La Franja

📢📢📢 Convocados:

✍️PREMIO “ARNAL CAVERO” 2021, de creación literaria en #aragonés

✍️PREMIO “GUILLEM NICOLAU” 2021, de creación literaria en #catalán de Aragón

🏆Dotación de 3000 euros cada uno
⚠️Plazo hasta el 21 de julio

ℹ️👉https://t.co/W1LJLxcrkv#LenguasdeAragón pic.twitter.com/sztiCDR5VU

— Cultura Aragón (@CulturaAragon) June 23, 2021

Source: Europa obliga Aragó a reconèixer el català com a mèrit als procediments de l’administració pública – Racó Català

Source: Curs extraordinari de la Universitat de Saragossa «Aragonès i català a la literatura d’Aragó» » Temps de Franja

Source: Aragonés y catalán en la literatura de Aragón | Cursos de verano

Source: Aragonés y catalán en la literatura de Aragón | Cursos de verano

El BOA publica hoy la Orden que regula la convocatoria
Se trata de un reconocimiento de carácter honorífico

 El Boletín Oficial de Aragón publica hoy la Orden que regula la convocatoria del Premio Desideri Lombarte, en su edición del año 2021. Este premio está destinado al reconocimiento a una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado beneficio para el catalán de Aragón, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignificación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria, etc. del catalán de Aragón y constituya un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa. Esta iniciativa tiene periodicidad bienal y se convocara de forma alterna con el Premio Chuana Coscujuela.

Tal y como establece la Orden, podrán ser candidatos al premio Desideri Lombarte las personas nacidas o residentes en Aragón o con especiales vínculos con la Comunidad Autónoma, así como las instituciones o asociaciones aragonesas cuya actividad reúna las circunstancias previstas en el artículo 1 del Decreto 45/2016, de 19 de abril, del Gobierno de Aragón, por el que se regularon los premios Chuana Coscujuela y Desideri Lombarte.

El premio Desideri Lombarte tiene carácter honorífico y conlleva la entrega de un reconocimiento simbólico.

Por lo que respecta a las candidaturas, serán propuestas por cualquier institución académica, científica o cultural aragonesa, o bien a propuesta pública mediante la presentación de al menos cien firmas recogidas en pliegos, donde conste con claridad el nombre, número de documento nacional de identidad y rúbrica de los firmantes.

El plazo de presentación de candidaturas será de un mes, contado a partir del día siguiente de la publicación de esta convocatoria en el “Boletín Oficial de Aragón”, debiendo presentarse bien en el Registro del Gobierno de Aragón, sito en la avda. Ranillas, 5 D, 1.ª planta, de Zaragoza, bien por el Registro Electrónico General de Aragón, bien por cualquiera de los cauces previstos en el artículo 16.4 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas.

Las candidaturas irán acompañadas de escrito dirigido a la Dirección General de Política Lingüística.

Con motivo d’a zelebrazión d’o Día d’o Libro y d’o Día d’Aragón, o Departamento d’Educazión, Cultura y Esporte d’o Gubierno d’Aragón, a traviés d’a Direzión Cheneral de Politica Lingüistica y con a colaborazión d’a Direzión Cheneral de Cultura, incorpora en Aragón eBiblio (https://aragon.ebiblio.es/) y a Biblioteca Virtual d’Aragón (Biviar), os dos primers libros d’a “Colezión Isabel de Rodas”. Se trata d’una colezión que replegará testos clasicos en aragonés u traduzius a ista luenga. A colezión s’inizia con os titols: Ofizina d’Orizón y Esautamén tresbatiu, de Miguel Labordeta, autor d’o que iste año se zelebra o zentenario d’a suya naixenzia y Cuentos antigos d’Emilia Pardo Bazán, d’a cuala se remera o zentenario d’a suya muerte.

Isabel de Rodas y Araiz, de qui prene o nombre ista colezión estió una escritora d’o sieglo XVII que vivió en o Colechio d’as Virchens de Zaragoza, que no tenió caracter conventual y que puede relazionar-se con os clamaus «colechios de mesachas» d’a Edat Moderna. Ixo esplica que estase una d’as pocas mullers que, en o sieglo XVII, escribise en l’ambito ispanico y, dica an se conoixe, a unica, de conchunta con Ana Abarca de Bolea, que lo fazió en aragonés.

Ta ixo aproveitó un d’os espazios literarios que as mullers encomenzoron a compartir con os ombres en ixa zenturia, os zertamens poeticos barrocos. En concreto, partizipó en o que se zelebró en Uesca en 1650, con a fin zelebrar o matrimonio d’o rei Felipe IV y Mariana d’Austria, y cualas composizions se publicoron en a Palestra numerosa austriaca (Uesca, 1650). Lo fazió con un romanze grazioso de vintizinco coplas, «Mueso rei Felipe Quarto», con o cual felizitaba a los reis por a suya voda.

D’ista manera, Isabel de Rodas, de conchunta con a menzionada Ana Abarca De Bolea, ubrioron a la muller un espazio en a literatura en luenga aragonesa.

LiteARAtura, una nueva APP s’ubre a l’universo literario en luenga aragonesa

A Direzión Cheneral de Politica Lingüistica ha presentau tamién l’App LiteARAtura https://play.google.com/store/apps/details?id=com.religada.litara, desarrollada dentro d’o programa Agora x l’aragonés, con l’obchetivo d’ofrexer a la ziudadanía azeso a l’universo literario en luenga aragonesa.

LiteARAtura ye un proyeuto conchunto de Religada Soluzions Informaticas (www.religada.com) y a Direzión Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón. O suyo obchetivo ye fer plegar a tota a ziudadanía l’universo literario d’a luenga aragonesa, dende as primeras muestras en a Edat Meya, dica l’actualidat, con tota a suya estensión y diversidat.

Arredol de 300 autors y autoras s’amuestran, bien en os espazios cheograficos en que han naxiu y/u han desarrollau a suya obra, u a traviés de breus biografías que destacan as suyas obras en aragonés más importans. En os enlazes se puede trobar más informazión sobre cada autor y a suya obra.

Tamién i hai un espazio pa las editorials, reconoxendo-les asinas o suyo treballo y a suya vocazión por difundir a literatura en aragonés. A traviés d’os enrrastres se puede plegar a los suyos catalogos, por os cuals en as zitas d’as biografías nomás se fa constar autor, titol y calendata d’edizión.

Finalmén, esiste un trestallo pa desfrutar d’as obras. Totas as que son disponibles en linia tienen puesto en LiteARAtura, mesmo as que s’incorporan en a colezión Isabel de Rodas de libros electronicos.

A Direzión Cheneral de Politica Lingüistica ha elaborau un video que se puede visualizar en https://youtu.be/vesxa854foy, que amuestra o funzionamiento de l’aplicazión.

Istas dos ferramientas dichitals s’enmarcan en o Programa Agora x l’aragonés (www.lenguasdearagon.org/agora-por-laragones/)

http://agoraxlaragones.blogspot.com/
https://www.facebook.com/agoraxlaragones/

Source: Aprobados los convenios para promocionar el aragonés, el catalán y sus variedades dialectales

Rafael Gobantes

El Consejo de Gobierno ha aprobado la suscripción de un convenio de colaboración con la comarca de la Jacetania para la promoción de la lengua aragonesa y sus variedades dialectales que recibirá una aportación económica de 5.000 euros destinada a proyectos que desarrollan en su seno.

Asimismo, se ha dado también el visto bueno al acuerdo para suscribir un convenio de colaboración con la comarca del Bajo Cinca destinada a la implementación de medidas a favor del catalán de Aragón y sus variedades dialectales.

El presupuesto que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística– destina a esta iniciativa es de 5.000 euros.

En este sentido, la comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca, al amparo de este acuerdo, impulsará el programa de animación lectora en catalán “Contes a la vora del riu” y un Concert de música folk en català.

Por lo que respecta a la comarca de la Jacetania, el acuerdo aprobado favorecerá la edición de un cuento en aragonés, el desarrollo de recursos museográficos en aragonés y una serie de trabajos de toponimia en la comarca.

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte realizará estas aportaciones dentro de sus competencias en materia de política lingüística, cuya dirección general ayuda en el impulso a la enseñanza de las lenguas propias de Aragón en todos los niveles y etapas y promociona la investigación del patrimonio lingüístico aragonés.

También coordina y colabora con otras administraciones y entidades en la implementación de programas y planes específicos para el efectivo uso y normalización social de las lenguas propias de Aragón en las zonas de utilización predominante.

Source: Aragonés y catalán en la literatura de Aragón | Cursos de verano

Està obert el termini per la inscripció a les proves per obtenir la certificació de català a Aragó i a València.

-ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES D’ARAGÓ
Està obert el termini per a la preinscripció als exàmens per lliure fins al dia 9 a les 14 h. Esta primera fase costa 5 minuts i no et compromet a matricular-te després però és obligatòria, de moment encara no es fa el pagament.
El B2 serà a Alcanyís, el C1 a Fraga i el C2 a Saragossa. La data d’examen del C1 és el 16 de juny i la recuperació el 16 de setembre. El C2 és a finals de maig. Després els acceptats faran la matrícula del 20 al 30 d’abril. https://www.eoialcaniz.com/index.php/matricula/libre

-JUNTA QUALIFICADORA DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ
El termini per a la preinscripció per als nivells A2, B1, C1 i llenguatges específics serà des del 8 d’abril a les 10:00 h fins al 15 d’abril a les 10:00 h. Calendari proves B2: 13 novembre; C1: 12 i 26 de juny; C2: 6 i 20 de novembre
https://www.gva.es/va/inicio/procedimientos?id_proc=21624&version=amp

-CONSORCI PER LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA – Generalitat de Catalunya
Ja s’ha tancat el termini. Va ser al febrer.

Source: El bable y el aragonés enfilan la senda de la oficialidad lingüística | España

Source: El professor Rémi Carbonneau | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Aquest politòleg quebequès, actualment resident a Berlín com a col·laborador científic de l’Institut Sòrab (Serbski Institut) de Lusàcia, es doctorà a la Universitat Quebequesa de Montreal amb un treball –consultable a la xarxa- on, comparant el tractament que Espanya mostra a la llengua catalana amb la manera com ho fa Alemanya amb la sòrab, evidencia que tant un estat com l’altre tendeixen a una concepció lingúístico-cultural unitària castellana o alemanya, concloent que tant el federalisme alemany com l’estat de les autonomies són incapaços de donar un ple tractament en llibertat ni a catalans ni a sòrabs. Enfront d’aquestes actituds aqueixes nacions defensen actituds confederals, properes a les canadenques o suïsses, o, si més no, s’esforcen en la creació d’espais per desenvolupar-se en llibertat. Ara el professor Carbonneau prepara un estudi detallat sobre la manera de crear aquests espais de llibertat per part de diverses nacions no pertanyents a les dominants a Espanya, França i Alemanya, estats, tots ells, de concepció unitarista. Les minories estudiades seran a Espanya  l’aragonesa i la del català franjatí, a França la bretona i la catalana, i a Alemanya la sòrab.  Per a documentar-se en Carbonneau ha passat uns quinze dies entre nosaltres als mesos de setembre i octubre proppassats entrevistant especialistes en el foment de l’aragonès i del català, com de la seua situació actual. Es així com entrevistà -en català, evidentment-  responsables d’educació dels instituts de Vall-de-roures i de Fraga, i n’Hipòlit Solé, en Natxo Sorolla, en Carles Barrull i a mi mateix. Assistí a Osca a la VIII Trobada, on entrevistà en Chusé Nabarro. Finalment parlà a Saragossa amb gent de Nogará i Rolde. Prèviament havia estat a la Catalunya Nord amb gent de la Bressola, les escoles immersives en català, amb la els d’Oui au Pays Catalan i n’Alà Baylac de l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà. A Bretanya amb la responsable de la llengua en el Consell Regional Bretó, amb gent dels Diwan –les escoles immersives en bretó-, i professors i activistes bretons. Que aviat puguem veure aquest nou treball del professor Carbonneau, que bona falta ens fa.

Artur Quintana

Lo meu dubte (real) és si un debat a Aragó sobre l'oficialitat del català (i l'aragonès) seria favorable o contraproduent en la situació actual.

— Natxo Sorolla (@natxosorolla) March 12, 2021

Source: Jorge Pueyo, el superheroi de la llengua aragonesa

Source: Muts i a la gàbia

Continuo capficat en trobar l’origen de la paraula que, segons alguns, denomina el meu idioma, és a dir «chapurriau» (ho escric amb grafia castellana perquè és es veu que és com cal fer-ho). En algun article anterior ja ho he indagat des de l’òptica de l’etimologia, que és inapel·lable, però com que ningú no em llegeix (potser perquè escric en «chapurriau» en comptes de castellà, que és el que ha de fer un bon chapurriauparlant), no n’he obtingut resposta. Així doncs, m’he permès de molestar un parell de lingüistes eminents per a què m’expliquin d’on trauen les llengües la seua denominació, és a dir, el seu glotònim. El pensament més estès és que ho determina el lloc on s’originen (Castella pel castellà, Portugal pel portuguès…). Però hi ha massa casos on això no és aplicable. En el que ens ocupa, per exemple, això no funciona, perquè no tinc constància de cap territori present, pretèrit ni mitològic anomenat Chapurrilàndia que hagi pogut ser l’origen del nom de la nostra estimada llengua.

Els experts em van dir que el més freqüent és que siga el grup humà que el parla qui dona nom a l’idioma. Com el tema és apassionant, he seguit estirant del fil. Al remat, he vist que molts d’aquests grups humans no es compliquen la vida i s’autoanomenen «la gent», «nosaltres la gent», «la gent dels prats», «els del cap dret», «la gent de la costa, «tots els hòmens»…

En moltes ocasions, però, els pobles i llurs llengües són coneguts per la denominació que els han donat els altres, sovint des d’un punt de vista pejoratiu. És paradigmàtic el gentilici que donen els pobles eslaus als alemanys: Němci (en txec) o Niemcy (en polonès), que significa ni més ni menys que ‘els muts’, que és una manera molt bèstia de dir que no parlen com nosaltres.

Un exemple que m’ha resultat molt familiar l’he trobat a l’altra punta de món, a l’Àfrica més meridional. Quan els neerlandesos van arribar a la zona on fundarien la Colònia del Cap, s’hi van trobar unes persones que parlaven una llengua que, com és lògic, els resultava incomprensible. Així que, sense pensar-s’hi gaire, els van anomenar ‘hottentot’, de l’expressió hotteren-totteren (‘balbucejar, quequejar’). El nom veritable del poble i l’idioma és khoikhoi («humans dels humans» o «humans veritables»), però es veu que no se’ls va ocórrer preguntar-los-hi.

En definitiva, si els alemanys són ‘muts’ per als eslaus i els khoikhoi ‘tartamuts’ per als europeus, d’on deu vindre el nom «chapurriau»? Ho cavil·laré, a veure si per fi en trobo l’entrellat, però em temo que l’etimologia no deixa lloc a gaires dubtes.