Quasi 900 personas estudioron aragonés iste curso | Arredol.

Se torna a publicar o Mapa de l’amostranza de l’aragonés. En l’amostranza reglada bi ha habiu 80 alumnos más.

3 julio, 2014 | | Autor: Arredol |

Igual como l’anyo pasau, en rematar o curso lectivo, s’ha publicau en o perfil de Facebook L’aragonés en Plana Uesca o Mapa de l’amostranza de l’aragonés, a on que se replegan os datos de totz os cursos d’aragonés feitos estianyo, tanto de formación reglada como no reglada. O mapa lo ha elaborau Chesús Agustín, replegando os datos de as diferents asociacions que fan clases y os datos proporcionaus por Fernando Romanos de l’amostranza en os centros publicos de l’Alto Aragón.

O numer total d’alumnos y alumnas ha puyau respecto a lo curso pasau, gracias a l’amostranza publica. Contina estable o numer d’alumnos en a formación no reglada, quedando-se en 412 y no variando guaire dende o curso pasau por localidatz. En iste curso siete asociacions han feito clases en Zaragoza y antimás se’n han impartiu tamién en Monzón, Buera, Balbastro, Andorra, Calatayu, Uesca, Samianigo, Chaca, Ansó, Canfranc, L’Aínsa, Exeya, Pinsoro, Lituenigo, Biscarrués, Quart de la Uerva, Calamocha, Mont-Reyal y Utevo. Difuera d’Aragón, tamién s’han feito clases en Barcelona, impartidas por o Centro aragonés de Barcelona.

A on que sí que bi ha un incremento important d’o numer d’alumnos ye en l’amostranza reglada, en os centros de l’Alto Aragón. D’os 387 ninos y ninas que se i heban matriculau l’anyo pasau, o numer ha creixiu dica os 463 en os centros de A Espunya, Benás, Bielsa, Biescas, Candarenas, Castilló de Sos, Chacha, Chistén, L’Aínsa, Las Pauls, Pandicosa, Plan, Sallent de Galligo, Sant Chuan de Plan, Saraviello, Sarllé, Saúnc, Senegüé, Tramacastiella de Tena, Echo y Ansó.

II CAMPUS DE MÚSICA I BALL POPULARS DE LES TERRES DE L’EBRE, MATARRANYA I NORD VALENCIÀ
Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), 16 al 20 de juliol de 2014

17 tallers d’instruments (guitarra, guitarró, tiple, bandúrria, llaüt, pandero quadrat català, pandereta, castanyetes…) cant (gèneres improvisats, peninsular, de l’Ebre i Matarranya) i balls tradicionals (jota, fandango, bolero i balls de plaça) de l’Ebre, Matarranya, els Ports i el Maestrat.

A càrrec dels millors especialistes de la matèria (Eliseo Parra, Ángel Vergara, María José “Toche”, germans Flores Abat, Emilio del Carmelo Tomás, Mateu Xurí, Josemi Sánchez, Montserrat Garrich, Sofia Morales, Joan Vidal…)

Reconegut pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (certificat 30 hores)

Matrícula oberta fins 15 de juliol (modalitats: completa 150 euros; per dies i/o tallers consulteu preus)

Possibilitat d’allotjament gratuït, dinars/sopars (6 euros), entrada gratuïta a la piscina a tots els inscrits, i activitats vespertines i nocturnes obertes al públic (conferències, rondes, vetlada de poetes improvisadors, i ballades populars).

https://www.facebook.com/Campusebre

Quasi 900 personas estudioron aragonés iste curso » AraInfo.

ARREDOL | Igual como l’anyo pasau, en rematar o curso lectivo, s’ha publicau en o perfil de Facebook L’aragonés en Plana Uesca o Mapa de l’amostranza de l’aragonés, a on que se replegan os datos de totz os cursos d’aragonés feitos estianyo, tanto de formación reglada como no reglada. O mapa lo ha elaborau Chesús Agustín, replegando os datos de as diferents asociacions que fan clases y os datos proporcionaus por Fernando Romanos de l’amostranza en os centros publicos de l’Alto Aragón.

O numer total d’alumnos y alumnas ha puyau respecto a lo curso pasau, gracias a l’amostranza publica. Contina estable o numer d’alumnos en a formación no reglada, quedando-se en 412 y no variando guaire dende o curso pasau por localidatz. En iste curso siete asociacions han feito clases en Zaragoza y antimás se’n han impartiu tamién en Monzón, Buera, Balbastro, Andorra, Calatayu, Uesca, Samianigo, Chaca, Ansó, Canfranc, L’Aínsa, Exeya, Pinsoro, Lituenigo, Biscarrués, Quart de la Uerva, Calamocha, Mont-Reyal y Utevo. Difuera d’Aragón, tamién s’han feito clases en Barcelona, impartidas por o Centro aragonés de Barcelona.

A on que sí que bi ha un incremento important d’o numer d’alumnos ye en l’amostranza reglada, en os centros de l’Alto Aragón. D’os 387 ninos y ninas que se i heban matriculau l’anyo pasau, o numer ha creixiu dica os 463 en os centros de A Espunya, Benás, Bielsa, Biescas, Candarenas, Castilló de Sos, Chacha, Chistén, L’Aínsa, Las Pauls, Pandicosa, Plan, Sallent de Galligo, Sant Chuan de Plan, Saraviello, Sarllé, Saúnc, Senegüé, Tramacastiella de Tena, Echo y Ansó.

Ascuma urge normalizar el uso del catalán en la vida pública y el colegio.

La Trobada situó diversas discusiones sobre la mesa, entre ellas, el balance de los 25 años de existencia de la Asociación Cultural del Matarraña, la situación actual de la lengua en Aragón y el legado de Desideri Lombarte. El inicio de la cita contó con todos los presidentes (o con algún representante en sustitución) que se han hecho cargo de Ascuma desde su fundación en 1989. Destacó la ausencia del primero de ellos, el cretense Toni Llerda, que falleció hace varios años.

En esta mesa redonda de repaso por el pasado se intercambiaron las opiniones de Carles Sancho (que formó parte de la junta durante el primer mandato), Hipòlit Solé, José Miguel Gràcia y Maria Dolors Gimeno, actual vicepresidenta. Estuvo presente el fresnedino Josep Querol, tercer presidente que prefirió no intervenir. Otra de las ausencias fue la del escultor José Manuel Aragonés, segundo presidente de la entidad.

En su trayectoria, Ascuma destacó el auge del asociacionismo en el Matarraña y el Bajo Aragón Caspe, ya que la formación pasó del centenar de socios de principios de los noventa a los más de 400 que tiene actualmente. Además, recordó las figuras del territorio que han contribuido tanto a la gestación de Ascuma como a la defensa de los rasgos culturales propios.

La jornada tuvo palabras de agradecimiento para el recordado Desideri Lombarte, para los diseñadores Carles Terés (también colaborador de La Comarca) y Ricard Solana, para la ceramista Teresa Jassà, el poeta mequinenzano Héctor Moret y para el periodista Luis Rajadell. Ascuma agradeció también el papel de este medio de comunicación por incorporar un espacio en catalán en 1995 bajo la dirección de Ramón Mur. Es el Viles i Gents que todavía se publica cada viernes.

Teatro, debate y conciertos
La Trobada Cultural se reanudó con recitales a cargo de Juli Micolau y Marta Momblant. La celebración siguió con la interpretación de ‘Lo pobre Llop’, de Desideri Lombarte, a cargo del grupo teatral de la localidad, La Quiquereta. Más tarde, tuvo lugar el concierto de Túrnez & Sesé, que cantó al poeta peñarrogino.

La cita se entremezcló con el festival Franja Rock, que empezó sus actividades por la tarde con la inauguración de la Taberna Reivindicativa y el debate en torno a varias obras hidráulicas que han suscitado polémica en Aragón: la presa del Bergantes y el recrecimiento de Yesa. El Franja Rock culminó con las multitudinarias actuaciones de Boikot, Atzemba, Vadebo y La Llitera Tropical.

CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

Nuestra asociación colabora en el Informe “El aragonés en el siglo XXI”.

Nuestra asociación colabora en el Informe “El aragonés en el siglo XXI”

Editado por la Fundación Gaspar Torrente, será presentado en Huesca/Uesca el 26 de junio

Pena-roja commemora ‘Any Desideri’ amb una samarreta dels masos de la vila | Comarques Nord.

Pena-roja commemora ‘Any Desideri’ amb una samarreta dels masos de la vila

En el marc de l’Any Desideri Lombarte, l’Associació de Jóvens de Pena-roja ha volgut recordar la figura de l’escriptor pena-rogí amb una samarreta on apareixen els 77 masos històrics repartits pel seu terme municipal. La samarreta, de color gris fosc i lletres mostassa, és un homenatge a la figura de’n Desideri Lombarte i al seu important paper de recopilació i recuperació de la toponímia local, una de les moltes vessants que va fer durant la seua vida. Els 77 masos, repartits pels Vila-Sants, l’Escresola, la Canal d’en Pavia, la Vall Maria, els Prats i la Mare de Déu, envolten el nom de Pena-roja. Dins la O apareix Any Desideri Lombarte i l’any vigent. Enguany es commemoren els 25 anys de la mort de’n Desideri Lombarte, l’escriptor en català més important del Matarranya i un dels més prestigiosos de la Franja i l’Aragó. El disseny de la samarreta ha estat obra de Nebulosa Gràfica.

Desideri Lombarte, eternament present | Comarques Nord.

‘Una roella al cor, flor roja com la sang’. La 24ena Trobada Cultural del Matarranya va encongir el cor de molts fills del Matarranya. I és que coincidint amb els 25 anys de vida de l’Associació Cultural del Matarranya, Pena-roja va albergar dissabte una nova trobada cultural. Va ser molt més que una trobada. Un homenatge, un monogràfic a la vida i treball literari del prestigiós escriptor i investigador Desideri Lombarte. La vila escollida, la seua Pena-roja natal. L’espai triat, el pla del Rosari. Davant de casa, on la figura d’en Desideri estarà eternament present.

Va ser una jornada intensa, carregada d’emocions i de moments màgics. Presentacions literàries, com ara Les Aventures del Sastre Roc d’Arça, narrativa d’en Desideri. La presència de Cesc Gil, portant un bon Menú: la cuina del cor, així com Juli Micolau, que va presentar Àtic antic. La Marta Momblant va interpretar Resposta a cartes impertinents, mentre que els actors i actrius de La Quiquereta van fer el seu personal homenatge interpretant Lo pobre llop. Moltes activitats culturals perfilades al voltant d’en Desideri que van culminar amb l’actuació de Túrnez & Sesé, musicalitzant l’obra del poeta pena-rogí amb l’espectacle Quedarà la Paraula. Emoció a flor de pell en la que la cultura i la llengua de casa van tindre un protagonisme especial. Un homenatge on no van faltar la dona de Lombarte, Rosalia Gil, i les tres filles, així com els parents, veïns i grans amics de l’escriptor.

Carles Sancho, veí de la Vall i íntim de Desideri, va parlar del seu amic i el seu paper pel català del territori. “Als anys 80 hi havia molta gent que creia que la nostra llengua no es podia escriure. I Desideri, de seguida es va posar mans a l’obra. Primer, va contextualitzar els seus escrits. Escriure en la seua llengua a la seua població. Qualsevol gènere literari que escrivia sempre feia referència al poble. A Pena-roja. Pensava que escriure del poble i utilitzar la seua llengua permetria visualitzar que la seua llengua es podia escriure fent coses quotidianes”. Primer de cara endins, per després obrir-se de cara al món. Sancho va reconèixer que esta 24ena Trobada Cultural tenia un rerefons molt especial. “Se l’enyora en moments així. Tenia una vitalitat molt gran. Era un gran activista cultural. Només veure’l, t’enamoraves de la seua forma de ser. Li agradava tindre als amics al costat. Sabia que la vida era curta i fer amics era la seua faena més important”.

La Trobada Cultural del Matarranya es va intercalar amb el Franja Rock 2014. L’acte de cloenda, l’actuació de Túrnez & Sesé, que van interpretar el disc Quedarà la Paraula al Saló Municipal. El recinte es va quedar menut per a l’ocasió, i els veïns de Pena-roja i el Matarranya van omplir les instal·lacions. Al llarg d’este 2014 es faran més iniciatives al voltant d’en Desideri Lombarte i la seua obra literària. Al llarg del cap de setmana van ser presents amics íntims del poeta pena-rogí, com ara José Miguel Gracia, Artur Quintana o Hèctor Moret.

S’amplia l’ensenyament en LAPAPYP i s’obvia el de LAPAO | Xarxes socials i llengües.

El Govern d’Aragó ha aprovat el currículum d’educació primària, amb una important relació amb el tema lingüístic. En el seu article 19 es formalitza l’ampliació de l’ensenyament de l’aragonès. Evidentment, no li diuen “aragonès”, o “llengua aragonesa”. Només se la reconeix de manera eufemística com “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”.  I no tant perquè la consellera es nego a reconèixer l’aragonès, si no perquè després ve  la Franja, on cal negar que es parla català. Cal que aparega ben clara la filiació aragonesa i la seua dispersió en multitud de “modalitats”, però en tot cas, res de relacionar-la amb els endimoniats: “zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. 21 paraules per a evitar dir-li català. Ens crea perplexitat que el Govern d’Aragó encara no entenga perquè han tingut més èxit les sigles (LAPAO i LAPAPYP) que no pas el nou “nom” amb que tracten l’aragonès i el català.

El currículum desplega l’ensenyament de l’aragonès. Com bé sabeu, el món de l’aragonès viu dividit en diferents corrents ortogràfics, que malauradament reprodueixen i enquisten batalles internes.  El currículum ha privilegiat deliberadament un dels sectors, que és aquell que està més allunyat de CHA (en podeu corroborar la intenció  a esta intervenció del PP en Corts). És previsible que això done força al sector menys institucionalizats de l’aragonès, i per tant, incremente l’escletxa dels odis. Amb tot, l’aragonès haurà de ser prou intel·ligent per a aprofitar l’increment de classes en LAPAPYP i consolidar l’ensenyament de l’aragonès de cara al futur, evitant d’incrementar la divisió interna.

Tot i l’avenç brindat a l’aragonès, en l’annex s’explicita que per al LAPAO no s’ha desplegat currículum:

Disposición adicional sexta. Lengua aragonesa propia del área oriental.

Con el objeto de garantizar el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

Amb tot, ja són multitud de pistes les que confirmen que qui tira de la corda secessionista és el PAR, i no tant el PP, a qui la cosa la hi porta ben fluixa. En l’interior del Departament es parla de les coses per al “català” quan es refereixen al LAPAO, i és només amb presència de càrrecs polítics del PAR que eviten la paraula maldita. Si això no és prou clar, fixeu-vos com María Herrero (PAR) remarca a Dolores Serrat (PP) a les Corts que s’ha referit a al LAPAPYP com aragonès, “sin la coletilla”, la qual cosa podria portar a pensar que l’altra llengua és el no-aragonès, que en mentalitat del PAR, no hi ha res més no-aragonès que el català. I això sí que no pot ser. En la (presumpta)  defensa d’allò aragonès  poden arribar a enrevessar la identitat aragonesa per tal que ningú dubte, que, si d’alguna manera es defineix l’aragonesitat, és perquè està contraposada a la catalanitat. Si per a defensar l’anticatalanisme han de renunciar a allò aragonès, no dubteu que ho faran. Los hereus de la Corona d’Aragó tenen estes coses.

En tot cas, noteu que la Llei i la Consellera i fins i tot el PAR tracta sobre “dues llengües”. És possible que el PP haja aturat la pretensió del PAR de tractar l’aragonès i el català com una única llengua (María Herrero ho fa en part de la seua intervenció). En tot este caos que ha muntat el Govern, cabria la possibilitat de pensar que ha estat el PP qui ha ficat ordre? En tot cas, sabem que ni el propi PAR creu tot el que han muntat. Ni la pròpia Maria Herrero hi creu (Postureo LAPAO, riau riau!). Però si alguna cosa caracteritza María Herrero és el seu control de la dialèctica, i la seua capacitat per a adaptar-se al context. Pot defensar allò que no creu, com que el LAPAO és diferent del català.

Com a conclusió, s’ha de remarcar que en el debat de l’aniversari de la II Llei de llengües l’única parlant d’una llengua pròpia d’Aragó era la Consellera Serrat. I per a augmentar la paradoxa, és nascuda a Catalunya, la terra del dimoni. Si Buñuel reviscolare, no farie guions tan bons… Quin País! continue reading…

Aragó imposa el lapao al currículum escolar | Nació Digital.

Aragó imposa el lapao al currículum escolar

Els estudiants de la Franja, obligats a canviar l’assignatura de Llengua Catalana per la de Llengües Pròpies d’Aragó

Mequinensa presenta al·legacions perquè es pugui mantenir l’ensenyament del català a l’escola – VilaWeb.

L’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca) i diverses entitats socials i culturals de la població han presentat al·legacions al Currículum de l’Educació Primària a Aragó per tal que es pugui mantenir l’ensenyament de català a les escoles de la Franja de Ponent, així com la convalidació d’aquesta assignatura amb el nivell B de català. L’elaboració del nou Currículum i l’aplicació de la Llei de Llengües d’Aragó, modificada el 2013, elimina del seu text tota referència a l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses des de fa tres dècades, substituint-la per la de Llengües Pròpies d’Aragó. Actualment, més de 5.000 alumnes d’Aragó estudien i són avaluats de català o en català.

La substitució de l’ensenyament de l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses des de fa tres dècades, per la de Llengües Pròpies d’Aragó és una de les mesures que preveu el nou Currículum de l’Educació Primària a Aragó, de la mateixa manera que l’actual Llei de Llengües d’Aragó, aprovada el maig del 2013. Des de l’Ajuntament de Mequinensa asseguren que aquesta situació ‘posa en perill’ el marc jurídic sobre el qual se sustenten les classes de català, que en l’actualitat formen part de l’oferta educativa dels centres escolars de Franja de Ponent, de la mateixa manera que la convalidació de l’assignatura per obtenir el nivell B de català.

En el document, remès al Departament d’Educació del govern d’Aragó, Ajuntament i entitats sol·liciten que l’assignatura de català, ‘com a senyal d’identitat consubstancial al patrimoni cultural aragonès i espanyol i com a àrea plenament assentada en el sistema educatiu d’Aragó, sigui contemplada en aquesta ordre de currículum així com el seu reconeixement d’aquests ensenyaments per a l’obtenció del nivell B de català’. També demanen ‘que sigui reconeguda en tots els desenvolupaments legislatius del sistema educatiu d’Aragó i que es mantingui l’habilitació del seu professorat per impartir l’àrea de català i altres àrees del currículum en aquesta llengua’.

La xifra d’alumnes aragonesos que estudien i són avaluats de català o en català ha anat incrementant-se des del 1984, moment en què es van començar a instaurar els ensenyaments del català a Aragó, fins a superar els 5.000 anuals. El 2007 es va promoure la implantació de projectes lingüístics en llengua catalana amb instruccions per al seu desenvolupament d’acord als nous currículums i el 2008 es va acreditar el nivell B de català als alumnes que compleixen els requisits, ‘cosa que afavoreix la inserció laboral de l’alumnat aragonès’.

Mequinensa reclama el català al Currículum de Primària | Mas de Bringuè.

Diverses entitats socials i culturals de Mequinensa, junt amb i l’Ajuntament de la localitat, han sol•licitat que es mantingue l’assignatura de Llengua Catalana al currículum aragonès d’Ensenyament Primari recentment presentat pel govern aragonès, i no se substituixque per la de Llengües pròpies de l’Aragó Oriental (LAPAO), conjunt de modalitats lingüístiques del català que no apareixen citades ni desenvolupades en el Currículum .

Quant a la Llengua Aragonesa pròpia de les àrees Pirenaica i pre Pirenaica (Lapapyp), el Currículum de Primària en fa esment dient que es compromet a fixar una ortografia unificada i que de moment s’atendrà a la proposta ortogràfia de l’anomenada Acadèmia de Filologia Aragonesa.
L’elaboració del nou Currículum de l’Educació a Aragó i l’aplicació de la Llei de Llengües d’Aragó, modificada el 2013, elimina del seu text tota referència a l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses des de fa tres dècades, i el substitueix per la de llengües pròpies d’Aragó. Aquesta situació, en opinió de les entitats mequinensanes al•legants, posa en perill el marc jurídic sobre el qual se sustenten les classes de català, que en l’actualitat formen part de l’oferta educativa dels centres escolars de l’Aragó Oriental, i la convalidació de l’assignatura per obtenir el ‘nivell B’ de català.
En el document, remès al Departament d’Educació del Govern d’Aragó per aquestes entitats, sol•liciten que la “assignatura de català, com a senyal d’identitat consubstancial al patrimoni cultural aragonès i espanyol i com a àrea plenament assentada en el sistema educatiu d’Aragó, sigui contemplada en aquesta ordre de currículum així com el seu reconeixement d’aquests ensenyaments per a l’obtenció del certificat B de català “. També es demana que “sigui reconeguda en tots els desenvolupaments legislatius del sistema educatiu d’Aragó i que es mantingui l’habilitació del seu professorat per impartir l’àrea de català i altres àrees del currículum en aquesta llengua”.
La xifra d’alumnes aragonesos que estudien i són avaluats de català o en català ha anat incrementant des de 1984, moment en què van començar a impulsar els ensenyaments del català a Aragó, fins a superar els 5.000 anuals. El 2007 es va impulsar la implantació de projectes lingüístics en llengua catalana amb instruccions per al seu desenvolupament d’acord amb els nous currículums i en 2008 es va acreditar el nivell B de català als alumnes que compleixen els requisits, cosa que afavoreix la inserció laboral de l’alumnat aragonès .
En torn a aquesta polèmica, la Consellera d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, s’ha limitat a dir que, tot i que aquesta matèria no apareix en el nou currículum, el seu Departament “no té intenció de treure l’assignatura de Català dels centres on s’imparteix”.

Un curs sobre les llengües a la Universitat de Saragossa | Lo Finestró.

Els dies 9, 10 i 11 de juliol, la Universitat de Saragossa, mitjançant la Facultat de Psicologia i Sociologia, planteja un curs sobre les llengües d’Aragó, en el qual es combinaran aspectes teòrics amb aspectes pràctics. Estarà centrat en les llengües i les noves tecnologies i en aspectes sociolingüístics de l’aragonès i el català a l’Aragó.

El curs està acreditat amb dos CTS convalidables amb assignatures de la Universitat i puntuarà per a la baremació de les llistes de professorat d’aragonès i català.

Programa del curs

Consellera Serrat, la Magnànima | Lo Finestró.

Fotografia de l’Heraldo

La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, va assegurar el dijous 12 de juny que a la Comunitat autònoma “no s’ha prohibit” l’ensenyament del català, si bé reclamava que “tenim l’obligació de defensar les nostres modalitats lingüístiques”. Així ho va assenyalar la consellera en la seua compareixença al ple de les Corts, a proposta del grup parlamentari de Chunta Aragonesista (CHA), per informar del desenvolupament i aplicació de la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Quina meravella, senyora Serrat! Quina comprensió i magnanimitat de part seua i de tot el govern del PP-PAR! A l’Aragó no han prohibit “encara” l’ensenyament del català, ni sortir al carrer en texans, ni ensenyar a nedar als nens, ni prendre un cervesa després de les set de la tarda, ni obliguen a portar catxirulo a la plaça del Pilar, ni han aprovat cap llei que ordeni fuetejar a qui gosi parlar català a l’esmentada plaça saragossana, ni tan sols han prohibit menjar torró d’Alacant, ni beure cava del Penedès. Són vostès uns grans lliberals, és vostè una gran indulgent i generosa. Suposo señora consellera que vostè volia dir que “encara” no s’havia prohibit l’ensenyament del català a les escoles d’Aragó en general, i de la Franja en particular. El que no va dir és que només havien prohibit el nom del català de la Franja, perquè no existia aquesta llengua, esclar, segons vostès, malgrat que es parla des de fa molts centenars d’anys. Tampoc va dir que no hi ha cap institució científica o acadèmica, ni cap persona instruïda i amb un xic de seny, que estiguin d’acord amb la seua llei. Miri, senyora Serrat, vostè sempre serà coneguda, s’hi posi com s’hi posi, com la senyora del LAPAO. Vostè va nàixer amb barretina, però un bon dia la canvià per un catxirulo anticatalà que l’impedeix veure la realitat i no distingir el coneixement científic de les llengües de la manipulada i interessada expressió, dita, popular. Té el catxirulo tan ben aferrat que fins i tot li priva del sentit del ridícul, senyora LAPAO.

No sé si per curiositat analítica dels seus pensaments, o per una morbosa, en tant que enjogassada, forma de voler interpretar els seus sentiments, més d’una vegada he pensat que li produiria molta satisfacció prohibir el català a l’Aragó. De bon grat invitaria a una copa d’un bon cava a aquell que em donés proves afirmatives fefaents de la meua sospita.

De preguntes retòriques estan plens els mitjans de comunicació. Jo, per no ser menys, des de la modèstia de Lo Finestró li pregunto: ens podria explicar, senyora Serrat, la Magnànima, que pensa fer per defensar i protegir les modalitats lingüístiques d’Aragó? A passat un any i no han fet res de res: qui dia passa, any empeny. Amb quins equips professionals compta? Fins on arriba els seu pressupost per acomplir les obligacions que l’imposa la seua llei?. Fixi-s’hi si hagués estat fàcil fer una llei de llengües amb només un article: “Queda derogada la llei del PSOE i la CHA”. Ara no seria la senyora LAPAO, ni hauria de pensar, si és que ho fa, en la manera de protegir i defensar totes i cadascuna de les innumerables modalitats lingüístiques —lapaos i lapapyps i totes les seues derivacions, comarcals, locals i familiars— que s’estenen per tot l’Aragó. En quin bullit s’han ficat, senyora Dolors Serrat, millor dit, señora Dolores Serrado! Consellera, com a cada porc li arriba el seu Sant Martí, bon vent i barca nova! Ja fa massa temps que penso que amb vostès no hi ha res a fer.

Serrat asegura que no se ha prohibido la enseñanza del catalán en Aragón.

La consejera de Educación asegura que “tenemos la obligación de defender nuestras modalidades lingüísticas”.

Dolores Serrat, en las Cortes. .Cortes de Aragón