La Franja

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Reivindiquem la presència del català als cartells de la Fira d’Areny de Noguera

Reivindiquem la presència del català als cartells de la Fira d’Areny de Noguera

Reivindiquem la presència del català als cartells de la Fira d’Areny de Noguera

El proper dissabte 1 d’abril tindrà lloc a la localitat d’Areny de Noguera (Ribagorça) la III edició de la Fira d’Areny.

Un any més, des del Moviment Franjolí reivindiquem la presència del català als cartells oficials de la Fira, que tenen el castellà com a llengua predominant, també quant al topònim del poble (Arén).

Creiem que des de l’administració municipal haurien de fomentar l’ús social del català i vetlar per la normalització de la llengua pròpia d’Areny, reflectida també en la retolació de tots aquells actes públics organitzats per l’Ajuntament, que és un dels signants de la Declaració de Mequinensa de 1984, on disset municipis de la Franja reivindicaren la presència del català a l’ensenyament i es comprometeren en fomentar l’ús públic de la llengua pròpia als seus pobles.

Per respectar els drets lingüístics de milers de catalanoparlants, a la Franja en català!

Esta edición cuanta con charlas, presentaciones, y paseos medioambientales; todo ello en aragonés.

Zaragoza, 31 de marzo de 2017

Un año más, Nogará organiza sus ya tradicionales “Chornadas por as luengas d’Aragón”. Como en otras ocasiones, todas las charlas y presentaciones tendrán lugar en el Centro Joaquín Roncal (c/ San Braulio 5, de Zaragoza), mientras que el paseo medioambiental saldrá del Puente de Hierro.

En esta edición contaremos con ponentes de la talla de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedrático de Lingüística General en la Universidad Autónoma de Madrid, que nos hablará de la ortografía y unidad de la lengua; de Manuel Castán, Santiago Paricio y Juan Pablo Martínez, de Estudio de Estudio de Filolochía Aragonesa, que presentarán por primera vez su “Gramatica Basica de l’Aragónes”; o de Paul Bilbao y Chuserra Barrios que nos explicarán como aplicar el recién aprobado “Protocolo pa la guarancia d’os dreitos lingüisticos”.

Además podremos conocer cómo se enseña el aragonés a personas que tiene problemas de visión, de mano de Chorche Pérez, de la ONCE; y asistiremos a las presentaciones de los libros “Aire, fuego y deseo” y “Cuerda y pincel, escalada y pintura en os Mallos de Riglos”.

Sin duda, una grandísima oportunidad para acercarnos al mundo del aragonés y conocer de primera mano las novedades que han surgido en este último año.

* Más info: 651 139 888 (Cherardo) y 657 503 337 (Silvia)

** Adjuntamos cartel de las Chornadas

XXIV Chornadas d’as Luengas d’Aragón

D’o 3 t’o 10 d’abril de 2017

Luns 3

L’aragones dende a envista de no tener vista

Ponent: Chorche Pérez

Martes 4

Cuerda y pincel, escalada y pintura en os Mallos de Riglos

Ponent: Chema Agustin

Miercres 5

Ortografía y unidad de la lengua

Ponent: Juan Carlos Moreno Cabrera (catedrático de Lingüística General en la Universidad Autónoma de Madrid)

Chueves 6

Presentación d’o libro “Aire, fuego y deseo”

Ponent: Juan Carlos García Hoyuelos

Viernes 7

Presentación d’o Protocolo pa la guarancia d’os dreitos lingüisticos

Ponents: Paul Bilbao, Chuserra Barrios

Domingo 9

Cursa medioambiental: conoixe o río Ebro

Ponent: Tamara Marzo

A cursa comencipia a las 12.00 en o Puent de Fierro en a marguin dreita.

Luns 10

Presentación d’a Gramatica Basica de l’Aragónes, d’o Estudio de Filolochía Aragonesa

Ponents: Manuel Castán, Santiago Paricio, Juan Pablo Martínez

* Todas as charradas, fueras d’a cursa, son a las 19.00 horas en o Centro Joaquín Roncal (c/ San Braulio 5-7)

Lo Matarranya sol·licite declarac. zona històrica llengua catalana:7 PP + 6 PSOE + 3 PAR + 1 CHA // 1 abstenció del PAR i 1 vot en contra PP

Lo Matarranya sol·licite declarac. zona històrica llengua catalana:7 @pparagon + 6 @aragonpsoe + 3 @AragonPAR + 1 @chunta / @somosMatarranya

— Natxo Sorolla (@natxosorolla) March 29, 2017

1 abstenció del PAR i 1 vot en contra PP. Crec que és un èxit especial la posició del PP #plasplasplas @SpeakLAPAO https://t.co/MpVAgqFdGM https://t.co/3l0XDF2lPN

— Natxo Sorolla (@natxosorolla) March 29, 2017

Origen: Aragón TV – Sala de Prensa

Las lenguas propias de Aragón, a debate en ‘Canal Saturno’

El programa cultural se traslada este martes al Teatro Olimpia de Huesca para hablar del aragonés, del catalán y de cultura gastronómica.

El lingüista Francho Nagore y el periodista José Luis Brualla acuden este martes a ‘Canal Saturno’, al incomparable marco del Teatro Olimpia de Huesca, para analizar el estado actual de las lenguas propias de Aragón. Se hablará del portal institucional del aragonés y el catalán inaugurado el pasado 20 de febrero por el director general de Política Lingüística del Ejecutivo autonómico, José Ignacio López Susín, que también intervendrá en el programa.

Les últimes notícies i informes del curs 2016 -17 recalquen que a Aragó enguany es van a impartir classes en un alt nombre de llocs, amb aprox. 27 pobles de l’Alt Aragó. La novetat prové que fins i tot en tres pobles Pandicosa, Benás i BaixaRibagorça s’inicia un projecte nou amb immersió, encara que amb només al voltant de 12-13 hores, en aragonès en una altra assignatura.

El mateix camí ja va ser començat fa més de 30 anys pel català a Aragó, integrat en el currículum educatiu (20-30%) d’alguns centres, en immersió, en la majoria com a assignatura i que aquest curs comptarà amb 4.471 alumnes. Així i tot, una completa oferta d’immersió és reclamada per experts com a única manera de supervivència.

Tot i això, “Esfendemos as lenguas” ve a denunciar el que des de molts sectors s’ha vingut a anomenar com un èxit del moviment per defensa de l’aragonès i de la nova DGPL d’Aragó. La impartició d’aquestes classes no deixa de ser les restes d’un ensenyament que no incidirà res a la capacitació dels nens com a parlants d’aragonès.

El nombre d’alumnes / les oscil·la entre 625-808 segons les fonts, la gran majoria a Primària, encara que també en Infantil i 10 a Secundària. La realitat és que gran part d’aquestes classes són impartides en horari extraescolar, 1 hora setmanal, i en el millor dels casos com a optativa.

13 mestres són els encarregats d’impartir les classes d’aragonès, amb un gran treball que no pot tenir les conseqüències esperades; horaris desafortunats, oposició d’altres mestresdels mateixos centres, durada limitada de les classes…

Al desembre de 2016 es presentava a Sant Sebastià el Protocol per a la Garantia de les llengües minoritàries a Europa. En aquest Protocol apareix com un dels punts fonamentals l’oferta de classes en model d’immersió total, amb horari complet escolar i amb plena ajuda de materials per a això. Des de la perspectiva dels recursos humans, aquest ensenyament hauria de comptar amb places i formació de mestres suficient com per cobrir aquesta demanda.

Us deixem una petita mostra de la realitat dels nens / es que reben classes d’aragonès, malgrat l’esforç de mestres / es.

Esfendemos as Luengas

MAGAZIN 1 d’abril de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“La publicitat, necessitat de l’economia?,intent de manipulació?”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Els nostres cuiners. Rubén Martín
12:55- 13:10.- Els esports. Mediterráneo Innova Fabara Fútbol Sala, ja és Campió del Campionat Autonòmic de Fútbol-Sala!!! José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver; esperem poder parlar també, amb alguns del jugadors campions.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista al nonaspí Diego Ráfales Millán; treballa com a responsable de logística amb l’ONG “Acción contra el hambre”a l’Iraq.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Mario Rius, Alberto Balaguer, Rubén Martín i Elías Satué.

9.000 personas se expresan a diario en alguna variante dialectal del aragonés, tn número de hablantes en retroceso. #Objetivo, 21:35h pic.twitter.com/2xW4UdykFk

— Aragón TV (@aragontv) March 27, 2017

“El futur del català a la Franja passa per l’escola” [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]

Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.

Òscar Adamuz

-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?

Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.

-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?

El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.

I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja… En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català. Continuar llegint… ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: “El futur del català a la Franja passa per l’escola” [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]

Origen: Dret a decidir | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 del març del 2017)

        Em resulta difícilment acceptable que el dret a decidir sigui una cosa antidemocràtica, però així sembla ser la costum d’aquest país nostre. I d’on ve aquesta costum?

El règim monàrquic que regenten els Borbons a Espanya va ser decidit per un demòcrata convençut: Francisco Franco. I el poble espanyol no té dret a decidir una altra cosa. Gairebé tothom afirma que de fer una consulta per aquesta qüestió, per dirimir si volem continuar amb la monarquia o canviar a una república, guanyaria majoritàriament la opció monàrquica; doncs, per què no es fa? Per què no podem decidir nosaltres el règim constitucional que volem? El tema català és molt semblant: també gairebé tothom diu que si es fes la consulta catalana guanyaria la opció espanyolista (ens asseguren contínuament que hi ha més “constitucionalistes” que secessionistes) i que perdria el que podríem anomenar “catexit”; doncs raó de més per fer la consulta, però tampoc es pot fer perquè ho prohibeix la “Inmaculada Constitució”, que es va firmar fa quaranta anys sota l’espasa de Dàmocles del franquisme. Els crims del franquisme tampoc es poden investigar perquè ho prohibeix la mateixa espasa de Dàmocles. Deu meu, però quan pesa el franquisme! Hi haurà algun dia en que ens el podrem treure de damunt? Als familiars de les víctimes del franquisme se’ls acusa de malvolença, d’ànsies de venjança, de no haver superat la ferida que es va tancar el 78, de mirar contínuament endarrere, de no deixar tranquils als morts…; per què es tracta de manera diferent als familiars de les víctimes del terrorisme d’ETA? per què no se’ls acusa de voler remoure el passat, d’ànsies de venjança, etc?

Podríem proposar encara una altra decisió: volem netejar el país de franquisme? Segurament tampoc es farà aquesta consulta. A Alemanya la van netejar bé de hitlerisme, però de la mateixa manera que la possible independència d’Escòcia diuen que no té res a veure amb la de Catalunya, tampoc són comparables Hitler i Franco (un va perdre la guerra i l’altre la guanyà). És clar que Franco va morir, però ens deixà l’ou, l’ou de la serp, i encara resta viu.

Antoni Bengochea

Origen: Els “Premios de la Música Aragonesa” porten 10 anys menystenint el català – Racó Català

La plataforma Aragón Musical, organitzadora dels “Premios de la Música Aragonesa”, va anunciar la setmana passada els nominats d’esta edició. En la categoria de “Canción en Lengua Autóctona” només hi ha cançons en aragonès, oblidant-se un cop més del català. Esta actitud ja és recorrent en estos premis, on el català ha estat maltractat des dels inicis.

La categoria de “Canción en Lengua Autóctona” ha estat convocada en dotze edicions (va començar a la VII edició). D’estos dotze premis, només un ha anat dirigit per a un grup que canta en català; va ser per Los Draps, grup del Matarranya que l’any 2007 van aconseguir el premi gràcies a la cançó Cultura Popular. És a dir, amb la d’enguany, que ja és impossible que la guanye un grup en català, seran deu les edicions en les quals la llengua catalana és silenciada.

Ampliant el punt de vista, també és simptomàtic que de les 60 nominacions (quatre per any), només set siguen de cançons en català. L’última nominació per una cançó en català va ser per Àngel Villalba, amb l’Olivera d’Aragó, l’any 2013. Especialment sagnant va ser la IX edició, l’any 2008: l’any 2007 s’edità el disc recopilatori Sons del Matarranya, amb 26 cançons íntegrament en català. Tot i que tres de les quatre nominacions d’aquell any eren per cançons del disc en català, el premi se’l va endur l’única cançó en aragonès: Aragón Ye Ye de Comando Cucaracha.

El desequilibri entre ambdues llengües el podem atribuir més aviat a una conducta deliberada que a la manca -inexistent- d’alternatives musicals a la Franja. Per posar uns exemples, a l’edició d’enguany hi trobem a faltar el grup del Matarranya Eixam, que l’any passat publicà l’EP Fulles; l’any 2015 es va optar per candidatures únicament en aragonès, oblidant-se del cantautor fragatí Àngel Soro i el seu disc Homenatge 1.0; o l’any 2009, amb la publicació d’Un crit al vent de Los Draps, de les 14 cançons que podien ser escollides (una era en èuscar), l’organització va nominar l’única en aragonès, Isto ye. Aquell any tampoc va haver-hi cap nominació en català.

Que el català no és ben vist a l’Aragó és una cosa sabuda. El que sorprèn més és que, fins i tot, en espais que pretenen la dignificació i visibilització de les llengües minoritzades de la comunitat, el català sigue l’apestat. Per sort, la música en català compta amb un marc cultural ample arreu dels Països Catalans, sent degudament reconeguda i cada cop de més qualitat.

Dilluns 27, a les 17:30 a l’Aula 10 de l’EOI Alcañiz, tindrem el plaer d’escoltar la xerrada de Víctor Vidal “Plantes medicinals i destil·lació”, que s’emmarca com activitat de les nostres Jornades Culturals i el Programa “Jesús Moncada” de la Direcció de Política Lingüística del Govern d’Aragó. El nostre ponent ens farà una presentació i realitzarem una destil·lació entre tots. Hi esteu tots convidats, no us perdeu! Cartell Plantes

MAGAZIN 25 de març de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Els diners: instrument clau d’organització social”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Laura Gandul, dietista –nutricionista, ens parlarà sobre les begudes energètiques.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a Lola Bielsa Masdeu. Arrel de la publicació del seu últim Quadern d’Història: “Carlistes, liberals y republicans. Favara 1834-1876”
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Josep Mª Ráfales, Laura Gandul, Lifo Ros, Lola Bielsa i Elías Satué.

Origen: Domingo Chinchilla “cuenta” a Moncada en la Mequinensa natal del escritor – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Coincidiendo con los actos de celebración del Día Internacional de la Lengua Materna el cuentacuentos valenciano ofreció una doble sesión para alumnos de la Sección de Mequinensa del IES Bajo Cinca y para adultos en la Biblioteca Pública Municipal