Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

A pasada semana o Director Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón, Ignacio López Susín, presentó un informe en o Parlamento europeu, en Estrasburgo referent a la […]

Origen: O Gubierno aragonés informa a o Parlamento europeu sobre a situación de l’aragonés y o catalán | Arredol

Origen: Llengua i Literatura Catalanes a la UOC: “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó” – Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

El proper 28 d’octubre se celebra a Saragossa la Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes titulada “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó“.

L’activitat està organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i compta amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.

L’acte, que començarà a les 09.30 h a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, està coordinat per Javier Giralt Latorre, Maria Rosa Fort Cañellas i l’estudiant del  grau  de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, Maite Moret Oliver.

L’objectiu de la jornada és divulgar la recerca sobre la llengua i la literatura catalanes de la Franja d’Aragó, amb la finalitat de reflexionar sobre les investigacions que s’han dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i pòsters se  centraran en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

L’activitat us pot interessar tant si voleu assistir-hi com a oient, com si voleu presentar-hi algun treball, atès que hi ha oberta una crida per a la presentació de pòsters. Si esteu interessats a enviar alguna proposta sobre qualsevol tema relacionat amb la llengua i la literatura catalanes a la Franja d’Aragó, el termini de presentació finalitza el 15 d’octubre i la comunicació de la resolució de les propostes seleccionades serà abans del 20 d’octubre. Si us hi voleu inscriure com a assistent, sense presentació de pòster, el termini que teniu és el 26 d’octubre. Per a més informació us podeu posar en contacte amb Javier Giralt Latorre (jgiralt@unizar.es) o Maite Moret Oliver (mmoret@unizar.es).

Des del grau de Llengua i Literatura Catalanes us animem a participar en aquesta activitat tan interessant, que contribueix a l’estudi i coneixement de la nostra riquesa lingüística, literària i cultural.

Programa de la Jornada “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó”
09.30 h Presentació de la Jornada

10.00 h Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres – Ramon Sistac

10.45 h Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó – Pere Navarro

11.30 h Descans

12.00 h Presentació de pòsters

13.00 h Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs –                  Esteve Valls

14.00 h Dinar

16.00 h Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó – Artur Quintana

16.30 h A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó – Hèctor Moret

17.15 h Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després – Josep Espluga

18.00 h Descans

18.30 h Presentació pòsters

19.15 h Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català                            (i evitar-la!) – Natxo Sorolla
20.00 h Cloenda

Origen: El Parlamento Europeo colaborará para mejorar la situación del aragonés y el catalán

El Gobierno de Aragón consiguió ayer el compromiso del Parlamento Europeo para mejorar la situación de las lenguas minoritarias de la comunidad: el aragonés y el catalán. El director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, presentó en Estrasburgo un informe sobre la «delicada» situación de las dos lenguas teniendo en cuenta que hasta ahora «no ha existido una acción resuelta de los poderes públicos para su conservación, recuperación, promoción y enseñanza», tal y como aseguró.

 

López Susín destacó que el ejecutivo autonómico apuesta por la pluralidad lingüística de la comunidad y por eso agradeció la disposición del Parlamento Europeo, que se comprometió a colaborar con DGA «para buscar herramientas que permitan mejorar la situación en los próximos años», explicó tras su intervención.

En la actualidad el aragonés se conserva, mermado y empobrecido, en el norte de Aragón, en el área delimitada por la línea Ansó-Santolaria-Fonz-Benás. Se calcula que hoy en día hablan el aragonés en sus distintas modalidades, de una manera más o menos cotidiana, alrededor de 12.000 personas. Por su parte, el catalán es una lengua compartida con amplios territorios de otras comunidades autónomas vecinas, en unos dominios geográficos que apenas han sufrido variaciones a lo largo de los siglos, siendo hablado en una franja oriental que se extiende desde la Ribagorza hasta el Matarraña.

El número de hablantes de catalán en Aragón es de unas 40.000 personas. El caso del aragonés es más grave, ya que apenas se usa en la vida pública y en cada relevo generacional, ha denunciado López Susín, pierde la mitad de sus habitantes.

El Parlamento Europeo colaborará con el Gobierno de Aragón para mejorar la situación de las lenguas minoritarias entre las que está el aragonés, que hablan unas 12.000 personas. Así lo ha asegurado la DGA tras la intervención del director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, en Estrasburgo este jueves.

imprimir correo
La DGA ha presentado en Estrasburgo un informe sobre la situación de las lenguas minoritarias de Aragón. Foto: Web Parlamento Europeo

La DGA ha presentado en Estrasburgo un informe sobre la situación de las lenguas minoritarias de Aragón. Foto: Web Parlamento Europeo

Zaragoza.- El Parlamento Europeo colaborará con el Gobierno de Aragón para mejorar la situación de las lenguas minoritarias entre las que se encuentra el aragonés, que hablan de una manera más o menos cotidiana alrededor de 12.000 personas. Así lo han asegurado desde el Ejecutivo autonómico después de que el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, haya presentado en Estrasburgo un informe sobre la situación de las dos lenguas minoritarias de Aragón (aragonés y catalán).

En su intervención, ante los miembros del Intergrupo del Parlamento Europeo sobre Minorías Tradicionales, Comunidades Nacionales y Lenguas, López Susín ha recordado que “las dos lenguas se encuentran en una situación muy delicada, especialmente porque hasta ahora no ha existido una acción resuelta de los poderes públicos para su conservación, recuperación, promoción y enseñanza”.

En la presentación del informe, que han seguido también con interés representantes de la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias del Consejo Europeo, se ha puesto de manifiesto el compromiso del Gobierno de Aragón con la pluralidad lingüística de la Comunidad, así como el esfuerzo de la Dirección General por su promoción y difusión a través de diferentes acciones. López Susín las ha expuesto de forma pormenorizada durante su intervención que, por otra parte, ha calificado de “satisfactoria”. No en vano, ha explicado, “se han comprometido a colaborar con el Ejecutivo autonómico para buscar herramientas que permitan mejorar la situación en los próximos años”.

Desde el Departamento de Educación, Cultura y Deporte, ha señalado López Susín, “se han centrado los esfuerzos en la educación habida cuenta de la importancia que tiene en el mantenimiento de cada una de las lenguas”. Así, se ha incluido en los currículos de Primaria, Secundaria y Bachillerato la materia de Lenguas Propias de Aragón; y a lo largo de este curso 2016-2017 se pone en marcha un programa piloto de incorporación del aragonés como lengua vehicular en el Ciclo de Infantil del que se van a beneficiar unos 130 niños de Panticosa y los valles de Hecho y Benasque.

El aragonés, entre las lenguas minoritarias más amenazadas

El aragonés, única lengua exclusiva de Aragón, reconocida como lengua propia por el Estatuto de Autonomía y la vigente Ley de Lenguas, está considerada por la Unesco como una lengua en peligro de desaparición. En la actualidad el aragonés se conserva, mermado y empobrecido, en el norte de Aragón, en el área delimitada por la línea Ansó-Santolaria-Fonz-Benás. Se calcula que hoy en día hablan el aragonés en sus distintas modalidades, de una manera más o menos cotidiana, alrededor de 12.000 personas.

Por su parte, el catalán es una lengua compartida con amplios territorios de otras comunidades autónomas vecinas. Los dominios geográficos apenas han sufrido variaciones a lo largo de los siglos, siendo hablado en una franja oriental que se extiende desde la Ribagorza hasta el Matarraña. El número de hablantes de catalán en Aragón es de unas 40.000 personas. El caso del aragonés es más grave, ya que apenas se usa en la vida pública y en cada relevo generacional, ha denunciado López Susín, pierde la mitad de sus habitantes.

Origen: El govern d’Aragó presenta a Europa un informe sobre el català i l’aragonès | Lo Finestróç

lopez-susin 

(Notícia recollida d’El Periódico de Aragón)

El director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, va presentar a Estrasburg un informe sobre la situació de les dues llengües minoritàries d’Aragó: el català i l’aragonès

El document va ser lliurat als membres de l’Intergrup del Parlament Europeu sobre Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües. En la seva intervenció, López Susín va recordar, segons ha informat la DGA en un comunicat, que “les dues llengües es troben en una situació molt delicada, especialment perquè fins ara no ha existit una acció ferma dels poders públics per a la seva conservació, recuperació, promoció i ensenyament “

Durant la presentació, el director general va exposar de forma detallada les diferents mesures que s’han adoptat des de l’Executiu, posant de manifest el “compromís” del Govern d’Aragó amb la pluralitat lingüística de la comunitat.

José Ramón Bada y Artur Quintana i Font reciben ex aequo el Premio Desideri Lombarte 2016. Peñarroya de Tastavins.

 

Origen: Los alumnos de Infantil de Panticosa y de los Valles de Hecho y Benasque podrán estudiar algunas materias en su lengua materna – Aragón_hoy

Nace el programa piloto Rosario Ustáriz que incorpora a la enseñanza la variedad dialectal propia de cada zona como lengua vehicular

Momento de la presentación en Huesca del programa Rosario Ustáriz

Con el objetivo de favorecer la utilización del aragonés (la variedad dialectal propia de cada zona) en el ámbito escolar la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón ha puesto en marcha, en colaboración con la Universidad de Zaragoza, el programa piloto Rosario Ustáriz. Un proyecto que pretende incorporar a la enseñanza de algunos centros la lengua materna del alumnado como lengua vehicular. Éste se llevará a cabo en las aulas de Infantil de los Valles de Hecho y Benasque y Panticosa.

La propuesta se basa en la utilización del aragonés (la variedad dialectal propia de la zona) como lengua vehicular de un área escolar partiendo de los propios recursos humanos del centro seleccionado. La finalidad última es la de contribuir a su revitalización, favoreciendo su uso por parte de los niños en las relaciones entre iguales, así como la superación de la diglosia que actualmente afecta a la comunidad lingüística aragoneshablante.

El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín, ha recordado que el aragonés es una de las lenguas europeas más amenazadas y con mayor riesgo de desaparecer. Con el objetivo de revertir esta situación, ha señalado, se han puesto en marcha diferentes acciones desde el Departamento de Educación, Cultura y Deporte, como la reincorporación de la materia Lenguas propias de Aragón en el currículo de Primaria y Secundaria. Y es que, ha dicho, “para que el aragonés sobreviva se debe comenzar por los más jóvenes”.

La implementación del programa en las aulas se realiza mediante la ayuda del Grupo de Investigación Educación para la lectura, literatura infantil y juvenil y construcción de identidades (ELLIJ). Dicho grupo se ha encargado, además, de elaborar los materiales didácticos que emplearán en sus clases tanto los alumnos como el profesorado, adaptados a cada nivel educativo.

El programa está previsto que se ponga en marcha el segundo trimestre del curso 2016-2017 en el primer ciclo de Infantil (3 a 6 años) de las escuelas de Panticosa (13 niños), de Hecho (6) y del Valle de Benasque, que reúne a más de un centenar de alumnos de las localidades de Castejón de Sos, Benasque, Sahún, Cerler y Laspaúles.

La posibilidad de desarrollar proyectos lingüísticos de esta naturaleza estaba ya contemplada en el artículo 19 de la Orden de 28 de marzo de 2008 del Departamento de Educación, Cultura y Deporte por la que se aprueba el currículo de Educación infantil y se autoriza su aplicación en los centros docentes de Aragón, si bien no se había puesto en marcha hasta ahora.

El acto de presentación, que ha tenido lugar en Huesca, ha contado además con la presencia de Marta Liesa, decana de la Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación del Campus de Huesca; Rosa Tabernero, directora del Grupo ELLIJ; Iris Campos, investigadora del grupo y responsable del programa y los alcaldes de Hecho, Panticosa y del Valle de Benasque, Luis Gutiérrez, Ricardo Laguna y José Manuel Abad (alcalde de Castejón de Sos), respectivamente.

 

*Se adjuntan sonidos del director general de Política Lingüística, ignacio López Susín e imágenes del acto de presentación

En cuestión de meses ha instituido dos galardones: uno para quienes promocionen el uso del «catalán de Aragón», y otro para escritores aragoneses en lengua catalana

Origen: El Gobierno aragonés potencia, con premios oficiales, la literatura en catalán

Origen: esRadio

A partir del minut 29

Origen: Pena-roja acull lo lliurament del premi “Desideri Lombarte” | Mas de Bringuè

lliurament-premis-dlombarte-penatoja-copia

Los premiats, acompanyars  de les autoritats i membres del Jurat

 

Lo  santuari “La Mare de Déu de la Font” de  Pena-roja de Tastavins va acollir ahir, en  una càlida tarda de diumenge  l’acte de lliurament del  Premi Desideri Lombarte 2016, instituït  pel govern aragonés, que en aquesta primera edició s’ha concedit ex aequo a Josep Bada Panillo i Artur Quintana i Font. Amb aquest premi, consistent en una escultura  de l’artista nonaspí Santiago Gimeno, el Departament d’Educació, Cultura i Esport reconeix als guardonats per la seva tasca en la dignificació i difusió del català d’Aragó.

L’església del Santuari estava  plena de gent, entre amics i familiars dels premiats, representants de les associacions culturals de la Franja(Instit d’Estudis del Baix Cinca, ASCUMA), de l’aragonès com el Consello d’a Fabla,   mestres de català,  AMPAS, Assoaciacions educatives com Lo Clarió, alcaldes i el president de la comarca del Matarranya, Rafael Martí, i  el delegat territorial de Terol, Antonio Arrufat.

L’ acte, celebrat en plenes festes a la localitat de naixement de Desideri Lombarte i en un dia assenyalat per a tots els seus habitants, coincidint amb la celebració del dia del Jubileu, va estar presidit per la consellera d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, Mayte Pérez; el conseller de Vertebració del Territori, Mobilitat i Habitatge, José Luis Soro; el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, i l’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve.

En la seua intervenció,  Josep Bada  demanà diàleg i enteniment a les institucions “i a les persones” perquè les llengües minoritzades a l’Aragó, “continuen tenint el respecte i la dignitat que mereixen”.

El professor Artur Quintana, agraí l’esforç de l’actual govern aragonès per  impulsar i dignificar la llengua catalana a l’Aragó i remarcà que encara queda recórrer un llarg camí cap  a la normalització lingüística de l’aragonès i el català esperant que mai més torne  l’època “del LAPAO i el LAPAPYP” .

La consellera Mayte Pérez, encarregada de tancar l’acte, va destacar  “la llarga trajectòria d’aquests dos il·lustres intel·lectuals  de la nostra terra, referències fonamentals en  la defensa  de la llengua catalana a Aragó, i en la seua dignificació i difusió”.

Pérez remarcà que amb aquest premi “es ret homenatge, en aquesta primera edició, a dos grans amics de Desideri Lombarte, “per la seva fidelitat a la seva gent ia la seva terra. Per això és indispensable reconèixer-lis la importància de la seva empenta, del seu coratge i de la seva trajectòria vital”.

L’acte va concloure amb un magnífic i emotiu recital musical a càrrec del grup “Tournez i Sesé” (Dani Sesé, guitarra; Xavi Tournez, veu, i Laia Rius, Violí) amb una sel·lecció de poemes de Desideri Lombarte.

Desideri Lombarte, nascut a Peñarroya de Tastavins (1937-1989), va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català d’Aragó. Va destacar per la seva obra poètica, amb antologies com Ataüllar en món des del Molinar, però també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre. Home polifacètic des del punt de vista intel·lectual, també es va dedicar a la investigació històrica, etnogràfica i lingüística treballant per la dignificació de la seva llengua a Aragó. Va ser membre fundador i vicepresident de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors a Aragó del II Congrés de Llengua Catalana (1986). Així mateix, cal citar les seves habilitats com a dibuixant per a il·lustrar les seves obres.

El Govern d’Aragó ha instituït per primera vegada aquest guardó, que tindrà periodicitat biennal.

recital-tournez-i-sese

Moment del recital musical d’en Tournez, Sesé i Laia Rius.

(FOTO: CARLES TERÈS)

Origen: Alumnos de Infantil de Panticosa, Hecho y Benasque podrán estudiar en su lengua materna

Origen: Jose Ramón Bada y Artur Quintana galardonados con la I edición del ‘Desideri Lombarte’

penarroya-desideri-11-09-2016

El escritor, teólogo y filósofo Jose Bada Panillo y el romanista y germanista Artur Quintana i Font son los dos primeros galardonados por DGA con el premio Desideri Lombarte por su larga trayectoria en la dignificación de la lengua catalana propia de Aragón, desde la solidez intelectual, el compromiso social y cuyo galardón fue concedido ex aequo (por igual) a ambas personalidades.

El santuario de la Virgen de la Fuente de Peñarroya de Tastavins acogió el domingo la ceremonia de entrega de la primera edición de este premio cuyo fallo ya se conoció el pasado mes de julio. En el caso de José Bada, quien fuera el primer consejero de Educación del Gobierno de Aragón en 1983, la decisión del jurado vino dada por haber puesto en marcha la enseñanza del catalán después de la declaración de Mequinenza de 1984 y de la que fue mentor, así como por la difusión como escritor de varias obras literarias en catalán. la En el caso de Artur Quintana el jurado destacó su figura como «referente» del catalán en Aragón y alabó su tesis doctoral en la que desgrana el catalán hablado en la localidad de La Codoñera.

Al acto asistieron la consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Mayte Pérez, el Director General de Política Lingüística, Jose Ignacio López Susín y el consejero de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda, José Luis Soro, además de numerosas figuras de la cultura aragonesa quienes fueron recibidos por el alcalde de Peñarroya de Tastavins, Francisco Esteve y por el presidente de la Comarca del Matarraña, Rafael Martí.

Allí se puso de manifiesto el «compromiso» del ejecutivo aragonés por preservar las lenguas propias de Aragón. «Son dos ilustres de nuestra tierra, referentes en el impulso de la lengua catalana en Aragón. Este es un Premio con el que se rinde homenaje, en esta primera edición, a dos grandes amigos de Desideri Lombarte», manifestó la consejera Mayte Pérez.

En Peñarroya se destacó además que son 40.000 los aragoneses que tienen como lengua propia el catalán hablado en las comarcas aragonesas del Matarraña, Bajo Aragón-Caspe, La Litera, Bajo Cinca y Ribagorza. «Creo que uno de los frentes en los que hemos de seguir trabajando es precisamente en visibilizar en el resto de Aragón este patrimonio propio y que todos los aragoneses sean conscientes de que hemos de cuidarlo», afirmó por su parte López Susín, Director de Política Lingüística.

*Más información en edición impresa.

Origen: Jornada de l’AILLC a Saragossa: “El repte d’investigar sobre la Franja” – Lliure i Millor

“És cert que la Franja d’Aragó no és una realitat tangible, perquè no s’identifica amb un grup humà concret, ni tan sols amb un territori amb unes demarcacions definides i amb unes relacions internes ben assentades. Tanmateix, hi ha un fet lingüístic que li dóna unitat i que permet diferenciar-la d’altres zones dins la Comunitat Autònoma d’Aragó: en aquesta àrea es parla català i per això ha estat objectiu d’estudi des que Joaquín Costa, el 1879, dediqués unes quantes pàgines a descriure el panorama lingüístic de la Ribagorça i la Llitera. Després vingueren la tesi d’Antoni Griera sobre la frontera catalanoaragonesa (1914) i la ressenya que en féu Ramón Menéndez Pidal ara fa justament un segle.
»D’aleshores ençà, la recerca sobre la Franja no s’ha aturat, de manera que, a la vora dels estudis descriptius de les varietats dialectals, se n’han desenvolupat d’altres de caràcter històric, sociolingüístic i literari, a través dels quals s’ha aconseguit tenir una visió exacta de la riquesa cultural d’aquesta zona d’Aragó, amb unes arrels compartides amb Catalunya.
»Aquesta jornada pretén, en primer lloc, divulgar la investigació duta a terme fins ara sobre la Franja d’Aragó des de diverses perspectives; en segon lloc, presentar els treballs que s’estan realitzant actualment sobre aquest territori; i, finalment, proposar noves línies de recerca d’interès científic i, sobretot, social.»
tríptic franja

Jornada de l’AILLC a Saragossa

Organitzen: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

Coordinadors: Javier Giralt Latorre, Maite Moret Oliver i Maria Rosa Fort Cañellas

Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa

Data: 28 d’octubre de 2016

Objectius: L’objectiu d’aquesta jornada és divulgar la recerca sobre la llengua  i la literatura de la Franja d’Aragó, amb el propòsit de reflexionar sobre les investigacions que s’ha dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i els pòsters oferiran contribucions centrades en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

Presentació de pòsters: Es convida a tots els investigadors interessants a enviar les seves propostes de pòster sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua i la literatura de la Franja d’Aragó.

La proposta de pòster (un resum de 500 paraules com a màxim) haurà d’enviar-se per correu electrònic abans del 30 de setembre i el resultat del procés d’avaluació es comunicarà als autors abans del 7 d’octubre.

Inscripció: Serà indispensable que tots els investigadors que vulguin presentar un treball facin la inscripció definitiva abans del 21 d’octubre, per tal de ser inclosos en el programa definitiu. Les inscripcions sense pòster tenen com a termini el 26 d’octubre de 2016.

Contacte i informació: Javier Giralt Latorre: 876553981 // jgiralt@unizar.es // Maite Moret Oliver: 876553982 // mmoret@unizar.es

Programa

9:30 Presentació de la Jornada

10:00 Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres. Ponent: Ramón Sistac

10:45 Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó. Ponent: Pere Navarro

11:30 Descans

12:00 Presentació de pòsters

13:00 Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs. Ponent: Esteve Valls

14:00 Dinar

16:00 Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó. Ponent: Artur Quintana

16:30 A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó. Ponent: Hèctor Moret

17:15 Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després. Ponent: Josep Espluga

18:00 Descans i presentació de pòsters

19:15 Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!). Ponent: Natxo Sorolla

20:00 Cloenda

Organitzen: AILLC, Unizar

Font: Acció Cultural dels Països Catalans i La Franja

Origen: Lliurament del Premi Desideri Lombarte a Artur Quintana i José Bada | Lo Finestró

Artur QuintanaJose_Bada-250x200

El proper diumenge 11 de setembre, els senyors Artur Quintana i Font i José Bada Panillo  rebran de mans del govern d’Aragó el premi Desideri Lombarte, a la trajectòria en defensa la llengua catalana.

El premi, que no té dotació econòmica, es lliurarà a la vila natal del poeta que li dóna el nom, Pena-roja de Tastavins.

A hores d’ara no tenim cap notícia de què hagi estat invitada oficialment a l’acte, l’Associació Cultural del Matarranya.

Lloc: Santuari de la Mare de Déu de la Font.

Vila de Pena-roja

Hora: 18 hores.

Assistents

Sra. María Teresa Pérez  Esteban, consellera d’Educació, Cultura i Esport.

Sr. Alcalde de  Pena-Roja, Francisco Esteve Lombarte

President de la Comarca de Matarranya, Sr.  Rafael Martí Casals.

I el Sr. Ignacio López Susín. director general

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja