Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

Origen: Santamaría ficha al delfín de Rudi para lidiar las tensiones territoriales | Diario Público

Catalán en casa y rabia por la corrupción

La académica no es, aparte de la vecindad por parte oscense, su única relación con Catalunya, comunidad cuyas relaciones con el Gobierno central ocuparán una parte importante de su tiempo a partir de ahora. Bermúdez de Castro está acostumbrado a oir hablar catalán en la intimidad, ya que su familia materna procede de Laguarre, un pequeño pueblo de la Ribagorza donde esa es la lengua de uso común.

document-page-001Origen: El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó – Maria Teresa Moret i Javier Giralt – RLD blog

El 28 d’octubre de 2016, l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, van organitzar a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres una jornada científica dedicada a la investigació sobre l’àrea catalanoparlant d’Aragó, la coneguda Franja. Fou l’oportunitat perfecta de fer visible a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa i, per extensió, a la societat aragonesa, la recerca que sobre la realitat lingüística d’aquest territori s’ha desenvolupat fins avui des de diferents perspectives.

És cert que la Franja no és una realitat tangible, perquè no s’identifica amb un grup humà concret, ni amb cap territori amb unes demarcacions definides i amb unes relacions internes ben assentades. Però, hi ha un fet lingüístic que li dóna unitat i que permet diferenciar-la d’altres zones dins la Comunitat Autònoma d’Aragó: en aquesta àrea es parla català, a pesar que encara avui molts aragonesos ho neguin, i per això ha estat objectiu d’estudi des que Joaquín Costa, en 1879, dediqués unes quantes pàgines a descriure el panorama lingüístic de la Ribagorça i la Llitera. Després vingueren la tesi doctoral d’Antoni Griera sobre la frontera catalanoaragonesa en 1914 i la ressenya que en féu Ramon Menéndez Pidal en 1916; d’aquestes dues aportacions s’ha acomplit el centenari, fet que ha justificat també la celebració d’aquesta jornada. D’aleshores ençà, la recerca sobre la Franja no s’ha aturat, de manera que, a la vora dels estudis descriptius de les varietats dialectals, se n’han desenvolupat d’altres de caire històric, sociolingüístic i literari, a través dels quals s’ha aconseguit tenir una visió exacta de la riquesa cultural d’aquesta zona d’Aragó, amb unes arrels compartides amb Catalunya. Per aquest motiu, els objectius de la jornada han estat, en primer lloc, divulgar la investigació duta a terme fins ara sobre la Franja d’Aragó des de diverses perspectives; en segon lloc, presentar els treballs que s’estan realitzant actualment sobre aquest territori; i, finalment, proposar noves línies de recerca d’interès científic i, sobretot, social.

Un total de set ponències i set pòsters tractaren aspectes relatius a la dialectologia, la sociolingüística, la història de la llengua i la literatura a les terres de frontera entre Aragó i Catalunya. La trobada es va iniciar amb les paraules del degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Eliseo Serrano, qui va fer esment de l’existència d’una defensa de la diversitat lingüística ja des de l’Edat Moderna. El director del Departament de Lingüística General i Hispànica i organitzador de la trobada, Javier Giralt, va remarcar que, tot i que la investigació duta a terme sobre aspectes lingüístics d’aquests territoris de frontera ha estat prou prolífica, encara queda molt per fer i hi ha àrees que encara resten per explorar. La secretària de l’AILLC, Lídia Pons, va incidir en la producció investigadora de la Universitat de Saragossa. I, per últim, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, va repassar les accions que la Direcció està duent a terme i els esforços que s’estan realitzant per tal de potenciar i donar suport el trilingüisme a l’Aragó, sobretot des de l’àmbit de l’ensenyament de les llengües pròpies.

Les conferències dels ponents que hi van participar conferiren un excel·lent nivell científic a la diada: Ramon Sistac (Universitat de Lleida): “Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres”, va insistir en la definició de frontera i les accions que s’haurien de dur a terme des d’una òptica geolingüística; Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili): “Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó”, va exposar, a partir de la presentació de mapes lingüístics, la riquesa dialectal dels parlars del Matarranya, tot incidint en les romanalles tan interessants que presenta la parla d’Aiguaviva (Terol); Esteve Valls (Universitat de Barcelona): “Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs”, va plantejar que, des d’un punt de vista dialectal, on ara trobem fronteres abans hi havia un contínuum entre els dos territoris; Artur Quintana (Institució Cultural de la Franja): “Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó” i Hèctor Moret (IES Miquel Tarradell): “A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó”, van presentar el panorama literari de la literatura produïda a l’Aragó catalanoparlant, des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat; Josep Espluga (Universitat Autònoma de Barcelona) “Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després”, va incidir en les actituds dels frangencs vers la llengua; i va tancar la jornada el sociolingüista Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili/ UOC): “Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!)”, el qual va presentar una comparativa entre les dades obtingudes sobre l’Enquesta d’Usos Lingüístics de La Franja de 2014 i les de 2004, tot assenyalant que només des de l’escola es pot evitar el trencament generacional que s’està produint en la transmissió de la llengua.

 

L’altra activitat destacada fou l’exposició de pòsters, els quals van tractar diversos temes que no foren inclosos en les col·laboracions dels ponents i van ser presentats en diferents llengües (català, aragonès i castellà): Elena Albesa (Universitat de Saragossa): “Presencia de catalanismos en documentación notarial bajoaragonesa: comparación entre dos momentos históricos”; Iris Orosia Campos (Universtitat de Saragossa): “Actitudes hacia el catalán de los futuros maestros aragoneses de Educación Primaria”; Pietro Cucalón (Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó): “L’ensenyament del català a l’Aragó”; Laura Farré (Universitat de Barcelona): “Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge a la dona mequinensana”; Chabier Gimeno i Miguel Montañés (Universitat de Saragossa): “Sociolingistica d’o catalán y aragonés dende l’analís d’o Censo 2011”; Maria Teresa Moret, Iraide Ibarretxe i Alberto Hijazo (Universitat de Saragossa / Universitat de East Anglia): “Tipologia semàntica i llengües minoritàries. Els esdeveniments de moviment en les llengües d’Aragó”; Laia Rosàs (Universitat de Barcelona): “El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta”.

La jornada de l’AILLC, amb les aportacions dels ponents i dels pòsters, fou un moment de recapitulació de la tasca desenvolupada en els darrers anys; fou l’ocasió d’orientar en una bona direcció els projectes en curs i els previstos per als propers anys; fou l’avinentesa de reflexionar conjuntament sobre la realitat lingüística de la Franja, tractant d’avançar en el camí docent i investigador; i, alhora, va permetre encetar relacions entre alguns especialistes de diferents àmbits de les ciències i continuar col·laborant amb d’altres. Gràcies a tots els participants –en paraules de Maria Teresa Moret, també organitzadora de la trobada–  fou un d’aquells esdeveniments especials en què persones i institucions s’uneixen per vèncer entrebancs i condicionants, a favor d’un front comú, la supervivència d’una llengua.

Maria Teresa Moret Oliver i Javier Giralt Latorre
Universitat de Saragossa

 

Origen: “Naltres, els franjolins”, per José R. Noguero – Lliure i Millor

Moviment Franjolí per la Llengua

José R. Noguero de Llano Moviment Franjolí per la Llengua

Sí, Franja de Ponent, perquè la nostra llengua és el català i idiomàticament estem al Ponent del domini lingüístic. La tildació “d’Aragó” ens fa pertànyer a un lloc determinat en clau territorial.

Hem de tindre més originalitat i reclamar allò que és nostre, ja que seria força estrany que a Saragossa, per posar un exemple, li posessin Saragossa d’Aragó. Oi que sona difícil d’entendre? Pos lo mateix amb el nostre territori.

En les darreres setmanes, va néixer un nou moviment juvenil a la Llitera, es diu Purna la Llitera, i sent un moviment aragonesista, feminista i anticapitalista, ja comença a trontollar. A Twitter van piular lo següent “Defensarem els drets d’Aragó, el reconeixement de les llengües del nostre país i la protecció del nostre patrimoni cultural i natural”. És a dir, només volen reconèixer la nostra llengua, molt bé, i l’espanyol? Ah, sí, que és l’oficial de l’Estat i d’Aragó… Portem 30 anys d’autonomia i pareix que estem a l’era d’en Franco… no, pitjor, des de sempre. A la Franja de Ponent lo que fa falta és que s’oficialitzi el català amb les seues variants i que s’hi estudie en català per a no perdre la nostra llengua. Hem de revertir el tics substitutius que està patint la nostra llengua a la Llitera i el Baix Cinca. És necessari que anem tots al mateix barco per a defendre la nostra oficialitat.

Seguint amb Purna la Llitera, tamé parlen de patrimoni, i jo em torne a preguntar: el que està reclamant el president Lambán als jutjats d’Osca? Per a acabar posant-lo al monestir de Sixena? O potser al Museu diocesà de Barbastre… Però, escolta, i si el volem naltres? No es poden quedar a les parròquies pertanyents de la Franja? Això no, perquè fa deu anys es va fer el Museu de Barbastre i falte genero… i si potser ens lo quedem, naltres els franjolins, o que es quedi a Lleida, que és més legítim, perquè, fins fa 20 anys, bé que pertanyíem des de fa 900 anys a la diòcesi ilerdenca, i per mor de l’Opus Dei, per donar-li protagonisme a la seua diòcesi de Barbastre i al seu Torreciudad, ens van posar allà contravenint la historia i la cultura de la nostra terra, per no fer massa ferum de catalanitat.

Drets d’Aragó, d’acord, i els nostres drets on són? On és la defensa del dret de poder ser hospitalitzats a l’Arnau de Vilanova envers de Barbastre? On és el nostre dret a ser atesos en la funció publica en la nostra llengua? On és el nostre dret d’escollir l’educació dels nostres fills en llengua pròpia? On és el nostre dret que es mantinguin els nostres costums envers el regionalisme impostat de l’Aragó? I per què no, on és el nostre dret de fer un Ens de les comarques catalanoparlants per a defensar aquestos drets?

Naltres, desde fa quasi cinc anys, defensem la nostra terra, i ho seguirem fent per la nostra gent i per la nostra llengua, el català. Seguirem, pos, fent Franja, en moviment, per la nostra Franja de Ponent.

Font: Moviment Franjolí per la Llengua

Clases de Chino, traducciones y servicio de interprete en Zaragoza

Origen: Aragón Oriental – Clases de Chino en Zaragoza – ¿Quiénes somos?

Origen: Lo retorn del ball popular | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 5 de novembre del 2016)

La modernitat globalitzada imposa modes iguals a tots los cantons del món: músiques, roba, actituds, productes de consum… Com a resistència o nostàlgia, hi ha qui mira l’entorn pròxim per tal d’estudiar les tradicions, de recordar-les en museus o exposicions, o, més enllà, de fer-les reviure en dignitat. Esta intenció s’observa últimament en jòvens folkloristes que, en grups o rondalles, es mouen d’ací allà ballant en fires, aplecs o commemoracions, bons coneixedors de ritmes, instruments i cronologies.

Los seus plantejaments resulten ben diferents a la jota marcial i acrobàtica dels “cuadros de baile” que predomina entre nosaltres. Balladors i balladores tradicionals no executen coreografies estrictes assajades durant moltes classes, sinó que van marcant los diversos passos, depressos mimèticament i guiats pel ritme de la música. No actuen en un espai delimitat, un escenari o a Aragón Televisión —en programes tan seguits com “Dándolo todo Jota”—, sinó al mig de la festa íntima o a la plaça de tots, perquè ballar no és mirar un espectacle d’experts sinó participar. I a l’omnipresent jota, que ha anul·lat d’altres formes, sumen fandangos, seguidilles, boleros, valsos, polques, masurques, havaneres, pasdobles, bolangeres, etc. Es tracta, en definitiva, del ball popular, que es pot produir en qualsevol context i que es caracteritza per l’espontaneïtat, la funció lúdica i socialitzadora, l’absència del vestit típic i l’estructura oberta i participativa, no reclosa en cap col·lectiu determinat.  Los entesos el diferencien de la dansa ritual i del ball-dansa dins d’una festa local —com lo “baile del rolde” de Mirambel, lo “baile de plaza” de Mosquerola, lo “reinau” d’Estercuel—, manifestacions més codificades. Qui el practica lo considera no arqueologia sinó una manifestació viva, com encara ho són los balls agarrats a ritme d’orquestra —pasdoble, vals, lents…— o els solts de discoteca —rock, pop, tecno, hip-hop…—, ara amenaçats pels certàmens professionals, acadèmies i concursos. La tendència a manipular lo ball tradicional amb pretensions artístiques i professionalitzadores ve de lluny, dixant-lo sacralitzat sense consciència dels orígens. Propostes de recuperació, com les de la Rondalla dels Ports, pretenen resituar-lo dins de la festa de tots.

María Dolores Gimeno

Origen: DPZ – Teleformación

Catalán básico

  • Adquirir un nivel básico, receptivo y productivo de la lengua catalana identificando e interpretando la información básica y las intervenciones más usuales de un interlocutor en un contexto formal con respuesta adecuada.
  • Lograr el grado de competencia mínima que permita adquirir los conocimientos básicos imprescindibles para avanzar en el conocimiento de la lengua catalana.
  • Introducir las características básicas del catalán, con especial énfasis en la fonética más diferenciada y en los conocimientos léxico-gramaticales fundamentales para lleva a cabo actos comunicativos básicos en situaciones cotidianas.
  • Dotar de acceso a la información y a los recursos necesarios para un posible futuro autoaprendizaje del catalán, teniendo en cuenta el tipo de curso (introductorio y con posibilidad de no continuación) y la dificultad de aprender el idioma fuera de su dominio lingüístico.
  • Facilitar la comunicación oral entre personas a través del catalán.

Unidades:

  1. Pronunciación
  2. Ortografía
  3. Gramática

Programa detallado

60 H.Duración

Inscribirse

MAGAZIN 19 de novembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “L’estat del benestar”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- El maellà Diego Celma, ha viatjat per l’Iran.
12:40- 12:55.- Natxo Sorolla. Sociòleg.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Espais naturals. Vicente Roc
13:25- 13: 40.- L’opinió de Pepe Bada.
13:40- 14.- Entrevista al frare marista favarol Miguel Cubeles Aguilar, en aquest moment, al Líban, treballant amb nens refugiats sirians.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Vicente Roc, Diego Celma, Pepe Bada, Natxo Sorolla, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Institución Fernando el Católico –

17/11/2016

Zaragoza, 17 y 18 de noviembre de 2016
Inscripción Online

P R O G R A M A
JUEVES, 17 DE NOVIEMBRE
9:00 h. Recepción de participantes (Aula de la Institución «Fernando el Católico»).
9:30 h. Presentación de las Jornadas.
9:40 h. Dr. Javier Giralt Latorre (Universidad de Zaragoza). El uso del catalán en
la Franja: balance de dos décadas.
10:30 h. Dra. Rosario Navarro Gala (Universidad de Zaragoza). El aragonés Cosme
Bueno y su Relación geográfica del Virreinato del Perú: algunas
cuestiones filológicas.
11:20 h. Descanso.
11:40 h. Dr. José M.ª Enguita (Universidad de Zaragoza). Las hablas altoaragonesas
50 años después del ALEANR.
12:30 h. Dr. José Antonio Saura Rami (Universidad de Zaragoza). Reflexiones sobre
algunos rasgos ribagorzanos a la luz de la documentación medieval.
13:20 h. Coloquio.
16:00 h. D. Antonio Sánchez Portero (Centro de Estudios Bilbilitanos. Calatayud).
Cervantes. El Quijote apócrifo y su escondido autor Lián de Riaza.
16:50 h. Dra. Ana Mateo Palacios (IES Pedro de Luna. Zaragoza). Gonzalo García
de Santa María. Vida y obra de un erudito aragonés en la Zaragoza de los
siglos XV y XVI, reconstruida a través de los documentos conservados.
17:40 h. Descanso.
18:10 h. Dra. Francisca Soria Andreu (IES Goya. Zaragoza). El impulso a los estudios
filológicos en los Juegos Florales del siglo XIX.
19:00 h. Dra. M.ª Luisa Arnal Purroy (Universidad de Zaragoza). Los aragonesismos
que están, y los que no están, en el Diccionario de la Academia.
19:50 h. Coloquio.
VIERNES, 18 DE NOVIEMBRE
10:00 h. Dra. Rosa M.ª Castañer Martín (Universidad de Zaragoza). El habla del
Bajo Aragón turolense.
11:00 h. Dr. Johan Gille (Universidad de Uppsala. Suecia). INDE en la Grant
Crónica de España de Juan Fernández de Heredia.
12:00 h. Descanso.
12:30 h. Dr. Vicente Lagüéns Gracia (Universidad de Zaragoza). Cuestiones pendientes
sobre la caracterización lingüística del aragonés medieval.
13:30 h. Coloquio y clausura de las Jornadas.

Origen: Ajuntaments de la Franja declaren que el català és la seva llengua d’ús predominant | VilaWeb

Franja Ponent

Diferents ajuntaments de la Franja de Ponent han aprovat als respectius plens municipals declarar que el català és la llengua d’ús predominant en aquestes localitats. El darrer en fer-ho va ser aquest dijous l’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca), el qual se suma d’aquesta manera a altres vuit consistoris franjolins que ja han comunicat al govern d’Aragó que el català és la llengua d’ús majoritari en aquestes poblacions. Es tracta d’una mesura prevista en la Llei de Llengües d’Aragó, que insta els ajuntaments a traslladar aquesta informació al govern aragonès per tal que aquest la tingui en compte per a l’elaboració del mapa lingüístic de la comunitat, de la mateixa manera que ho hauran de fer els consistoris de les localitats on es parla aragonès. La batllessa de Mequinensa, Magda Godia, ha remarcat que ‘només es tracta de normalitzar una situació per dir que nosaltres parlem català’, amb l’objectiu que el govern pugui elaborar el mapa lingüístic amb les diferents llengües que es parlen històricament a Aragó.

El Ple de l’Ajuntament de Mequinensa, on el PSOE compta amb majoria absoluta, va aprovar ahir declarar el català com a llengua d’ús predominant al municipi. Es tracta d’una mesura prevista en la Llei de Llengües d’Aragó que ha de servir al govern aragonès per elaborar el mapa lingüístic de la comunitat, que inclogui els territoris on es parla català i aragonès, segons ha remarcat la batllessa de Mequinensa. Magda Godia ha deixat clar que no es tracta de cap mesura ‘reivindicativa’ sinó per ‘normalitzar una situació’, després que l’actual govern d’Aragó eliminés la denominació de Lapao i Lapapyp per a les llengües catalana i aragonesa que es parlen històricament en algunes zones. En aquest sentit, Godia ha explicat que ‘no hi ha un límit de temps’ perquè els ajuntaments comuniquin la seva realitat lingüística a l’executiu aragonès.

A més de Mequinensa, altres vuit localitats de la Franja de Ponent han comunicat al govern d’Aragó que el català és la llengua predominant en els respectius pobles. És el cas de Tamarit de Llitera, Albelda, Vencilló, Montanui, Tolva, Bonansa, Areny de Noguera i Sopeira. A partir d’ara altres localitats franjolines també hauran de fer el mateix per dir que el català és la llengua que majoritàriament es parla a les respectives poblacions, de la mateixa manera que l’aragonès en altres territoris de la comunitat.

Cal recordar que la població del Baix Cinca ja va ser l’escenari l’any 1984 de l’anomenada Declaració de Mequinensa que van signar una vintena de batlles de pobles catalanoparlants de la Franja de Ponent per reclamar el reconeixement de la realitat lingüística d’aquest territori en l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, l’ensenyament del català a l’escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d’Aragó. Arran d’aquella declaració es va aconseguir portar el català com a assignatura a les escoles de la Franja el curs 1985-1986.

Així mateix, el juny del 2013 una trentena de batlles de la Franja van subscriure un altre manifest, que s’ha conegut com a ‘Nova Declaració de Mequinensa’, en aquell cas per exigir la derogació de la Llei de Llengües d’Aragó, aprovada pel govern del PP –amb el suport del PAR- i que passava a anomenar llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao) al català parlat a la Franja de Ponent. El document també reclamava la continuïtat de l’ensenyament del català al territori. Al gener d’aquest any, el govern del PSOE –amb els vots favorables també de Podemos, CHA i IU- va acordar deixar sense efecte les denominacions de Lapao i Lapapyp, retornant així els noms de català i aragonès, respectivament, a les llengües minoritàries que es parlen a Aragó.

politica-linguistica

Foto de Vilaweb

“Arrenglerament dels tres governs en matèria lingüística davant les polítiques de l’estat que resulten perjudicials per al català

Els màxims responsables de la política lingüística del País Valencià, les Illes i el Principat es van reunir ahir a Barcelona. La directora general de Política Lingüística del govern de les Illes Balears, Marta Fuxà, la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, i el director general de Política Lingüística i Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, van celebrar una trobada amb l’objectiu de compartir estratègies per impulsar l’ús de la llengua.

La reunió es va obrir constatant la importància d’una trobada de responsables de polítiques lingüístiques que incideixen sobre 13 milions de ciutadans i amb una exposició de les principals línies polítiques impulsades a cada territori. En el transcurs de la reunió es va acordar treballar conjuntament per garantir la coherència, la transparència i la màxima informació pública pel que fa al sistema d’acreditacions de llengua dels tres territoris. Un sistema d’acreditacions de coneixements lingüístics coherent i clar per als ciutadans és un pas important per reforçar la unitat de la llengua.”

El govern d’Aragó va ser invitat a aquesta reunió? La coneixia? Està interessat en assistir-hi a futures reunions? Tot el que sigui desvincular-se del front comú per la llengua és una manera de menystenir la veritable protecció del català a l’Aragó.

(Seguiu llegint la notícia a Vilaweb)

Origen: Front comú de les Illes, el País Valencià i el Principat per a la normalització del català | Lo Finestró

Origen: El català llengua predominant a la Franja | Lo Finestró

captura-de-pantalla-2016-11-11-18-49-20

L’acord a l’Ajuntament de Mequinensa

Ajuntaments de la Franja han declarat el català com a llengua predominant en aquestes localitats. Es tracta d’una mesura prevista que insta els ajuntaments a traslladar aquesta informació al govern aragonès per tal que aquest la tingui en compte per a l’elaboració del mapa lingüístic de la comunitat, de la mateixa manera que ho hauran de fer els ajuntaments de les localitats on es parla aragonès.

Així ho van informar ahir divendres diversos mitjans, després que, el dijous, l’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca) es va acollir a la iniciativa, sumant un total de 9 Ajuntaments (Tamarit de Llitera, Albelda, Vencilló, Montanui, Tolva, Bonansa, Areny de Noguera, Sopeira i Mequinensa) que ja han aprovat en els seus plens la declaració de la llengua catalana com a predominant en la seva localitat. La alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia (PSOE), ha remarcat que “només es tracta de normalitzar una situació per dir que nosaltres parlem català”, amb l’objectiu que el govern pugui elaborar el mapa lingüístic amb les diferents llengües que es parlen històricament a Aragó. Ens arriben notícies que de què el nombre d’Ajuntaments que han pres l’acord va creixent.

Suposo que el govern aragonès, a més de rebre els acords dels Ajuntaments de la Franja que prenguin l’acord, tindrà en compte els estudis i opinió dels escriptors i lingüistes a l’hora d’elaborar els mapes lingüístics del català i l’aragonès, força clares des de fa temps, millor dit, des de sempre.

Origen: ARENY DE NOGUERA I 7 MUNICIPIS ARAGONESOS MÉS COMUNIQUEN A LA DGA QUE LA SEUA LLENGUA ÉS EL CATALÀ. : Noticies de la terreta

ARENY DE NOGUERA I 7 MUNICIPIS ARAGONESOS MÉS COMUNIQUEN A LA DGA QUE LA SEUA LLENGUA ÉS EL CATALÀ.

Mequinenza se suma hoy al listado para elaborar el mapa lingüístico y más de 30 pueblos han notificado el uso del aragonés.

El Ayuntamiento de Mequinenza aprobará en un pleno extraordinario que tiene lugar hoy la declaración del catalán como lengua de uso preeminente en la localidad. Con este municipio suman ya nueve en todo Aragón los que han declarado al Gobierno de Aragón ser zona de utilización histórica predominante de esta lengua. Además, hay otra treintena de municipios que han notificado que en esos lugares también se habla aragonés.

La alcaldesa de Mequinenza, la socialista Magda Godía, restó ayer importancia a este punto del orden del día, ya que dijo que no es más que un mero trámite para la elaboración del mapa lingüístico de la Comunidad autónoma. «No supone ningún cambio, solo corroborar que nosotros somos catalanohablantes (…). Los municipios se están identificando con la lengua que hablan para notificarlo a la DGA y hacer un mapa, únicamente para normalizar la situación», dijo Godia.

Según explicaron fuentes del Gobierno de Aragón, la Ley de Lenguas establece que hay que determinarlo, aunque no establece ninguna fecha límite para hacerlo. Los datos que maneja el Departamento de Educación y Cultura son que hasta ahora ocho municipios de dos comarcas han trasladado que su lengua es el catalán. De la comarca oscense de Ribagorza son Montanuy, Sopeira, Tolva, Bonansa y Arén. En la comarca de La Litera están Albelda, Tamarite de Litera y Vencillón.

El pasado abril, el Sobrarbe aprobó solicitar al Gobierno de Aragón, a propuesta de Chunta, la declaración de esta comarca como zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa, e instó a los ayuntamientos del entorno a adherirse a esta declaración.

Lo que dice la Ley de Lenguas

Según el artículo 5 de la Ley de Lenguas, además del castellano, que es la lengua utilizada en toda la Comunidad, existen otras dos en Aragón: una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica, con sus modalidades lingüísticas; y otra zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental, también con sus modalidades lingüísticas. El artículo 6 establece que el Gobierno de Aragón, «oídos los ayuntamientos afectados, declarará las zonas y municipios a que se refiere el artículo 5».

Publicat a Heraldo de Aragon, edicio de paper, dijous 10 de novembre

captura

L’ajuntament d’Areny de Noguera va parovar el passat 7 de juliol de 2013 una moció en què reivindicava el català com la llengua que, juntament amb el castellà, es parla en aquesta localitat de la Ribagorça

Moció del PP a les Corts d’Aragó

Origen: L’olivera del Barranc Fondo

A casa nostra sempre hem estat orgullosos de ser propietaris al Barranc Fondo. Allí, a lo més estret de la riera, entre la cova Taulera i l’Assut de la bassa del molí Siscar, teníem i encara devem tindre una olivera sevillana centenària, en més soca que rames i tant poca terra que ni es podie llaurar en un ruc a polligana.

Un bancalet mínim que el Manga de Bellmunt, que ere pastor, abans de la Guiarra li va trocar al meu agüelo per una ovella. Una finca insignificant en lo econòmic, però plena de significats i emocions quan el pare, cada any a raders de setembre des de la Plana de les Àguiles, allí damunt dels cingles, s’esmunyia per un baixador que només ell coneixia per collir una cistella d’olives verdes. Ere cosa d’un matí entre anar i tornar; i com al fons del barranc també creixien figueres que no eren de ningú, acabave d’omplir la cistella en uns grapats de figues que assecàvem al canyís i mos menjàvem anant a les olives.
En aquella època d’abans dels tractors i la televisió, quan no s’havien extingit del tot els gats cervals, pels pujadors, sendatalls i coves del barranc encara estaven calentes les petjades dels maquis, com aquell masover desgraciat que van matar els franquistes a les afores de la Codonyera. Imagino que els esquirols que vèiem de xiquets per les rames dels olms del molí, encara habitaran els vells lledoners que ara envolten les ruïnes d’un casalici, al que està lligada la memòria del nostre poble, on vivie gent tant curiosa com Manuel Julve, fill del moliner, que a la parets del molí va deixar escrit en lletres majúscules un conegut acròstic llatí, idèntic al que es pot llegir actualment a una vil·la romana de l’època republicana, descoberta pels arqueòlegs al soterrani de la basílica de Santa Maria Maggiore de Roma:
S A T O R
A R E P O
T E N E T
O P E RA
R O T A S

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796308016765300737

 

 

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796308512989216768

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796309427531972609

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796310874835353601

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796311931640545282

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja