Origen: En Común presenta una moción para reconocer el carácter trilingüe de Aragón – AraInfo

En el texto se propone que la Diputación de Zaragoza favorezca medidas que impulsen y promocionen la protección de las lenguas minorizadas aragonesas: aragonés y catalán

Origen: El PSOE reconoce el catalán como “lengua propia” de Aragón

Origen: Estudian el uso social del catalán en Aragón | Noticias de Aragón en Heraldo.es

22-01-2016 13.17

Origen: Miquel Strubell: CELRM

El projecte d’estudi “La incidència de l’efecte frontera en l’autonomització de la llengua a la cruïlla catalanoaragonesa”, del filòleg Esteve Valls, ha guanyat la V Beca Joan Veny, convocada per l’Institut Ramon Muntaner amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

El treball tracta de l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja i vol demostrar que la pèrdua dels trets lingüístics propis d’aquest territori es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. Valls, professor de la Universitat de Barcelona, té ara un termini de dos anys per completar la investigació i rebre els 6.000 euros amb què està dotada la beca.

El jurat, que ha destacat la gran qualitat de totes les propostes presentades, ha escollit la d’Esteve Valls pel “rigor metodològic, l’interès científic de l’estudi” i “pel fet que els resultats contribuiran a posar en valor la unitat de la llengua catalana”. La Beca Joan Veny, destinada a investigadors de l’àmbit dels centres d’estudis, es concedeix a treballs de sobre la variació lingüística del català.

MAGAZIN 23 de gener de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Cedir, clau per a entendre’ns?”. Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Joaquín Cirac
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Espais Naturals. Vicente Roc
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a Alba Guillén Panillo. Filla de favarola, maquilladora d’actors.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Joaquín Cirac, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Vicente Roc, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Qüestió de prenom | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 9 de gener del 2016)

Molts dels nostres polítics i intel·lectuals fa temps –des de la pèrdua dels Furs el 1707, i sovint des de Casp– que treballen per destruir aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és el nostre català d’Aragó. Per aconseguir-ho hi apliquen els procediments més indignes, o sofisticats, si ho preferiu. Com que és ben sabut que el nom propi, el prenom, és per a les persones un tret identitari molt fort, el primer que van fer, fou prohibir-nos-en l’ús oficial en català. D’entrada en tingué cura l’Església, tan submisa al poder, després el Registre Civil. Durant segles només han admès prenoms castellans, mai catalans –ni aragonesos, evidentment. Al començament no em fèiem gaire cas: una cosa era la paperassa oficial i l’altra la vida diària. Per molt que els papers posessen Luisa, Pedro, Juan o Rosario, seguíem dient-nos Lluïsa, Pere, Joan o Roser. A la llarga, gràcies a una ben orquestrada discriminació i ridiculització dels prenoms catalans, hem acabat, però, per renunciar-hi, i ara fem servir només els prenoms castellans. Fa uns cinquanta anys ja eren residuals els catalans, actualment no en queda cap: tots ens diem Juan Luis, Dolores, Luis Maria, José Antonio, Luis Miguel, Rosario, Ángeles … . És més, ho hem interioritzat tant, que en els casos d’algun foraster que es diu oficialment Joan, Josep o Antoni –ja fa alguns anys que no ens prohibeixen oficialment de dir-nos-en–, inevitablement l’anomenem Juan, José o Antonio. Ni Déu se n’escapa: en algunes viles l’anomenem Dios, i mantenim la forma catalana només per encantar els plegamans: Andreu, Andreu, plega los braços per l’amor de Déu. Tot amb tot, i malgrat la ferotge persecució a què els sotmetem, els nostres prenoms es resisteixen a morir. En trobem en algun Pedro lo Pere o Juan lo Jon, perquè són persones de malnoms Peres o Jons; se’ns amaguen darrere un sant de molta anomenada: Sant Roc, Sant Valer, Sant Miquial de les Cantrelletes, persisteixen en la toponímia –Lo Port de Sant Just– o en la literatura –com Andreu en l’encantall del plegamans. Són els últims reductes que tenen. Sempre, però, a flor d’oblit.

Artur Quintana

Origen: 14 de gener defenso la tesi: “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” | Xarxes socials i llengües

Dijous 14 de gener, a les 10h, defenso la tesi “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla), que ha estat dirigida per F. Xavier Vila (i amb la tutoria de Josep Lluís C. Bosch). El tribunal es composa per Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). El lloc serà la Sala de Juntes de l’edifici 696 de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (abans era Empresarials, Metro L3 Zona Universitària).

Índex

MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS

Podeu veure un resum dels continguts a continuació:

Origen: Libertad Digital

Zaragoza necesita una Escuela Municipal de Lengua Aragonesa, y casa Soláns sería un edificio digno y adecuado.https://t.co/4OGEUrtiCI

— Zésar Corella 🔻🇵🇸 (@zesarcorella) December 23, 2015

Origen: Las lenguas en Aragón | “El Esquilador”

Les llengües a Aragó

Jo sempre he defensat la singularitat d´Aragó tant a nivell històric, cultural,folklòric, geográfic i polític. Però a dia d´avui amb l´intent institucional per preservar i fomentar l´aragonès en algunes escolas de primària del nord d´Aragó on aquesta llengua és la llengua materna d´una part de la població. aquesta Acció ha deseicadenat un debat molt curios en el que cert sector de la població aragonesa opta por la no defensa d´aquesta llengua. Fins i tot una part minoritaria d´aquesta opinió advoquen directament per la desaparició l´aragonés. Heus aquí la qüestió que demostra la singularitat d´aquest petit país. En qualsevol altre lloc del món es lluita per mantindre les llengües propies d´un territori excepte en aquest. Aquí on tenin la sort de poder tenir i apendre tres llengües diferents però el rebuig i intent d´aïllament per part d´un sector de la societat aragonesa i per la seva difusió es absoluta. Ara mateix ho justifiquen amb el poc ús i la seva utilitat avui en dia. Sense adonar-nos que aquest bé inmaterial una vegada que mori o desaparegui no es podrá recuperar i molts d´ aquests que avui cridan per qué a les escoles unicament s´ensenyi castellà i anglès amb la suposada idea que aixó obre les portes del món laboral als nois. Aquesta gents seran els que després ploren per la desaparició del nostre patrimoni. Som especials i singulars, no aixequen un dit i menys la veu per defendre els nostres interessos fins que o han desaparegut i ens envaeix la nostàlgia de millors temps passats o fins que ve algú de a fora a interessar-se pel que estem deixant enfosar, morir o desaparéixer. LLavors és quan ens plantegen el possible valor del que tenim. Mentres existeixi una part de la societat aragonesa que pensi d´aquesta manera malament anem. La llengua com part de la cultura d´un grup de gent no es pot ni s´ha de politizar com argument per anar contra uns o contra altres. Defendre la llengua i la singularitat d´un territori no vol dir que siguis més o menys que ningú. Tot el contrari, és defendre i perpetuar la cultura, la identitat i la seva manera de comunicar-se d´una comunitat determinada. Donant una visió més àmplia de la societat en què vivim.

Origen: Casi todos los partidos usaron las lenguas minoritarias en sus mítines durante la campaña de las elecciomes municipales | Noticias de Aragón en Heraldo.es

La mayor parte de los partidos políticos hicieron uso de las lenguas minoritarias de Aragón en la campaña de las pasadas elecciones locales y autonómicas, independientemente de sus propuestas programáticas respecto del aragonés y el catalán. Según un estudio del Seminario Aragonés de Sociolingüística, la campaña de mayo de 2015 supuso un “salto cualitativo” en el tratamiento de las cuestión lingüística por parte de las formaciones políticas que concurrían a los comicios, sobre todo por los partidos emergentes, que fueron “más claros” y fueron “más lejos” en sus propuestas de protección del aragonés y el catalán.

El estudio de los lingüistas matiza que solo tres partidos abogaron por garantizar los derechos de las minorías lingüísticas “plenamente”: CHA, IU y Podemos. El PSOE apostó por una defensa “ambigua y parcial”, mientras que PP, PAR y Ciudadanos propusieron una protección de “muy bajo nivel” o no contemplaron la cuestión. El Seminario aclara, no obstante, que la realidad de la campaña sobre el territorio no se correspondió con los criterios oficiales de las direcciones de los partidos y se vio propaganda electoral del PAR en catalán y mítines del PP en la misma lengua.

Los autores del estudio concluyen que en la campaña electoral de las municipales el aragonés y el catalán se usaron de forma “generalizada” en sus respectivas zonas de predominio, incluso por partidos que rechazan la protección de ambas lenguas.

INFORME DEL USO DE LAS LENGUAS DE ARAGON EN LA CAMPAÑA ELECTORAL DE MAYO DE 2015

Desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística tenemos el placer de presentar el informe titulado “El uso de las lenguas propias de Aragón en la campaña electoral de mayo de 2015” realizado por los sociólogos Anchel Reyes, Josep Espluga y Chabier Gimeno (integrantes del Seminario), así como por Juan Pablo Martínez como colaborador externo del Seminario. Se trata de un análisis de contenido, de carácter cualitativo, de los distintos canales comunicativos que, tanto partidos con representación parlamentaria como extraparlamentarios, han realizado en la última campaña electoral.

Cabe destacar el “salto cualitativo” en positivo, como media, en el uso de las lenguas aragonesas en dicha campaña, si bien con una alta variabilidad entre  las distintas unidades de muestreo (cada partido político o coalición).

Con este tipo de informes desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística queremos lanzar y acercar a la sociedad aragonesa información sobre las lenguas de Aragón desde el ambito de la sociología aplicada. También se está trabajando en la segunda entrega del análisis del Censo 2011 en relación a las lenguas de Aragón. Para consultar el infome sobre uso de lenguas en las elecciones de mayo de 2015 clicar aquí.