Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

Sense el reconeixement de l’oficialitat i arraconat geogràficament a la zona més septentrional d’Aragó, la llengua aragonesa es troba en una situació límit. La transmissió generacional de l’idioma és profundament fràgil, el suport institucional que gaudeix és mínim i arrossega la maledicció de no comptar amb un estàndard consensuat entre les organitzacions implicades en la seua promoció. La recent creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua hauria de resoldre una problemàtica que dificulta el creixement d’una comunitat lingüística amb poc més de 8.000 parlants. L’emergència a les xarxes socials del fenomen Jorge Pueyo, qui fa activisme digital de l’aragonès, és l’última mostra de resistència espontània del xicotet teixit d’associacions que lluiten a l’Aragó per evitar la mort d’una llengua amb les constants vitals precàries.

Continuar llegint… L’aragonès, una llengua en perill d’extinció – El Temps

Presentada la obra poética completa de Desideri Lombarte, editada por la Diputación provincial.

Participantes en la presentación del libro de Desideri Lombarte, delante de la casa de Peñarroya en la vivió el poeta.
Participantes en la presentación del libro de Desideri Lombarte, delante de la casa de Peñarroya en la vivió el poeta.
Heraldo.es

La nueva biblioteca pública de Peñarroya de Tastavins ha sido escenario este viernes de la presentación del libro “Obra poètica completa de Desideri Lombarte”, una monumental antología editada por el Instituto de Estudios Turolenses (IET) sobre la obra del escritor natural de esta localidad del Matarraña fallecido en 1989 en Barcelona. Lombarte es el máximo exponente de la literatura en catalán escrita por autores turolenses. El presidente de la Diputación de Teruel (DPT), Manuel Rando, ha celebrado con este acto, que ha incluido la inauguración de la nueva biblioteca de Peñarroya, el Día de las Bibliotecas, que tiene lugar cada año el 24 de octubre,

Continuar llegint… Peñarroya de Tastavins presume de poeta

L’aragonès és una llengua minoritària i minoritzada que pateix greus problemes de transmissió generacional, ensenyament i alfabetització a les escoles, visibilitat pública i dispersió entre els parlants, però és també una llengua que, en els darrers anys, s’ha anat fent un espai a Internet i a les noves tecnologies. De ser la llengua majoritària en tota la regió d’Aragó, actualment té menys de 30.000 parlants. Aquest fet permet que en bona mesura es pugui parlar d’una comunitat d’aragoneso-parlants amb una forta consciència lingüística. Aquest és el cas de Jorge Pueyo, que parlarà sobre la pròpia experiència de ser un divulgador i activista de l’aragonès, sobretot a les xarxes socials.

Jorge Pueyo, divulgador de l’aragonès i activista lingüístic.

Source: El Congreso aprueba que el aragonés pueda optar a subvenciones del Ministerio de Cultura – El Periódico de Aragón

Source: La Gramática básica de l’aragonés, | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Acabada el 30.3.2019 per l’Estudio de Filolochía Aragonesa s’ha publicat enguany per Prensas Universitarias de Zaragoza, obra que completa esplèndidament la Gramática d’en Nagore. En ortografia hi ha hagut un gran retorn a l’aragonès medieval i renaixentista, restituint sobretot la grafia “ny” que tant el Govern com el Consello no havien gosat fer de por a reaccions catalanòfobes –els de l’EFA no han estat tan conseqüents com la SLA, però deu-n’hi-doret! A la llista de superació de catalanofòbies s’ha d’afegir l’entrada del perifràstic a tots els paradigmes verbals. S’hi afegeixen molts més encerts: deixen clar que lo soniu [x] no ye propio de l’aragonés (p. 13); donen molts exemples del que de función estrictamente nexual, tipus La muller que en charram ye ixa (p. 207), que el castellà i el català acadèmics es mostren molt reticents en acceptar-lo, malgrat el gran ús que se’n fa; no obliden el que àton com a marca interrogativa: Que te fa mal la pancha? (p. 210), tan condemnat en el castellà d’Aragó … i per més que afirmin que la gramàtica no descriu l’aragonès estàndard –encara en formación (p. XIV)– sí que ofereixen normes i models genuïns de totes les variants perquè cada parlant a partir de la seua puga anar avançant cap a l’estàndard, i quan cal exposen i condemnen els castellanismes –vegeu-ne un bon exemple a p. 411. De crítica poca n’hi ha: a la p. XXIX en citar les llengües cultes que convivien amb l’aragonès obliden l’àrab i l’hebreu. Les paraules esdrúixoles en toponímia podrien ser-ho per arcaisme (p. 5), però no ho seran per castellanisme? –la qüestió és envitricollada i els savis ens l’haurien d’explicar. Condemnen com vulgarisme l’ús de l’article determinat davant noms de persona (104), però no ho faran per mimetisme amb la condemna per part del castellà acadèmic? El LAPAO i el LAPAPYP són només locucions territorials (XXX)? Minúcies, que desapareixen davant dels molts encerts que el llibre té, i encara més per haver-lo escrit en aragonés: de traza que la metallengua empllegada puede estar eixempllo […] de lo que se pedrica (p. XI). Llegiu-lo: en traureu gran profit.

Artur Quintana

Source: Javier Giralt: “La academia debe proteger nuestras dos lenguas minoritarias: el aragonés y el catalán” | Somos Litera Radio

El santistebense Javier Giralt es, desde el pasado 1 de octubre, el primer presidente de la recién creada Academia Aragonesa de la Lengua.

Joaquín Palacín, de CHA, ha recordado que al inicio de su tramitación, el proyecto suponía la modificación de 85 tarifas de 14 tasas diferentes y que su grupo ha presentado una enmienda para la creación de una nueva tasa para las pruebas de conocimiento de la lengua aragonesa.

Més informació: Las Cortes aprueban por mayoría la modificación de la ley de tasas de Aragón

A partir del minut 2: Despierta Aragón de 09:30h a 11h – 06/10/2021 | Podcasts | Aragón Radio (CARTV)

Source: La Academia Aragonesa de la Lengua celebra su primer Pleno y elige a su Junta de Gobierno

Javier Giralt, profesor del departamento de Lingüística y Literaturas Hispánicas de la Universidad de Zaragoza, será el primer presidente de la institución

El 1 de octubre se celebró la primera sesión ordinaria del Pleno de la Academia Aragonesa de la Lengua, la institución científica oficial y pública en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

En esta primera sesión la Academia ha elegido la Junta de Gobierno que ha de regir la institución en este periodo inicial, todo profesorado de la Universidad de Zaragoza. Javier Giralt Latorre, profesor del área de Filología Catalana, es ya el primer presidente de la Academia. La vicepresidenta será María Pilar Benítez Marco, profesora del Área de Didáctica de la Lengua y Literatura; Juan Pablo Martínez Cortés, como secretario y María Teresa Moret Oliver, como Tesorera, completan el equipo elegido el viernes, al que también se sumarán los vocales que designarán el Instituto de l’Aragonés y l’Institut Aragonès del Català.

El Pleno de la Academia trató también otros asuntos, como la adscripción de los académicos a los Institutos que la conforman, y también otras cuestiones administrativas inherentes a la puesta en marcha de la corporación.

La Academia Aragonesa de la Lengua

La Academia Aragonesa de la Lengua fue creada por la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, más conocida como Ley de Lenguas de Aragón, y se rige por los Estatutos aprobados en el Decreto 56/2018 del Gobierno de Aragón. Es una corporación de derecho público con personalidad jurídica propia, que ejerce sus funciones con autonomía orgánica, funcional y presupuestaria para garantizar su objetividad e independencia.

El Gobierno nombró el pasado 29 de julio a los 15 académicos y académicas de número que configuran el Pleno de esta institución, a propuesta de la Universidad de Zaragoza, las Cortes de Aragón y el propio Gobierno de Aragón. Profesorado universitarios, profesionales de la escritura, de la investigación, del estudio del patrimonio lingüístico aragonés, son las personas que ejercerán su labor con carácter honorífico y no remunerado.

Estas primeras personas que formarán parte de la institución son José Ramón Bada, Manuel Castán. Mercedes Llop, Juan Pablo Martínez, Francho Rodés, Carmen Alcover, María Ángeles Ciprés, Ánchel Conte, Ramon Sistac, José Solana, María Luisa Arnal, María Pilar Benítez, Javier Giralt, María Teresa Moret y Francho Nagore.

La puesta en marcha de la Academia Aragonesa de la Lengua se une a las otras seis corporaciones académicas radicadas en Aragón: Real Academia de Nobles y Bellas Artes de San Luis, Real Academia de Medicina, Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas, Químicas y Naturales de Zaragoza, Academia Aragonesa de Jurisprudencia y Legislación, Academia de Farmacia “Reino de Aragón” y Academia Aragonesa de Gastronomía.

Sus funciones

A la Academia le compete el establecimiento o adaptación de las normas de uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, describiendo sus normas gramaticales, e inventariando su léxico. Como indica la Ley 3/1999, del Patrimonio Cultural Aragonés, estas lenguas son el aragonés y el catalán de Aragón, con sus variedades dialectales.

Otras de sus funciones son velar por los derechos lingüísticos de los y las hablantes, colaborar en la formación del profesorado, o asesorar a los poderes públicos e instituciones tanto sobre el uso correcto de las lenguas propias como sobre la promoción social de las mismas.

Artur Quintana i Font (Serra d’Or)

https://twitter.com/belles_gg/status/1443153191797936128

Bon dia! Espero que el curs hagi començat bé i que la salut i la sort ens acompanyi! T’envio la informació sobre la prova de classificació que hi haurà el dia 5 per entrar en un nivell de B2 a C1.2. Per accedir a C2 és necessari tenir un C1.2 prèviament. Si tens algun conegut que en tingui ganes, t’agrairia que li passessis la informació https://www.eoialcaniz.com/index.php/secretaria/admision-y-matricula-presencial/prueba-de-clasificacion?fbclid=IwAR2kScYYnEK8SCqx8tf5dEENVO-qrOsn_5BA0qcnoQLTGyEPzLBhMGJCfaE

El passat dissabte tingué lloc al poliesportiu de la vila matarranyenca de Massalió, el lliurament dels premis Desideri Lombarte que enguany han recaigut en un veí de la vila, Pasqual Vidal i Fígols, recentment desaparegut, l’activista cultural de Mont-roig José Antonio Carrégalo i la revista Temps de Franja, que l’any passat complia els seus vint anys d’existència.

La pista de la instal·lació esportiva, degudament adequada a les mesures de seguretat i distanciament entre cadires, estava nodridament poblada de públic procedent de la localitat i d’altres indrets de les comarques franjolines. Presidiren l’acte el conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern aragonès, Felipe Faci; el director general de Política Lingüística Ignacio López Susín, l’alcalde de Masssalió i president de la Comarca, Rafael Martí Casals, i l’alcaldessa de Mont-roig de Tastavins, Glòria Blanc.

Obrí el torn d’intervencions Rafael Martí, el batlle amfitrió, el qual reivindicà el paper fonamental de la llengua materna en la configuració de la diversitat lingüística i que «a l’Aragó tothom hauríem d’estar orgullosos de gaudir de tres llengües».

Glòria Blanc comentà que aquests premis suposaven «un suport a la dignificació de la nostra llengua i de les persones que han estat premiades pel seus treballs de recerca i divulgació». Continuar llegint…: Massalió acollí el lliurament dels premis Desideri Lombarte 2021 » Temps de Franja

Source: Día de las lenguas | Opinión | M.ª Pilar Benítez Marco

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja