Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Archive

Category: Normalització del català

Les notícies de Temps de Franja 94

abr. 7
Baix Cinca, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 94 • 6 d’abril de 2020
Esperem que hores d’ara hàgiu rebut la revista en paper Temps de Franja 145, amb el suplement Temps d’escola 8. Sabem que hi ha poblacions on el servei de correus està limitat.

En la mort d’en Germà Colon i Domènech

// Artur Quintana i Font

Obituari. El dia 22 de març del 2020 ha mort en Germà Colon i Domènech a Barcelona als 91 anys victima del corona virus. Era un dels grans estudiosos de les llengües romàniques. Nascut el 1928 a Castelló de la Plana estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i ben aviat va passar a treballar a la de Lovaina, i el 1963 a la de Basilea on va treballar fins a la jubilació el 1997 com a catedràtic de Filologia Romànica.

Llegir-ne més.

El somni de la col·lectivització*

// Vicent Pallarés Pascual

Enguany es compleixen 25 anys de l’estrena de la pel·lícula Terra i llibertat de Ken Loach, un viatge al cor de les col·lectivitzacions que es van portar a terme abans i durant la Guerra Civil a molts indrets d’Aragó. Loach va mostrar en el seu treball de ficció aquella realitat per la què cada vegada s’interessen més historiadors. El film, com va explicar aleshores el cineasta anglès, narra «la història d’una gran esperança, la d’una societat on la terra fos un bé comú». El somni anarquista s’enfronta a la realitat social d’aquells temps: unes estructures de poder on grans terratinents i l’església tenen el control. Les noves idees revolucionàries que arribaren van ser un revulsiu que va intentar trencar amb tot el passat.

Llegir-ne més.

Amb Omella, sempre a l’alba*

// Ramón Mur

Juan José Omella ha viscut sempre a l’alba o al primeríssim començament d’una nova època. Va néixer a Queretes el 1946, en l’alba dolorosa de l’Espanya franquista, després de la Guerra Civil. Va conèixer al seminari la mort de Pius XII, substituït per Joan XXIII, “el papa bo”, que al començament de 1959 va sorprendre el món amb la convocatòria del Concili Vaticà II. L’alba d’una nova època per a l’Església. I Omella hi era.

L’acabat d’elegir president de la Conferència Episcopal Espanyola, no és un prelat progressista sinó més conservador del que pareix. Els bisbes han estat, són i seran conservadors perquè és molt tot el que l’Església ha de conservar i preservar. Omella pot ser tingut com a progressista per haver estat un capellà del Concili, dels quals molt pocs van aconseguir la dignitat episcopal perquè d’ells en van recelar sempre els papes Joan Pau II-Wojtyla i Benet XVI-Ratzinger, sobretot, i fins i tot el propi Pau VI-Montini, que va clausurar el 1965 el Concili inaugurat per Joan XXIII el 1962.

Llegir-ne més.

Indicacions del Govern d’Aragó per combatre el coronavirus

// Redacció

Us passem aqueixes normatives del nostre Govern per a fer front a la present crisi sanitària, i us preguem que en feu cabal. Com veieu estan escrites en les tres llengües del país, com és (o hauria de ser) normal.

Llegir-ne més.
Comments Off none Read more

Les xiques que se rentaven les dents | Contalles de Fórnols

abr. 5
Matarranya, Normalització del català

Source: Les xiques que se rentaven les dents | Contalles de Fórnols

Les xiques que se rentaven les dents

This entry was posted on 29 noviembre, 2017, in Contalles de la Posguerra and tagged , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deja un comentario

[Versión en español al final del relato]

LA PILOTA DE FÚTBOL

Manolo és un cosí meu de Valljunquera que sempre ha segut bastant pito. Quan pujave a Fórnols, li agradave de portar alguna novedat per a impressionar-mos. Una volta, va pujar en una pilota de cuero; un balon de fútbol de reglament. Ere un d’aquells balons que portaven una regata lligada en tiretes de cuero, com una sabata, per a traure-li lo pitorro i poder-lo unflar.

Pilota de futbol

Pilota de fútbol

Jo, molt sorprès perquè no n’havia vist mai cap, li vaig preguntar que d’a on l’havie tret, perquè a les tendes de les viles no en venien. Me va contestar que l’havie aconseguit gràcies a les xiques del tió Eugenio Foz, que estudiaven a Saragossa i se rentaven les dents. Son pare ere l’home més ric de Valljunquera. Molt estranyat, li vaig preguntar:

—Que se renten les dents, dius? —Ell va fer una risseta.

—Quina gorrinada! —Vaig cridar esgarrifat. Vaig pensar que se posaven a la boca lo sabó que sempre havia vist al greler de casa.

LO GRELER

En aquella època, la higiene personal ere molt parda. Teníem una tenalla d’aigua a la vora del greler. Cada dia posàvem mitja jarra d’aigua a la grela i mos rentàvem la cara i el coll sense sabó, per a traure-mos les llaganyes. Dispués, en la mateixa aigua, mos rentàvem les mans aprofitant los restos de les pastilles de sabó que les dones havien fet servir per a rentar la roba i s’havien quedat massa menudes. Ere un sabó que faen a casa en sosa càustica, solades d’oli i restos de cansalada de gorrino.

Greler

Lo greler de casa

Los domenges, baixàvem la grela del greler i, sentats a una cadireta, mos rentàvem los peus i les garres, hasta damunt del ginoll. Una volta al mes, mos rentàvem lo cap en sabó d’olor i mos l’esclaríem en aigua i vinagre. I eixa ere, per a tota la gent de les viles, la llimpiesa que mos fàem. Los jóvens tos preguntareu si no mos dutxàvem mai. I la resposta és que no. Encara que costo de creure, durant molts milers d’anys, la gent no se remullave mai la tripa ni atres parts més brutes. La primera volta que me vaig dutxar va ser als dotze anys, quan vaig anar al seminari.

CÀNTERS I ARGADELLS

A Fórnols teníem motivos per a no rentar-mos per la falta d’aigua que teníem. Quan xorraven les fonts de les places, s’havie d’anar a buscar aigua a la font en un cànter (de 12,5 litros de capacitat). I quan les fonts no xorraven, en llargues temporades de sequia, havíem d’anar a la font de Llavarco o a la del Pou d’en Pi, a casi mitja hora de camí; una hora entre anar, carregar i tornar. Hi anàvem en una burra aparellada en los argadells per a portar quatre cànters d’aigua (50 litros en total).

Jo vaig anar moltes voltes a Llavarco a buscar aigua en la burra i quatre cànters. Los arrimava a la font a rastres i quan los omplia, com no tenia prou estatura ni força per a carregar-los a la burra, li demanava ajuda a alguna de les dones que estaven llavant la roba als llavadors. Sempre vaig tornar en los cànters plens, sense cap problema.

Burra en argadells

Burra en argadells

Per si algun “urbanita” m’està mirant compassivament per damunt del muscle, li diré que a Barcelona tenien aigua corrent a les cases, però tampoc se dutxaven. Quan vaig vindre a viure a Barcelona, pels anys 60, encara hi havie moltes cases sense bany. Hi havie dutxes públiques a un subterrani de la Plaça Urquinaona i molta gent anave allí los dissabtes per a poder-se dutxar. Als anys 80, vaig rehabilitar dos pisos modernistes de l’Eixample de Barcelona i dono fe de que només tenien una tassa de vàter a un quartet menut i un lavabo per a rentra-se les mans a la punta del pasillo. En eixes condicions, és normal que m’esgarrifara quan me vaig enterar de que les xiques del tió Foz de Valljunquera se rentaven les dents.

PROFIDÉN

Manolo me va explicar que venien un sabó especial per a les dents, encara que ell mai l’havie vist. Tamé me va dir que la gent que se rentave les dents se les resfregave en un cepillet menut, especial per a n’eixa faena i que a les caixetes del sabó hi havie un vale retallable. Les xiques del tió Foz li donaven los vales a Manolo i ell los enviave per correu a una casa que li dieven “Profidén”. Aquells cartonets eren números per a participar a la rifa d’un balon de fútbol de verdat i, una de les voltes, va tindre sort i li va tocar a’n ell. Així va ser com vaig descobrir dos coses: que hi havie gent extravagant que se rentave les dents; i com eren los balons de fútbol de verdat.

Propaganda de Profidén

I ara, al feu-tos esta contalla a vatros, tos haig descobert que se pot sobreviure sense dutxar-se. I quina es la raó de que la gent de la meua generació estiguem vacunats contra moltes dolentures i pràcticament no tinguem al·lèrgies.

Pedro J. Bel

Comments Off none Read more

Los Draps: Infectats

març 30
Matarranya, Normalització del català

Comments Off none Read more

R. Mur: Escriure en la nostra llengua (sobre Viles i gents)

març 25
Matarranya, Normalització del català, Viles i gents

Source: Escriure en la nostra llengua

Escriure en la nostra llengua

Ramón Mur24 03 2020 6

Tribuna

La COMARCA, periódico independiente del Bajo Aragón, nacido el 12 de noviembre de 1987, con una periodicidad semanal, se vio obligado a convertirse en quincenal solo unos meses después, el 14 de enero de 1988. Y cada 15 días salió a la calle hasta el 2 de junio de 1995 en que, con la aparición de su número 200, reformado en diseño y contenidos, sus suscriptores pudieron recibirlo todos los viernes y en los quioscos era, casi ocho años después, otra vez, el periódico semanal del Bajo Aragón. Ya nunca volvió a ser quincenal.

Aquel ‘doscientos’ llevaba en su página 23 una columna de opinión denominada ‘Viles i gents’ con un artículo de Tomàs Bosque titulado ‘Bellmuntans’. La aportación del cantautor y escritor de la Codonyera era la sexta entrega para la columna escrita en catalán, que había aparecido por primera vez dos meses antes, en las páginas del periódico todavía quincenal. Dos propósitos se perseguían con la introducción del catalán en La Comarca. En primer lugar, demostrar desde el periódico lo importante que es escribir en «la nostra llengua», la que se habla en 29 poblaciones de la comarca histórica del Bajo Aragón o Tierra Baja: 18 en el Matarranya, siete en las cuencas del Mezquín y Bergantes más otras cuatro en el entorno de Caspe.

Pero si era importante escribir en «la nostra llengua», más lo era hacerlo bien. Y este fue el segundo objetivo perseguido con la creación de ‘Viles i gents’. Existía en el periódico, desde hacía algún tiempo, un apartado escrito por Carmeta Pallarés Soro, de La Ginebrosa, aunque afincada en Barcelona. quel rincón del periódico era ‘Un foradet en chapurriau’, con versión siempre bilingüe. Carmeta escribía tal y como se pronuncian las palabras en el lenguaje coloquial de nuestros pueblos y con grafía castellana. Pero muchos no estábamos de acuerdo ni con este sistema, ajeno a cualquier normativa gramatical, ni con denominar ‘chapurriau’ al catalán que se habla en Aragón, de norte a sur.

El ‘foradet’ tenía muchos seguidores y defensores. Pero había otras personas que consideraban incorrecta su forma de escribir y que apoyaban una alternativa como la de ‘Viles i gents’. Recuerdo, por ejemplo, a Teresa Jassà y al entonces alcalde de Calaceite por el Partido Popular, Fernando Latorre, que en contra de los criterios de su partido había declarado en una entrevista de La Comarca que «lo que se habla en Calaceite es catalán». Ante tal situación se llegó al acuerdo de mantener el ‘foradet’ de Pallarés, que en adelante, no obstante, tendría que convivir en el periódico con los escritores de ‘viles’. El colectivo estuvo formado, durante aquel primer año, por Tomás Bosque, José Antonio Carrégalo, Lluís Rajadell, Carles Sancho Meix y Carles Terès. Posteriormente se incorporarían Miquel Blanc, Juli Micolau, Josep Puche (éstos tres temporalmente), Natxo Sorolla y recientemente Estela Rius.

El periodista Lluís Rajadell, al que le habían salido los dientes profesionales en La Comarca, escribió en el ‘Viles i gents’ del número 201, un filete titulado ‘Discrepàncies’, en el que mostraba sus desacuerdos con una supuesta normalización lingüística emprendida por la Diputación General de Aragón/DGA. «Dir que la llengua pròpia d’estes terres limítrofes amb Catalunya s’està castellanitzant és dir el mateix que està desapareixent per a convertir-se en una altra cosa, castellà, sencer i verdader», escribió el periodista de Valderrobres en junio de 1995. Por desgracia, sus observaciones de entonces sobre la situación de nuestra lengua catalana en Aragón tienen plena vigencia, pero corregidas y aumentadas.

Quienes impulsamos el nacimiento de ‘Viles i gents’ tuvimos sumo cuidado en que fuera un espacio escrito en catalán, pero en el catalán de nuestra Tierra Baja, con todas sus variaciones, aunque respetando una gramática universalmente aceptada según la cual no se puede escribir «carré», por ejemplo, aunque así se pronuncie, sino «carrer».

No es momento de entrar en debates polémicos sino de felicitarnos por la puesta en marcha de una iniciativa periodística en nuestra tierra que resultó perdurable. Para muchos, entre los que me encuentro, ‘Viles i gents’, es una auténtica válvula de oxígeno intelectual. Y supone mantener la defensa de una parte inmaterial de nuestro patrimonio histórico y cultural que ni se compra ni se vende pero se vive. Sólo me cabe añadir que quienes promovimos ‘Viles’ actuamos movidos por el amor a nuestra tierra y a la lengua de nuestros antepasados que, por desgracia y para nuestro profundo dolor, muchos de nuestros descendientes ya no hablan.
Hoy, a la vuelta de un cuarto de siglo, me he limitado a recordar y contar a quien esto lea cómo nació este altavoz escrito en catalán, insertado en un periódico en el que algunos hubiéramos deseado que ciertas informaciones, como las del Matarranya, por ejemplo, aparecieran en catalán. No hay que olvidar que sus 18 poblaciones son todas bilingües. Pero, al menos, la inclusión en el periódico de comentarios u opiniones en la lengua materna o vernácula de tantos pueblos aragoneses, en nuestra lengua, fue un paso nada despreciable y más si tenemos presente que ha durado 25 años. Y tiene suficiente impulso para continuar muchos más.

Ramón Mur – Tribuna dedicada a los 25 años de la columna de opinión ‘Viles i gents’
*Director de La COMARCA del 10/02/1995 al 17/08/1995

Comments Off none Read more

Manuel Siurana: La solución del COVID 19 está en Beceite

març 12
Estudis lingüístics, Matarranya, Normalització del català

Source: Columnas Manuel Siurana – Publicacions

LA SOLUCIÓN DEL COVID 19 ESTÁ EN BECEITE
El Covid19 nos acecha y la solución la encontramos en el año 1530 en Beceite. En el siglo XVI se sabía perfectamente que la peste bubónica era contagiosa, pero no existía un remedio contra ella, como hoy tampoco existe contra el Covid19. Eso sí, en la actualidad tenemos dos ventajas que debemos aprovechar. La primera es el desarrollo científico y médico, la segunda es el conocimiento de la historia. Los avances médicos permitirán que más pronto que tarde, los científicos encuentren uno o varios remedios que impidan la propagación de esta epidemia, que mitiguen su morbilidad y mortalidad, que nos inmunicen y que nos curen. Pero, mientras tanto, no estaría de más que nos fijáramos en un hecho histórico. El jueves, día 16 de junio de 1530, festividad del Corpus, en la pequeña localidad de Beceite murió una mujer a causa de la peste bubónica, el sábado, en el hostal falleció una segunda víctima, natural de Cretas, el domingo 19 ya se puedo constatar que la peste se había extendido por la localidad y el lunes 20 “es buidà lo poble de Beseit”. La gente se fue a vivir “fora del lloc, a lo terme” y allí pasaron el resto de junio, julio y agosto. Muchos murieron “al mas de peste” otros “a la coveta on estave”. Acabada la epidemia regresaron al pueblo y entre Antoni Mestre y Miguel Valle hicieron recuento de las 39 personas que fallecieron. El pueblo volvió a la normalidad.
La drástica medida tomada en Beceite evitó muchísimas más muertes, porque la propagación de la enfermedad quedaba reducida al núcleo familiar y los grupos no contagiados pudieron salvarse al completo. Hoy, un aislamiento total de tan solo dos o tres semanas acabaría con la epidemia, pero somos rehenes de nuestro progreso, de la mundialización, del transporte, del bienestar, de nuestro derecho al ocio, a la cultura, al deporte…, por lo que obviamente y sobre todo en un país democrático esta medida sería casi imposible de implementar. Con todo, no estaría de más que hiciéramos caso a los científicos, que aconsejan que practiquemos el confinamiento social. De ese modo, podremos ganar tiempo, a la espera de la llegada del calor y los avances terapéuticos. Los gobernantes, dueños del poder ejecutivo, bien harán en decretar todas las medidas necesarias para que así sea.

Comments Off none Read more

L’IES Matarranya certifica el nivell B2 en llengua catalana als seus alumnes | Matarranya Media

març 6
Normalització del català

Source: L’IES Matarranya certifica el nivell B2 en llengua catalana als seus alumnes | Matarranya Media

L’associació Clarió i l’IES Matarranya van ser els principals motors de la celebració pel Dia de la Llengua

Els alumnes amb els certificats de llengua catalana / Foto: J. Puig
Dijous, 5 de març de 2020

El passat 21 de febrer es va celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna. El Matarranya va voler sumar-se a esta celebració que pretén preservar i visibilitzar la diversitat lingüística dels territoris. Una jornada que presta especial atenció a les llengües minoritàries.

Clarió, l’Associació de Pares i Mares del Matarranya per l’educació en català, organitza cada any un acte en un dels municipis de la comarca amb motiu d’este dia. En esta ocasió, l’acte es va celebrar el dissabte 29 de febrer a La Freixneda. Una vesprada completa. Jocs, lectures de contes i un espectacle de màgia, entre altres. Totes les activitats amb la llengua com a última fi. Durant la jornada, també es va presentar ‘Lo Bres’, un projecte que donarà eines als pares per a incentivar la transmissió de la llengua materna als seus fills. Amb estes activitats, Clarió pretén crear consciència lingüística entre els pares perquè valoren la seua llengua. També reclamen més suport institucional per a protegir la diversitat lingüística aragonesa, especialment, en l’àmbit educatiu.

L’IES Matarranya també prepare diverses activitats dedicades al Dia de la Llengua Materna i un acte central que es va celebrar este dilluns 2 de març en el qual es van entregar els certificats que acrediten el nivell B2 en català als alumnes que l’any passat van cursar 4t d’ESO. El centre educatiu va acollir a Azucena López, l’assessora docent de català de la Direcció General de Política Lingüística, i l’escriptora Marta Montblanc, doble guanyadora del premi literari de literatura catalana a Aragó, Guillem Nicolau. El conveni entre el Govern d’Aragó i la Generalitat catalana certifica als alumnes que cursen tant en primària com en secundària esta llengua amb un nivell intermedi B2 en finalitzar els seus estudis. D’esta manera, esta llengua territorial s’equipara a la parla anglesa que també se certifica en el centre d’educació secundària.

D’entre les activitats, va destacar la ja coneguda ‘Iaios a l’Insti’ en la qual els majors del territori s’encarreguen any rere any de preservar, comptar i divulgar la cultura i la llengua del Matarranya als seus successors. El DJ Kevin Manero va realitzar per tercer any consecutiu una classe magistral sobre música en l’institut.

Video Thumbnail
REDACCIÓ
Comments Off none Read more

Ràdio: La Veu del Baix Matarranya

març 2
Normalització del català

MAGAZIN 7 de març de 2020.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge a la mateixa hora.
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”Què podem fer per a ser feliços?” Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- El maellà Rubén Catalán, xef de “La Torre del Visco”. Viatge gastronòmic per Gran Bretanya.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales, “Lo Gravat”
13:25- 13: 35.- Cunicultura. Michel Campanales.
13:35 – 14.- Entrevista als QUINTOS 2020 de Favara.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Yolanda Abad, Michel Campanales, Josep Mª Ráfales, Rubén Catalán i Elías Satué.

Comments Off none Read more

Traductor automatico entre las luengas d’Aragón: Apertium

febr. 29
Aragonès, Llei de llengües, Llengües a Aragó

Comments Off none Read more

Ràdio: La Veu del Baix Matarranya 29/2/2020

febr. 25
Matarranya, Normalització del català

MAGAZIN 29 de febrer de 2020.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge a la mateixa hora.
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”Com utilitzem el temps? Tractem de definir-lo. El temps a la nostra vida” Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- El caspolí Adrián Piazuelo ens presentarà la seva última cançó “Muero por ti” del seu últim disc “The new prince”
12:40- 12:55.- Laura Gandul, dietista nutricionista.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Marcos Víctor Calleja, president de la societat de caçadors de Favara, ens parlarà de la temporada de caça 2019- 20
13:25- 13: 40.- V Setmana agrària del Baix Aragó. Alberto Balaguer
13:40 – 14.- Entrevista al doctor Pedro Macarrón. Ens parlarà de la malaltia originada pel coronavirus.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Laura Gandul, Marcos Víctor Calleja, Adrián Piazuelo, Alberto Balaguer, Pedro Macarrón, Marcos Calleja i Elías Satué.

Comments Off none Read more

Clarió Matarranya: Festa de la llengua materna 2020

febr. 24
Ensenyament, Matarranya, Normalització del català

Comments Off none Read more

C. Terès: L’ànima del paisatge

febr. 24
Normalització del català

Source: L’ànima del paisatge

L’ànima del paisatge

Lo Matarranya és punt d’acollida de gent amb sensibilitat per la bellesa i l’autenticitat. Això és una sort, perquè podem conviure amb artistes, intel·lectuals, amants de la natura i del patrimoni històric, entre molts d’altres que han decidit instal·lar-se (ocasionalment o definitiva) aquí. Des dels “anys del boom” de Calaceit fins als nostres dies, s’han…

L’ànima del paisatge
Foto: Carles Terès

Lo Matarranya és punt d’acollida de gent amb sensibilitat per la bellesa i l’autenticitat. Això és una sort, perquè podem conviure amb artistes, intel·lectuals, amants de la natura i del patrimoni històric, entre molts d’altres que han decidit instal·lar-se (ocasionalment o definitiva) aquí. Des dels “anys del boom” de Calaceit fins als nostres dies, s’han restaurat cases antigues, han reviscolat molts masos i per les vores dels camins hi han florit senyals turístics de tots colors.

L’arribada d’estos nous habitants ens enriqueix, atès que ens aporten altres maneres de viure i veure les coses. Fins i tot han fet que nosaltres mateixos tinguem una mirada diferent sobre el nostre entorn.

Hi ha un aspecte, però, en què alguns dels nouvinguts no han mostrat gaire sensibilitat. Em refereixo a un element fonamental en la idiosincràsia del Matarranya com és lo català que parlem. Generacions de matarranyencs han anomenat tot lo que ens envolta, tossals, barrancs, partides, fonts, coves, cingles, plantes i animals. Han construït també cases, corrals, ermites, esglésies i carrers; han traçat camins i aixecat marges de pedra seca… cada cosa amb lo seu nom, amb la seua història, amb les seues alegries i les seues misèries. Tot eixe rastre ens ha arribat en forma de paraules, que són la música del paisatge. És per això que no acabo d’entendre per què alguns dels nous pobladors, atrets per les característiques d’esta terra —n’hi ha que han voltat mig món abans de triar-la— no aprecien la bellesa d’esta banda sonora que es la llengua que la dibuixa.

El problema també deu vindre dels que vivim aquí i hi tenim les arrels. Potser no apreciem prou això que parlem, i ho veiem com una nosa que ens fa menys aragonesos que els castellanoparlants (quina paradoxa!). Només cal veure els senyals que ha posat ‘Senderos turísticos de Aragón’, depenent del nostre Govern autònom, per marcar els camins de la comarca. Dels que he vist fins ara, cap no respecta la toponímia del territori. Com si posar “Arroyo Los Prados” fos millor que posar “Riu dels Prats”, que és com n’han dit los pena-rogins des que hi ha memòria. Arrencar-li el nom significa escapçar una part fonamental del seu encant. Estimar el país és estimar el paisatge, sí, però també i sobretot el “paisanatge”, és a dir, les persones i la seua cultura. Si no, no serem res més que un decorat, un parc temàtic sense ànima.

14 febrero, 2020

AUTOR/AUTORA

Alcanyís. Dissenyador gràfic d’ofici, columnista per expansió i escriptor per vocació. Franjolí de pàtria (pares), fília (filles) i estatge. @gatalan

Comments Off none Read more

Acte institucional del Dia de la Llengua Materna a Saragossa | Mas de Bringuè

febr. 24
Llei de llengües, Llengües a Aragó, Normalització del català

Source: Acte institucional del Dia de la Llengua Materna a Saragossa | Mas de Bringuè

Saragossa. (Text i fotos de Màrio Sasot)

DIA LLENGUA MATERNA 2020 1

El director general de Política Lingüística, Nacho López Susín; el rector de la Universitat de Saragossa,  José Antonio Mayoral, i el i el vicerrector de Política Académica, Gerardo Sanz, rodejats de les alumnes i mestres participants a l’acte.

El passat divendres, 21 de febrer,  a les 19 hores del vespre va tindre lloc a la sala José Sinués del Paranimf de la Universitat de Saragossa abarrotada d’un públic heterogeni on predominaven infants i joves escolars vinguts de diferents punts d’Aragó l’acte central  de celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna. Hi van estar presents, presidint l’acte el rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral, i el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín.

Després de la salutació del rector, la conductora de l’acte, la sociòloga i escriptora teatral Elena Gusano,  que s’expressà  en una meravellosa i pulcra versió de l’aragonès ansotà, va presentar l’estrena del documental “Les llengües pròpies d’Aragó a  l’ensenyament”.

Dia llengua materna a Saragossa 1

Detall del públic assistent

Important document acadèmic
Seguidament,  el vicerector de Política Acadèmica, Gerardo Sanz, va llegir un manifest   en castellà i aragonès, precedit per la seua lectura en català a càrrec del professor de l’àrea de Filologia Catalana Javier Giralt, en el qual la Universitat de Saragossa mostra el seu total suport i defensa de l’aragonès i el català a l`Aragó, llengües que consideren “un be cultural a conservar”. Aquesta institució es compromet “a recolzar i propiciar els treballs científics i lingüístics destinats a la promoció i investigació d’aquestes llengües”.

Així mateix reclamen “el ple reconeixement dels drets lingüístics als seus parlants, superant la vessant merament folklòrica” i conclouen: “tant de bo que l’aragonès i el català siguen   reconegudes com a llengües de treball i comunicació i els seus registres cultes.”

A continuació les alumnes guanyadores del concurs de Lectura en públic del curs 2018-2019 en les modalitats d’aragonès i català van llegir fragments de les seves obres seleccionades.

Començaren tres alumnes del CRA d’ Estadilla-Fonz, que llegiren obres de tres autors de la zona escrites en la modalitat d’aragonès baix ribagorçà.

DIA LLENGUA MATERNA 2020 4

Alumnes del CRA Estadilla-Fonz

Després van intervindre les alumnes de l’IES Matarranya de Vall-de-roures Tatiana Mustieles i Roser Aragonès, les quals van llegir textos de tres autores del Matarranya: Teresa Jassà, Susana Antolí i Marta Montblant. Totes les lectures van ser seguides i aplaudides amb gran emoció i entusiasme per part dels presents.

Dia llengua materna a Saragossa 2020 2

Roser Aragonès i Tatiana Mustieles

Com a colofó emotiu i artístic de aquest magnífic acte, el grup musical Olga i los Ministriles, formació procedent  dels antics “Hato de Foces”, que naix amb la intenció de mostrar una visió personal de la música popular aragonesa, van interpretar dos cançons en aragonès i dos en català.  En la vella llengua pirinenca cantaren “Mai”, sobre un poema de l’Àngel Conte musicat per Gabriel Sopeña, i un poema de Lucía Dueso arranjat pel cantautor Mario Garcés. En català ens delectaren amb una delicada i melancòlica versió de “Lo ruquet i el llamtaïm” del cantautor saidinès Anton Abad, i amb una alegre selecció de cobles de diferents indrets del Matarranya sota la mudança de “Baixeu les casquetes…”.

Dia llengua materna a Saragossa 2020 3 Olga Ministriles

Olga i los Ministriles

Comments Off none Read more

Dia de la Llengua Materna – Baix Cinca

febr. 22
Baix Cinca, Normalització del català

Estimats amics,

Us fem arribar el manifest i altres activitats al voltant del Dia de la Llengua Materna.

Salutacions cordials

DIA DE LA LLENGUA MATERNA 2020, A MANERA DE MANIFEST

Un any més, des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, ens sumem a la celebració del Dia de la llengua materna, que se celebra internacionalment el 21 de febrer. Enguany ho hem fet demanant-vos que ens diguésseu, a través de la nostra pàgina de Facebook, quina és, per cadascú de vosaltres, la paraula més bonica en la nostra llengua. Entre la varietat de paraules que ens heu proposat, tenim des dels tradicionals “mullarero” i “eurellana” fins al més universal “enraonar”. També, a través de les ones de Ràdio Fraga, s’ha emès durant tota esta setmana, una edició especial del microprograma La llengua al ras dedicat tant a la varietat interna com geogràfica de la nostra llengua. Finalment, diumenge 23, al Palau Montcada de Fraga i en col·laboració amb Amics del cine, es projectaran dos pel·lícules en versió catalana, a les 11 del maití, Toy Story 4, Òscar 2020 a la millor pel·lícula d’animació, i a les 6 de la tarda Lola i els seus germans.

Fa unes setmanes, es descobria a Fraga, en un extrem del Cegonyer, sota l’atenta mirada de la Fragatina, un element arquitectònic que ha resultat ser un pou de gel que data de principis del segle XVII. Al mateix temps que el pou de gel quedava al descobert, s’ha obert també un interessant debat sobre el valor del nostre patrimoni material. En parlem perquè volem manifestar que si el patrimoni material ens connecta amb els nostres orígens, el patrimoni immaterial que és la llengua no només ens entronca amb les nostres arrels, sinó que a més configura la nostra manera de veure i de viure la realitat present, i ens projecta cap al futur.

En una altra edició del Dia de la llengua materna us proposàvem un decàleg d’ús. Avui, volem donar només un consell, si ens ho permeteu: si us estimeu la llengua que ens cohesiona com a comunitat i que ens permet fer projectes col·lectius de futur, parleu-la! Que tingueu un bon Dia de la llengua!

Comarca del Baix Cinca, 21 de febrer de 2020

Institut d’Estuds del Baix Cinca, centre col·laborador                                                                               de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses

 

– Programació especial “La Llengua al ras” a Ràdio Fraga:

La llengua al ras – 17/02/2020 http://www.ivoox.com/47824680
La llengua al ras – 18/02/2020 http://www.ivoox.com/47865751
La llengua al ras – 19/02/2020 http://www.ivoox.com/47972496
La llengua al ras – 20-02-2020 http://www.ivoox.com/48015894
La llengua al ras – 21-02-2020 http://www.ivoox.com/48054181

– Campanya “Paraules Boniques” i cinema en català.

 

AVÍS LEGAL: Aquest missatge i els seus arxius adjunts  van dirigits exclusivament per a un destinatari,  i poden contenir informació confidencial sotmesa a secret professional. No està permesa la seva comunicació, reproducció o distribució sense  l’autorització expressa de l’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA. Si no és el destinatari final, si us plau, elimineu el fitxer i informeu-nos per aquesta via.

PROTECCIÓ DE DADES: De conformitat amb el disposat en les normes vigents de protecció de dades personals, el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD) i la Llei orgànica (ES) 03/2018 de 05 de desembre (LOPDGDD), us informem de que les dades personals i l’adreça de correu electrònic, recollides del propi interessat, seran tractades sota la responsabilitat de l’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA per a l’enviament de comunicacions sobre la prestació dels nostres serveis i les vostres dades es conservaran mentrestant hi hagi un interès mutu. Les dades no seran comunicades a tercers, llevat d’obligació legal. Us informem de que podeu exercir els drets d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les vostres dades i els de limitació i oposició per al seu tractament, i la no sujecció a decisions individualitzades (inclosa  l’elaboració de perfils), directament o per mitjà d’un representant legal o voluntàri a la nostra adreça postal situada al Passeig Constitució s / n Apdo. de correos 116, 22520 Fraga (HUESCA), o enviant un missatge al correu electrònic iebc@iebc.cat. Si considereu que el tractament no s’ajusta a la normativa vigent, podreu presentar una reclamació davant l’autoritat de control a www.agpd.es.

 

Comments Off none Read more

La Universitat de Saragossa defensa “l’aragonès i el català d’Aragó” com a ferramentes de creació científica

febr. 22
Aragonès, Llengües a Aragó, Normalització del català

https://twitter.com/unizar/status/1230926840178581504

Comments Off none Read more

La Universidad de Zaragoza se suma al Día Internacional de la Lengua Materna

febr. 20
Aragonès, Normalització del català
UNIZAR - Gabinete de Imagen y Comunicación

Mañana viernes, 21 de febrero a las 19 horas, tendrá lugar en el Paraninfo una jornada que contará con la presencia del rector y el director general de Política Lingüística

El grupo Olga y los Ministriles interpretará canciones en aragonés y catalán y los alumnos ganadores del concurso “Lectura en público” leerán fragmentos de sus obras

(Zaragoza, jueves, 20 de febrero de 2020). La Universidad de Zaragoza considera que las diferentes lenguas que se hablan en Aragón son parte del saber que, como Universidad, hay que proteger e impulsar a través de sus actuaciones. Por ello, mañana, 21 de febrero, se suma a la celebración del Día Internacional de la Lengua Materna con un acto en la sala Pilar Sinués del Paraninfo.

El acto comenzará a las 19 horas con el grupo Olga y los Ministriles, formación que nace con la intención de mostrar una visión personal de la música popular aragonesa, donde se mezclan instrumentos autóctonos y ancestrales que se tocan en los dances pirenaicos, y sus temas, de folklore aragonés, reflejan el compromiso con la difusión de la música popular de Aragón. Durante la jornada interpretarán canciones en aragonés y catalán.

Tras el saludo del rector de la Universidad de Zaragoza, José Antonio Mayoral, la conductora del acto, Elena Gusano, escritora de aragonés ansotano, presentará el spot La palabra más bonita de Aragón y se proyectará el vídeo Las lenguas propias de Aragón en la educación.

Tras la lectura de la declaración institucional por parte del vicerrector de Política Académica, Gerardo Sanz, y la vicerrectora de Economía, Margarita Labrador, los alumnos ganadores del curso 2018-2019 del concurso Lectura en público leerán fragmentos de sus obras.

Este concurso pretende impulsar el trabajo inclusivo dirigido a desarrollar la competencia en comunicación lingüística, poniendo especial énfasis en la comunicación oral y la lectura, así como favorecer el desarrollo de las competencias sociales y cívicas.

El acto será clausurado por el director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín.

El Día Internacional de la Lengua Materna fue instaurado por la Unesco en 1999 con el objetivo de promover el multilingüismo y la diversidad cultural.

Se adjunta la declaración institucional de la Universidad de Zaragoza que se leerá en el acto.

Ver archivo adjunto

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2025 La Franja Design by SRS Solutions top

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja