Origen: “Naltres, els franjolins”, per José R. Noguero – Lliure i Millor
José R. Noguero de Llano Moviment Franjolí per la Llengua
Sí, Franja de Ponent, perquè la nostra llengua és el català i idiomàticament estem al Ponent del domini lingüístic. La tildació “d’Aragó” ens fa pertànyer a un lloc determinat en clau territorial.
Hem de tindre més originalitat i reclamar allò que és nostre, ja que seria força estrany que a Saragossa, per posar un exemple, li posessin Saragossa d’Aragó. Oi que sona difícil d’entendre? Pos lo mateix amb el nostre territori.
En les darreres setmanes, va néixer un nou moviment juvenil a la Llitera, es diu Purna la Llitera, i sent un moviment aragonesista, feminista i anticapitalista, ja comença a trontollar. A Twitter van piular lo següent “Defensarem els drets d’Aragó, el reconeixement de les llengües del nostre país i la protecció del nostre patrimoni cultural i natural”. És a dir, només volen reconèixer la nostra llengua, molt bé, i l’espanyol? Ah, sí, que és l’oficial de l’Estat i d’Aragó… Portem 30 anys d’autonomia i pareix que estem a l’era d’en Franco… no, pitjor, des de sempre. A la Franja de Ponent lo que fa falta és que s’oficialitzi el català amb les seues variants i que s’hi estudie en català per a no perdre la nostra llengua. Hem de revertir el tics substitutius que està patint la nostra llengua a la Llitera i el Baix Cinca. És necessari que anem tots al mateix barco per a defendre la nostra oficialitat.
Seguint amb Purna la Llitera, tamé parlen de patrimoni, i jo em torne a preguntar: el que està reclamant el president Lambán als jutjats d’Osca? Per a acabar posant-lo al monestir de Sixena? O potser al Museu diocesà de Barbastre… Però, escolta, i si el volem naltres? No es poden quedar a les parròquies pertanyents de la Franja? Això no, perquè fa deu anys es va fer el Museu de Barbastre i falte genero… i si potser ens lo quedem, naltres els franjolins, o que es quedi a Lleida, que és més legítim, perquè, fins fa 20 anys, bé que pertanyíem des de fa 900 anys a la diòcesi ilerdenca, i per mor de l’Opus Dei, per donar-li protagonisme a la seua diòcesi de Barbastre i al seu Torreciudad, ens van posar allà contravenint la historia i la cultura de la nostra terra, per no fer massa ferum de catalanitat.
Drets d’Aragó, d’acord, i els nostres drets on són? On és la defensa del dret de poder ser hospitalitzats a l’Arnau de Vilanova envers de Barbastre? On és el nostre dret a ser atesos en la funció publica en la nostra llengua? On és el nostre dret d’escollir l’educació dels nostres fills en llengua pròpia? On és el nostre dret que es mantinguin els nostres costums envers el regionalisme impostat de l’Aragó? I per què no, on és el nostre dret de fer un Ens de les comarques catalanoparlants per a defensar aquestos drets?
Naltres, desde fa quasi cinc anys, defensem la nostra terra, i ho seguirem fent per la nostra gent i per la nostra llengua, el català. Seguirem, pos, fent Franja, en moviment, per la nostra Franja de Ponent.