Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

El aragonés en Cataluña

Lluís-Xavier Flores Abat

18/10/2016

La visita a Barcelona, hoy martes 18 de octubre, del primer director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, el señor José Ignacio López Susín, simboliza para todos los que desde la capital catalana trabajamos por la lengua y cultura aragonesas, un hito histórico que viene a reforzar y alentar un trabajo continuo de muchos aragoneses y/o aragonesistas en estos últimos veinte años.

El espíritu aragonesista, ya presente desde los inicios del Centro Aragonés de Barcelona en 1909, ligado a la admiración hacia Joaquín Costa, así como el incipiente aragonesismo político representado por Gaspar Torrente, la Unión Aragonesista y el diario El Ebro, radicados en la capital catalana, son referentes que posibilitaron con el tiempo la aparición en los años 70 de colectivos como el Grupo Secano en Barcelona. Aunque la defensa y cultivo de la lengua aragonesa no fue precisamente una demanda prioritaria del aragonesismo cultural y político, ni en Aragón ni en Barcelona, los aires de libertad en la dictadura y el proceso de reivindicación lingüística que se vivía en Cataluña (experimentado en menor escala en Aragón) germinaron en 1989 con la aparición del Rolde Aragonés de Barcelona.

A partir de esta entidad, se empezarán a vehicular diversas actividades relacionadas con nuestra lengua autóctona, siendo algunos ayuntamientos como el de Gavà y el de Sant Boi del Llobregat, en el cinturón metropolitano barcelonés, los que acogerían el primer curso de aragonés en 1997 y apoyarían la edición del cómic A brespa samboyana o la emisión del programa Charrando de Aragón, que se estrenó en Ràdio Sant Boi con una entrevista al primer Justicia, Emilio Gastón. Posteriormente se sucedieron los festivales de música Ararock y Desperta Folk. Música de l’antiga Corona de Aragó, la habitual paradeta de libros en la Diada de Catalunya y Sant Jordi en la Rambla, los cursos de aragonés con profesores como Manuel Marqués, el escritor Ánchel Conte, el músico Pepe Lera o el maestro Virgilio Valenzuela, las actuaciones del cantautor Kike Ubieto y de Chundarata.

El Centro de Aragonés de Barcelona no solo es el lugar de reunión de aragoneses de primera generación, básicamente un público de la tercera edad, nostálgico de sus raíces y, en muchos casos, catalanohablantes y catalanes por propio derecho. Entre sus socios, y desde la década de los 70, compañeros jóvenes, emprendedores y concienciados, han hecho posible la organización de más de 200 actos. Ahora también impulsados desde la Colla de charradors o Corrinche, nacida en 2012, como son los cursos de aragonés, con Alberto Lamora, Miguel Vidal y un servidor, la exposición L’aragonés, luenga viva, la jornada festiva de la Calçofabla, los seminarios de Lengua Aragonesa –con apoyo de la Universitat de Barcelona– o la creación del grupo Brin teatro, coordinada por Andrés Castro, un jienénse aragonesista en Barcelona. Que este compromiso de todos con Aragón y el aragonés dure muchos años en nuestra comunidad vecina. H

presentazion-16-17
aragones-1

nachoTos combidamos a o martes binien a ra Presentazión d’o Curso d’Aragonés. Iste año cumplimos 20 años fendo cursos d’aragonés en Barzelona, d’els cuals 19 en o Centro Aragonés de Barzelona. Tendremos a oportunidá d’escuitar a o Director CHeneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón, Ignacio López Susín.

Colla de Charradors O Corrinche http://ocorrinche.blogspot.com.es/

Martes 13 d’otubre, 19:30 oras. 
Centro Aragonés de Barcelona
Joaquín Costa, 68
Sala d’actos.

Origen: Premsa aragonesa? | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 d’octubre del 2016)

La cobertura informativa dels recents premis Desideri Lombarte i Chuana Coscujuela oferís un panorama eloqüent de l’Aragó actual. Instaurats enguany pel Govern autonòmic, encapçalat pel PSOE en coalició amb la CHA, són una prova evident d’una nova sensibilitat tendent al reconeiximent de les llengües minoritàries ­–i històriques— de la comunitat. És significatiu que els decrets corresponents han estat firmats tant pel president Lambán com per la consellera de Cultura, Pérez Esteban, i també l’alta representació institucional als lliuraments respectius a Pena-roja de Tastavins i a Osca, presidits per esta consellera, amb presència del conseller Soro de Vertebració del Territori i del primer director general de Política Lingüística de la nostra història, López Susín.

Qualsevol aragonès pot llegir encara les notícies a la pàgina web governamental, igual que al seu moment al Diario del Alto Aragón i al Diario de Teruel. Este diari va publicar una documentada notícia de l’acte del lliurament del I Premi Desideri Lombarte lo dia abans, una crònica l’endemà (10 i 12-9-16) i una excel·lent entrevista al premiat José Bada (18-9-2016), tot per Maribel Sancho Timoneda; bastant abans (25-7-16), en fallar-se lo premi, la mateixa periodista havia entrevistat Artur Quintana, l’altre premiat ex aequo. Però si algú va obrir La Comarca d’Alcanyís —que vol exercir la capitalitat informativa a la seua zona d’influència—, només llegiria una breu crònica dos dies després. No res a Aragón Televisión, tan aficionada a viatjar pels pobles de la geografia regional, ni a les cadenes de ràdio de titularitat pública o privada —Bada és col·laborador de la SER a Saragossa— ni als diaris de la capital: ni l’Heraldo de Aragón, ni El Periódico de Aragón, on Bada escriu articles d’opinió —just un anunci al juliol del nom dels premiats—, ni ABC Aragón —solament una notícia a l’abril de la creació dels premis amb una foto d’arxiu de Lambán i Puigdemont—. Estranyen les omissions i discontinuïtats informatives de mitjans que s’intitulen “de Aragón”, considerant la importància i abast dels premis. Esta premsa ho és realment? S’adreça a tots los aragonesos? Quin Aragó pretén?

María Dolores Gimeno

Origen: Aragón busca profesores interinos de catalán | Noticias de Aragón en Heraldo.es

En Aragón cerca de 5.000 alumnos estudian catalán y hay 66 docentes. La DGA quiere completar una lista de interinos.

P. Figols. Zaragoza 04/10/2016 a las 06:00

La DGA busca profesores de catalán para tener sustitutos para los colegios aragoneses en los que se imparte esta lengua. El Departamento de Educación ha abierto un procedimiento especial de integración en la lista de espera de la especialidad “Lengua catalana” del cuerpo de maestros (igual que se hace con otras asignaturas).

El requisito para los maestros de catalán es tener un nivel C1 de la lengua. El plazo de entrega de solicitudes termina el 17 de octubre. Para dar clases en colegios bilingües adscritos al Programa de bilingüismo PIBLEA (inglés, francés o alemán) solo se pide un nivel B2. Estos profesores formarán parte de una bolsa de empleo de interinos para cubrir las vacantes que puedan surgir durante el curso.

Cerca de 5.000 aragoneses estudian catalán

En Aragón estudian catalán cerca de 5.000 alumnos de las zonas catalanohablantes de las tres provincias (en localidades como Fraga, Mequinenza, Caspe o Valderrobres). Según los datos del Informe 2016 sobre la situación del sistema educativo en Aragón, hace dos cursos 4.607 alumnos aragoneses de Infantil, Primaria y Secundaria estudiaban catalán, además de 134 en las escuelas de idiomas y 12 en el centro de adultos de Valderrobres.

En los colegios e institutos aragoneses trabajan 66 profesores de catalán, contando a los que imparten la asignatura de lengua catalana (39) y a los que imparten otra materia en esta lengua (como Matemáticas, Ciencias Sociales o Naturales, o Educación Física). De los 39 profesores de lengua catalana, 29 dan clase en Infantil y Primaria y 10 en Secundaria. Todos están en centros públicos excepto 2 en concertados.

Ciencias, en catalán

 Desde hace más de una década funciona en esta zona de Aragón un programa de bilingüismo catalán, con la lengua catalana como materia integrante del currículo. En estos centros, los alumnos pueden elegir una o varias asignaturas en catalán (cada colegio e instituto organiza su oferta).

“Nosotros tenemos el programa de bilingüismo catalán desde 2003. El catalán es voluntario, y es elegido por la mayoría de los alumnos. Ofrecemos Ciencias Naturales y Ciencias Sociales en catalán, además de la asignatura de Lengua catalana. Las familias pueden elegir dar estas materias en catalán o en castellano. Y los que no escogen la clase de Lengua catalana dan en su lugar refuerzo de Lengua española”, explica Julio Arellano, jefe de estudios del colegio Miguel Servet de Fraga.

En este centro, 299 alumnos de un total de 385 eligen la opción en catalán. “Muchas familias de la localidad hablan el fragatino o catalán y quieren que sus hijos estudien esta lengua. Después tienen continuidad en el instituto y les sirve si van a estudiar o trabajar a Cataluña. Estamos a solo 24 kilómetros de Lérida”, apunta Julio Arellano.

El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca

Sociedad

El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca

miércoles 28 de septiembre de 2016

Un 20 % de los que pertenecen a familias que lo hablan se comunica en castellano. Fraga ha acogido una nueva edición de las jornadas de debate Cinga-Fórum.

l catalán está en retroceso como lengua de comunicación entre los jóvenes de la Franja, pese a seguir siendo la lengua materna de la mayoría. Esta es una de las conclusiones que se presentaron este fin de semana en las jornadas de debate Cinga-Fórum, que organiza anualmente el Institut d”Estudis del Baix Cinca.

n veinte por ciento de los jóvenes de familias catalanoparlantes de la Franja hablan castellano entre ellos. Esta fue una de las conclusiones que expuso el profesor Natxo Sorolla en las jornadas Cinga Forum que se celebraron el pasado sábado en Fraga, organizadas por el Institut d’Estudis del Baix Cinca. La llengua catalana, també un patrimonio aragonés era el título de esta edición de las jornadas Cinga Fórum que se desarrolló en tres ponencias el pasado sábado, en el Palacio Moncada.

Una jornada en la que se planteó la necesidad de reconocer el catalán como patrimonio cultural y como lengua propia de Aragón y buscar medidas que frenen ese proceso de sustitución lingüística y que promuevan la normalización del catalán en la Franja, el territorio aragonés dónde es lengua propia.

La primera ponencia corrió a cargo de Maite Moret, profesora de la Universidad de Zaragoza, que puso ejemplos de documentos aragoneses escritos en catalán, como parte de ese patrimonio lingüístico aragonés, que hay que preservar y proteger.

En la segunda ponencia, Natxo Sorolla, doctor en sociología por la Universidad Autónoma de Barcelona, presentó las conclusiones de su trabajo sobre la sustitución lingüística del catalán en el Bajo Cinca, en el que se refleja el retroceso que está sufriendo el catalán con respecto al castellano, como lengua de comunicación habitual. “En los últimos años hemos pasado de una situación en la que el catalán se transmitía de padres a hijos y éstos la utilizaban con normalidad a observar que hay entre un 20 y un 25 por ciento de jóvenes catalanoparlantes, que ya hablan habitualmente en castellano entre ellos”. Sorolla advirtió que “si no se pone freno, en un par de generaciones se habrá roto la correa de transmisión de la lengua materna”.

Las causas que provocan e inciden en que el catalán esté en retroceso está la preponderancia del castellano en la escuela, en los medios de comunicación y en el cada vez más numeroso colectivo de inmigrantes. .

De las medidas para conseguir una plena normalización del catalán como lengua propia de una parte de aragoneses, se encargó en la tercera y última ponencia, Javier Giralt, profesor de la Universidad de Zaragoza.

El profesor Giralt destacó que para normalizar una lengua deben darse tres condiciones básicas: un marco jurídico que la reconozca y la proteja; una voluntad política de pone en marcha medidas que la protejan y la promuevan y un apoyo popular de los propios hablantes, pero también del resto de ciudadanos, que sean conscientes de la realidad trilingüe de Aragón. Para Javier Giralt “en Aragón no se ha dado, hasta ahora, ninguna de estas condiciones. Nadie ha tenido la valentía de declarar el catalán como lengua oficial en Aragón”.

Entrevista al director general de Política Lingüística de Aragón

Entrevista al director general de Política Lingüística de Aragón
27/09/2016 Duración: 00:13:31 seg

Entrevista al director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, tras la celebración, este 26 de septiembre, del Día Europeo de las Lenguas.

Escoltar: Entrevista al director general de Política Lingüística de Aragón – Entrevistas Actualidad – 2 – Informativos – Podcasts y Audios – Aragón Radio – Podcasts y Audios

Bases del concurs de relats curts

Bases del concurs de pintura

 

A la jornada Cinga Fòrum de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca vaig tindre oportunitat d’exposar al territori els resultats de la tesi (pdf). La sociolingüística situa el moment en què els progenitors deixen de transmetre la llengua als fills com el punt d’inflexió en què una llengua es troba en situació d’amenaça. Els diferents estudis demolingüístics ens mostren que la tranmissió familiar del català es troba estable a la Franja, tant els anys 90, com l’enquesta de 2004, com la recent de 2014.

Al meu treball em plantejava aprofundir en tot allò què ocorre abans que es desenvolupe el trencament de la tranmissió familiar, mitjançant l’anàlisi de xarxes socials. Perquè quan els progenitors han decidit parlar castellà als fills, el procés ja està molt, o massa, avançat. Els resultats apunten que en la dècada anterior al Baix Cinca i la Llitera hi ha hagut uns canvis poblacionals importantíssims que han minoritzat demogràficament la llengua. Això no és cap novetat, i ha afectat històricament tots els territoris de llengua catalana, fins i tot els que observen atracció de nous parlants de català, com Catalunya i Andorra. Tampoc és cap novetat la minorització lingüística del català a la Franja, que amb el desenvolupament de l’Estat de les autonomies només ha vist com es recuperava lentament, i de forma inconsistent, el reconeixement de la seua existència, o una classe de llengua opcional, que presenta multitud de limitacions per a una comunitat lingüística històricament minoritzada. Unes mesure que han resultat insuficients amb la nova realitat demogràfica, econòmica i social de la Franja.

Portada TesiEls resultats de la meua tesi venen a dir que estos factors haen acabat per provocar el canvi en el comportament dels jóvens de la comunitat lingüística catalanoparlant. Al voltant d’una cinquena part de les interaccions entre alumnes catalanoparlants familiars (parlen català amb el pare i la mare) es produeixen en castellà. I que de fet, una quarta part dels alumnes catalanoparlants desenvolupen rols sociolingüístics castellanoparlans, el que vindria a dir que, tot i el seu origen catalanoparlant, pel seu comportament, i a ulls dels seus companys, són castellanoparlants. No cal dir que el desnevolupament de rols castellanoparlants és majoritari entre els bilingües familiars, i hegemònic entre els qui no han après català en l’àmbit familiar.

Dissabte, a la Jornada, vaig tindre oportunitat de refermar els resultats amb l’experiència de diferents persones del territori. Constant que la situació és diferents segons les poblacions, etc. etc. etc., apuntaven que fa 10 anys la cosa estava millor que no pas ara, i que actualment el castellà és l’única llengua que s’escolta al pati a Fraga. Caldrà analitzar a fons les dades longitudinals que tenim d’aquells alumnes que vam estudiar quan van cursar 1er i 4at d’ESO, i 2on de Batxillerat. Però en tot cas la realitat pareix que pot estar canviant a una velocitat més ràpida que la pròpia capacitat que tenim de desenvolupar ferramences d’investigació apropiades. Lo proper 28/10/2016 continuarem discutint-ho a Saragossa, a la Jornada de l’AILLC.


Tesi accessible aquí.

(CATALÀ)

Natxo Sorolla / natxosorolla arrova gmail punt com         (ORCID 0001-7480-0359)

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

Tesi disponible a https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

(ENGLISH)

Natxo Sorolla     natxosorolla arrova gmail punt com         (ORCID 0001-7480-0359)

«Linguistic choice and sociolinguistic roles on La Franja from social networks analysis perspective» (Catalan speaker strip in Aragon)

Thesis available in https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/

The research studies processes of language shift and maintenance by analysing the interactions and language choices of individuals. Processes of modernization and homogenization policies have led to the loss of linguistic and cultural diversity throughout Europe and the world. Sociolinguists concerned with social interactions have proposed that dense and cohesive networks tend to form spaces where homogenization processes have more difficulties disseminating state languages or language varieties.

Socioeconomic and political contexts that can cause language shift activate social mechanisms which lead to the disappearance of a language, such as bilingualism, the functional distribution of languages, intergenerational language shift and change of intra-group language.

Our research found that in La Franja (a Catalan-speaking strip in Aragon, Spain), unlike the situation observed during the 90s, Catalan language demography is minoritized. In addition, the Catalan language experiences loss in horizontal family relations (language choice between parents or language choice between siblings), than in vertical relations (language transmission from parents to children). These results contrast with other research into Language shift and show the importance of researching interactions between equals.

In order to analyse interactions and language choices, the concept of sociolinguistic role has been developed. This is defined as the sociolinguistic behavioural patterns that each individual enacts in regard to their position and to the behavioural expectations of the group. From this interactional proposal, language choices, social norms and sociolinguistic roles are analysed. In the cohort of pupils studied in Baix Cinca and La Llitera, Catalan-speaker roles are only developed by students that have Catalan as a home language. Those who do not have Catalan as a home language develop Spanish-maintainer roles and never use Catalan. In addition, our research highlights that up to a quarter of Catalan-speakers at home develop Spanish-speaker roles. That is, they tend to use Spanish with their classmates, displacing the use of Catalan even in intra-group interactions. This is a key mechanism of the language shift process. In addition, our research reveals that the majority of pupils that use both languages with their parents develop Spanish-speaker roles, using primarily Spanish, even with home Catalan-speakers.

Thus, this research contributes to the application of social network analysis in sociolinguistic research, adapting blockmodeling analysis and applying ERGM. Our research makes several different contributions to knowledge about the sociolinguistic situation of a region that, until now, had been an exception to general linguistic shift processes.

continue reading…

ESTUDIAR CATALÀ A ARAGÓ

Les escoles oficials d’idiomes us ofereixen l’oportunitat d’estudiar català i obtenir un títol oficial.

TERMINIS OBERTS:

* PROVA DE CLASSIFICACIÓ: Si teniu un nivell i no teniu un títol per justificar-lo, podeu accedir a cursos superiors a 1r amb la prova de classificació.

Us hi podeu inscriure fins demà dia 23 de setembre:

A Alcañiz http://www.eoialcaniz.com/secretaria/prueba-extraordinaria-de-clasificacion.

A Monzón o FragaENLACE SOLICITUD – PRUEBA DE CLASIFICACIÓN: http://www.javagestion.com/sitepno/entra.asp?idcentro=HU2

A Saragossahttp://www.eoiflc.org/index.php/articulo-de-admision/prueba-clasificacion

*MATRÍCULA A 1r O CURSOS SUPERIORS AMB TÍTOL D’ACCÉS:

Ha acabat el període de preinscripció, però a l’octubre s’oferten les places no cobertes.

NIVELLS QUE S’IMPARTEIXEN:

A Alcañiz: Nivell Bàsic, Intermedi, Avançat (B2) i C1

A Monzón: Nivell Bàsic, Intermedi, Avançat (B2)

A Fraga: Nivell Bàsic, Intermedi

A Saragossa: Nivell Bàsic, Intermedi, Avançat (B2)

No deixeu passar l’oportunitat de tenir el vostre títol oficial de català!

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació ASCUMA
Web: ascuma.org

 

noticia-alto-aragon-1

Origen: Una molt bona notícia | Lo Finestró

ramondandres

Ramón Andrés

patrick-sauzet

Patrick Sauzat

michael-metzeltin

Michael Metzeltin

(Publicat al Diario de Teruel)

Passada l’ominosa legislatura Lapapyp-Lapao recuperem ara, de mica en mica, la nostra dignitat d’aragonesos que aquella legislatura ens havia furtat amb la seua lingüística-ficció. L’aragonès i el català tornen a ser llengües pròpies i històriques del nostre país, i ja no som la riota lapapyp-lapaoista del món. El nou Govern procura millorar la tan precària situació de les nostres llengües minoritzades amb la recent creació d’una Direcció General de Política Lingüística. En el cas concret de la normativa veiem que la del català ja fa més d’un segle que ha estat àmpliament aconseguida, mentre que per a l’aragonés, si bé s’ha avançat força en normativa fonètica, morfosintàxica i lèxica, comptem en aquest moment amb tres ortografies diferents.  Resulta molt difícil tirar endavant en la normalització de l’aragonés sense una ortografia uniforme, cal doncs aconseguir-la com més prompte millor. Vist que els partidaris de les tres ortografies són incapaços de posar-se d’acord, el director de la DGPL, J.I. López Susín, amb molt bon criteri, ha convocat  tres lingüistes especialitzats en  llengües romàniques perquè facen una proposta ortogràfica que puga ésser acceptada pels representants de les tres ortografies aragoneses ara vigents. I això és la molt bona notícia: que tres professors universitaris, els romanistes Ramón d’Andrés  d’Oviedo, Patrick Sauzat de Tolosa del Llenguadoc i Michael Metzeltin de Viena, ja han posat fil a l’agulla,  i per al primer semestre del 2017 volen presentar una ortografia de consens per a l’aragonès. En les llengües romàniques comptem amb un altre cas, molt semblant, i prou ben reeixit, en la unificació de diferents propostes normatives. Es tracta del retoromànic parlat a Suïssa, on el professor universitari Heinrich Schmidt, retoromanista de llengua alemanya de Zuric, va rebre als anys setanta l’encàrrec de la Lia Rumantscha, la coordinadora de les diverses associacions de foment del retoromànic, per unificar les codificacions de les cinc variants del retoromànic de Suïssa, i no tan solament l’ortografia, ans també la fonètica, morfosintaxi i  lèxic. Si els retoromànics ho han aconseguit, i això que ho tenien força més difícil que nosaltres, que només hem d’unificar l’ortografia, és  lícit esperar que ens en sortirem.

Artur Quintana

Origen: Un nacionalismo espanyol desinformau enriste contra l’aragonés (Jiménez Losantos) |

(cat) Un nacionalisme espanyol desinformat ataca a l’aragonès (Jiménez Losantos)

L’últim dimarts 13 de setembre, en un dels tradicionals programes de les “matins de la Ràdio amb Federico”, el polifacètic periodista de Terol F. Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, 1951.09.15), va tornar a tenir una de les seves típiques sortides de to.

La seva condició d’haver nascut a la província de Terol no li ha lliurat aquest cop l’habitual desconeixement amb que el nacionalisme espanyol sol tractar les notícies de les minories lingüístiques de l’Estat espanyol. I així, a l’anunciar el principi del nou curs escolar amb les noves classes en aragonès com a assignatura vehicular, Federico va començar a bordar i afirmar que a llengua aragonesa mai s’havia parlat a Terol, Saragossa ni tan sols a Osca capital.

Desconeixem els estudis que Federico hagi tingut com a complement al periodisme, però creiem que si ha de criticar un tema, de les maneres que ell ho fa, hauria d’informar-primer.

Per totes / tots és conegut que a Saragossa són moltes les persones practiquen la llengua aragonesa i se socialitzen en ella, en el que pot considerar-se una petita comunitat de parlants.Algunes ho transmeten als seus fills / es.

Segons les dades del Cens de l’INE de 2011, 21000 habitants de Saragossa coneixia l’aragonès o alguna de les seves varietats, un 38% de la xifra total de tot Aragó. D’ells, alguns milers són parlants quotidians de la mateixa.

Encara avui queden restes lèxics en la parla i bastant toponímia local en aragonès (Valdefierro, Valdespartera, camino de la Noguera, Malpica, Cogullada, …). Malgrat la seva riquíssima història, la llengua aragonesa aquesta avui refugiada en algunes zones del Nord d’Aragó, i també de la província de Saragossa.

L’aragonès ha estat llengua quotidiana a Saragossa durant segles (com demostren centenars de documents oficials de la ciutat, entre ells les Actes de l’Ajuntament del segle XV o les “Crónicas del Puente de Piedra”). Bé exemple de l’aragonès de llavors poden ser textos com:

-Un “Pregón anunciando un médico en Zaragoza en 1409“

-El “ Pregón sobre la circulación nocturna por las calles de Zaragoza en 1411″

-La ” Protesta de Sancho Aznárez de Gardeny, síndico del concejo de Zaragoza, ante las Cortes de Aragón en 1389“. Qui demanda explícitament poder accedir a la justícia en “llengua aragonesa” per tractar-se del Regne d’Aragó.

Ja en temps de Jaume I d’Aragó es troben textos extensos en aragonès com “Vidal Mayor”, o per descomptat també el primer text documentat en llengua aragonesa, que precisament és de la província de Saragossa, documents del Monestir de Veruela, com és la “Carta Puebla” de 1245 a Pozuelo d’Aragón.

Per descomptat que la llengua aragonesa també va estar present en textos de Terol, reflex de la seva ocupació també en aquesta província. El “Fuero romance de Teruel” del segle XIII és un bon exemple, i zones de les comunitats de la “Extremadura aragonesa” a Terol tenen un llarg historial de textos oficials.

Llibres editats per “Estudis. El Justícia d’Aragó “com el de Francho Nagore, analitzen els aspectes lingüístics de l’aragonès d’aquests textos en els furs de Terol i Albarracín, per. ex.

Per acabar, només cal passar-se pel Baix Aragó (Terol) per sentir la seva parla viva, i adonar-se que va ser una de les últimes zones a Aragó on es va deixar de parlar aragonès recentment.

Origen: El Temps

Acte en favor del català a La Franja de Ponent i contra el LAPAO

Acte en favor del català a La Franja de Ponent i contra el LAPAO
Aragó vol recuperar la dignitat del català
Moisés Pérez 20/09/2016
Després de la llei del PP aragonès que denominava LAPAO al català que es parla a la Franja de Ponent, el nou govern socialista d’Aragó impulsa una nova normativa que considera «el català llengua vehicular» a l’ensenyament. Mentre aquesta arriba, ha emprès diverses accions per a promocionar la llengua.

C om si de l’argumentari d’Unió Valenciana o del PP més anticatalanista es tractara, l’any 2013 la presidenta d’Aragó, la popular Luisa Fernanda Rudi, va emprendre una campanya per a esborrar qualsevol nexe que connectara el territori de la Franja de Ponent amb la resta de territoris amb els quals fita -Catalunya, a l’est; i el País Valencià, al sud-. L’objectiu principal d’aquella ofensiva, naturalment, va ser el català.

Amb un ús força majoritari, malgrat l’amenaça evident de substitució lingüística pel castellà, Rudi va decidir canviar el nom a la llengua utilitzada pels habitants de tota aquesta franja oriental d’Aragó. De sobte, va establir que ja no es denominava català, sinó Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO). Una jugada que amagava eliminar la protecció i regulació que li havia atorgat la norma aprovada per l’executiu aragonès del socialista Marcelino Iglesias. La nova legislació aprovada pel PP i el Partit Aragonès al parlament aragonès va ser un colp de gràcia contra el català, però també contra l’aragonès que va quedar malmès davant del castellà.

Malgrat la polèmica i les crítiques dels habitants d’aquesta zona, Rudi no va plegar. Tot i els intents dels partits de l’esquerra per a tombar la llei a través de la via judicial -en aquest cas, recorrent al Tribunal Constitucional-, no va es va poder aturar. El tribunal espanyol, en la seua deriva centralista, va donar la raó al govern del PP i va donar validesa jurídica a l’invent de la presidenta d’Aragó.

Les urnes, però, han canviat la situació. Amb el socialista Javier Lambán al capdavant del Govern aragonès que conformen PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA), la tendència sembla que s’ha invertit. I més quan socialistes, la Chunta Aragonesista (CHA), Izquierda Unida i Podemos estan a favor de retornar la dignitat al català de la Franja de Ponent. Tornar a denominar-lo pel seu nom seria, no debades, el primer pas.

Lapidar el LAPAO

Conscients que l’amenaça de la substitució lingüística és a sobre, el Govern aragonès està preparant una nova llei que torne a blindar el català com a «llengua pròpia» de tot el territori. Un reconeixement que, a priori, també se li atorgarà a l’aragonès, l’altra llengua minoritària d’Aragó.

A partir d’aquest curs escolar, de fet, el català ja és considerat com a «llengua vehicular» als centres públics d’Aragó. Deixant de banda les possibles matèries que els centres decidiran impartir en català, la matèria específica comptarà amb dues hores lectives per setmana. Els centres que vulguen aquesta assignatura hauran de comptar amb una autorització prèvia de la conselleria d’Educació.

Promoció del català

Mentre la nova llei de llengües arriba, el Govern aragonès no s’ha quedat de braços plegats. Amb l’objectiu d’acabar amb els efectes sobre el català -i l’aragonès- que va provocar la llei de Rudi, l’executiu que encapçala Lambdán ha posat en marxa diverses mesures de promoció del català. Símptomes clars d’un canvi de rumb.

Sense comptar amb els retocs a l’ensenyament, el bipartit aragonès ha establert que el català siga considerat com a llengua pròpia d’Aragó a l’àmbit jurídic, després de realitzar una modificació legislativa de la Llei de Mesures Fiscals i Tributàries. A més, ha aprovat una línia de subvencions per a promocionar tant el català com l’aragonès. La partida total és de 200.000 euros, i aquestes seran atorgades a activitats d’àmbit cultural i escènic, de retolació o de la celebració d’altres activitats que tinguen com a objectiu final «la promoció i sensibilització» de les dues llengües minoritàries.

Les ajudes per part del Govern aragonès no se circumscriuen només a aquesta partida. S’ha restaurat el premi literari Guillem Nicolau i s’ha creat un de nou: el Desideri Llombart. Ambdós amb l’objectiu de fomentar la literatura catalana a la Franja de Ponent independentment del gènere utilitzat (assaig, teatre, narrativa i poesia).

Unes mesures que fan camí perquè el català recupere la dignitat perduda a Aragó. Esborrada del llenguatge la denominació LAPAO, el Govern aragonès té el repte de la normalització lingüística. Espantar l’amenaça de la substitució lingüística sembla ser la meta marcada.

Origen: José Ramón Bada: “PP y PAR tienen ese prejuicio nacionalista que identifica lengua con nacionalidad” – Diario de Teruel

El catalán de Aragón “es un bien cultural tan importante como la catedral de La Seo”, dice el ex-consejero aragonés de Cultura

José Ramón Bada: “PP y PAR tienen ese prejuicio nacionalista que identifica lengua con nacionalidad”

 

El que fuera consejero de Cultura del Gobierno de Aragón entre 1983 y 1987 recibió el Premio Desideri Lombarte que concede el Gobierno de Aragón por su contribución a la dignificación del catalán en la Comunidad.

Maribel Sancho Timoneda

18/09/2016


El que fuera consejero de Cultura del Gobierno de Aragón entre 1983 y 1987 recibió el Premio Desideri Lombarte que concede el Gobierno de Aragón por su contribución a la dignificación del catalán en la Comunidad. Aunque se le atribuyen más méritos en esta materia, el más significativo por su alcance e importancia social es que fue durante su mandato cuando los niños aragoneses de las comarcas catalanoparlantes tuvieron por primera vez en su vida la oportunidad de aprender su lengua inicial en la escuela.

¿Cree que premios como el Desideri Lombarte sirven para que una lengua como el catalán -durante años vergonzante incluso para muchos de sus hablantes de Aragón- ocupe una posición de igual a igual con el castellano?

– La lengua vernácula del Matarraña y de toda la Franja oriental de Aragón es un bien cultural tan importante como puede serlo la catedral de La Seo. Reconocerla es importante por lo que significa en comprensión, dignificación y autoestima de los hablantes, que a veces se sienten relegados, disminuidos… Se trata de recuperar la propia voz con elegancia y dignidad.

¿Por qué cuesta tanto en Aragón reconocer que tener tres lenguas propias es una riqueza?

-Ocurre en Aragón y en muchas partes. Por desgracia esto no atrae el turismo. Dinópolis, incluso la catedral de Jaca o los bienes de las parroquias de Aragón importan más que la lengua de Aragón, porque el catalán es una lengua aragonesa. Los bienes inmateriales son más importantes que eso que después se muestra en un museo y atrae a los turistas. Escuchen, escuchen a los que hablan, que son tan aragoneses como ustedes. Esfuércense. Ese es el problema.

¿Pasa en alguna otra parte que a una lengua no se la llame por su nombre?

-La explicación es que hay un prejuicio monumental por parte de personas que identifican la identidad cultural, política o de comunidad con las lenguas, y eso es una barbaridad. Se puede ser aragonés y hablar en catalán. Se puede ser valenciano y hablar catalán. ¿Por qué tienen que decir en Valencia que su lengua es distinta? Su comunidad lo es, pero también el alemán se habla en Suiza, por ejemplo, en Austria… Yo hablo un poco de alemán y no me siento alemán. No hay que identificar las lenguas con las patrias. Además, el concepto de patria empieza a ser sospechoso.

¿Cómo es que el Premio Desideri Lombarte ha tardado tanto en instituirse cuando ha habido gobiernos de distintos colores en Aragón?

-En Aragón tenemos tres lenguas, pero incluso el castellano tiene problemas, porque hay gente que lo habla muy mal, por desgracia. Aquí lo que pasa es que cada cual se siente señor de la lengua y ésta es como la Constitución, no se puede cambiar alegremente. Se habla mal el castellano, y no digamos ya el catalán o el aragonés. En Aragón no se cuidan los bienes lingüísticos y hay un desprecio total hacia esos valores culturales.

Usted fue, siendo consejero de Cultura, impulsor de que el catalán se enseñara en las escuelas de los pueblos catalanohablantes, pero de manera voluntaria…

-Sí, ha de ser de manera voluntaria. Es que, entonces no teníamos competencias en Educación. Tuvimos que llegar a un acuerdo, a un convenio con el ministerio que las tenía. Pero aunque no teníamos competencias teníamos derecho, porque los hablantes tenían derecho, y nosotros teníamos la obligación de respetar ese derecho. Apenas había recursos. Llegamos a un entendimiento con la Generalitat de Cataluña, porque tampoco teníamos profesores, y lo cierto es que nos hizo un gran servicio el consejero catalán de Cultura y el presidente Pujol, con el que en este punto (dejemos aparte otros problemas) tuvimos una buena colaboración. Inmediatamente, las primeras clases se hicieron a través de ese convenio, con profesores que habían estudiado en Cataluña, que tenían el título por las universidades catalanas, pero que conocían la modalidad vernácula del catalán en Aragón. Y esta última cuestión era importante para no extrañar a los alumnos, para recuperar la riqueza que para la comunidad lingüística aportan las diferencias de la lengua vernácula, para el catalán literario y para nosotros. Distribuimos el diccionario de Alcover Moll, que es espléndido. Toda la filosofía de ese diccionario está detrás de nuestra política lingüística. Y allí quedaron recogidas todas las variedades léxicas dentro del ámbito de la comunidad lingüística catalana y enriquecieron el catalán literario recuperando palabras del catalán de Aragón, del catalán que se habla en Valencia o el de las Islas Baleares. Eso es lo que hay que hacer, enriquecer la lengua común a partir de las diferencias.

Desde 1984 han pasado treinta años. Hay cada vez más alumnos, ¿pero hay menos prejuicios?

-Aunque no se enseñara la lengua, por ventura que ésta es de los hablantes, y el catalán se sigue hablando en la calle, en la taberna… los enamorados hablan en su lengua. Y los hablantes aragoneses se sienten aragoneses. Por muchos prejuicios que haya, esto no hay quien lo quite.

Otra de sus propuestas en aquellos años fue la edición de una colección de obras editadas en catalán.

– Había y hay que fomentar una literatura propia nuestra. Eso empezó con la colección Pa de casa. Y precisamente creo que fue Artur Quintana el que escribió el primer libro. Le encargué una gramática para el primer libro de Pa de casa. Se encerró tres o cuatro noches en casa para ello y a partir de ahí se fueron publicando otros libros. Después se creó el premio Guillem Micolau y el premio para el aragonés. Hicimos lo que pudimos.

¿Catalán y aragonés han recuperado dignidad en este último año tras dejar atrás el escándalo del lapao y el lapapyp?

-Aquello fue un absurdo y una ridiculez espantosa. Lapao y lapapyp, circunloquios para no decir lo que hay que decir, al pa pa y al vi vi. Si es catalán, lo es. ¿Es una infamia o qué? ¿Acaso es una vergüenza? No lo quieren reconocer porque PP y PAR tienen el prejuicio de que todos los que hablan catalán tienen que irse a Cataluña y ser catalanes, y al contrario. Ese prejuicio nacionalista que identifica lengua con nacionalidad o comunidad política está en los nacionalismos de aquí y de allí. También los hay en Cataluña que reivindican que como hablamos en catalán somos catalanes, cuando resulta que no, que somos aragoneses que hablan catalán.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja