Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

La nostra enhorabona a “la franja.net” en el seu 12è aniversari i al seu creador i mantenidor, Natxo Sorolla Vidal. “Lo català a la Franja va començar l’arreplega sistemàtica de notícies de la Fran…

Origen: 12è aniversari de la franja.net | Lo Finestró

Origen: DPZ – Teleformación

Catalán básico

  • Adquirir un nivel básico, receptivo y productivo de la lengua catalana identificando e interpretando la información básica y las intervenciones más usuales de un interlocutor en un contexto formal con respuesta adecuada.
  • Lograr el grado de competencia mínima que permita adquirir los conocimientos básicos imprescindibles para avanzar en el conocimiento de la lengua catalana.
  • Introducir las características básicas del catalán, con especial énfasis en la fonética más diferenciada y en los conocimientos léxico-gramaticales fundamentales para lleva a cabo actos comunicativos básicos en situaciones cotidianas.
  • Dotar de acceso a la información y a los recursos necesarios para un posible futuro autoaprendizaje del catalán, teniendo en cuenta el tipo de curso (introductorio y con posibilidad de no continuación) y la dificultad de aprender el idioma fuera de su dominio lingüístico.
  • Facilitar la comunicación oral entre personas a través del catalán.

Unidades:

  1. Pronunciación
  2. Ortografía
  3. Gramática

Programa detallado

60 H.Duración

Inscribirse

MAGAZIN 12 de novembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Els silencis i els sorolls ”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Tulipanmania (locura pels tulipans); la primera bombolla económica moderna.
12:40- 12:55.- Els nostres cuiners. Ruben Martín, ens parlarà de: “Les carns”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:30.- Entrevista a Bernardo Funes Secas. Responsable del sector de fruits secs de UAGA-COAG
13:30- 13: 45.- Cròniques de naturalesa. Vicente Roc.
13:45- 14.- Retorna el cine! Lifo Ros.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Vicente Roc, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Lo català a la Franja va començar l’arreplega sistemàtica de notícies de la Franja fa 12 anys, el novembre de 2004, iniciant el camí del que posteriorment seria lafranja.net. Un camí que en esta última etapa de 7 anys (des del 2009) porta 9.386 notícies publicades, amb una mitjana de 30.000 visites anuals (100 visites diàries!). El moment de major activitat va ser amb l’aprovació de la llei del LAPAO, el maig de 2013. Si vols rebre un resum setmanal, dóna’t d’alta a aquesta llista.

 

 

 

Origen: Mas de Bringuè | De Saidí al món

jornadas

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d’Aragó organitza, entre els mesos de novembre i desembre de 2016,  tres jornades de treball per a professionals de la Comunicació, l’objectiu de les quals és donar -lis  a conèixer amb més claredat  i profunditat  la realitat plurilingüe d’Aragó i dotar-los de les eines necessàries per a poder informar amb rigor sobre aquestes qüestions.

Les Jornades tindran lloc los dies  21 i 28 de novembre i el 12 de desembre de 2016, de 15 a 17 hores, a la seu de l’Associació de Periodistes d’Aragó, carrer 5 de Març número 9, de Saragossa.

La primera sessió, que tindrà com a títol “La realitat lingüística d’Aragó, una aproximació històrica i legal” serà impartida per Amaya Gàllego, periodista.

La segona, que correrà a càrrec del periodista Rubén Ramos tindrà per títol: “Camino de nada? La llengua aragonesa.

Finalment, lo 12 de desembre, Màrio Sasot, professor jubilat i periodista, parlarà de “La gran desconeguda: la llengua catalana a l’Aragó”.

Los professionals o estudiants de Periodisme interessats en assistir-hi  poden inscriure’s a través del correu electrònic:   actividadeslenguas@aragon.es , fent constar el nom i cognoms, entitat o empresa a la que pertanyen i correu electrònic.

Origen: Concert per les llengües d’Aragó. Camille + Eixam

Con motibo d’o 24 Cabodaño d’a Carta Europeya d’as Luengas Rechionals u Minoritarias tos queremos combidar a o conzierto de Camille (Rock/Saragossa) i Eixam (Pop-Rock/Matarranya) que faremos en o Centre Cívic Can Basté de Noubarris. Ye organizau de conchunta con Colla de Charradors “O Corrinche” y o Rolde Aragonés de Barzelona.
Tos i esperamos!

https://www.facebook.com/events/168162386979239/

https://eixam.bandcamp.com/

http://camilleursus.bandcamp.com/

24 CABODAÑO CARTA EUROPEYA D’AS LENGUAS RECHIONALS U MINORITARIAS

A Carta Europeya d’as Luengas Rechionals u Minoritarias ye un tractau europeo (CETS 148) preso en Estrasburgo o 5 de nobiembre de 1992 ta ra esfensa y promozión de todas as luengas d’Europa que careixen de ran d’ofizialidá, u que mesmo estando ofizials en belún d’os firmáns no’n son en atros, u que estando ofizials en o siñal ye en manifiesta febleza. O Consello d’Europa tien como fin cusirar os dreitos mans y a democrazia pluralista, meyan o dreito. I fan parte más Estaus que no los d’a Unión Europeya. Se calcula que, si fa u no fa, 40 millons de ziudadans d’a Unión fan serbir por un regular una luenga rechional u minoritaria istorica.
(Fuen: Vikipedia Aragonesa)

Divendres 4 de novembre, 

Centre Cívic Can Basté

Passeig de Fabra i Puig, 274

08031 Barcelona

Tel. 93 440 66 51

https://canbaste.wordpress.com/

Qüestió de noms

A l’Aragó es parlen avui en dia dues llengües, aragonès i català, que són la continuació, transmesa sense interrupció de generació en generació, del llatí que van dur al nostre país els conquistadors romans a finals del segle tercer abans de Jesucrist. Tan  lícit/vàlid és anomenar-les llatí en el moment actual, com aragonès i català des de finals del segle tercer abans de Jesucrist.

Artur Quintana i Font, La Codonyera, Diada de Tots Sants del 2016

MAGAZIN 5 de novembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Es pot viure sense religió? ”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Mª Gloria Albiac, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Tulipanmania (locura pels tulipans); la primera bombolla económica moderna.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonaps. Mario Rius
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- Entrevista a Guillermo Cañardo, metge voluntari a l’ASTRAL (vaixell arranjat per a salvar emigrants al Mediterrani), de l’ONG PRO ACTIVA OPEN ARMS.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Mª Gloria Albiac, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Néstor Fontoba, Alberto Balaguer, Mario Rius, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Una exposició que cal veure | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Ramon Llull va morir fa 700 anys. Amb aquest motiu hi han hagut molts d’actes a França, Itàlia, el Nord d’Àfrica, …, i sobretot a Catalunya, Mallorca i València. S’hi ha tractat del Llull que per primera vegada escriu en una llengua popular, el català, de tots els temes que fins aleshores eren reservats al llatí; en conseqüència, doncs, del Llull fundador de la literatura catalana; del Llull que en ple segle de les Croades contraposa la tolerància i el diàleg a la guerra, o la raó al fanatisme; del Llull traductor de l’àrab, del català, del llatí; del Llull pedagog, teòleg, filòsof, … . Tot això i molt més –els punts suspensius no són pas buits de contingut– trobareu a l’exposició que des del setembre i fins a l’onze de desembre es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb el títol La màquina de pensar: Ramon Llull i l’ars combinatoria. Us en ben recomano la visita –encara en queden dies. Només entrar ja quedareu corpresos a la vista de les dotze imatges a tot color del Breviculum, manuscrit del segle XIV on es descriu la vida d’en Llull i que ara se’ns ofereixen en moviment: així veureu en Ramon aprenent la llengua àrab, peregrí a Sant Jaume i Rocamador,  escrivint l’Ars combinatoria, navegant per la nostra mar, encarcerat a Tunis o apedregat a Bugia, … . Les nombroses altres sales de l’exposició presenten la lògica combinatòria de l’ Ars Magna que Llull va estudiar en profunditat, maldant per aconseguir una descripció total del món, i que, divulgada per en Nicolau de Cusa al Renaixement i en Wilhelm Leibniz a la Il·lustració, fa d’en Ramon Llull el pare dels ordinadors. En paral·lel a la descripció i comentari a aquesta màquina lul·liana de pensar per tot el curs de l’exposició,  s’ofereixen també múltiples exemples dels camps on Llull ha influit: pintures, esculptures, músiques, altres màquines de càlcul i pensament, prosa, poesia, teatre, i el tot acompanyat d’ una bona bibliografia –manuscrits, primers impresos, la Moguntina i llibres actuals- i documentació lul·liana.

Artur Quintana i Font

Origen: Les escoles de la Franja i Catalunya competiran per inventar el millor joc en català  – Racó Català

Més d’una cinquantena d’aules ja s’han inscrit a la 3a edició del Concurs Tísner

Ja són més de cinquanta les aules d’escoles de la Franja de Ponent i Catalunya que s’han inscrit a la tercera edició del Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català. L’objectiu de la competició? Que l’alumnat i els mestres explotin la vessant lúdica i creativa de la llengua catalana i inventin el millor joc en català. Les creacions han de ser jocs inèdits pensats per a poder-hi jugar de manera col·lectiva i s’han de presentar en format maqueta i amb les instruccions d’ús corresponents. Els integrants del jurat, els membres del qual es faran públics els propers mesos, valoraran tant el concepte del joc, com l’estètica, la dinàmica, l’originalitat i la integració de la llengua en el seu funcionament.

Les escoles es poden inscriure fins el proper 11 de novembre i el guanyador del concurs s’anunciarà en un acte festiu que se celebrarà el diumenge 14 de maig de 2017 i del qual se’n desconeix encara l’emplaçament i el nom del presentador. L’edició passada, la final del Tísner va tenir lloc a l’estació del Nord de Barcelona i el mestre de cerimònies va ser el periodista Roger de Gràcia.

Però, qui va ser Tísner? 

El concurs pren el nom d’Avel·lí Artís Gener, àlies Tísner, que al llarg de la seva vida va ser des d’escenògraf, periodista, ninotaire, director artístic en una agència de publicitat i corrector, a escriptor de teatre, novel·la, narracions i prosa.

Origen: Raül Agné i el trastorn bipolar de l’aragonesisme – Racó Català

El Reial Saragossa va anunciar ahir la contractació de l’entrenador mequinensà i extècnic del Girona, Raül Agné. Tot i formar-se a les categories inferiors del Saragossa, Agné va desenvolupar gairebé tota la seua carrera futbolística en equips catalans. En la tornada a l’equip de la capital aragonesa, s’ha tornat a aixecar la polseguera per una polèmica a Osca de l’any 2011 on, davant les queixes dels periodistes per respondre en català a una pregunta, va negar-se a seguir la roda de premsa. Arrel de l’anunci de la contractació d’Agné, els aficionats aragonesos s’han dividit entre detractors i partidaris, tots amb raons polítiques pel mig.

El sector crític és el més nombrós i cridaner. Per Twitter han regalat insults al seu nou tècnic com “menuda chatarra“, “más polaco que el Pep“, “siervo intelectual del nacionalismo“, “meacolonias” o “valiente idiota“. Tots enllaçant el vídeo de la roda de premsa d’Osca. El més destacable és que a estos aficionats els és igual el fet que Agné sigue “aragonès”, sinó que el que realment els repugna és que parle català.

Per altra banda, estan els seguidors (o no) més tolerants, que per raons polítiques els interessa recordar que Agné és “zaragozano de Mequinenza”. Esta carambola tant malsonant només té un objectiu: recórrer a les divisions provincials espanyoles per aconseguir el que la realitat social, lingüística i econòmica els nega; una Franja amb mentalitat aragonesa. Allò que veuen propi d’Aragó és un bocí de terra d’un altre país on es parla català, així que per reivindicar tot el que consideren el seu territori cal portat també al sac la defensa del català.

Ambdós sectors tenen una cosa en comú: volen una Franja assimilada dins la realitat aragonesa. Els primers, els crítics, neguen el valor de la llengua i de tot allò que sone a català en general; mentre que els segons s’oposen a la idea que la Franja està en una situació de repressió i odi lingüístic normalitzant que un entrenador franjolí pugue dirigir el Saragossa. La segona tàctica és ràpidament arruïnada gràcies a la força del primer grup, i demostren que ser franjolí i acceptat a l’Aragó és cada vegada més difícil.

Per acabar, desitjar molta sort a Raül Agné en la seua nova etapa.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: “A la Franja es veu la llengua com a matèria de conflicte” [entrevista Natxo Sorolla_eldiario.es]

Ciudadanos considera el català i l’aragonès “lenguas de transmisión oral y sin léxico y gramática definidas”

LENGUAS

Aumenta un 25% el número de escolares de aragonés

El director general de Política Lingüística pedirá que el próximo año esté la Academia

A. I. I.
26/10/2016

  • López Susín conversa con el diputado de CHA, Gregorio Briz, ayer. - cortes de aragón
    López Susín conversa con el diputado de CHA, Gregorio Briz, ayer. – cortes de aragón
1

El número de alumnos de aragonés ha aumentado este curso un 25% respecto al anterior, pasando de 625 a 782. Por su parte, se mantiene el número de escolares que se matricularon en catalán, con 4.539. El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, aportó ayer estos datos durante una comparecencia en las Cortes a petición del PAR y Ciudadanos. Asimismo, anunció su intención de reclamar una partida en los próximos presupuestos para poner en marcha la Academia que debe regular el aragonés y el catalán, lenguas propias de Aragón.

A pesar de la creciente demanda del aragonés, esta lengua sigue siendo una de las más vulnerables de Europa, como reconoce la Unesco y ayer mismo recordó López Susín, quien indicó que «se está constatado que la transmisión generacional del aragonés se está rompiendo». A su vez, los escolares dejan de usar el aragonés en sus relaciones sociales y eso implica la paulatina desaparición de las hablas del norte de la comunidad. López Susín destacó el convenio firmado con la Universidad de Zaragoza para poner en marcha un proyecto piloto basado en la utilización del aragonés (la variedad dialectal propia de cada zona) como lengua vehicular de un área escolar a partir de los propios recursos humanos del centro. Este programa se desarrolla en centros de Hecho, Panticosa y cinco localidades del Valle de Benasque.

Mientras los grupos de PSOE, CHA, IU y Podemos admiten la pluralidad lingüística de Aragón y la existencia de dos lenguas propias (aragonés y catalán), el PP, el PAR y Ciudadanos volvieron a mostrar sus reticencias a esta clasificación, que a su juicio no respeta la voluntad de los hablantes para denominar como quieran su propia lengua y aseguran que cada modalidad lingüística debe denominarse de una forma distinta al aragonés y al catalán. Las tres diputadas que representaron a estos grupos fueron muy críticas con la gestión de la Dirección General y con la política lingüística del Gobierno.

La popular María José Ferrando insistió en que hay que respetar todas las modalidades lingüística, evitar «la imposición» y se preguntó si para ser profesor de aragonés hay que tener «carnet de CHA», a lo que López Susín replicó que de los 13 profesores de aragonés que hay en la actualidad, 12 fueron contratados antes de la entrada de CHA en el Gobierno. La aragonesista María Herrero se preguntó por la autoría del material didáctico y recordó al Gobierno de Aragón que aún no ha cambiado la Ley de Lenguas que aprobaron el PP y el PAR, que no reconoce ni al aragonés ni al catalán. Susana Gaspar, de Ciudadanos, mostró su discrepancia con el modelo de enseñanza de lenguas «de transmisión oral y sin léxico y gramática definidas».

Ex futbolista del filial zaragocista, entrenador del Girona en su día bajo la dirección deportiva de Juliá, su último equipo fue el año pasado el Tenerife.

Origen: Raúl Agné, zaragozano de Mequinenza, es el elegido para relevar a Milla | Noticias de Real Zaragoza en Heraldo.es

Agné cancela su rueda de prensa por no poder hablar en catalán

Origen: Un 25% más de niños estudian aragonés este curso | Noticias de Aragón en Heraldo.es

El director general de Política Lingüística achaca la mejora a la promoción y a la ampliación de centros que imparten la lengua

Jorge Alonso Actualizada 25/10/2016 a las 13:13

Etiquetas

Clase de aragonés en el CRA Alto Ara
El director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, ha asegurado que un total de 782 alumnos aprenden las distintas modalidades del aragonés, lo que supone un crecimiento del 25% respecto al curso pasado. La labor de promoción del Ejecutivo PSOE-CHA y la ampliación de centros donde se imparte son las causas del repunte de un lengua que en riesgo de desaparición, según reconoce la Unesco.

Mientras, la otra lengua minoritaria, el catalán, se mantiene estable en la escuela, con 4.539 alumnos que reciben clases en todos los ciclos no universitarios, un número “similar” al del curso pasado.

En una comparecencia en las Cortes, a solicitud del PAR y de Ciudadanos, López Susín ha alertado de que los niños del Alto Aragón “dejan de utilizar la lengua aprendida en casa” para relacionarse solo en castellano y de ahí la importancia de garantizar su uso en la escuela. En este curso se imparte en trece centros de Infantil y Primaria y en otros dos de Secundaria, que dan cobertura a 38 municipios del Alto Aragón. En el curso 2015/2016 se sumaron cuatro localidades y en el presente lo han hecho otras siete.

Una de las principales novedades es la experiencia piloto, de la mano de la Universidad de Zaragoza, para utilizar el aragonés como lengua vehicular de un área escolar en Hecho, Panticosa y cinco localidades del valle de Benasque. El proyecto, ha explicado, se alargará otro curso más. Además, la institución ha colaborado en el diseño de nuevos materiales para su enseñanza y ha aclarado, ante el interés del PAR y de Ciudadanos, de que el coste se limita a 5.000 euros.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja