La Mala Freixura: La FACAO i el Marlon Brando

Gràcies a tothom pel suport. El judici va tindre lloc dimecres, i d’ací a un parell de setmanes hi haurà sentència. De moment, la penitència va ser haver de sentir la jutgessa dint-me que la meua intenció de declarar en català podeva ser interpretada com a “obstrucció a la justícia” i que la meua obligació eva “conèixer l’espanyol”. Tota eixa conversa va ser en castellà (ella) i en català (jo), sinse traductor. Després va cedir i va habilitar un traductor.

La resta va ser prou divertit, amb preguntes força frikis per part de l’advocat de la FACAO. Per exemple:

Advocat de la FACAO: ¿Estuvo usted buscando a una tal Mireia en una conferencia de la FACAO?

Manel Riu: Perdone. Com vol vostè que busqués enlloc eixa Mireia si resulta que és un personatge de ficció d’una novel·la escrita per la meua dona i jo?

Prou entretingut. Sobretot tractant-se d’un judici on se jutgen, sinse traducció, uns textos escrits en català. Bé, hi ha la traducció presentada per la FACAO, en la qual la mantega que feva servir Marlon Brando a la pel·lícula L’últim tango a París (“El meu amic Armando se’n va de contrabando…”) se transforma en “manteca”. Se veu que els productes lactis perden la lleit (i guanyen en mala lleit) quan se tradueixen al castellà.

Ah! El mateix dia del judici la Mir i jo vam ser pares d’una cosa d’aspecte humà, de sexe femení, que diu que se vol dir Laia i que, com tots els nadons, se pareix al sinyor Magoo.

Ja se sap: hom fa servir la mantega marlonbrandescament i al cap de nou mesos…