Quedaran les paraules « Lo finestró del Gràcia.
A les 12 h. del dia 23, Sant Jordi, a la plaça Major de Calaceit, tindrà lloc la I Jornada de lectura continuada d’obres literàries del Matarranya. Es llegirà l’obra de Desideri Lombarte Ataüllar el món des del Molinar.
Con motivo del Día Internacional del Libro y la festividad de San Jorge, patrón de Aragón, la Comarca del Matarraña/Matarranya quiere invitaros a LEER y a ESCUCHAR de manera ininterrumpida la lectura pública de los poemas del libro Ataüllar el món des del Molinar de Desideri Lombarte.
No dudes en participar, ESCOGE TU POEMA e inscríbete. Cada participante irá leyendo un poema. Se puede leer un mismo texto conjuntamente entre varias personas.
Con TU PARTICIPACIÓN estamos dando a conocer la gran riqueza literaria que existe en el Matarraña. Esta primera edición está dedicada a la obra de DESIDERI LOMBARTE.
La lectura será el lunes, 23 de abril, a las 12:00 horas en la Plaza de España de Calaceite.
En la web: www.comarcamatarranya.com podrás encontrar el libro Ataüllar el món des del Molinar para escoger tu poema.
Infórmate de qué poemas puedes leer e inscríbete antes del 17 de abril en:
Comarca del Matarraña/Matarranya
Dpto. de Cultura
Avda. Cortes de Aragón, 7. Valderrobres
Telf. 978 89 08 81 – cultura (arroba) matarranya.org
Associació Cultural del Matarranya
C/Major, 4. Calaceite.
Telf. 978 85 15 21 – acmatarranya (arroba) gmail.com
El Punt Avui – Notícia: Es desinfla l’acusació contra l’escriptor de la Franja.
Després de tres hores de vista oral, el judici per presumptes injúries contra el professor d’institut de Tremp i escriptor Manel Riu ha quedat vist per a sentència. L’entitat denunciant, la Facao (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental), dedicada a negar que a la Franja es parli català sinó una suposada variant de l’aragonès, el chapurriau, i a protestar i perseguir tot intent de normalització de la llengua pròpia als pobles catalanoparlants de la Franja de Ponent, va rebaixar de 29 a només 5 les frases presumptament injurioses. S’han eliminat, entre d’altres, les referències satíriques a l’entitat que apareixen a la novel·la Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) escrit per Riu i la seva dona Mir Roy.
Al llibre, que relata en forma de dietari la vida d’una adolescent a la Franja, la protagonista se’n riu, de les propostes filològiques dels militants de la Facao. La Facao reclama 20.000 euros per les presumptes injúries, entre les quals hi ha les referències que fa Riu en el seu bloc al caràcter ultradretà del grup.
La fiscalia, en l’escrit previ, ja havia valorat que no hi ha cas perquè les expressions de Riu estan emparades pel dret a la llibertat d’expressió i se situen dins dels marges de la disputa
A la sortida del jutjat, Riu va declarar a aquest diari que confia en un resultat favorable i situa aquest plet, que es va iniciar fa anys, dins de la controvèrsia provocada per l’animadversió de grups anticatalans d’Aragó contra el reconeixement del català de la Franja.
En català amb traductor
Riu va poder declarar en català al jutjat d’Osca malgrat que la jutgessa el va instar al principi a fer-ho en castellà. Riu va al·legar que la llei de llengües d’Aragó preveu aquest dret per als catalanoparlants d’Aragó. Tot i que la jutgessa va replicar que la llei encara no s’havia desenvolupat, finalment va acceptar que Riu ho fes i va cridar un funcionari del jutjat coneixedor del català perquè fes de traductor.
Riu va néixer a Benavarri (Ribagorça, Franja de Ponent) el 1965, ha estat regidor i activista cultural en aquell municipi i ara imparteix classes a l’institut de Tremp (Pallars Jussà). És militant de Solidaritat Catalana per la Independència i va ser número dos de la llista d’ERC-Solidaritat del Pallars a Tremp en les últimes municipals.
Jutgen un autor de la Franja per textos satírics
Es fa la vista contra l’escriptor de Benavarri Manel Riu per haver criticat amb sorna un grup anticatalà de la Franja
[…]La denúncia presentada per FACAO es basa en textos diversos extrets del bloc [de Manel Riu] d’internet i del llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), dietari satíric escrit conjuntament amb la seva dona, Mir Roy. Per exemple, en el llibre la protagonista explica que va a una conferència filològica de Facao i que s’hi va masturbar perquè s’avorria. En la denúncia, Facao posa aquesta invenció com si fossin paraules relatades seriosament per Riu. Un altre element denunciat és la frase de la protagonista del llibre en què ofereix les seves calces [mullades] als responsables de l’entitat anticatalana.[…]
La resta de l’excel·lent i sorneguer article de David Marín: clic
Valga’m Sant Fumat Totalacollita! Estos de la FACAO no se n’adonen, però són uns humoristes de primera. En fi, pots deixar el teu comentari després del senyal acústic. Gràcies.
Piiiit! (I cuixa: “Riu ha explicat a aquest diari que pensa declarar en català, tot i que el jutge d’Osca que avui presidirà la vista contra ell l’ha avisat, a través del seu advocat, que “està obligat” a conèixer el castellà i per tant el jutjat no li posarà cap traductor si decideix fer-ho en una altra llengua. En tot cas, el jutge li permet portar el seu propi traductor. Manel Riu, nascut a Benavarri, a la demarcació d’Osca, ha anunciat que no ho veu necessari i pensa exercir el seu dret a declarar davant l’administració de justícia en la seva pròpia llengua”.)
Demà presento Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de xarxes socials a la Franja al Congrés de Lingüística, que se celebra a la Universitat de Saragossa. Intentarem discutir els resultats dispars entre una les dades en població adulta que mostren l’extensió del català a la Franja i el seu manteniment, en oposició a les dades de població escolar, on l’ús del català és molt minoritari. L’anàlisi de xarxes socials ens resulta de vital importància per a interpretar aquest punt d’inflexió en què es troba el català a la Franja
Amb Xavier Tenorio Segarra i els participants del projecte RESOL presentarem també Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al•lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja . Hi analitzem l’associació que hi ha entre els usos lingüístics, l’origen geogràfic i el territori de residència.
Chornadas de luengas d’Aragón y pirinencas en Zaragoza y Graus | Arredol.
Semana intensa ta l’aragonés parada por Nogará en Zaragoza y o concello de Graus y a SLA en a localidat ribagorzana
Ista tercera semana d’abril as luengas d’Aragón prenen o protagonismo en dos ciclos paraus en Zaragoza, por l’Asociación Nogará y en Graus, paradas por o concello d’a localidat. Son as XIX Chornadas d’as luengas d’Aragón de Zaragoza (d’o 24 dica o 28 d’abril) y as cinquenas Chornadas d’as Luengas d’os Pirineus en Graus dende o 20 d’abril dica o 22.
Por o que fa a Graus, o cabo semana s’imple d’os parlaches d’a Ribagorza y d’a resta de luengas d’os Pirineus con un programa a saber lo d’intresant. O viernes 20 prencipian istos diyas con una actividat ta os chicotz d’a casa,en o chardín d’a Biblioteca, a las 5 horadas. Se ripresentará la Contraleyenda de San Jorge, en a qual, dos d’os presonaches charran en aragonés d’a Ribagorza. Una mica más tardi, enta las 20, y en l’espacio Pirineos, se presentarán dos publicacions d’a colección Biblioteca Pirineus d’editorial Xordica. L’editor Chusep Raul Usón ferá la introducción a un volumen de replega de textos en belsetán de Leonardo Escalona y unatro en aragonés ribagorzano de Damaso Carreras, obra que cofinancia o concello de Graus. En rematar a presentación, Xavier Tomás d’a Sociedat Lingüistica Aragonesa, ferá una disertación sobre as luengas pirinencas, o suyo estau y as suyas sensacions sobre o present y o futuro d’as mesmas.
O sabado 21, en a plaza Mayor de Graus, torna o Poetián, un recital poetico y mosical en aragonés, que en ista ocasión recupera un espectaclo de 2009 “El casorio”, basau en os poemas de Cleto Torrodellas y Pablo Recio. O domingo, ta trancar o programa, s’entregarán os premios d’o concurso Condau de Ribagorza, dotaus con premios de 700 y 300 euros, y que ha feito que en os zaguers anyos s’haigan creyau más de 100 obras en aragonés empentadas por o concurso.
Entremistanto, y dende o martes 24 d’abril, l’asociación Nogará ha parau as suyas tradicionals Chornadas d’as Luengas d’Aragón que iste anyo plegan a la suya decinuena edición y que se fan, unatro anyo más, en o Centro Joaquín Roncal d’a capital. O martes, a la meya t’as 8, se presenta o libro-disco “Le’n dicié a la nueit” d’o poeta burgalés Juan Carlos García Hoyuelos, que ha traduciu a suya obra a totas as luengas ibericas, incluyida l’aragonés.
Arredol será present o miercols 25 a las 7 horadas, en una charrada que leva por titol “L’aragonés en o sieglo XXI: comunicación y nuevas tecnolochías” en que se charrará d’iste diario dichital, d’o corrector/traductor aragonés-castellán y de Softaragonés, con a presencia de Jorge Romance, Juan Pablo Martínez y Santiago Paricio. O chueves será o turno d’o cine, con o pase d’o curtometrache baixoribagorzano “Cosetas d’adentro” d’a directora Lola Gracia, mientres que o viernes, se presentará en Zaragoza os dos nuevos libros d’a Biblioteca Pirineus que ya habrán estau presentaus en Graus bells diyas antis, a cargo de Chusep Raul Usón de Xordica. Ixe mesmo viernes tamién se fa o tradicional concierto d’as chornadas, que iste anyo cuenta con a presencia d’os valencians La Gossa Sorda y os aragoneses Zarrakatralla Folk. O concierto, en l’Arena Rock, prencipiará a las 10 d’a nueit, y ye a unica actividat que no ye de gufanya, ya que a dentrada vale 10 euros.
O sabado 28, de maitins, se trancan as chornadas en a plaza Asso d’o vico d’a Madalena, con una clase d’aragonés en a carrera, chuegos tradicionals, recital de poesía en aragonés y un socalce.
Asoziazión Nogará Religada – Chornadas d’as Luengas d’Aragon de l’Asociacion Cultural Nogara.
Concierto XVIII Chornadas d’as Luengas d’Aragón
 |
http://www.facebook.com/events/133465333451679/
L’afirmació l’ha fet el president de la Comarca del Baix Aragó-Casp. La web de la comarca, que abans deia que era aragonès oriental i ara ja diu que és català, va millorar pel pacte de govern PSOE-PAR-CHA. En vam parlar al post La Comarca del Baix Aragó-Casp en defensa del català al Baix Matarranya. Tot i això, el seu president, del PAR i castellanoparlant, senta càtedra afirmant «En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro»
Amb poc més de 20 paraules concorre amb múltiples incorreccions i barbaritats. Les llengües no s’estudien amb opinions de gent que no les parla, si no amb recerca científica. I la recerca científica diu, sense cap escissió, que a Maella, Favara, Nonasp i Faió es parla català. L’aragonès es parla actualment a uns quants kilòmetres, al Pirineu, i no al Baix Matarranya. Pot discutir si en època medieval es parlava aragonès, català o una parla de transició al seu poble, Casp, però no al Baix Matarranya.
Diu que és la llengua materna. No només descuida per complet que és un terme sexista i incorrecte: “la denominació llengua materna és esbiaixada ideològicament i inadequada conceptualment”. A més, també es descuida que el castellà també és la llengua inicial de molta gent, com totes les llengües que es transmeten, que són les llengües inicials dels seus parlants.
Però a més, diu que no s’escriu. Com que no s’escriu? Que desconeix per complet tota la literatura en català de la Franja? Que desconeix
que el capellà de Maella Guillem Nicolau traduïa del llatí al català l’any 1387? Finalment, per sumar-se a les contradiccions habituals, acaba afirmant que és distinta al català pur. Lo parlar de Batea és distint del català pur, lo parlar de Barcelona és distint del català pur, i el parlar de Maó també. Com lo seu parlar també és distint del castellà pur. Simplement perquè no hi ha llengües pures.
La Comarca del Bajo Aragón Caspe cambia el «aragonés» por el «catalán».
Si antes el apartado ‘Conoce nuestros pueblos’ especificaba que sus vecinos hablan «aragonés oriental» ahora pone «catalán noroccidental»
La comarca del Bajo Aragón Caspe ha cambiado en su web el idioma que hablan las poblaciones de Maella, Fabara, Nonaspe y Fayón. Si antes el apartado ‘Conoce nuestros pueblos’ especificaba que sus vecinos hablan «aragonés oriental» ahora pone «catalán noroccidental».
Según el presidente comarcal, Carlos Alastuey (PAR), tan solo se han adaptado a lo que dice la actual Ley de Lenguas. Sin embargo, el comité local del PAR en Caspe, junto al de Monzón y Alcañiz, unieron a sus bases hace unas semanas para pedir que se reconozca el «aragonés oriental» y que se elimine el catalán de la Ley de Lenguas. Esta formación quiere reformular junto al PP la actual Ley de Lenguas para que, al contrario de la Comarca, el idioma que se habla en la Franja pase de «catalán» a «aragonés». El cambio se ha realizado a petición del consejero de Cultura y concejal de CHA en Nonaspe, Hipòlit Solé, quien presentó el nuevo texto a los miembros de la Junta de Gobierno. Solé dejó un plazo de 15 días para posibles sugerencias pero al no presentarse ninguna se procedió al cambio. Alastuey quiso separar la opinión de su partido, que se opone, con la del consejo comarcal y la realidad cultural de la zona. «Somos una coalición de tres y debemos estar unidos», reconoce Alastuey. No hay que olvidar que el PAR gobierna en coalición con el CHA y PSOE, este último impulsor de la Ley en la anterior legislatura. «En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro», asegura el presidente. Por su parte, Solé se basa en la comunidad científica, entre ellos la Real Academia Española de la Lengua y la Universidad de Zaragoza, como los principales valedores de que los cuatro pueblos forman parte del catalán noroccidental. Además, el consejero recuerda que en 1997 tanto el PP como el PAR afirmaban que hablaban catalán. «Supongo que después de 15 años seguiremos hablando la misma lengua, ¿no?. Todo lo que huele a catalán no está bien visto en Aragón», concluye el nonaspino. El nuevo documento explica que los cuatro municipios se enmarcan en el conjunto de «hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de trancisión hacia el valenciano». Además, reconoce que esta «confluencia» de características otorga a este conjunto de hablas su «personalidad particular». Por último, deja claro que desde la Comarca «velaremos» por la aplicación de la Ley para conseguir que, «los derechos lingüísticos de nuestros habitantes estén garantizados».
Curs que organitza la professora Mª Carmen Horno Chéliz, professora del Departamento de Lingüística General e Hispánica: “TICs aplicadas a la enseñanza de segundas lenguas” (2-6 de juliol), en el qual participa Maite Moret en dos dels mòduls, on explicarà com aplica les TICs en les classes i les diverses possibilitats que existeixen a l’hora de construir una plataforma digital: http://moncayo.unizar.es/cv/cursosdeverano.nsf/CursosPorNum/32
Dra. Maria Teresa Moret Oliver
Universidad de Zaragoza
Lingüística General e Hispánica
Área de Filología Catalana
El programa d’Aragón TV sosté que el «chapurreau» no té res a veure amb el català i, de fet, no en respecta la grafia normativa.
“Any 2012 després de Crist. La gent parla castellà. Tota? No! Una localitat poblada per irreductibles aguavivans resisteix encara i sempre a l’invasor. La parla d’aquesta localitat de 700 habitants és una de les més originals de tota la comunitat. Els lingüistes s’hi refereixen com a “el parlar d’Aiguaiva”, encara que popularment és coneguda com a chapurriau.” Així comença el reportatge especial que la televisió pública de l’Aragó, Aragón TV, va dedicar la setmana passada a la localitat franjolina d’Aiguaviva de Bergantes (el Matarranya) i, més concretament, a la seva parla, que en cap moment es reconeix com a català.
El programa, ¡Bien dicho!, assegura que “el conegut com a chapurreau o Parlar de Aiguaviva ha estat estudiat per nombrosos lingüistes d’arreu del món, sorpresos per la seva pervivència i peculiaritats. ¡Bien dicho! el practica amb els aiguavivans per apropar-lo de manera divertida als aragonesos”.
La presentadora va preguntant als habitants del municipi com és diu, en chapurreau, tal o qual objecte, ressaltant-ne el sentiment de llengua minoritzada que persisteix entre la població. Quan arriba al mercat, i s’hi troba carxofes, exclama: “Carxofes? Eso parece alemán, ¡o ruso!“. En un altre fragment, troba més similituds entre el chapurreau i l’italià que no pas amb cap altra llengua.
Durant el programa, en què s’insisteix en el caràcter singular, familiar i completament testimonial de l’idioma chapurreau, un dels entrevistats també afirma: “Aquí ni es parla català, ni valencià, sinó chapurriau. Cada poble el pronuncia a la seva manera, no s’entenen ni entre ells. Uns hi posen unes lletres i d’altres, d’altres.”
“Pot ser que l’origen d’aquesta particular forma de parlar sigui la ubicació del poble, fronterer de dues comunitats amb les seves respectives llengües, o pot ser que, com als còmics d’Astèrix, tinguin el secret d’una poció màgica per convertir la seva parla en irreductible. La repartiran a l’escola?”, s’acaba preguntant el programa.
El chapurreau
Ja a la Declaració de Mequinensa, signada el 1984 pels alcaldes de 17 municipis de la Franja, es negava qualsevol legitimitat a la denominació de chapurreau, equiparable al tracte pejoratiu que té el mot patois envers el català a la Catalunya Nord: “Rebutgem les denominacions despectives de chapurreau i d’altres paregudes que encara s’apliquen a la nostra llengua materna”.
Amb aquesta denominació, de fet, és com anomenen el català de la Franja els grupuscles aragonesos contraris a la unitat de la llengua.
Malgrat tot, la Franja és el territori dels Països Catalans on el coneixement oral del català és el més universalitzat: el saben parlar 42.000 persones, el 88,8% de la població adulta. El 2009 es va aprovar la llei de llengües d’Aragó, que el nou govern del PP ja ha dit que tombarà.
Un cas gens aïllat
El programa en qüestió, però, no és l’únic que Aragón TV ha emès en contra del català. El Polònia particular de la cadena, Oregón Televisión, ja va abonar al tòpic contra la llengua l’any 2010, assegurant: “Enseñaremos catalán, es decir, chantajear al gobierno y poner la ele gorda.”
El programa sosté que els aiguavivans tenen una poció màgica que els permet mantenir viva la “llengua pròpia”.
José Luis Soro han dicho ante el Consejo de Europa que las lenguas de Aragón corren peligro de desaparecer totalmente por la política del Gobierno de Rudi.
El Presidente de la Chunta Aragonesista (CHA), José Luis Soro, ha denunciado este miércoles en Bruselas la futura limitación anunciada por el Gobierno de Aragón de la ley aprobada en 2009 para la protección de las lenguas minoritarias de la región, el catalán y el aragonés.
Soros, acompañado del vicesecretario de Asuntos Europeos de CHA, Miguel Martínez Tomey, ha dicho ante el Consejo de Europa que las lenguas de Aragón corren el riesgo de desaparecer totalmente por los planes del gobierno regional del PP de derogar la Ley de Lenguas.
El CHA ha entregado a la eurodiputada del BNG Ana Miranda y el alto funcionario del Consejo de Europa Ilya Subbotin toda la documentación sobre el estado actual de “desprotección” de las lenguas aragonesas a modo de “llamada de socorro”, en palabras del presidente de CHA.
Soro ha explicado que las medidas de fomento de las lenguas aragonesas que se preveían en la Ley de Lenguas, como la creación de una academia normativa oficial o su presencia en los medios de comunicación, nunca se ha desarrollado.
El CHA pide el apoyo del Consejo de Europa dado que España es firmante de la Carta de las Lenguas Minoritarias, que vela por el fomento y aplicación de las medidas de protección de las lenguas.
“Sabemos que no podemos pedir milagros al Consejo de Europa”, ha dicho Soros a Subbotin, “pero les presentamos nuestros argumentos para que actúen como garantes de la Carta de Lenguas Minoritarias”.
El alto funcionario del Consejo de Europa ha invitado al CHA a exponer sus quejas ante el Secretariado de la institución, en Estrasburgo.
La eurodiputada Ana Miranda, por su parte, ha querido mostrar “toda la disposición” para llevar a cabo iniciativas de apoyo a las lenguas aragonesa desde el Parlamento Europeo.
El grupo de la Alianza Libre Europea (ALE) ha invitado al CHA a participar en una de sus reuniones mensuales del Intergrupo de Lenguas Minoritarias del PE en Estrasburgo para exponer su problemática.
CHA pide en Bruselas protección para el catalán y el aragónes | Heraldo.es.
El Presidente de CHA, José Luis Soro, anuncia que se celebrará una reunión en Estrasburgo en la que se denunciará el incumplimiento de la Carta Europea de las Lenguas minoritarias.De las gestiones llevadas a cabo hoy se han logrado dos compromisos. El primero, una reunión en Estrasburgo con el máximo responsable para el cumplimiento de la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias con el objetivo de que intervenga sobre este asunto dentro del Consejo europeo.
En segundo lugar, CHA comparecerá en el intergrupo parlamentario (formado por 50 diputados de distintas fuerzas políticas) para exponer el problema con el desarrollo y protección de las lenguas minoritarias en Aragón.
El Presidente de CHA, José Luis Soro, señala que “no solo vivimos un grave incumplimiento de una Ley sino que, además, se anuncia una modificación a la baja con lo que las lenguas minoritarias de Aragón todavía quedarán más desprotegidas”.
José Luis Soro han dicho ante el Consejo de Europa que las lenguas de Aragón corren peligro de desaparecer totalmente por la política del Gobierno de Rudi.
El Presidente de la Chunta Aragonesista (CHA), José Luis Soro, ha denunciado este miércoles en Bruselas la futura limitación anunciada por el Gobierno de Aragón de la ley aprobada en 2009 para la protección de las lenguas minoritarias de la región, el catalán y el aragonés.
Soros, acompañado del vicesecretario de Asuntos Europeos de CHA, Miguel Martínez Tomey, ha dicho ante el Consejo de Europa que las lenguas de Aragón corren el riesgo de desaparecer totalmente por los planes del gobierno regional del PP de derogar la Ley de Lenguas.
El CHA ha entregado a la eurodiputada del BNG Ana Miranda y el alto funcionario del Consejo de Europa Ilya Subbotin toda la documentación sobre el estado actual de “desprotección” de las lenguas aragonesas a modo de “llamada de socorro”, en palabras del presidente de CHA.
Soro ha explicado que las medidas de fomento de las lenguas aragonesas que se preveían en la Ley de Lenguas, como la creación de una academia normativa oficial o su presencia en los medios de comunicación, nunca se ha desarrollado.
El CHA pide el apoyo del Consejo de Europa dado que España es firmante de la Carta de las Lenguas Minoritarias, que vela por el fomento y aplicación de las medidas de protección de las lenguas.
“Sabemos que no podemos pedir milagros al Consejo de Europa”, ha dicho Soros a Subbotin, “pero les presentamos nuestros argumentos para que actúen como garantes de la Carta de Lenguas Minoritarias”.
El alto funcionario del Consejo de Europa ha invitado al CHA a exponer sus quejas ante el Secretariado de la institución, en Estrasburgo.
La eurodiputada Ana Miranda, por su parte, ha querido mostrar “toda la disposición” para llevar a cabo iniciativas de apoyo a las lenguas aragonesa desde el Parlamento Europeo.
El grupo de la Alianza Libre Europea (ALE) ha invitado al CHA a participar en una de sus reuniones mensuales del Intergrupo de Lenguas Minoritarias del PE en Estrasburgo para exponer su problemática.
CHA pide en Bruselas protección para el catalán y el aragónes | Heraldo.es.
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: aragó, català, Franja, llei de llengües, llengua, Matarranya, par
trackback , edit post
Portem unes setmanes que la premsa va plena d’avisos del Govern d’Aragó (PP i PAR) que atacaran qualsevol reconeixement del català a la Llei de llengües, perquè no és una llengua pròpia de la Franja.
No és preocupant això, perquè és d’esperar per part del PP. El problema és que no s’han produït respostes contundents per part dels que el parlem. Per sort, los pobles del Baix Matarranya, que es troben integrats al Baix Aragó – Casp, han modificat l’antic text que apareixia a la web i en parlen sense embuts: Por unanimidad de la toda la comunidad científica la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya forma parte del catalán noroccidental. Trobareu lo text complet al final d’este post.
Al PAR tenen un problema, perquè la major part dels seus alcaldes estaven a favor del reconeixement del català no fa molt. De fet, un dels qui amb més accent ha defensat la nostra llengua és l’actual President de la Comarca del Matarranya, Francisco Esteve (PAR). I la Comarca del Baix Aragó – Casp que defensa el català està governada pel PAR, el PSOE i CHA. Però la direcció del PAR a Saragossa, distant dels seus representants, es deixen endur per la bogeria del corrent radical de la FACAO. I arriben a fer polítiques panaragonesistes, que tan critiquen quan del suposat pancatalanisme.
COMARCA BAJO ARAGÓN CASPE / BAIX ARAGÓ-CASP
LENGUA
Por unanimidad de la toda la comunidad científica, entre la que podemos destacar a la Real Academia Española de la Lengua y a la Universidad de Zaragoza, la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya de la Comarca (Faió/Fayón, Nonasp/Nonaspe, Favara/Fabara y Maella) forma parte del catalán noroccidental, más concretamente del conjunto de hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de transición hacia el valenciano. Es esta confluencia de características las que otorgan a este conjunto de hablas su personalidad particular, que las han llevado a buscar soluciones lingüísticas propias. De los cuatro pueblos, Maella destaca por sus singularidades dialectales, algunas de las cuales las hemos de ir a buscar en las hablas septentrionales ribagorzanas.
Esto es así porque durante la Edad Media, estos pueblos fueron repoblados por colonizadores cristianos, venidos del norte como consecuencia de la conquista sobre territorio sarraceno, que procedían, mayoritariamente, de las comarcas del Pirineo occidental: la Ribagorza, el Pallars, la Noguera, el Alt Urgell.
Desde la Comarca velaremos por la aplicación de la LEY 10/2009, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, para conseguir que los derechos lingüísticos de nuestros habitantes estén garantizados.
Según mosén Mariano Valimaña, primer cronista caspolino, hasta el siglo XVI se hablaba catalán en Caspe por lo que aún se observa esta influencia en el léxico caspolino.
Los habitantes de Chiprana utilizan en su habla un acento o deje especial, que los distingue del castellano que se habla en el resto de Aragón.
La Comarca del Baix Aragó-Casp en defensa del català al Baix Matarranya « Xarxes socials i llengües.
