Homenatge al filòleg fragatí Josep Galán (1948-2005), a ell que va estudiar en profunditat la seva llengua i les particularitats que presenta a l’anomenada Franja de Ponent i que va defensar-la. Sempre present.
Parlo la llengua de Desideri Lombarte
Parlo amb l’accent de Josep Galán,
Canto els mots de Manuel de Pedrolo
i els versos de Maria Mercè Marçal.
Àngel S.
Mir Manel
Brutal esta cançó d’homenatge a Josep Galan. Josep Galan, un pioner en la lluita pel català a la Franja, el pioner. El vam enterrar un dissabte, el 29 d’octubre de 2005, al fossar de Fraga, a les 10 del maití. Hi heva molta gent, jo vaig escriure este sonet eixa mateixa nit.
Josep, hi ha molta gent avui astí:
polítics d’Aragó que, sempre en va,
t’han dit “La Llei de Llengües se farà”
fa un any i dos i quatre… “Sí, home, sí”.
Josep, açò està ple, no sé qui és qui:
veig “heralds” que escriuran despús-demà
—mentre enrunen el nostre català—
que tu eves un històric franjolí.
Però, Josep, per sort hi estan també
companys de Catalunya i d’Aragó
a qui t’univa un ideal comú;
i, a més a més, Josep —ho saps, ja ho sé—
la gent que veva en tu bondat, passió:
la gent que t’estimava per ser tu.