Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

Source: Aprovat per unanimitat el primer acord sobre la normativa del català a la Franja

El ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua ha aprovat per unanimitat el primer acord normatiu que fa referència a la normativa d’ús oficial del català a la Franja.

La disposició, que fou aprovada en la sessió del proppassat 27 de febrer però no ha estat publicada al Butlletí Oficial de l’Aragó fins avui, reconeix l’existència d’una normativa acceptada universalment que estableix un model normatiu composicional per al conjunt de la llengua, que s’aplica al català de la Franja. Aquest model normatiu s’estableix a partir de les obres normatives de l’Institut d’Estudis Catalans i les de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Amb aquest acord, que s’ha adoptat a partir de la proposta de l’Institut Aragonès del Català, l’Acadèmia fa palesa quina és la normativa vigent per a l’ús del català d’Aragó a la qual fa referència l’article 41 dels seus estatuts.

Programa del MAGAZIN del dissabte 11 de març de 2023
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Parlarem amb Pilar Vidal, directora del grup de teatre favarol “Mausoleo Teatro”, que presentarà les obres “Autoescuela Fitipaldi y Autoescuela Fitipaldi II”, dintre de les activitats de la “Setmana de la dona”, organitzada per l’Associació de les Done Favaroles.
11:55- 12:30.- Àgora “¿Què entenem per èxit, I quines són les claus per a conseguir-lo?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Alba Zurita, nonaspina, estudiant de periodisme a La Rovira Virgili de Tarragona, nova col.laboradora de la nostra emisora. En la seva secció tractarà de donar veu a la gent dels nostres pobles.
13:25-13:40.- “Retalls d’història”. Paco Doménech
13:40-14.- Entrevista a Nacho Zurita, nonaspí, corredor amateur de curses de llarga durada. La setmana passada, va obtenir un magnífic resultat, a la Trail-Cat de Prades (Tarragona) de 333 quilòmetres, que va fer en 64 hores i 24 minuts.
Participants: Pilar Vidal, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valen, Mario Rius, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Alba Zurita, Paco Doménech, Nacho Zurita , Marcos Calleja i Elías Satué .

Programa del MAGAZIN del dissabte 4 de març de 2023
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Rubén Catalán, xef maellà a La Torre del Visco.
11:55- 12:30.- Àgora “Rutina I festa”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué
12:30-12:40.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:40- 12:55.- Protagonistes les dones. Raquel Llop Labaila.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Parlem amb el favarol Jesús Bielsa, treballa a l’empresa de comunicació tarragonina, “Quimera”.
13:25-13:40.- Natxo Sorolla, sociòleg.
13:40-14.- Entrevista als QUINTOS 2023
Participants: Rubén Catalán, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valen, Néstor Fontoba, Raquel Llop, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Jesús Bielsa, Natxo Sorolla, Quintos 2023, Marcos Calleja i Elías Satué .

Source: Dia de la Llengua Materna a la Comarca de Ribagorça » Temps de Franja

// Glòria Francino Pinasa

Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, la Comarca de Ribagorça va organitzar una taula redona al Saló de Plens de Casa Heredia a Graus a les 19 h, amb prou afluència d’assistents. La presentació de Marcel Iglesias, president de la comarca, feva referència a la riquesa lingüística de la Ribagorça, amb l’objectiu de valorar i d’escoltar diferents llengües ribagorçanes.

El moderador de la taula, Carlos Bravo, de Torres del Bisbe, professor jubilat de Llengua i Literatura Castellana, va convidar a expressar-se amb la variant lingüística dels participants a la taula: José Antonio Saura Rami, natural de Grist (Eriste), i parllant de la llengua de Benàs, Doctor en Filologia Hispànica per la UNIZar i membre de la Sociedad de Lingüística Aragonesa, Asier Bona Zueco, de Tarazona, professor d’aragonès a l’estudi Joaquín Costa de Graus i a centres de la Vall de l’Isàvena, i membre de la Sociedad de Lingüística Aragonesa, Mari Paz Candelaria Ribera Gazén, de casa El Santo de Graus, Auxiliar d’Infermeria, coneixedora del ‘grausino’. José Ramón Dia de Ferrerías de Calbera, professor d’Art a Osca i productor audiovisual i parllant de la variant lingüística de la Vall de l’Isàvena, el professor de música de Graus i Benavarri, i cantautor, Sergi Llena, de Balaguer, amb arrels familiars a Graus, i Glòria Francino Pinasa, de Sopeira, Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana, parllant del català ribagorçà.

El professor José Antonio Saura va aportar un foli defensant la seua tesi sobre el ribagorçà, com a llengua autònoma, vinculada a l’occità, negant l’autonomia del català, perquè són la mateixa llengua, citant la història del comtat de Ribagorça, depenent de la Marca Hispànica. Aspectes històrics que coneixem bé, ja que un dels primers documents conservats al respecte, i d’altres, (806-814) pertanyen al Cartoral del monestir d’Alaó de Sopeira.

El públic omplia el saló de plens. / Comarca de la Ribagorça

Glòria Francino va dir que raonava català ribagorçà, llengua que li permitiva entenre’s en gent des del Pirineu al mar Mediterrani: Catalunya, Illes Balears, Rosselló, l’Alguer, València i per suposat tota la part catalanoparllant de les tres províncies aragoneses. Va argumentar que el català no només es raonava a la part del riu Noguera Ribagorçana, recordant els treballs científics i comunicacions sobre el català parlat a la Ribagorça que es van presentar al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana al 1906, el text del segle XI on Radulf Ricolf, en el seu jurament de fidelitat al senyor feudal i principal dels castells d’Areny i d’Orrit, Girbert, i al comte Ramon IV de Pallars, textos notarials, sinó que a la vall de l’Isàvena, un 50% de la seva llengua era considerada català pels científics, citant estudis de Joan Coromines, de Günter Haensch, la publicació de Maite Moret i Xavier Giralt, El catalán del XIV (pergaminos de Roda de Isábena), una part d’un capítol matrimonial del S. XV, sempre tenint en compte les isoglosses, ratlles que marquen les diferències lingüístiques entre els parllants dels poblles.

La Mari Paz, parllant del ‘grausino’ dins del seu nucli familiar, lamentava i va admetre que ja no el raonava ningú al carrer, ella el sabeva, però no el podeva utilitzar socialment. Potser calria recordar els escrits que va fer Joaquín Costa, un grausí de pro, de finals del segle XIX, sobre la importància de la llengua.

El públic omplia el saló de plens. / Comarca de la Ribagorça

Sergi Llena, músic i cantautor, també enyorava com raonaven els seus “iaios” naturals de Graus, variant que ell era escoltat de xic, i lamentava la seua pèrdua, per aquesta raó ha editat un disc Ribagorz/ça canta on recupera variants ribagorçanes. Va comentar alguns problemes lingüístics de quan estudiava a Barcelona.

José Ramón Dia de Ferreries de Calbera, la Vall de l’Isàvena, va al·ludir a la vergonya de raonar en la seua llengua materna que sentiven certes persones quan emigraven a les ciutats. Es va referir al seu cas personal, dient que quan estudiava a Barcelona si sentiva més proper amb els de Levante [sic] que amb els del català barceloní; en canvi, els seus tios, que van anar a Saragossa van tinre actituds diferents: un es va passar al castellà, l’altre va mantinre la llengua materna i l’altre només en l’ambient familiar, de cara a fora, castellà. Va aportar la idea que a cada família es raona d’una manera diferent i que quan s’acaben els grans de les famílies es perdran moltes paraules.

Asier Bona, professor d’aragonès a Graus i a la Vall de l’Isàvena, des de fa cinc anys, va exposar que quan hi va arribar els alumnes de la Vall de l’Isàvena no l’enteneven amb l’aragonès que ell era estudiat, i allavons, va començar a conversar en la gent gran dels poblles, i així va conèixer la llengua de l’Isàvena. Va demostrar gran vocació i voluntat en la seua feina docent, demanant assiduïtat a les classes i material adient.

Amb les seues paraules, Glòria Francino es va adonar que potser la part que no l’enteneven els seus alumnes era el català ribagorçà. La gent de Serradui s’entén a Areny, els de Bonansa entenen als de Les Paüls… Asier va dir que teniven paraules pròpies de l’Isàvena, però moltes les sentiria a la vall Ribagorçana.

Glòria Francino va recomanar l’excel·lent llibre de Jordi Moners, La Llengua de Castigaleu. Com pot raonar en la seua llengua materna un alumne de Castigaleu quan va a estudi a Graus, on l’ensenyaran en llengua castellana i unes hores en aragonès? Com pot raonar una persona de Castigaleu en la seua llengua quan va a comprar a una botiga o fer una gestió a Graus, si els de Graus han perdut la seua variant local i raonen en castellà? Cal dir que van fer la carretera de Castigaleu cap a Graus, i no cap a Benavarri, amb els que s’haurien entès amb la mateixa llengua.

Per al professor José Antonio Saura les paraules i frases com les que raonava Glòria Francino són occità i no català ribagorçà, certament el ribagorçà té moltes paraules occitanes, però no cal negar una llengua romànica com les altres. L’historiador medievalista, Guillermo Tomás Faci, defensor i estudiós de l’aragonès, escriu que quan es convocaven les Corts a Montsó cadaú raonava en la seua llengua, tant en aragonès com en català.

L’acte va començar i acabar amb l’agradable música i veu del cantautor Sergi Llena, que va revifar lletres ribagorçanes, versions de Bonansa i Graus, respectivament.

També el públic assistent va expressar la seua opinió: els canvis sociològics han fet que ja no es raone en ‘grausino’, per exemple, perquè hi ha molt més moviment de persones, i la llengua local ha quedat reduïda a les famílies de portes endins. Una mare de Graus va afirmar que els alumnes a Benavarri apreneven català només perquè després se n’anaven a estudiar a Lleida. Creiem que per a la gent de la Ribagorça i Baix Cinca, Matarranya… i tota la gent d’Aragó que el raonam, l’ensenyament del català a les nostres comarques, des de la Declaració de Mequinensa l’any 1984, dignifica la nostra llengua materna, així ho va constatar tamé una professora oriünda de Villacarlle, Vall d’Isàvena.

Programa del MAGAZIN del dissabte 25 de febrer de 2023
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Els premis Goya del cine. Lifo Ros
11:55- 12:30.- Àgora “Diàleg per avençar. És possible?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Recuperación del monte tras un incendio. Pedro Martinez, Agente de Protección de la Naturaleza.
13:25-13:40.- Coneguem millor la nostra llengua. Roberto Albiac
13:40-14.- Entrevista a José Francisco Bielsa, president de la ”Sociedad de Comuneros de los Montes de Fabara”
Participants: Lifo Ros , Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valen, Michel Campanales, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Pedro Martínez, Roberto Albiac, José Francisco Bielsa, Marcos Calleja i Elías Satué .

Source: Crece el interés por obtener el título superior de catalán en la EOI de Alcañiz, pionera en Aragón

El Bajo Aragón Histórico celebra el Día Internacional de la Lengua Materna con actividades en Alcañiz, Caspe, Valderrobres, Torre del Compte y Fayón, entre otros

La escritora y dramaturga Marta Momblant presentó el lunes su última novela, Terra Lletra Aigua, en la EOI de Alcañiz e hizo una hizo lectura dramatizada con Eva Latorre / Pepa Nogués
La escritora y dramaturga Marta Momblant presentó el lunes su última novela, Terra Lletra Aigua, en la EOI de Alcañiz e hizo una hizo lectura dramatizada con Eva Latorre./ Pepa Nogués

La Escuela Oficial de Idiomas de Alcañiz es el único centro de Aragón que imparte estudios para conseguir el certificado del nivel más alto de catalán, el C2, desde 2020. Cuenta con casi un centenar de alumnos y en este curso ha tenido que doblar algunos grupos por el interés de muchos bajoaragoneses por obtener un título que certifique oficialmente el conocimiento de un idioma que es la lengua materna del Matarraña, el Mezquín y de buena parte del Bajo Aragón-Caspe. La EOI alcañizana ya fue pionera en 2015 en la docencia del C1, el nivel anterior al C2; y en 2018 se incorporó Fraga, extensión de la EOI de Monzón. Son los dos únicos centros oficiales que imparten catalán, una lengua que hablan más de 55.500 aragoneses pero que no es cooficial, al igual que ocurre con el aragonés; y que este martes ha celebrado el Día Internacional de la Lengua Materna.

En este curso 2022-2023, en Alcañiz, el nivel C2, cuenta con 48 estudiantes y tuvo que ampliar a un segundo grupo al superar ampliamente las matrículas máximas por clase (25). En el C1 hay matriculados 32 alumnos y en la clase conjunta de B2 y C1, 12 personas.

La mayoría de los alumnos son personas que tienen el catalán como lengua materna, y por tanto, no necesitan aprender la lengua de cero; sino que lo que quieren es mejorarla y obtener una titulación superior por cuestiones laborales, principalmente para opositar. La profesora de la EOI, Pepa Nogués, destaca que enfocar la oferta del centro a las necesidades del territorio ha sido precisamente lo que le ha hecho crecer en número de alumnos. «El catalán se lleva impartiendo al menos 15 años en la zona. Fue una fuerte apuesta de la EOI por ampliar y se pensó que el catalán sería esa cuarta lengua. La anterior profesora, Maite Moret, que estuvo unos diez años, nos dio mucho prestigio. Observó que en el Bajo Aragón Histórico se necesitaban niveles altos porque ya tenemos la competencia lingüística y por eso eran necesarios los niveles superiores», apunta Nogués.

Otra clave de la EOI es la implantación de la modalidad semipresencial, lo que le permite llegar a más personas. Por ejemplo, a muchos jóvenes bajoaragoneses que residen fuera porque estudian en la universidad o profesores de fuera que comenzaron a estudiar catalán en otras EOI y quieren seguir aquí. Asimismo, también cuentan con estudiantes a los que les apetece estudiar otro idioma y escogen el catalán por la proximidad o porque les resulta más fácil.

Día Internacional de la Lengua Materna en Alcañiz

El departamento de catalán de la EOI celebra esta semana con distintos actos el Día Internacional de la Lengua Materna. El lunes la escritora y dramaturga Marta Momblant presentó su última novela, Terra Lletra Aigua, que ha sido galardonada con el último premio Guillem Nicolau de literatura en catalán que otorga el Gobierno de Aragón. Momblant ha vivido en diversas etapas en Beceite y la novela está inspirada en el Matarraña. La escritora dio algunos trucos sobre escritura al alumnado y junto con Eva Latorre, cantante de coral de Beceite, hizo una lectura dramatizada de fragmentos seleccionados de su premiada novela.

Esta actividad inició un proyecto conjunto de la Escuela de Idiomas sobre mujeres escritoras que en el caso del Departamento de Catalán se complementa con la visita a la exposición ‘Veus en el Cerç’ sobre escritoras aragonesas en lenguas propias que se puede ver en la Sala de Exposiciones Municipal de Alcañiz. La muestra cuenta, entre otros, con un panel dedicado a Momblant.

Por otro lado, la segunda actividad programada está centrada en la literatura oral. El miércoles se rendirá homenaje al trabajo que realizan desde el grupo de Facebook ‘Paraules del Matarranya’ con una presentación online de su trabajo. Se trata de un grupo muy dinámico activo que cuenta con 2.342 miembros y publica casi 200 post al mes. «Cuentan con un perfil de gente muy diversa y realizan una labor muy importante porque publican todo tipo de palabras y expresiones que se quedan guardadas en un espacio público y accesible», precisa Nogués.

Por último, al final de la ‘Semana de las Palabras’ , la Escuela Oficial de Idiomas creará un gran mural con post it con las palabras favoritas del alumnado en las cuatro lenguas que se imparten en el centro: inglés, francés, alemán y catalán. También presentarán una bolsa que han diseñado para promocionar el multilingüismo con el lema ‘Cada idioma es una modo diferente de ver la vida’.

Recital en catalán en Fayón y charla en Caspe

Por su parte, en la comarca bilingüe del Bajo Aragón-Caspe también se han organizado varias actividades para celebrar este día. Por un lado, se ha reivindicado la presencia del aragonés en muchas palabras y expresiones del día a día de los vecinos, principalmente, de Caspe y Chiprana en una charla que ha tenido lugar este martes. El profesor de aragonés Ebardo Fernández, quien también ha insistido en que en la zona todavía se conserva el acento de dicha lengua, además del léxico.

Por otro lado, el Políglota Teatro ha realizado un recital en catalán en Fayón. Con el espectáculo Vores / Orillas, se ha plasmado la poesía, la música y la mujer en una actuación musical donde ha estado muy presente la lengua catalana que se habla en cuatro de los seis pueblos de esta comarca (Maella, Fabara, Nonaspe y Fayón).

Lecturas públicas de los Amics del Chapurriau

Por su parte, la Asociación Cultural Amics del Chapurriau ha organizado en el Día Internacional de la Lengua Materna lecturas públicas en las bibliotecas de Valderrobres y Torre del Compte para demostrar que el «chapurriau es una lengua viva». Además, el próximo mes organizarán un encuentro de sus socios para realizar balance del año y de sus iniciativas. Su principal proyecto ha sido la edición en 2022 del libro ‘Ortografía de Bolsillo del Chapurriau’, una guía elaborada por varios de los integrantes de la asociación, especialmente por Ignacio Monreal.

Su presidente, Manuel Bel, defiende que el «chapurriau» es una «herencia aragonesa que recibieron de sus antepasados» y este martes están mostrando lo «orgullosos» que están de ella a través de su grupo de Facebook. «En nuestras redes sociales defendemos que lo que se habla en buena parte de Aragón es chapurriau. Es una lástima que lo tengamos que defender para que no nos lo intenten imponer, el catalán de Aragón que defienden los políticos no nos representa. Pedimos que nos escuchen», reclama Bel.

Source: Día de la Lengua Materna en la EOI de Alcañiz

Source: «Alfardacho», «escobar» o «presquillera»: el aragonés como parte de nuestra cultura e identidad

Source: LA ESCUELA DE IDIOMAS DE ALCAÑIZ CELEBRA EL DIA DE LA LLENGUA AMB UNA ACTIVITAT DE LITERATURA D’AUTOR I UNA ALTRA DE LITERATURA ORAL – Lenguas de Aragón

L’escriptora i dramaturga Marta Momblant visitarà l’escola d’idiomes a Alcanyís avui dilluns 20 de febrer per a presentar la seua última novel·la, Terra Lletra Aigua, que ha estat guardonada amb l’últim premi Guillem Nicolau de literatura en català que atorga el Govern d’Aragó.

La novel·la està inspirada en el Matarranya on ha viscut en diverses etapes, en concret en la població de Beseit, i mostra el paisatge, les dones i també la llengua d’aquest territori. L’autora donarà alguns trucs sobre l’escriptura a l’alumnat i juntament amb Eva Latorre, cantant de coral de Beseit, faran una lectura dramatitzada de fragments seleccionats.

L’acte l’organitza el Departament de Català de l’EOI Alcañiz en el marc de la celebració que promou el Govern d’Aragó amb motiu del 21 de febrer-Dia Internacional de la Llengua Materna, declarat per la UNESCO. Tindrà lloc a les 18.30 h i està obert al públic en general. Per qui no puga assistir-hi presencialment, també es pot seguir en línia.

A més del Dia de la Llengua, aquesta activitat inicia també un projecte conjunt de l’Escola d’Idiomes sobre dones escriptores que en el cas del Departament de Català es complementarà amb la visita a l’exposició “Veus en el Cerç”, sobre escriptores aragoneses en llengües pròpies, que es mostra aquests dies a la Sala d’Exposicions Municipal d’Alcanyís i en la qual es troba un panell dedicat a la premiada Marta Momblant.

D’altra banda, la segona activitat programada té a vore amb la literatura oral. Es vol rendir un homenatge al treball que realitzen des del grup de Facebook “Paraules del Matarranya” amb una presentació del seu treball que tindrà lloc en línia el dimecres 22 de febrer a les 17.30. Es tracta d’un grup de facebook molt actiu que compta amb 2342 membres i publica gairebé 200 post al mes.

Aquesta activitat s’emmarca en la “Setmana de les Paraules” que organitza l’Escola d’Idiomes amb motiu del Dia de la Llengua Materna en els 4 idiomes que s’estudien en el centre: anglès, francès, alemany i català. Al final de la setmana, crearan un gran mural amb les paraules favorites de l’alumnat en les 4 llengües. També presentaran una bossa que han dissenyat per a promocionar el multilingüisme amb el lema: “Cada idioma és una manera diferent de vore la vida”.

Enllaç per a seguir les activitats on line: Enlace para seguir las actividades por videoconferencia: meet.google.com/tey-dagr-yar

Source: Política Lingüística ofrece una web sobre tradiciones aragonesas asociadas al carnaval

Se enmarca en la web Truca Truca

Carnaval
Truca Truca CarnavalGobierno de Aragón

Dentro del proyecto “TRUCA TRUCA”, que ya cuenta con apartados dedicados a la Navidad y la festividad de Todos los santos, la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón ha puesto en marcha un nuevo apartado dedicado al Carnaval, al que se puede acceder a través de la siguiente dirección web:

https://trucatruca.lenguasdearagon.org/carnaval-o-garrastolendas/

El objetivo de esta iniciativa es ofrecer a los aragoneses, especialmente al alumnado de los centros educativos, un nuevo portal web para conocer más de cerca las tradiciones aragonesas asociadas a esta festividad.

A través de esta iniciativa es posible conocer los orígenes de la fiesta, cuya denominación en aragonés es “Garrastolendas” y en catalán de Aragón “Carnestoltes”, una época de creatividad, de excesos y de sátira a los poderes de cada época y que suele celebrarse con fiestas llenas de disfraces, comida, color y música.

La página web incluye también una serie de actividades didácticas específicas para conocer la fiesta destinados a la Educación Infantil y los distintos ciclos de Primaria y así como diferentes recursos y fichas para realizar en clase o en casa.

El contenido ha sido realizado por varios maestros especialistas en aragonés, coordinados por la docente María Villaba.

Truca Truca Carnaval, se une así a los recursos sobre la Navidad y la Nuei d’Almetas que ya se pusieron a disposición de los educadores en años anteriores y completa el ciclo festivo anual.

Máscara
Truca Truca CarnavalGobierno de Aragón
Ficha Truca Truca
Truca Truca CarnavalGobierno de Aragón

Source: Nogará estrena ‘Albert’, el primer largometraje doblado en aragonés

Source: Alcañiz acoge ‘Voces en el cierzo, Vozes en o zierzo, Veus en el cerç’, la realidad trilingüe de Aragón en las letras de 34 mujeres

Entre las homenajeadas hay ocho bajoaragonesas del Bajo Aragón-Caspe, Matarraña y Bajo Aragón. La muestra puede visitarse hasta el 14 de marzo

Uno de los rincones de la exposición. / Ayto. Alcañiz
Uno de los rincones de la exposición. / Ayto. Alcañiz

En la sala de exposiciones puede visitarse ‘Vozes en o Zierzo / Veus en el cerç / Voces en el Cierzo’, un recorrido literario y visual por la realidad multilingüe de Aragón, glosado por 34 de sus principales escritoras en aragonés y catalán. Tiene carácter itinerante, y tras su estancia en Zaragoza, ha llegado a la capital bajoaragonesa donde se inauguró este martes. Es visitable de martes a sábado entre las 19.00 y las 21.00 y los domingos y festivos de 12.00 a 14.00.

El objetivo es difundir, promover y dignificar la obra de estas pioneras de la literatura aragonesa, su carácter innovador y de reivindicación feminista, escrita en el amplio catálogo de variedades lingüísticas aragonesas que, desde su tronco base trilingüe, convierten la comunidad en un territorio con un rico patrimonio cultural y patrimonial.

Así se puso de manifiesto en la apertura que corrió a cargo del alcalde de Alcañiz, Ignacio Urquizu, y el director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín. Con esta muestra se quiere dar a conocer la literatura escrita por mujeres en lenguas propias de Aragón a través del conocimiento de las escritoras y su obra. Se persigue también sensibilizar a la población aragonesa acerca de la realidad y actualidad de las lenguas propias de Aragón, así como «despertar y desarrollar el reconocimiento, el amor y el respeto por las lenguas propias de Aragón y por el papel que en ello tienen y han tenido las mujeres». Para ello, se recurre a la labor artística y pedagógica de estas 34 vecinas de comarcas en las que la convivencia entre diversas variedades, locales y oficiales, ha conformado una particular cosmovisión a la que se añade un carácter común de territorios de frontera, con Navarra, Francia, Cataluña o la Comunidad Valenciana.

Entre ellas, se encuentran ocho mujeres bajoaragonesas. Se trata de Teresa Jassà (Calaceite 1928-1999), Aurelia Lombarte (Monroyo 1933), Carmeta Pallarés (La Ginebrosa, 1947), María del Carmen Alcover (Mazaleón, 1952), Merxe Llop (Nonaspe, 1957), Cari Ariño (Maella, 1958), Susana Antolí (Beceite, 1967) y Mar Puchol (Valderrobres).

La exposición se compone de diversos puntos de información, hitos que ofrecen información sobre cada una de estas 34 escritoras en lengua aragonesa y catalana, que pretenden dar a conocer, de una manera lúdica e ilustrativa, parte de la historiografía literaria y lingüística de Aragón. Los recursos que forman parte de la exposición son, entre otros, una serie de paneles informativos donde aparecen los datos más relevantes acerca de estas escritoras aragonesas, 18 de ellas autoras en aragonés y otras 16 en catalán. En cada panel, además, hay un acceso a más información a través de un código QR, que remite a la página web: vocesenelcierzo.lenguasdearagon.org. Y los paneles se acompañan de un vídeo con poemas/narraciones que incluyen fragmentos de la obra de estas escritoras leídos, mayoritariamente, por las mismas.

En el Rincón de la Lectura se selecciona una parte de la producción bibliográfica de las autoras protagonistas de la exposición, una selección de libros junto a la que se levanta una Línea del Tiempo que muestra una cronología de las autoras a través de sus imágenes y su lugar y fecha de nacimiento. Y la contextualización de la exposición se realiza a través de un mapa de Aragón en el que se ubica a cada escritora en relación con su lugar de origen o de referencia, elemento que otorga denominación de origen a cada una de las escritoras. Son representantes de las lenguas aragonesas pirenaicas desde Ansó hasta Graus y Benasque; de las variedades somontanesas desde Huesca hasta la ribera del Cinca; de las variedades catalanas del Alto Aragón, desde Bonansa hasta Mequinenza; y de las variedades catalanas del Bajo Aragón histórico, desde Maella hasta Monroyo, cuatro continuos dialectales que configuran el mapa de Aragón entre el castellano, el aragonés y el catalán.

Como explican desde la organización, Voces en el Cierzo no es sólo un tratado filológico. La elección de estas protagonistas, escritoras en aragonés y en catalán, muchas de ellas mujeres de extracción humilde, sometidas a la desigualdad, a la emigración, a la dureza del Aragón de las primeras décadas del siglo XX, pretende dar visibilidad al papel, a menudo silencioso y silenciado, que la mujer ha tenido en el pasado y en el presente de las lenguas propias de Aragón y de la propia vida de sus comunidades. Los paneles de esta exposición se imbrican en tres momentos de la historia literaria del Aragón multilingüe: «Abriendo camino», «Recuperando los eslabones perdidos» y «Tras la estela».

«Es importante, y nos parece muy relevante, visibilizar el papel de la mujer en la cultura y en la generación y difusión del conocimiento», señaló el alcalde de Alcañiz, Ignacio Urquizu, en la inauguración de la muestra. «Desde el punto de vista científico, hay numerosas mujeres cuyos descubrimientos y aportaciones han sido olvidados, mujeres que han tenido un papel muy relevante en gran parte de los avances de hoy en día», añadió en relación no sólo con la literatura, también con la tecnología o la propia ciencia. El alcalde recordó la conmemoración este 11 de febrero del Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia, «y exposiciones como ésta, además de recordar la realidad plurilingüística de Aragón, sirven para situar el papel de la mujer en el espacio que le corresponde en la historia».

En parecidos términos, el director de Política Lingüística del Gobierno aragonés, José Ignacio López Susín, recordó la vital labor de la mujer como correa de transmisión de cultura, de conocimiento. «Queremos dar voz a estas 34 mujeres, a estas 34 escritoras, visibilizarlas, y darles el lugar que les corresponde» en un contexto, el de la literatura en las minorizadas lenguas aragonesas, que soporta este proyecto ‘Voces en el Cierzo’, «una iniciativa que comenzamos el año pasado, y que consta de diversas patas», entre las cuales se encuentra también el enfoque educativo y formativo con actividades específicas en centros educativos. A este respecto, López Susín confirmó que el número de alumnos que cursan asignaturas de Lengua Aragonesa se eleva ya por encima de los 1.300 este año, mientras que la Lengua Catalana alcanza ya a más de 4.500 estudiantes en centros escolares.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja