Al següent enllaç us passem les activitats programades per a la segona quinzena del mes de febrer. Destaquem per a estos dies els primers carnestoltes de 2017. http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/2FEBRERO17.pdf
Viure amb poca cosa (© Carles Terès, 2016)
Eixim de la vila equipats amb roba vella, bon calcer, algun mapa i GPS. Anem a l’encalç de la toponímia, abans no desaparegue per la desmemòria de les noves generacions i per les aberracions de la cartografia oficial. El primer tram de pista s’enfila suaument entre bancals llaurats, en guaret o erms. El terra encara és fangós de la neu i la pluja que ha caigut darrerament. Quan les feixes cultivades retrocedeixen davant els pins, carrasques i roures, ens deturem per a consultar els papers. El cel és tapat d’un gris clar que presagia alguna cosa: potser aigua, potser volves, potser només presagi. Comencem a endinsar-nos per indrets que només hem vist a través de les paraules dels nostres informadors. Els mapes que portem menteixen, callen o distorsionen els noms que de fa segles han fet servir la gent d’ací.
S’acaben els camins dels homes i comencen els que han obert l’aigua, els animals o l’atzar, entre arbres i matolls que s’arrapen al pendís. La bellesa feréstega del barranc de Pardos ens engoleix. No se sent altra cosa que algun rapinyaire que vola alt, un corb que protesta i el rierol que s’esmuny, pletòric, entre roques. L’ull busca, el peu apuntala, la mà tempteja: cos i cervell recuperen una engruna dels instints que ens van fer sobreviure com a espècie quan érem mamífers nus. Som a prop de tot arreu (el mas de Boqueta, el mas d’Omella, el prat d’Aragó…) i, tanmateix, ens en sentim molt lluny. La vegetació ens vigila i no ens diu cap dels seus secrets. (Sap que anem de pas, que som només una presència efímera.)
Cauen gotes quan ja hem passat per algun dels llocs que buscàvem. Hem anotat la posició per a verificar-ho més tard. Cap al nord, un cingle que esberla el bosc ens serveix de referència. Remuntem el vessant fins arribar a una pista per la que fa temps que no deu passar-hi cap vehicle. L’agafem, agraïts —som humans, al capdavall— i emprenem el camí de retorn abans la pluja no es faci forta.
La Comarca, columna «Viles i gents», 17 de febrer de 2017
Origen: Saragossa celebrarà el dia de la Llengua Materna al Pananimf | Mas de Bringuè
El proper dia 21 de febrer es celebra arreu del món el Dia de la Llengua Materna, jornada instituida y apadrinada per la UNESCO.
El Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Universitat de Saragossa, ha organitzat per a eix mateix dia una acte oficial a una de les sales de l’edifici Paranimf en el que es retrà homenatge a les dues llengües pròpies d’aragó i que no tenen el reconeixement d’oficials: l’aragonès i el català.
L’acte, que serà presentat i conduït per la professora mequinensana de la Universitat de Saragossa Maite Moret, començarà a les 18,00 hores del proper dimarts, 21 de febrer, i comptarà amb la presència, a la taula, de la Consellera d’Educació del govern d’Aragó, Maite Pérez, i del Rector de la Universitat de Saragossa, José antonio Mayoral.
En el transcurs de la sessió, que durará una hora aproximadament, es projectarà un vídeo institucional del Dia Internacional de la Llengua Materna “UNESCO 2017” amb un missatge de la presidenta d’aquesta institució, Irina Bokova.
A més de les intervencions de la Consellera d’Ensenyament i del Rector, les llengües minoritzades d’Aragó tindran presència dins de l’acte a través del Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) que interpretaran tres temes en català del seu repertori, i mitjançant la projecció del vídeo en aragonès ribagorçà Cosetas de adentro, que serà presentat per la seua directora, Lola Gràcia Sendra.
Duo Recapte
Origen: ASCUMA celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna | Lo Finestró
“El dimarts dia 21 de febrer es celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, instaurat per la UNESCO amb la finalitat de sensibilitzar sobre la importància de les llengües al món. Amb aquest motiu, l’Associació Cultural del Matarranya ha distribuït el Bernat Corremon al Matarranya a l’alumnat de Batxillerat i d’ESO, de l’IES de Vall-de-roures, del SIES de Maella, així com als alumnes de 6è dels CRAS dels pobles catalanoparlants del Baix Aragó, Baix Aragó-Casp i Matarranya. Podeu llegir un tastet del pròleg del llibre de Desideri, que va fer en la primera edició. En aquesta reedició tenim la sort de comptar amb les dues introduccions de l’Autor, Nèstor Macià, i del nou pròleg del Dr. Artur Quintana i Font.”
El próximo martes 21 de febrero se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna, auspiciado por la UNESCO para sensibilizar sobre la importancia de las lenguas en el mundo. Este año, el acto central en Aragón lo celebraremos en el Aula Magna del Paraninfo de la Universidad de Zaragoza a las 18 horas y contaremos con la presencia del Rector de la Universidad de Zaragoza y la Consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón. Además de intervenciones institucionales, tendremos música en vivo y proyecciones que completarán lo que esperamos sea un evento amable en el que esperamos contar con vuestra presencia y a cuyos efectos os adjuntamos la invitación formal.
Origen: Gobierno y Universidad colaboran en el apoyo a las lenguas propias de Aragón | La Comarca
El protocolo firmado entre la Universidad y el Departamento de Educación, Cultura y Deporte servirá para establecer una colaboración en cuestiones como el apoyo a la investigación, la realización de actividades de difusión e incluso la creación de cátedras instrumentales.
La colaboración se centrará específicamente en acciones destinadas a apoyar e incentivar proyectos de investigación en diferentes, apoyar la realización de tesis doctorales, trabajos de fin de carrera y fin de máster en estos ámbitos. También permitirá o participar en la convocatoria de becas y ayudas de investigación y realizar colaboraciones y favorecer el contacto con otras universidades para que se produzca el intercambio de experiencias e información. El protocolo será el marco para que ambas instituciones puedan promover, diseñar y organizar actividades de comunicación y formativas y todo tipo de publicaciones en cualquier soporte así como actividades culturales, de difusión cultural, científica, social o humanística.
MAGAZIN 18 de febrer de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Tradició i progrés ”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- José Francisco Brunet, concejal de cultura de l’Ajuntament de Favara, ens presentarà el Carnaval.
12:40- 12:55.- El sociòleg Natxo Sorolla.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- L’opinió de Pepe Bada.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- Entrevista al maellà Raúl Blai Gil, enginyer de camins, Canals i ports; ha viscut a Austràlia i ara treballa a Irlanda.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Pepe Bada, Alberto Balaguer i Elías Satué.
El protocolo será el marco que permitirá colaboraciones para el apoyo a la investigación, realización de actividades de difusión e incluso la creación de cátedras
El Consejo de Gobierno ha ratificado el convenio suscrito entre el Departamento de Educación, Cultura y Deporte y la Universidad de Zaragoza en materia de lenguas propias de la comunidad autónoma y patrimonio inmaterial aragonés. El protocolo servirá para establecer una colaboración en cuestiones como el apoyo a la investigación, la realización de actividades de difusión e incluso la creación de cátedras instrumentales para cumplir estos y otros objetivos que se consideren entre ambas instituciones.
La colaboración se centrará específicamente en acciones destinadas a apoyar e incentivar proyectos de investigación en diferentes líneas temáticas del ‘ámbito de actuación del gobierno de Aragón, apoyar al realización de tesis doctorales, trabajos de fin de carrera y fin de máster en los ‘ámbitos de las lenguas propias y el patrimonio inmaterial aragonés.
También permitirá llevar a cabo distintas tareas de investigación en diferentes áreas del saber relacionadas con esta temática y convocar o participar en la convocatoria de becas y ayudas de investigación relacionadas con el objeto de este protocolo. El convenio permitirá además realizar colaboraciones y favorecer el contacto con otras universidades para que se produzca el intercambio de experiencias e información.
El protocolo será el marco para que ambas instituciones puedan promover, diseñar y organizar actividades de comunicación y formativas y todo tipo de publicaciones en cualquier soporte así como actividades culturales, de difusión cultural, científica, social o humanística.
Acto de presentación. L’ARAGONÉS Y LO CATALÁN EN L’ACTUALIDAT. Analisi d’o Censo de 2011. Censo de hablantes de aragonés y catalán en Aragón. Características sociodemográficas de los hablantes. Nivel de uso de las lenguas. Transmisión familiar de las lenguas.
Anchel Reyes. Chabier Gimeno, Universidad de Zaragoza. Miguel Montañés, Universidad de Zaragoza. Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili. Pep Esgluga, Universitat Autònoma de Barcelona. Juan Pablo Martínez, Universidad de Zaragoza. Modera: José Ángel Bergua (Universidad de Zaragoza).
Lunes, 27 de febrero de 2017, 11 h. Sala Joaquín Costa – Edificio Paraninfo. c/ Plaza Basilio Paraíso, Zaragoza.
Seminario Aragonés de Sociolingüística. Vicerrectorado de la Universidad de Zaragoza.
Es una de las primeras labores desarrolladas dentro de la Comisión de Toponimia de Aragón
La Dirección General de Ordenación del Territorio y la Dirección General de Política Lingüística están llevando a cabo las labores de coordinación de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón, de carácter consultivo, y que se constituyó hace un año. Esta semana se volvió a reunir bajo la presencia del consejero José Luis Soro para avanzar en el proyecto “tresmiles”.
Entre las funciones de esta Comisión, se encuentra la de adoptar medidas necesarias para impulsar la normalización de los nombres geográficos y promover su conocimiento, uso normalizado y valor como patrimonio cultural inmaterial.
El director general de Ordenación del Territorio, Joaquín Palacín, ha explicado que uno de los primeros trabajos realizados tiene que ver con el “Proyecto tresmiles” y “cuyo resultado ha sido la elaboración de un documento, aprobado esta semana por unanimidad en la Comisión, para establecer los nombres oficiales de 150 cumbres que superan los tres mil metros de altura en el Pirineo Aragonés”.
Por su parte, el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, explica que “el proyecto se justifica por el hecho de que hasta ahora las listas oficiosas que circulaban en distintos ámbitos presentaban a menudo nombres inventados o deformados respecto de sus denominaciones locales”. La Comisión, formada por expertos, ha depurado los nombres de los “tresmiles” con una propuesta que ahora será sometida a audiencia de los 10 municipios que están implicados.
Mediante esta propuesta se han suprimido algunos nombres inventados, denominaciones como el Soum de Ramond, una montaña que se le dedicó al ilustre Ramond de Carbonnières olvidando que ya tenía un nombre propio que no es otro que el Pico d’Añisclo.
Algo parecido ocurría con el Monte Perdido, traducción del francés Mont Perdu, nombre con el que se bautizó a la cumbre más alta de lasTreserols. No obstante, en casos como este, la Comisión se ha decantado por aceptar junto con la tradicional aragonesa también una denominación que, aunque foránea, ya goza de una cierta tradición. Con ese mismo criterio se mantiene el nombre de los Infiernos, en realidad inventado por el Conde Russell.
Por otro lado, se han eliminado topónimos inventados por algunas publicaciones realizadas fuera de Aragón en las que incluso el nombre de sus autores servía para rebautizar montañas que ya tenían su denominación tradicional. De este modo el Pico de Baudrimont o el de Marcos Feliu se suprimen en favor de sus nombres verdaderos (Mallo de Tormosa y Punta de l’Ibón Chico respectivamente)
En algunos casos, la Comisión se ha encontrado con cumbres secundarias que no tienen un nombre tradicional, en cuyo caso se han aceptado algunos bautizos más o menos consolidados como el que consiste en denominar con los nombres de Tuca de Rabadá y Tuca de Navarro a sendas cumbres del macizo de la Maladeta.
En el caso de cumbres sin denominación tradicional conocida y sin ningún otro nombre inventado, la Comisión renuncia a imponer un nombre. En estos casos la Comisión se dirigirá a los ayuntamientos interesados proponiendo la adopción de un topónimo que esté relacionado con nombres próximos preexistentes, desechando el uso de patronímicos.
Finalmente, hay que señalar que, en las cumbres fronterizas con la Occitania, se ha hecho prevalecer la versión local aragonesa frente a la oficial de la cartografía francesa. Con este criterio desaparecen, por ejemplo, denominaciones como el Pico Schrader en favor de la tradicional Punta de Bachimala. Asimismo se han depurado algunos casos de malas traducciones, como la que transformaba la versión francesa de Pic de l’Épauleen Pico de la Espalda.
https://twitter.com/chabiergimeno/status/830047827036364801
MAGAZIN 11 de febrer de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Llegim els espanyols? ”. Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Acaba la temporada de Caça. Marcos V. Calleja, president de la societat de Caçadors de Favara.
13:25- 13: 40.- La festa del cine espanyol: Els Goyas . Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista als alcaldes de Nonasp(13:40) i Favara (13:50) per a parlar sobre les despeses municipals, en els consultoris mèdics, dels pobles que no són centres de salud.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Néstor Fontoba, Marcos Víctor Calleja, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.
Dijous, 23 de febrer de 2017 a les 19:00. Sala Puig i Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme 47 de Barcelona
Natxo Sorolla
CUSC-UB, URV, UAB, Xarxa CRUSCAT-IEC
Durant els anys 80 i 90 s’explorà el potencial que l’anàlisi de xarxes socials tenia en sociolingüística (Gal, Milroy, Li Wei). Aflorà l’evidència que els atributs dels individus (sociodemogràfics, competències o actituds) no són suficients per a entendre les tries lingüístiques. Si la comunicació és bàsicament interacció social, per entendre-la no només cal estudiar l’emissor, sino també el receptor. Així, les xarxes funcionen com a plataforma sobre la qual flueixen les llengües. Quan la xarxa és densa, la cohesió social permet mantenir els vernacles enfront de les llengües i varietats difoses pels Estats-nació. Amb tot, el fort desenvolupament metodològic que l’anàlisi de xarxes ha tingut en les ciències socials no s’ha difós en la recerca sociolingüística.
En la nostra recerca, amb 245 alumnes de diferents poblacions de la Franja (Sorolla, 2016), ens hem servit d’esta metodologia per millorar la descripció dels rols sociolingüístics que desenvolupen els parlants, dibuixant amb major precisió els límits etnolingüístics. Això ens ha permès detectar un punt d’inflexió en l’hegemonia del català a la Franja, i l’emergència d’un procés de substitució lingüística. Acompanyarem esta exposició amb una reflexió sobre el potencial metodològic de l’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística, especialment en els nous àmbits oberts en la societat informacional, o la societat xarxa.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.