La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Llengües a AragóLes associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català | Comarques Nord
abr. 27Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català | Comarques Nord.
Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català
Les associacions històriques de la Franja han advertit sobre la fragilitat de la llengua catalana al territori i han demanat la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la. En concret, les associacions culturals històriques de la Franja (com són l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya i el Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja han posat sobre la taula un manifest en defensa del foment i la preservació de la llengua catalana i autòctona del territori a les comarques de la Franja.
En este manifest se declara que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer “els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana”, i que “qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (del Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp)”. A més, es defensa que este patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se 
el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.
Per la qual cosa, lo manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i també “especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat”. A la vegada, les associacions reconexien que “preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants”.
. Demanen reconeixement des d’Aragó
Per això, les associacions històriques de la Franja exigeixen que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa, que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica; i que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.
El libro de Catòia « Lo finestró del Gràcia.
Al 1976, el “Club dels novel·listes” va publicar Lo libre de Catoia, de l’occità Joan Bodon, traduït al català per Artur Quitana, sota el títol Catoia l’enfarinat, i l’any 2009, la mateixa editorial el va reeditar amb un nou pròleg d’Artur Quintana. Ara l’editorial aragonesa “Gara d’Edizions” el presenta en castellà, El libro de Catoia, traduït per Miguel Gimeno.
“A la França d’entreguerres mundials, encara sobreviu una rara secta catòlica: la d’aquells que no reconeixen a l’església des que el papa va pactar amb Napoleó un segle enrere. El nen Catòia, anomenat l’enfarinat, pel costum de empolvarse els cabells com en el segle XVIII, és l’últim descendent d’una família occitana de refractaris. La seua infància hauria pogut ser la de qualsevol nen del camp si no fos pel seu avi, que el va preparar perquè fos l’hereu de la “Petita església” contra la voluntat de la seua mare.
El llibre de Catòia és la novel·la més gran de la literatura occitana moderna, i una esplèndida metàfora de les comunitats que agonitzen en una marginació voluntària.”
I una bona notícia més, segons informacions de Gara d’Edizions no trigarà massa en publicar-se en aragonès.
Dos comunicacions sobre la Franja al X Congrés Internacional de Lingüística General « CUSC-UB
abr. 26Membres del CUSC al X Congrés Internacional de Lingüística General « CUSC-UB.
Membres del CUSC al X Congrés Internacional de Lingüística General
26/04/2012 per CUSC-UB
El 10è Congrés Internacional de Lingüística General, celebrat entre el 18 i el 20 d’abril de 2012 a la Universitat de Saragossa, va ser enfocat cap a l’intercanvi d’informació i recrea sobre els diversos components del llenguatge i les llengües estudiats des de diferents perspectives teòriques.
Natxo Sorolla i Xavi Tenorio, sociòlegs membres del CUSC, van presentar, respectivament, les següents comunicacions: “Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de Xarxes Socials a la Franja” i “Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja”.
Arredol: Fendo posible a normalidat d’una luenga | Purnas en o zierzo.
Ahiere, chunto con a chent de Softaragonés y d’os creyadors d’o traductor y o corrector aragonés-espanyol, facié una chicota presentación d’Arredol, o diario dichital en aragonés que empentemos fa uns meses. Estió en as XIX Chornadas d’as Luengas d’Aragón que como cada anyo, para l’asociación Nogará. A mia intervención se centró en o que suposa creyar un meyo de comunicación d’intinción cheneralista dende cero, y porqué creyeba que yera menister ta una luenga chicorrona como ista. Tamién esplaniqué como triballamos, y as colaboracions con atros diarios dichitals d’o catalán, l’occitán u lo gallego.
A riflexión final, que no yera parada, y que facié, ye de buen entender. Si dicimos que ha d’estar a sociedat civil la que faiga un poder por fer pervivir a luenga, fueras de l’ambito institucional que no mos refirma ni brenca ni meya, as iniciativas de que charramos ahiere suposan un trango más. Suposan que una parti d’ixa sociedat quiere salir-se d’a dinamica atomizadera d’o mundo de l’aragonés y fer un poder por puyar l’aragonés en o carro d’o futuro con as ainas que tenemos a mán, ye dicir, as nuevas tecnolochías y internet. Por ixo agora tenemos un chicorrón meyo de comunicación dichital, un traductor y un corrector ortografico, un software que mos charra en aragonés y china chana, femos camín ta levar ista luenga enta una normalidat que a politica y bellas dinamicas mos niegan.
Una tardi bien goyosa ta mirar con uellos d’asperanza o futuro d’a luenga, con una sala a rebutir de chent que por o que mos deciban dimpués, veye en ista traza de triballar una goteta de futuro en una luenga con a saber los problemas y tres grafías esferents.
Ista estió a presentación que facié ahiere sobre Arredol, por si tos baga de mirar-la
Les llengües d’Aragó al primer terç del segle XX, per J. L. Aliaga « Xarxes socials i llengües
abr. 26Les llengües d’Aragó al primer terç del segle XX, per J. L. Aliaga « Xarxes socials i llengües.
L’autor m’ha fet arribar la informació d’un llibre. Crec que serà recomanable per a explorar l’origen del reconeixement del català a la Franja. De fet, el llibre sobretot disposa d’informació de l’aragonès. Però hi ha alguns punts que em pareixen summament interessant. Potser pel que es publicava sobre el català de la Franja. Però sobretot, per comprovar allò que no se sabia a principis de segle passat.
- Las lenguas de Aragón en el contexto sociológico de la época
- ¿Qué se sabía del aragonés y del catalán de Aragón en torno a 1900?
- Un silencio clamoroso: el catalán de Aragón
- Colecciones de voces de Valjunquera (Gregorio Burgués Foz)
- Mapa de la Provincia de Huesca dividido en regiones filológicas, de Benito Coll Altabás (1902)
LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B
PBP:22 EUR
Este primer volumen sobre LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE se circunscribe cronológicamente al periodo comprendido entre 1901 y 1917. En ese lapso temporal se gestaron los textos publicados aquí (en su mayoría, inéditos hasta la fecha; de singular rareza, algunos; y otros, complementarios de ediciones anteriores). Al analizarlos se ha colocado el foco de atención en su condición de valiosas piezas integrantes del continuo historiográfico sobre las lenguas de Aragón. Así, el estudio que precede al conjunto documental pretende poner de relieve que la historiografía lingüística aragonesa puede entenderse como un relato –fragmentario y en proceso de (de)construcción– cuyos constituyentes más o menos remotos, como los incorporados en los primeros años del siglo pasado, todavía se dejan oír nítidamente en el momento presente.
ÍNDICE
Nota preliminar . 11
La cuestión de las lenguas de Aragón a comienzos del siglo veinte (1901-1917) . 15
Las lenguas de Aragón en el contexto sociológico de la época . 23
¿Qué se sabía del aragonés y del catalán de Aragón en torno a 1900? . 32
Un silencio clamoroso: el catalán de Aragón . 33
Impericia y prejuicio. El imposible renacimiento del aragonés . 49
El problema de la lengua en las instituciones culturales de Aragón . 52
Rebuscando en el pasado: la legitimación teórica
del regionalismo lingüístico . 63
Una ciencia exótica. Que la lingüística no te arruine
una convicción sólida . 76
Nota fi nal . 86
Bibliografía . 87
Ilustraciones . 93
Lenguas y academias en la prensa aragonesa (1901).
A propósito de Cantas baturras de Gregorio García-Arista . 105
El post scriptum de Cantas baturras, de Gregorio García-Arista . 107
El Mercantil de Aragón . 110
Diario de Zaragoza . 112
Diario de Avisos de Zaragoza . 123
El Noticiero . 137
Textos y testimonios sobre las lenguas de Aragón. Los Juegos Florales de Zaragoza (1901-1904) . 139
Colección anónima de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1901) . 141
Colección de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de de Zaragoza (1902). Mosen Alfredo Llatsé y Mompón . 147
Colección de voces alto-aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1903). Apéndice. Benito Coll y Altabás . 169
Colección de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1903). Mora de Rubielos. Joaquín Villarroya Casanova . 171
Colección anónima de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1904). La Almunia de Doña Godina . 185
Colección de refranes, modismos y frases usados en el Alto Aragón, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1902). Benito Coll y Altabás . 203
Nuevos documentos del Estudio de Filología de Aragón (1915-1917) . 271
La Memoria de 1919 . 273
La Memoria de 1930 . 278
Colección de voces de Barbastro (fragmento). Nicolás Santos de Otto y Escudero . 281
Colección de voces de Berdún. Manuel Martínez . 283
Colección de voces de Oliete y Alcaine. José María Ramos Loscertales . 285
Colección de voces aragonesas. Bienvenido Royán . 287
Colecciones de voces de Valjunquera (fragmento). Gregorio Burgués Foz . 291
Colección de voces de Sádaba (Cinco Villas). Policarpo Núñez . 295
Colección de voces de Adahuesca. Mariano Supervía . 299
Colección de voces del Bajo Aragón (Calanda). Miguel Sancho Izquierdo . 305
Colección de voces aragonesas (fragmento). Fernando de Juan y del Olmo . 311
«Introducción (fragmento)» a la Colección de voces del dialecto alto-aragonés, presentada a los
Juegos Florales de Zaragoza (1902). Benito Coll y Altabás. 343
Mapa de la Provincia de Huesca dividido en regiones fi lológicas, de Benito Coll Altabás (1902)
El Punt Avui – Associacions de la Franja critiquen la “fragilitat” del català en aquestes comarques
abr. 25
Associacions de la Franja critiquen la “fragilitat” del català en aquestes comarques
Alerten que en la darrera dècada s’han notat “els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades”
Reclamen polítiques educatives que ajudin a preservar la llengua
Fraga, un dels nuclis més importants de la Franja de Ponent, en una imatge d’arxiu Foto: SEBASTIÀ ABRAHAM.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya i el Centre d’Estudis Ribagorçans, associacions culturals de la Franja de Ponent agrupades en la Iniciativa Cultural de la Franja, han denunciat la situació de “fragilitat” que viu el català en aquest territori sota administració aragonesa. Asseguren que des de principis del segle XXI s’estan notant “els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove”.
Des d’Iniciativa Cultural de la Franja (ICF), es reclama que els parlants del català i els de l’aragonès tinguin “els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals d’Aragó, per tal de poder desenvolupar la seva activitat en la llengua que triïn”.
La federació ha expressat a través d’un comunicat la seva “preocupació” per les declaracions de dirigents d’institucions aragoneses “qüestionant l’existència del català a Aragó i els drets lingüístics dels seus parlants”. A més, ha recordat que “existeix unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana”, un “patrimoni cultural” de les comarques del Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp. Des d’ICF, subratllen la necessitat que les institucions aragoneses reconeguin el català i que l’ensenyament obligatori “asseguri la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les comarques de la Franja”.
As asociacions d’a Francha demandan politicas ta potenciar o catalán y l’aragonés | Arredol.
As asociacions d’a Francha demandan politicas ta potenciar o catalán y l’aragonés
Ascuma, IEBC, ICF y CERIB demandan presencia en as leis, normalitat en l’emplego y presencia educativa
25 abril, 2012 | | Autor: Arredol | 
As asociacions culturals d’a Francha reclaman una politica cultural y educativa ta potenciar y fer pervivir o catalán y l’aragonés en as zonas d’o país an que son luengas historicas. A traviés d’un comunicau, han feito saber a suya preocupación por a situgación d’as dos luengas, d’o catalán enas redoladas d’o Matarranya, Cinca Baixa, Litera, Ribagorza, Baixo Aragón y Baixo Aragón-Caspe y de l’aragonés en o norte d’o país. As asociacions remeran que i hai unanimidat en a comunidat scientifica “en reconoixer as fablas d’as nuestras comarcas como luenga catalana”. Asinas mesmo, fan saber que iste patrimonio de totz os aragoneses “se mantiene en una frachilidat excesiva y dende primers d’o decenio pasau ya amuestra os primers sintomas de substitución lingüistica en as arias mas pobladas, convertindo o castellán en luenga d’intercomunicación entre catalanoparlants en importants napas de población choven”.
Ta las asociacions d’a Francha (Ascuma, Iebc, ICF y CERIB) o reconoiximiento d’a luenga ye lo que ferá posible o mantenimiento d’a luenga catalana y seguntes as sinyants “ye especialment necesario que a educación obligatoria asegure a plena competencia lingüistica en catalán y en castellán de toda la población d’as nuestras comarcas”. Asinas mesmo reclaman que se guarancien os dreitos d’os parladors d’aragonés y catalán por as institucions autonomicas, provincials, comarcals y municipals “ta poder desembolicar a suya actividat en a luenga que triguen”.
Entremistanto que s’aspera a modificación o supresión d’a lei de luengas aprebada por l’anterior gubierno, as asociacions d’a Francha exichen “que se reconoixca a luenga catalana y a luenga aragonesa en a lechislación aragonesa y que s’aseguren as midas necesarias ta la conservación d’a luenga catalana y aragonesa en as comarcas a on ye luenga historica”. Asinasmesmo, demandan que as dos luengas faigan parte activa d’a educación ta que toda a población escolar conoixca a luenga propia d’as suyas comarcas y o castellán y “que se faigan d’una vez, por parte d’as institucions, campanyas activas d’información y conscienciación d’a población d’Aragón que o catalán y l’aragonés faiga parte irrenunciable d’o suyo patrimonio cultural, como fa parte d’o de toda la humanidat”.
24-04-2012 / 14:40 h EFE
Las asociaciones culturales de la Franja reclaman que se reconozca la lengua catalana y la lengua aragonesa en la legislación autonómica y que se aseguren las medidas necesarias para su conservación en las comarcas donde es lengua histórica.
El Institut d’Estudis del Baix Cinca, la Associació Cultural del Matarranya y el Centre d’Estudis Ribagorçans piden que la lengua catalana y la lengua aragonesa formen parte activa de la educación para que toda la población escolar conozca la lengua propia de sus comarcas y el castellano.
Asimismo, solicitan que las instituciones realicen campañas activas de información y concienciación de la población de Aragón de que el catalán y el aragonés forman “parte irrenunciable de su patrimonio cultural, como forma parte del de toda la humanidad”.
Estos colectivos apuntan en un comunicado que existe unanimidad en la comunidad científica en reconocer las hablas de las comarcas del Matarraña, Bajo Cinca, Litera, Ribagorza, Bajo Aragón y Bajo Aragón-Caspe como lengua catalana y consideran que cualquier duda debe resolverse con consultas a los departamentos universitarios.
En este sentido, opinan que este patrimonio se mantiene “en una fragilidad excesiva” y desde principios de la década pasada ya muestra “los primeros síntomas de sustitución lingüística en las áreas más pobladas”, convirtiéndose el castellano en lengua de intercomunicación entre catalanohablantes en importantes capas de población joven.
Por ello, creen que el mantenimiento de la lengua catalana como patrimonio de estos territorios “depende del reconocimiento de la lengua por parte de las instituciones”, y es especialmente necesario que la educación obligatoria asegure “la plena competencia lingüística en catalán y en castellano” de toda la población.
A su juicio, únicamente una política decidida por la alfabetización en catalán y en castellano de la población escolar puede evitar esta fragilidad, toda vez que añaden que los hablantes del catalán y los del aragonés deben tener “los derechos lingüísticos asegurados por las instituciones”.
Les associacions de la Franja adverteixen sobre la fragilitat de la llengua catalana a la Franja i la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la
Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja
DECLAREM
– Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp).
– Que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.
– Que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.
– Els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.
– Que ens preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.
EXIGIM
– Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.
– Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.
– Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.
– Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.
La imatge correspon al text de la ponència política aprovada en la darrera assemblea nacional de CHA i que ara s’ha enviat imprès en un quadernet a tots els militants i simpatitzants. És l’únic text publicat en aragonès i pretesament en català; la resta de la ponència està exclusivament en castellà. El més curiós és que l’esborrany que es va presentar a l’Assemblea estava escrit correctament. Evidentment no es tracta d’errors ortogràfics sinó que està fet amb tota la intenció del món. N’està al cas la direcció de Chunta o és un gol que algú els ha colat? La correcció que he fet no és exhaustiva, segur que encara hi veureu més faltes!
Font: Ricard Solana Valls
LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B
PBP:22 EUR
Este primer volumen sobre LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE se circunscribe cronológicamente al periodo comprendido entre 1901 y 1917. En ese lapso temporal se gestaron los textos publicados aquí (en su mayoría, inéditos hasta la fecha; de singular rareza, algunos; y otros, complementarios de ediciones anteriores). Al analizarlos se ha colocado el foco de atención en su condición de valiosas piezas integrantes del continuo historiográfico sobre las lenguas de Aragón. Así, el estudio que precede al conjunto documental pretende poner de relieve que la historiografía lingüística aragonesa puede entenderse como un relato –fragmentario y en proceso de (de)construcción– cuyos constituyentes más o menos remotos, como los incorporados en los primeros años del siglo pasado, todavía se dejan oír nítidamente en el momento presente.
352 Pachinas
g de peso
Formato de 17 x 24 cm cm
Añada d’edizión: 2012
Colezión: Ainas
ISBN: 978-84-8094-064-1
Contiene mapa de Huesca con las divisiones filológicas (1902) de Benito Coll y Altabás
La Mala Freixura: La FACAO i el Marlon Brando.
La FACAO i el Marlon Brando
Gràcies a tothom pel suport. El judici va tindre lloc dimecres, i d’ací a un parell de setmanes hi haurà sentència. De moment, la penitència va ser haver de sentir la jutgessa dint-me que la meua intenció de declarar en català podeva ser interpretada com a “obstrucció a la justícia” i que la meua obligació eva “conèixer l’espanyol”. Tota eixa conversa va ser en castellà (ella) i en català (jo), sinse traductor. Després va cedir i va habilitar un traductor.
La resta va ser prou divertit, amb preguntes força frikis per part de l’advocat de la FACAO. Per exemple:
Advocat de la FACAO: ¿Estuvo usted buscando a una tal Mireia en una conferencia de la FACAO?
Manel Riu: Perdone. Com vol vostè que busqués enlloc eixa Mireia si resulta que és un personatge de ficció d’una novel·la escrita per la meua dona i jo?
Prou entretingut. Sobretot tractant-se d’un judici on se jutgen, sinse traducció, uns textos escrits en català. Bé, hi ha la traducció presentada per la FACAO, en la qual la mantega que feva servir Marlon Brando a la pel·lícula L’últim tango a París (“El meu amic Armando se’n va de contrabando…”) se transforma en “manteca”. Se veu que els productes lactis perden la lleit (i guanyen en mala lleit) quan se tradueixen al castellà.
Ah! El mateix dia del judici la Mir i jo vam ser pares d’una cosa d’aspecte humà, de sexe femení, que diu que se vol dir Laia i que, com tots els nadons, se pareix al sinyor Magoo.
Ja se sap: hom fa servir la mantega marlonbrandescament i al cap de nou mesos…
Un professor de Tremp s’asseu avui al banc dels acusats als jutjats d’Osca per un presumpte delicte d’injúries. La Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental, coneguda com a FACAO, va presentar una querella l’any 2005 contra el docent perquè creu que va violar el seu honor en diferents blogs d’internet i en un llibre, on qualifica l’entitat de feixista. L’acusat creu que tot plegat respon a una persecució política per defensar el català a la Franja.
Aquest professor de Tremp, natural de Benavarri, encara no es creu que aquesta entitat li demani més de 20.000 euros per un presumpte delicte d’injúries.
Els querellants diuen que només volen defensar el seu honor, però l’advocat de l’acusat creu que es tracta d’una persecució del català a la Franja.
El judici ha arribat set anys després de publicar els primers textos. El docent va anunciar al jutjat penal número 1 d’Osca la seva intenció de declarar en català, un dret recollit en la llei de llengües de l’Aragó, però la jutge li ha denegat facilitar-li un traductor. La fiscalia no ha presentat acusació perquè no hi veu delicte.