La Franja

https://www.tiktok.com/@aescamparlaboira/video/7172567267656420614?_r=1&_t=8Xr62GcEkBq&is_from_webapp=v1&item_id=7172567267656420614

Source: PRUEBAS DE ZERTIFICAZIÓN DE LUENGA ARAGONESA NIVEL B2 – Lenguas de Aragón

Source: L’ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES D’ALCAÑIZ, SEU PRESENCIAL A ARAGÓ DE LA IX VIQUIMARATÓ DE LA LLENGUA CATALANA – Lenguas de Aragón

Source: Primera prueba de certificación de nivel Avanzado C1 del aragonés: “Es un hito histórico”

Source: La Academia Aragonesa de la Lengua presenta en sociedad a sus cargos electos – Aragón Digital

Mesa redonda en torno a la exposición ‘Voces en el Cierzo. Escritoras en aragonés y catalán de Aragón’

Aprovechando que esta semana comienza el Congreso Int. de #PaisajeLingüístico, @ICIPL_UPO, en Sevilla., en Lingüística General I de @unizar nos hemos puesto a recopilar ejemplos por #Zaragoza en las lenguas de Aragón.
¿Te animas?#LenguasdeAragón #GA_ICON #ICILPL@ZaragozaLing pic.twitter.com/uauLT98GDp

— Iraide Ibarretxe-Antuñano (@iraideia) November 7, 2022

Source: La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

(Viles i gents publicat a La Comarca, 4/11/2022)

Natxo Sorolla

En los dos anteriors Viles apuntàvem que la primera denominació que ha tingut la llengua del Matarranya, fins los nostres dies, és la de «català», i que en lo declivi també va aparèixer, sense tant èxit, la de «llemosí». Però en tant recorregut, des del s. XVI fins l’inici del XX, encara no trobem la primera menció al «chapurriau».

Los primers registres escrits que trobem són acadèmics, i són a partir de la Guerra Civil: l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) registre, entre 1935 i 1947, combinacions de les dos denominacions, com «català xapurriat» a Valljunquera, «xapurriat» a Maella i «valencià xapurriau» a Aiguaviva. L’any 1949 Sanchis Guarner, aprofundint sobre el parlar d’Aiguaviva, diu que «Los aguavivanos o aiguavivans parecen tener conciencia del valencianismo de su dialecto, y si bien le llaman chapurreado». I uns anys més tard l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja (ALEANR) i l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), a partir de 1964, arrepleguen de manera ja molt més abundant lo terme xapurriau. Estes denominacions també es registren a altres comarques. Per tant, és probable que s’escrigueren en textos locals abans. Però segurament que a partir del segle XX.

Perquè, de fet, no és fins 1972 que hem pogut recopilar en premsa general la primera menció escrita al xapurriau. I precisament és per a criticar-lo:«la gente dice a los viajeros que su “chapurreado” se parece al valenciano, al tortosino, al catalán o al aragonés» (La Vanguardia, 4/8/1972). I un any més tard, la revista carlista Esfuerzo Común ressenya a «Tomás Bosque, cantante en ‘chapurriau’» (1/4/1973). Per tant, les dos referències populars més antigues que coneixem al «chapurriau» són de l’últim terç del segle XX, i les acadèmiques, després de la Guerra Civil.

En una altra dimensió diferent d’estos primers registres recents del «chapurriau» apareix la història que ja coneixem. La ròniga del «siempre he oído que a mi lengua materna le llamaban chapurriau» y el «yo no recuerdo que nadie de nuestra tierra lo denominase catalán». Un invent massa recent com per a dir que «sempre ha sigut aixina». Però sovint la història també hi ha qui no l’investiga, la reescriu.

Trilogia sobre el català, el llemosí i el xapurriau al Matarranya:

• La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I)
• Quan a «això» li diem «llemosí» (II)
• La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III)

Source: Quan a «això» li diem «llemosí» (II) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

(Viles i gents publicat a La Comarca, 28/10/2022)

Natxo Sorolla

A l’anterior Viles apuntava que les primeres mencions que trobem al nom de la llengua del Matarranya són «català», i es produeixen al segle XVI. Però eixos anys la llengua també escomence a perdre prestigi entre els aragonesos no catalanoparlants. Per exemple, al judici pels drets de Pena-roja sobre Fórnols (1608) se diu que «Ferrando Martinez Pison era vezino de Alcañiz en donde se [ha] acostumbrado y acostumbra hablar mejor que en Peñarroya». I Bernardino Gómez (1584), humanista d’Alcanyís, diu que el català de Jaume I és una llengua «corta y peregrin». La llengua va perdent prestigi, i un temps més tard li afegim lo nom de «llemosí». Ara ja parlem una llengua encara més àmplia, que arribe al sud occità de França (!). Aquí, per eixemple, Roque Alberto Faci, religiós de la Codonyera, a partir de 1739 fa diferents mencions a la nostra llengua, com que a Calaceit hi ha «N. Sa. del Plà, llamada assi en lengua Eleemosina». Una denominació que Agustí Sales (1764), de Valljunquera, use per a destacar el prestigi de la llengua, declarant que «en los confines de los tres Dominios, de Aragón, Valencia i Cataluña, se habla con mas pureza el Lemosín, que en lo interior de ellos: i ojála que en la misma Valencia se mantuviera tan puro, como piden su dignidad i esplendor antiguo».

Però en eixos segles homogeneïtzadors tampoc hi ha, encara, rastre del «chapurriau». Al s. XX la denominació de llemosí va desapareixen tal com havie aparegut, i la de català continue vigent durant totes les dècades. Encara l’any 1923 l’alcalde de Fórnols busque un doctor per a la vila, que és «de habla catalán». I la crònica de l’ABC per a l’entrada de les tropes franquistes a Fraga diu que «hoy Fraga está casi desierto […] por esta línea se habla catalán ya». De fet, no trobem a cap erudit del territori fent menció de l’existència de cap altra nova denominació per a la llengua: no tenim encara cap rastre del «chapurriau» ni a principis del XX. En aquell moment, uns pensen que és una llengua de cultura, altres que és col·loquial, uns que és pura, altres que és híbrida, però tots li diuen «català», o «llemosí». Siguen del territori, com Foz (1862), Moner (1876), Pallarés (1902), Zurita (1916), o de fora, com Madoz (1845), Borao (1859), Costa (1878), Saroïhandy (1898) o Vila (1929). La setmana que ve parlarem del primer registre del «chapurriau» que ham sabut trobar. I ho séntigo per l’spoiler: és més tard.

Trilogia sobre el català, el llemosí i el xapurriau al Matarranya:

• La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I)
• Quan a «això» li diem «llemosí» (II)
• La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III)

Source: El Gobierno de Aragón entrega mil referencias bibliográficas a la Academia Aragonesa de la Lengua

Programa del MAGAZIN del dissabte 29 d’octubre de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- “Cuina de bolets”amb el xef maellà a “La Torre del Visco”, Rubén Catalán.
11:55- 12:30.- Àgora: “Quina son…Com descansem??”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- “Coneguem millor la nostra llengua”. Roberto Albiac Balaguer.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25-13:40.- “Retalls d’història”. Paco Doménech
13:40-14.- Entrevista a María Martínez; una de las fundadoras, junto a Araceli Herrero y Rocío Ramos de : “La Fundación 38 Grados”; cuyo objetivo es cumplir las voluntades finales de personas muy enfermas, que se encuentran cerca de la muerte.
Participants: Rubén Catalán, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Roberto Albiac, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Mario Rius, Paco Doménech, María Martínez, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Primer acuerdo normativo de la Academia Aragonesa de la Lengua

El Pleno de la Academia Aragonesa de la Lengua, en su sesión celebrada el pasado jueves 6 de octubre, aprobó por unanimidad su primer acuerdo normativo, relativo a la normativa ortográfica de uso oficial del aragonés. La disposición considera uso correcto de la lengua la utilización de cualquiera de las normas gráficas existentes, hasta que la Academia publique nuevas directrices en materia ortográfica.

El texto completo puede descargarse aquí.

Con este acuerdo, adoptado a propuesta del Instituto de l’Aragonés, la Academia trata de aclarar la situación normativa del aragonés en el momento actual y ofrecer seguridad a los ciudadanos que quieren escribir en aragonés y tienen dudas a la hora de optar por cualquiera de los modelos ortográficos existentes, así como para quienes participen en convocatorias de subvenciones, premios literarios o artísticos, pruebas de certificación, etc., en cuyos criterios de admisión o valoración se hace referencia a la Academia o se menciona la normativa lingüística de la lengua aragonesa.

La Academia, que está trabajando actualmente en la elaboración de la normativa gráfica oficial del aragonés, ha querido así trasladar a la sociedad el modo de funcionamiento interno de la institución, pues, como dice el texto aprobado, la voluntad de sus miembros ha sido considerar, provisionalmente, todas las normas lingüísticas preexistentes como válidas para la escritura del aragonés, respetando y reconociendo así la importante labor previa de investigación y codificación realizada por asociaciones e instituciones.