L'aculturación propuesta por @JLambanM ye un exercicio de poder de la elite contra las clases populars
En #Colectiviza2022 debatirem sobre pluralidat cultural con aragonesas chitanas, migradas y lingüisticament minorizadas
Inscripcions https://t.co/j60USihYkR
🫶 @rory_bellows https://t.co/BhJpXp2gDZ pic.twitter.com/B6yeIn4wWd
— Apoyo Mutuo Aragón #IICongresoAM (@ApoyoMutuoAra) July 6, 2022
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Llengües a AragóBi’staba expectativas por veyer si l’alcaldesa d’Ansó y presidenta d’a Chacetania, Montse Castán (PSOE), feba parte d’o suyo discurso d’entrega d’o Truco’22 en aragonés ansotano. Ella mesmo heba declarau fa 4 anyos que feban tot lo que podeban pa salvaguardar esta variedat de l’aragonés, con libretz y vocabularios.
Pero atro anyo mas tamién, acompanyada d’a consellera comarcal de cultura, la chesa Elena López, evitaba pronunciar parte d’o discurso enta o publico en aragonés. Agún mas, sabendo los suyos esfuerzos por recuperar esta luenga, y en saber a suya capacidat por os papels de teatro en aragonés con Dingolongando.
Tot pareix indicar que a normalización de l’emplego de l’aragonés no figura entre as suyas prioridatz. Manimenos, a publicación d’edicions limitadas de vocabularios y cuentetz ye prou pa o PSOE Chacetania, pa recuperar esta luenga en peligro d’extinción.
Este zaguer sabado, 2 de chulio, con enchaquia d’a reducida edición d’o PIR’22 festival de cultura pirenaica, Montse Castán y Elena López s’encargaban de dar iste premio “Truco” en a pista polideportiva d’Ansó. O maximo reconoiximiento con que este certament premia o treballo de difusión d’a musica y a cultura tradicional. Entre os acompanyants, lo propio receptor d’o premio, representando la Escola Folk del Pirineu en Arsèguel (Lleida) (pirineo catalán), y Huntza (País Basco) aguardando pa empecipiar a suya actuación. Bells dos s’encargoron en os suyos discursos de resaltar a suya condición de parladors de catalán y euskera respectivament.
Argüello que, como siempre, trobamos a faltar entre a clase politica aragonesa. Temerosos de normalizar o discurso en publico en aragonés. Aspecto este fundamental para la suya recuperación, como asinas reconoixen todas/totz os expertos lingüistas.
Como nota, anyadir, que dimpués de 4 edicions consecutivas editando lo programa d’o PIR tamién en aragonés. Estianyo, y a falta de presión por parte d’o grupo Cambiar-Puyalon en a Comarca, se tornó a la edición monolingüe en castellano d’o programa.
El ‘Rock trabucaire’ de Au D’asti surge entre Binéfar, Fonz, Barbastro y Tamarite. Este viernes presentan su primer disco en la sala López de Zaragoza junto con los canadienses Belvedere.
Continuar llegint: Au D’asti: “Estamos aquí, vamos a luchar por lo nuestro y a hacernos oír”
L'aragonés Jiménez Losantos fa de menos a toz es aragoneses, la nuestra cultura i la nuestra llengua con faltadas muit graves
(Federico a las 8 – 23.06.2022) pic.twitter.com/sxM06HDI7O
— Jorge Pueyo (@jorge_pueyo95) June 28, 2022
https://twitter.com/Giraltlatorre/status/1528767077217193987/photo/1
David Arranz, VOX: “En contra del criterio de filólogos e historiadores que afirman rotundamente que en Aragón no hablamos catalán”. “Desde Vox queremos recordar que el catalán no se habla en Aragón. Existen fablas, lenguas dialectales, el ‘chapurriau’ […] pero no es catalán, ni tampoco el ‘aragonés’ artificial que tratan de construir”
El martes 24 de mayo, a las 19:30 horas, en el salón de la Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación de Huesca (antiguo edificio de Magisterio, en la calle Valentín Carderera, 4, con entrada libre hasta completar el aforo), se proyectará el documental altoaragonés Aragonés y catalán, nuestras lenguas, de Vicky Calavia.
Esta actividad está organizada por el IEA de la Diputación Provincial de Huesca y se realiza con la colaboración de la Fundación Festival Internacional de Cine de Huesca. En esta ocasión presentarán el documental Vicky Calavia, la directora, y José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón y responsable del proyecto Vozes en o zierzo / Veus en el cerç / Voces en el cierzo.
Sinopsis: Un recorrido por la historia del aragonés y el catalán como lenguas propias de Aragón a través de los más de mil años que han pasado desde los primeros testimonios escritos, aparecidos en el siglo X, hasta nuestros días. Se presenta la situación actual de estas lenguas en Aragón desde diferentes ópticas, tales como la literatura, la cultura, la sociología, la enseñanza o la política.
Aragonés y catalán, nuestras lenguas
Vicky Calavia (2021)
España. 72 minutos
Versión original en castellano, catalán y aragonés, con subtítulos
Instituto de Estudios Altoaragoneses
DE TERUEL NO ES CUALQUIERA | Aprovechando que los del chapurreau publican panfletos en esta página…
maig 16https://www.facebook.com/groups/251546504981517/permalink/2414428958693250/
Extracto de "Joaquín Costa y el idioma aragonés" de Ramiro Grau.
Debemos ser salvadores de nuestra propia cultura, es decir, descubridores de nuestra verdadera identidad. pic.twitter.com/9Bza24mYG1
— Jorge Pueyo (@jorge_pueyo95) May 10, 2022
Source: ‘Alcarràs’ per a qui ho entengue » Temps de Franja
‘Alcarràs’ per a qui ho entengue
// M. D. Gimeno
«Ja veràs com a Maella ficaran Alcarràs en castellà!», me diu un parent meu, desencantat. «Vols dir?», li contesto incrèdula. I ingènua, perquè sí, per partida doble. (Lo Circuit Urgellenc gestiona lo nostre cine i també la distribució de la pel·lícula, que arriba enseguida.) La sessió del divendres 6 de maig en VOSE, és a dir, la dels subtítols en castellà que tanta polèmica ha despertat per innecessaris per terres de Lleida (i a la meua vila, inclús per als visitants, que són molt espavilats).
I la segona del domenge 8 doblada al castellà, perquè algú (programadors, ajuntament, etc.) ha cregut que els maellans no entenen als lleidatans i necessiten traductor: que quan diuen “padrí” volen dir “iaio” (o sigue, “abuelo”), o que “collir els préssecs” significa “collir les bresquilles” (“cosechar [sic] los melocotones” a la supertraducció), i que “papa” en /e/ oberta final (característica que la nostra parla local compartís en la lleidatana) ací nosaltres ho acabam en /a/ (“papá” en castellà). La bellesa dura del paisatge del Segrià és com la del Baix Matarranya, tossals pelats que abriguen les llargues fileres de bresquilleres pel miracle de l’aigua, la del canal d’Urgell a un puesto, la de les sèquies centenàries del pantà de Pena i les noves basses a un altre. L’economia especulativa que l’amenaça és la mateixa: grans cadenes de distribució que ofeguen l’agricultura familiar i la invasió de les energies renovables, que substituirà els oasis verds per ferralla mirant al sol. Iguals o pareguts són los qüentos i cançons tradicionals i les històries de la guerra que mos conten los agüelos, i els after hours dels jóvens Una família d’actors no professionals, veïns d’Alcarràs, fa creïble una història que podria ser la nostra, perquè se mouen, se miren, criden i parlen com nosaltres, sense la dicció dels actors de doblatge tan perfecta que pareix mentira: una versió tan original que és verdat. Qui ha pensat que no ho podríem entendre?
Source: Un ‘batallador’ Aragón Existe se presenta en la capital del país
A la pregunta de AraInfo: recientemente al actual presidente de Aragón, Javier Lambán, ha afirmado que mientras el sea presidente la única lengua oficial en Aragón será el castellano ¿cuál es la política lingüística de Aragón Existe? Las portavoces han contestado brevemente que “si bien el castellano es la lengua más usada en Aragón, no tenemos nada en contra del resto de lenguas. Son patrimonio cultural aragonés y merecen nuestro respeto”.
No sé si estareu al cas del conflicte sociolingüístic a l’Aragó, però les reivindicacions del català i l’aragonès sorgeixen de la històrica substitució de la terminologia per xapurriau i fabla, respectivament, que nega una identitat incòmoda entre gent objectivament fatxa. pic.twitter.com/e8HyQXxrLa
— Emma Zafón (@EmmaZafon) May 2, 2022
Encara que no ens ho parega, a l’Aragó hi ha diferents entitats i agrupacions que porten dècades batallant contra la intolerància i els interessos polítics de qui rasca vots contradient l’academicisme lingüístic, i que mereixen honor i glòria. pic.twitter.com/q9OZTDgbXZ
— Emma Zafón (@EmmaZafon) May 2, 2022
I, com no, un altre apunt de memòria pels coneguts com Fets de la Codonyera, del 2010, quan una colla d'intransigents va muntar un assetjament al reconegut filòleg Artur Quintana pel simple fet d'oferir una xerrada informativa al poble. pic.twitter.com/RsBXNG0kG7
— Emma Zafón (@EmmaZafon) May 2, 2022
Lambán ratifica que amb ell hi haurà una única llengua oficial, la castellana
No és la primera vegada que ho escoltem, tampoc és complicat intuir-ho, però potser mai ho havia dit tan clar en una sessió de les Corts. Javier Lambán va assegurar que “mentre sigui ell president del Govern d’Aragó, hi haurà una única llengua oficial, el castellà”.
Una expressió que només corrobora que la mort de l’aragonès i el català està assegurada a Aragó amb aquest president. Així ho vaticinen totes i tots els experts lingüistes i sociòlegs, que al·ludeixen a l’“oficialitat” com a única possibilitat de les llengües minoritzades a l’Estat espanyol.
L’afirmació de Lambán venia a respondre una pregunta del diputat de Vox de la sessió de dimecres 27, en relació amb la nova Llei d’educació Celaà, que no ha comptat amb consensos polítics ni educatius a Aragó, i que segons la seva interpretació destruirà la llengua castellana.
Un president d’Aragó que, malgrat haver estat forçat per la legalitat i la democràcia de l’Estatut d’Aragó a aprovar una Llei de Llengües, un Currículum Educatiu i una Acadèmia Aragonesa de la Llengua, no té cap interès a normalitzar aragonès i català la vida pública. Tampoc a protegir-ho.
Si només hi ha un aspecte positiu d’aquest tipus de declaracions, és la d’elogiar a evolució que ha patit a Aragó el debat lingüístic, a força de pressionar des dels col·lectius socials de defensa de la llengua, que forcen de tant en tant mitjans de comunicació, polítics i els seus discursos, a pronunciar-se sobre aquest aspecte. Primer van ser les famoses paraules de Pablo Echenique en oposició a l’oficialitat… des de fa un temps tenim la confirmació de Lambán.
Igual que les companyes asturianes, sabem que aragonès, igual que asturià, són dues llengües de segona a l’Estat, i la baralla serà llarga per poder revertir-ho.