La Franja

Programa del MAGAZIN del dissabte 5 de novembre de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Pablo Valimaña, jutge al Campionat Autonòmic d’Aragó de caça menor, que es celebra a Fillafeliche, en el que participa Pablo Martín com a representant dels caçadors de Favara.
11:55- 12:30.- Àgora “ Les compres nadalenques, ja han arribat!!!”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Luis Valén.
12:30-12:40.- “Cuinem amb conill”. Rubén Martín, xef favarol als restaurants saragossans La Flor de Lis i Tajo Bajo.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Los frutos secos. Laura Gandul, dietista- nutricionista./ Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25-13:40.-  Natxo Sorolla
13:40-14.- Entrevista a Santiago Ráfales Barberán, director de cine nonaspí que ha guanyat lo premi de la categoria”La noche del corto español” a la SEMINCI, setmana del cine de Valladolid, amb el seu curmetratge de 19 minuts de durada, L’AVENIR.
Participants: Pablo Valimaña, Rubén Martín, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Néstor Fontoba, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Laura Gandul, Alberto Balaguer, Natxo Sorolla, Santiago Ráfales, Luis Carví.

Source: El Gobierno de Aragón entrega mil referencias bibliográficas a la Academia Aragonesa de la Lengua

Source: Paraules del Matarranya (Grup) | Jotes en la nostra llengua | Facebook

https://www.facebook.com/groups/318576922255373/posts/779735186139542/

Programa del MAGAZIN del dissabte 29 d’octubre de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- “Cuina de bolets”amb el xef maellà a “La Torre del Visco”, Rubén Catalán.
11:55- 12:30.- Àgora: “Quina son…Com descansem??”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- “Coneguem millor la nostra llengua”. Roberto Albiac Balaguer.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25-13:40.- “Retalls d’història”. Paco Doménech
13:40-14.- Entrevista a María Martínez; una de las fundadoras, junto a Araceli Herrero y Rocío Ramos de : “La Fundación 38 Grados”; cuyo objetivo es cumplir las voluntades finales de personas muy enfermas, que se encuentran cerca de la muerte.
Participants: Rubén Catalán, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Roberto Albiac, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Mario Rius, Paco Doménech, María Martínez, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: El greuge dels alumnes de català en una escola de Matarranya

Un canvi legislatiu ha fet que els alumnes de l’IES Matarranya de Vall-de-roures que volen cursar català a primer d’ESO hagin de romandre-hi una hora més dos dies a la setmana · No poden accedir al transport escolar i les famílies han d’assumir-lo amb una subvenció que encara no han cobrat

Clara Ardévol Mallol

Alguns alumnes de català no tenen més opció que romandre una hora més al centre. Aquesta és la situació que es viu a l’IES Matarranya de Vall-de-roures (Matarranya) arran d’un canvi legislatiu. Fins ara, aquesta assignatura s’havia d’escollir, a primer d’ESO, entre unes quantes optatives, però el govern aragonès, a l’hora d’establir com s’ha d’aplicar la LOMLOE –la nova llei d’educació espanyola– ha fet un canvi en aquest sentit: ha decidit que a partir d’enguany s’imparteixi en horari ampliat, en una setena hora de classe després de les sis habituals, sense haver de triar entre el català i les altres optatives.

Això podria ser positiu per a la llengua perquè els alumnes tenen l’opció de triar el català sense haver de renunciar a cap assignatura. De fet, no ha comportat cap entrebanc en la resta de centres, perquè molts ja aplicaven aquesta ampliació horària alguns dies de la setmana. Però sí que ha comportat algunes complicacions en aquest institut que, per la seva situació geogràfica, entre més raons, no té ampliat l’horari de manera general. L’única manera d’assistir a classe de català a primer d’ESO, per tant, és romandre-hi una hora més dos dies a la setmana, mentre la resta de companys se n’han anat.

“Per a implantar l’ampliació horària a l’institut caldria fer un debat amb tota la comunitat educativa, i l’inconvenient és que la nova llei s’ha hagut d’aplicar d’un dia per l’altre”, explica Pepa Nogués, portaveu de Clarió, l’Associació de Famílies del Matarranya en Defensa del Català. El centre s’havia proposat aquest model alguna vegada, però l’havia descartat, entre més motius, per les dificultats en el desplaçament dels alumnes. És un centre en què hi ha alumnes provinents de moltes poblacions, i ampliar l’horari per a tothom faria que alguns arribessin molt més tard a casa. “L’administració ha rebutjat una moratòria i l’única solució ha estat que els alumnes que fan català s’hagen de quedar una hora més quan tothom marxa, perquè la resta no hagen d’esperar-los”, afegeix Nogués.

Que es quedin una hora més és un greuge per a aquests alumnes també pel transport escolar, que no pot ser el mateix que utilitzen els alumnes que se’n van una hora abans. “Quan l’Aragó va fer l’aplicació d’aquesta llei, no va preveure com tornarien a casa aquests alumnes, amb quina partida pressupostària i quin servei”, diu Nogués. De fet, algunes famílies que no viuen a Vall-de-roures de moment paguen el transport dels seus fills. És el cas de la filla de la Susanna Agud, de Mont-roig, que ha de tornar en taxi: “L’institut, en un primer moment, va mirar rutes que pogueren transportar els nens apuntats a català i cobrir-ne el cost. Després ens van dir que el Departament d’Educació els havia comunicat que l’institut no podia fer unes rutes escolars fora de les fixes. De moment, ens hem hagut de buscar un transport a càrrec nostre, amb una subvenció que rebrem més tard. La subvenció no eixirà fins a final de juny i ens la donaran el novembre del 2023, i no sabem si serà parcial o total. És una optativa que paguem els pares, com si fos una extraescolar, i no totes les famílies s’ho poden permetre.”

Tant Nogués com Agud entenen que el centre no ha pogut fer res més arran d’aquests canvis i amb les opcions que oferia l’administració, però creuen que el govern hauria pogut tenir en compte les característiques d’alguns centres com el seu. “Està molt bé que mantinguen el català amb aquesta opció, però no s’han tingut en compte les característiques de la província, en què hi ha molts pobles petits i separats”, afegeix Agud. “No és un problema individualitzat i, per tant, no se soluciona amb ajudes individualitzades, és un dret que tenen de rebre classes en la seva llengua, i aquestes famílies no haurien de veure’s obligades a fer res de diferent”, diu Nogués.

Les dificultats de l’ensenyament en català a la Franja

Segons que explica Nogués, aquest maldecap s’explica per una manca de temps a l’hora de gestionar els canvis, però no és la primera vegada que topen amb entrebancs semblants: “Som l’únic institut que depèn de la inspecció de Terol, i no és la primera vegada que tenim dificultats respecte de l’ensenyament del català. El 2014, arran d’un canvi de llei, l’inspector va dir que l’assignatura de català no es podia impartir perquè s’havia de fer francès, perquè estaven obligats a impartir llengües estrangeres. Es va acabar solucionant, però, no sabem per què, a la resta de centres no va afectar.”

De fet, Clarió diu que el català no sigui cooficial en la legislació aragonesa acaba essent molt limitant per a garantir-ne l’ensenyament. A més, que tampoc no sigui considerat llengua estrangera el col·loca en uns llimbs legals que més d’una vegada han desencadenat problemes en diferents centres. Nogués també assenyala que, a tercer d’ESO, el català ha passat de tres hores setmanals a dues, i que l’opció d’escollir el català entre unes quantes optatives, com passa en uns altres cursos, sovint va en detriment de la llengua. “Quan solament es pot escollir el català entre la franja d’optatives, com que n’hi ha unes altres que també poden ser atractives per a l’alumnat, només els queda l’opció d’haver de renunciar a alguna cosa.”

A vegades aquestes dificultats per a cursar el català a secundària fan que alguns alumnes que sí que feien català a primària l’acabin deixant. “Cal treballar-hi perquè, si l’assignatura s’ofereix bé, els alumnes no abandonen”, assegura Nogués. Arran d’aquesta situació, també hi ha casos de pares que acaben canviant els fills a escoles del Principat per assegurar-se l’aprenentatge de la llengua. És el cas de Magda Aragonès: “La nostra filla anava a una escola del Matarranya i vam marxar, entre més motius, per la part lingüística. Tan sols feien una hora i mitja de català la setmana i no ens agradava com s’ensenyava. Hem acabat anant a Catalunya perquè tingui el català de vehicular. Ara l’únic inconvenient és que té algunes mancances en l’escriptura en català.”

Tanmateix, Nogués diu que hi ha hagut un canvi en positiu en el reconeixement de les llengües de l’Aragó. “Abans quan deies que eres la professora de català d’un institut de la Franja et demanaven què hi feies, allà. Dins les limitacions, el català s’ensenya de la millor manera possible. Tot anava força bé, però això ha estat una gerra d’aigua freda.”

Source: Primer acuerdo normativo de la Academia Aragonesa de la Lengua

El Pleno de la Academia Aragonesa de la Lengua, en su sesión celebrada el pasado jueves 6 de octubre, aprobó por unanimidad su primer acuerdo normativo, relativo a la normativa ortográfica de uso oficial del aragonés. La disposición considera uso correcto de la lengua la utilización de cualquiera de las normas gráficas existentes, hasta que la Academia publique nuevas directrices en materia ortográfica.

El texto completo puede descargarse aquí.

Con este acuerdo, adoptado a propuesta del Instituto de l’Aragonés, la Academia trata de aclarar la situación normativa del aragonés en el momento actual y ofrecer seguridad a los ciudadanos que quieren escribir en aragonés y tienen dudas a la hora de optar por cualquiera de los modelos ortográficos existentes, así como para quienes participen en convocatorias de subvenciones, premios literarios o artísticos, pruebas de certificación, etc., en cuyos criterios de admisión o valoración se hace referencia a la Academia o se menciona la normativa lingüística de la lengua aragonesa.

La Academia, que está trabajando actualmente en la elaboración de la normativa gráfica oficial del aragonés, ha querido así trasladar a la sociedad el modo de funcionamiento interno de la institución, pues, como dice el texto aprobado, la voluntad de sus miembros ha sido considerar, provisionalmente, todas las normas lingüísticas preexistentes como válidas para la escritura del aragonés, respetando y reconociendo así la importante labor previa de investigación y codificación realizada por asociaciones e instituciones.

Poster presentación Nuevas voces de Aragón

El posgrado en Lengua Aragonesa del Campus de Huesca abre el curso con una conferencia sobre las y los primeros estudiosos de sus hablas

Encara podeu fer la prova d’accés per estudiar català a L’EOI. Fins al 4 octubre. Animeu-vos a millorar el vostre català i aconseguir un certificat.

Source: López Susín: «Hablamos castellano y no por ello somos Castilla. Con el catalán ocurre lo mismo»

Source: DGA apuesta por «despolitizar» la promoción de las lenguas propias

Pese a que el Día Europeo de las Lenguas fue ayer, desde el ejecutivo autonómico se ha preparado un amplio programa que abarca hasta principios de octubre y que comenzó el domingo. El acto central de este Día Europeo de las Lenguas en la Comunidad tendrá lugar el 30 de septiembre, en Benasque, donde se entregará el Premio Chuana Coscujuela a la escritora y profesora Carmen Castán. Asimismo, en el canal de YouTube de Lenguas de Aragón 12 videopoemas de escritoras en aragonés y catalán de Aragón, que se vienen a sumar a los 22 que el Gobierno de Aragón ya ha publicado en el marco del programa ‘Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo’.

Desde la Dirección General subrayaron que, pese a que la aspiración última es la cooficialidad del aragonés y del catalán en el ámbito geográfico en el que se habla, reconocen que no es un objetivo que pueda materializarse a corto o medio plazo. En cuanto a la denominación del idioma, en este caso el catalán de Aragón, José Ignacio López Susín subrayó que hay que «respetar» las denominaciones locales pero que hay que «evitar» en todo caso nomenclaturas «despectivas» en alusión a la polémica que suscita la denominación de la lengua como chapurriau.

Herramientas digitales

1

El diccionario online CatAragonario, disponible a través de la web, incorpora más de 8.000 entradas del catalán de Aragón. Ha sido impulsado por la Dirección General de Política Lingüística de DGA con la colaboración de los institutos de estudios de las tres diputaciones provinciales.

2

En la web de Lenguas de Aragón se pueden encontrar multitud de recursos para ciudadanos y profesores. Desde un repertorio de archivos sonoros y videográficos que recogen la tradición oral en los distintos territorios de Aragón a recursos educativos, toponimia y biografías de autores y estudiosos de las lenguas

3

En el canal de Youtube Lenguas de Aragón se acaban de estrenar 12 videopoemas de escritoras en aragonés y catalán que se suman a los 22 que DGA ya ha publicado en el marco del programa ‘Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo’. El día 4 se estrenará una exposición en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza

Catalán en los institutos

En cuanto a la enseñanza del catalán en secundaria y bachillerato, se consolida la oferta de esta asignatura tanto en los IES Baix Matarranya de Maella y Matarraña de Valderrobres; siendo ambos los únicos centros educativos de secundaria de todo el Bajo Aragón Histórico en ofertar esta asignatura. En el instituto de Maella cursan la asignatura de catalán un total de 64 alumnos de 1º a 4º de ESO de la localidad maellana, Nonaspe y Fabara. Estos jóvenes se desplazan en Bachillerato hasta el IES de Caspe, donde no se oferta la asignatura pese a recibir a alumnos de localidades catalanohablantes de la comarca, por lo que ya no tienen la posibilidad de continuar con la asignatura en los dos últimos cursos de instituto como sí ocurriría si estudiaran en Valderrobres o Fraga.

En el IES de Maella la elección de la asignatura es «alta» según explica el jefe del departamento de Lengua y Literatura Catalana, Iván Valén. En este curso 18 alumnos están matriculados en Catalán en 1º de ESO, 13 en 2ª, 22 en 3º y 11 en 4º; y por el momento la asignatura sigue como en años anteriores y no se ha implantado en la séptima hora como ocurre en el Matarraña. Por su parte en el de Valderrobres la matrícula queda este año en un total de 26 alumnos matriculados en los diferentes cursos. Sin embargo, la aplicación de la LOMLOE en los cursos impares (1º y 3º de ESO) ha comportado algunos cambios.

En 1º de ESO los que decidieron cursar catalán deben quedarse los lunes y miércoles a séptima hora, esto es, de 14.20 a 15.20. De esta forma los alumnos no tienen que escoger catalán en contraposición a otras asignaturas como tecnología, plástica y música. En el caso de los alumnos de fuera de Valderrobres el problema radica en que son las familias las que deben preocuparse del transporte de los alumnos, ya sea con taxis o siendo los propios padres los que vayan a recoger a sus hijos. Algunos padres manifestaron su malestar porque Educación ofreció pagar el importe del transporte a los padres a final de curso. Sin embargo tendrán que ser los progenitores quienes adelanten los costes o, en su caso, hacer el esfuerzo de acudir hasta el centro educativo. En el resto de cursos la asignatura se imparte dentro de las 6 horas lectivas. En el caso de 3º de ESO se ha pasado de 3 horas de catalán a la semana a 2 horas.

Marta Momblant, premio Nicolau

En la línea de apoyo a las lenguas propias, la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón hizo el jueves público el pasado jueves el fallo del Premio Guillem Nicolau 2022 y que recayó en la escritora Marta Momblant Ribas, barcelonesa con raíces en Beceite. El objetivo de este galardón, dotado con 3.000 euros, es reconocer la labor literaria en catalán de Aragón. El jurado decidió, por unanimidad, otorgar el galardón a la obra titulada ‘Dona Lletra Aigua’ y subrayó que la novela- «describe la sociedad» y el territorio de una comarca aragonesa, como el Matarraña, desde una óptica femenina y feminista, «con un lenguaje ágil y, en ocasiones, poético, mostrando la necesidad de luchar por el reconocimiento de una las lenguas de la Comunidad, el catalán de Aragón».

La obra se desarrolla en un contexto denominado ‘Ruralia’ que está está inspirado en el Matarraña. La autora subrayó que buena parte de la novela se inspira en mujeres, habitantes de Beceite y del Matarraña, de diferentes perfiles. «He querido destacar en todo momento por un lado la dureza de la vida para la mujer rural pero por otro ha sido mi empeño destacar la belleza en todo tipo de situaciones. Desde el día a día de una mujer ganadera en su granja de cerdos hasta otro tipo de experiencias», destacó la autora quien ya ganó el Nicolau en 2009 y 2018.