misma denominación. Y ello afecta también a la llamada “Academia Aragonesa de la Lengua”, caracterizada en el capítulo III de la mencionada Ley como la “institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias” de Aragón, al emplear el singular, “Lengua”, para aludir a lo que en realidad son dos lenguas esencialmente diferentes.

Y, en segundo lugar, porque, al designar a los integrantes de la mencionada “Academia Aragonesa de la lengua”, la mencionada ley prevé que sean nombrados únicamente por las Cortes de Aragón y el Gobierno de Aragón, excluyendo a la Universidad de Zaragoza —que sí estaba representada en el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón previsto por la anterior Ley de 2009— así como a cualquier otra institución independiente, procedimiento que proyecta sobre dicha Academia una marcada dependencia política que no parece la más adecuada para una institución que pretenda ser científica e independiente.

Por todo ello el Consejo de Gobierno de la Universidad de Zaragoza desea expresar su inquietud por la aprobación de una Ley que se aleja de la tradición lingüística científica, y reclama a los diversos partidos del arco parlamentario aragonés que intenten lograr un consenso que se ajuste a dicha tradición, que dé satisfacción a la totalidad de los hablantes de las dos lenguas históricas minoritarias de Aragón y que preserve, garantice y fomente su uso, máxime teniendo en cuenta que una de ellas, el aragonés, se encuentra en inminente trance de desaparición.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja