Un nacionalisme espanyol desinformat ataca a l’aragonès (Jiménez Losantos)

Origen: Un nacionalismo espanyol desinformau enriste contra l’aragonés (Jiménez Losantos) |

(cat) Un nacionalisme espanyol desinformat ataca a l’aragonès (Jiménez Losantos)

L’últim dimarts 13 de setembre, en un dels tradicionals programes de les “matins de la Ràdio amb Federico”, el polifacètic periodista de Terol F. Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, 1951.09.15), va tornar a tenir una de les seves típiques sortides de to.

La seva condició d’haver nascut a la província de Terol no li ha lliurat aquest cop l’habitual desconeixement amb que el nacionalisme espanyol sol tractar les notícies de les minories lingüístiques de l’Estat espanyol. I així, a l’anunciar el principi del nou curs escolar amb les noves classes en aragonès com a assignatura vehicular, Federico va començar a bordar i afirmar que a llengua aragonesa mai s’havia parlat a Terol, Saragossa ni tan sols a Osca capital.

Desconeixem els estudis que Federico hagi tingut com a complement al periodisme, però creiem que si ha de criticar un tema, de les maneres que ell ho fa, hauria d’informar-primer.

Per totes / tots és conegut que a Saragossa són moltes les persones practiquen la llengua aragonesa i se socialitzen en ella, en el que pot considerar-se una petita comunitat de parlants.Algunes ho transmeten als seus fills / es.

Segons les dades del Cens de l’INE de 2011, 21000 habitants de Saragossa coneixia l’aragonès o alguna de les seves varietats, un 38% de la xifra total de tot Aragó. D’ells, alguns milers són parlants quotidians de la mateixa.

Encara avui queden restes lèxics en la parla i bastant toponímia local en aragonès (Valdefierro, Valdespartera, camino de la Noguera, Malpica, Cogullada, …). Malgrat la seva riquíssima història, la llengua aragonesa aquesta avui refugiada en algunes zones del Nord d’Aragó, i també de la província de Saragossa.

L’aragonès ha estat llengua quotidiana a Saragossa durant segles (com demostren centenars de documents oficials de la ciutat, entre ells les Actes de l’Ajuntament del segle XV o les “Crónicas del Puente de Piedra”). Bé exemple de l’aragonès de llavors poden ser textos com:

-Un “Pregón anunciando un médico en Zaragoza en 1409“

-El “ Pregón sobre la circulación nocturna por las calles de Zaragoza en 1411″

-La ” Protesta de Sancho Aznárez de Gardeny, síndico del concejo de Zaragoza, ante las Cortes de Aragón en 1389“. Qui demanda explícitament poder accedir a la justícia en “llengua aragonesa” per tractar-se del Regne d’Aragó.

Ja en temps de Jaume I d’Aragó es troben textos extensos en aragonès com “Vidal Mayor”, o per descomptat també el primer text documentat en llengua aragonesa, que precisament és de la província de Saragossa, documents del Monestir de Veruela, com és la “Carta Puebla” de 1245 a Pozuelo d’Aragón.

Per descomptat que la llengua aragonesa també va estar present en textos de Terol, reflex de la seva ocupació també en aquesta província. El “Fuero romance de Teruel” del segle XIII és un bon exemple, i zones de les comunitats de la “Extremadura aragonesa” a Terol tenen un llarg historial de textos oficials.

Llibres editats per “Estudis. El Justícia d’Aragó “com el de Francho Nagore, analitzen els aspectes lingüístics de l’aragonès d’aquests textos en els furs de Terol i Albarracín, per. ex.

Per acabar, només cal passar-se pel Baix Aragó (Terol) per sentir la seva parla viva, i adonar-se que va ser una de les últimes zones a Aragó on es va deixar de parlar aragonès recentment.

3 thoughts on “Un nacionalisme espanyol desinformat ataca a l’aragonès (Jiménez Losantos)

  1. El aragonés que se hablaba en la mayor parte de aragon en la edad media se parecía más al castellano que a la fabla, se pueden buscar textos en Internet como los arriba mencionados, la fabla nunca se ha hablado más allá de su territorio actual,así lo afirman la mayoría de filólogos cómo Rafael lapesa por ejemplo. La reconquista aragonesa fue demasiado rápida y no hubo suficiente población en la franja pirenaica para repoblar tanto territorio, por eso el aragonés pirenaico no se extendió

  2. Para dejar las cosas claras. La mayoría de los lingüisticas coinciden en identificar el aragonés medieval con el actual aragonés conservado en el alto Aragón. Evidentemente comparar el aragonés actual con el medieval tiene sus riesgos, como los tiene comparar el castellano actual con el medieval. Además el alto Aragón tiene ciertos rasgos que desde siempre lo han diferenciado en algunos aspecto de la lengua general. Evidentemente la lingüística española de después del levantamiento militar de 1936 no podía aceptar la realidad histórica y admitir que el castellano se limitaba en su uso a parte de Castilla (Entre otros filólogos como Lapesa, Buesa, Frago, Alvar,…). ¿A qué textos te refieres? Aquí se mencionan textos concretos y tú dices que hay textos en internet…
    Hay que saber de qué hablamos. Es raro encontrarse textos aragoneses en castellano en la edad media, aunque los pueda haber por diversas razones, igual que los había en catalán, latín u otras lenguas.
    El argumento de que la repoblación fue rápida en Aragón es una verdadera estupidez, pues la repoblación castellana no fue más lenta, de hecho Castilla se expandió más y aunque en un primer momento se expandió por el Duero antes que Aragón por el Ebro (menos de un siglo antes), y además Aragón se repobló con montañeses aragoneses y gascones principalmente por lo que no creo que se exportase el castellano,además el aragonés se impuso sobre el mozárabe del valle del Ebro cercano al propio aragonés. Como pasó en Cataluña con el catalán.
    El concepto de fabla es un invento que el españolismo lingüístico ha utilizado para generar es conflicto inexistente.
    El aragonés en textos medievales se reconoce por varias características claras:
    Conservación de f- inicial (farina)
    -ll- que en castellano acabó en -j- palla paja (en medieval también paxa)
    -x- que en castellano no existe caxa vs caja, xada vs azada
    conservación de cl-, pl-, fl-, clamar, flama, plorar,
    uso de parrtícula EN se’n fue vs se fue
    uso de particula I i vive vs vive allí
    y muchas otras cosas….
    Es cierto que la lengua de la frontera con Castilla, especialmente la de las comunidades de Calatayud, Daroca, Teruel y Albarracin, tenía rasgos de transición al castellano, como los territorios castellanos fronterizos les pasaba al revés, pues en esa zona se extendió la lengua de la baja Rioja que debía marcar la transición entre el aragonés del Pirineo y el castellano del alto ebro.
    Pues eso, por favor lee un poquico.

Comments are closed.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja