Skip to content

Archive

Category: Comarques

Se constituye el Comité de río del Matarraña

Comité de río del MatarrañaEl pasado lunes 14 de febrero y rememorando las fiestas que hace unos años se celebraban para los “enamorados del Matarraña”, se constituyó el Comité de río del Matarraña, que estará presidido por Don José María Puyol, presidente de la Junta Central de Usuarios del Matarraña y afluentes, elegido por unanimidad.

Este proceso comenzó su andadura hace aproximadamente año y medio, cuando la CHE encargó a ECODES explorar la posibilidad de poner en marcha una experiencia piloto  – la primera en España – de contrato de río en el Matarraña. Tras constatar la voluntad del territorio de iniciar este proceso, se constituyó un grupo promotor formado por la CHE, la Plataforma en Defensa del Matarraña, la Junta de Central de Riegos del Matarraña y afluentes y ECODES.

La constitución del Comité de río se celebró en el Salón de plenos del Ayuntamiento de Calaceite, preparado para la ocasión, se daban cita más de 50 entidades: municipios, comarcas, entidades sociales y empresariales, junto con ECODES, el Gobierno de Aragón, la Generalitat de Cataluña y la Confederación Hidrográfica del Ebro.

Durante este tiempo, se ha explicado la metodología a todos los participantes, y se ha tenido la oportunidad de conocer otras experiencias de contrato de río que se están implementando en Francia.

Fieles a su tradición de búsqueda de acuerdos, la cuenca del Matarraña en su conjunto constituía el comité de río, órgano en torno al que girará el proceso de participación y generación de consenso que supone esta experiencia.

Hay que recordar que un contrato de río es un acuerdo voluntario, suscrito por una serie de interlocutores públicos y privados, redactado con una base contractual y que compromete a un proyecto común de gestión de una cuenca, río o tramo de río. Es, por tanto, un procedimiento para concertar un programa de puesta en valor, conservación y/o restauración de un río y sus afluentes.

Con la constitución del comité de río, se empezará a trabajar en  cuatro grupos, identificados desde las necesidades manifestadas por el territorio: la calidad del agua, la gestión de los recursos hídricos, el patrimonio hidráulico y la necesaria coordinación e integración con otros procesos de participación y ordenación del territorio ya en marcha.

[VER fotografías del acto]

Se constituye el Comité de río del Matarraña – Ecología y Desarrollo.

19.2.2011.

Primera prueba de la Copa Catalana de Slálom en Fraga

Por: Redacción

Más de setenta palistas de cuatro clubes se reúnen en Fraga para celebrar la primera prueba de la Copa Catalana de Slálom.

1 comentarios


Una setentena de palistas de cuatro clubes (Cadí Canoe Kayak de la Seu d’Urgell, AS Pallars de Sort, Mig Segre de Pont y el Caiac Baix Cinca de Fraga) se han reunido esta mañana en la capital bajocinqueña con motivo de la celebración en El Canalet , la infraestructura habilitada por el Ayuntamiento de Fraga y el Club Caiac Baix Cinca en el tramo urbano del río Cinca paralelo a la Avenida Reyes Católicos para la práctica del piragüismo, acogerá de la primera prueba de la Copa Catalana de Slalom, un trofeo que incluye en su calendario otras tres pruebas que tendrán lugar en las localidades catalanas de Ponts, Sort y La Seu d’Urgell. Entre los palistas más destacados que han tomado parte en la prueba figuran los olímpicos Guillermo Díaz Canedo, que representó a España en los Juegos de Pekín, la andorrana Montse García, que representó al Principado en la misma cita olímpica, el medalla de bronce en el Mundial 2009 de la Seu d’Urgell Carles Juanmartí y el también medalla de bronce en el Mundial 2010 de Tace, Eslovenia. La del sábado no es la única prueba oficial que está previsto acoja este año el Canalet, ya que el 2 y 3 de abril se celebrará en la infraestructura una prueba de la Copa de España de División de Honor y en agosto tendrá lugar el Campeonato de Aragón de Slalom, algo que será posible una vez se ejecute la mejora planificada por el propio Caiac Baix Cinca con el apoyo del consistorio. “Es una prueba que sirve de test para la Copa de España. Sobre la mejora, la Confederación Hidrográfica del Ebro se ha dirigido telefónicamente al Club para indicar que es factible, así que esperamos que en breve se comunique de manera más formal y pueda realizarse. El objetivo, habida cuenta que la subvención que debía permitir ejecutar el Canal de Aguas Bravas proyectado en un principio no llegó, es mejorar el Canalet dentro de lo posible para poder acoger pruebas como las que se organizarán este año”, ha indicado hoy Amadeo Sampietro, concejal delegado de Deportes. José Antonio Cuchí, presidente del Club, ha confirmado sus palabras y ha avanzado también que la mejora es sencilla y fácil de ejecutar: “consiste en mover algunas piedras más del cauce del río para conseguir corrientes. El canal que tenemos es una buena infraestructura y es apta para muchas pruebas, pero será mejor con esta actuación, que además es fácil de ejecutar”.

El Canalet es una infraestructura de 300 metros de largo financiada por el Ayuntamiento de Fraga con una partida de 15.000 euros que se comenzó a ejecutar a mediados de marzo de 2010 e implicó la recolocación de una serie piedras en el tramo de la margen izquierda del río Cinca comprendido entre la estación de aforo y el parque fluvial inundable de Fraga. Además, su ejecución implicó la instalación de una serie de cordinos de tres milímetros de sección suspendidos cuatro metros por encima de la lámina de agua para sustentar las veinticinco puertas que el Caiac Baix Cinca, que tuvo una participación crucial en su ejecución y diseño, estimó necesarias para la correcta práctica del slalom. La decisión de habilitar esta infraestructura se tomó después de que el Ayuntamiento de Fraga recibiese en 2009 el informe favorable de impacto ambiental necesario para iniciar la obra sin tiempo material para ejecutar los trabajos, justificar su conclusión –el informe llegó un mes antes de la finalización del plazo y tras dos años y medio de trámites-  y cobrar la imprescindible subvención de 870.000 euros que en su día concedió la sociedad estatal Expoagua, organizadora de la Exposición Internacional de Zaragoza 2008, para financiar la ejecución de un Canal de Aguas Bravas que, recuerda Moret, en todo momento se planteó como una obra cuya financiación no iba a realizarse íntegramente con cargo a fondos municipales.

FOTOS

mitjançantPrimera prueba de la Copa Catalana de Slálom en Fraga.

La próxima actividad de ZARAGOZA LINGÜÍSTICA tendrá lugar el martes 22 de febrero a las 18:00h en la Sala de Juntas de la Facultad de Filosofía y Letras. En esta ocasión contaremos con la Dra. María Teresa Moret (de la Universidad de Zaragoza), quien impartirá la conferencia titulada El reto de la lingüística histórica: conocer la lengua que hablaban nuestros antepasados. Oralidad y escritura en textos medievales aragoneses Es imposible conocer la historia de un pueblo sin estudiar sus fuentes, preservadas durante siglos en archivos donde se conserva un rico patrimonio documental que continúa a la espera de que los estudiosos de diferentes ámbitos del saber lo analicen y lo den a conocer. Uno de los inconvenientes con los que se encuentra el lingüista al intentar analizar, por ejemplo, las grafías de una época como la medieval, se halla no tanto en la propia lengua escrita, sino en lo poco que conocemos acerca de la correspondiente lengua hablada que los textos de la época estudiada representan o pretenden representar. Si bien es cierto que lengua escrita y lengua hablada van íntimamente unidas, no debe olvidarse que la primera no es más que un intento ?siempre parcial e insuficiente? de representar la segunda, ya que ésta abarca particularidades bien heterogéneas de entre las cuales la lengua escrita elige exclusivamente las que considera oportunas. Para dar muestra de todo ello, tomaremos como modelo un texto ribagorzano del s. xiv, testimonio del contacto de lenguas que debió existir en todo el territorio al que hace referencia el manuscrito, más allá de los límites actuales. Nuestro objetivo será, en primer lugar, tratar de justificar cuáles han sido las circunstancias de este contacto de lenguas en determinados momentos de la redacción, condicionados, por un lado, por el propio escribano y, por otro, por la representación ?no siempre consciente? que deriva del uso del estilo directo e indirecto que revela el texto. En segundo lugar, daremos cuenta de estas interferencias lingüísticas a partir del análisis de diferentes rasgos morfosintácticos y grafico-fonéticos que nos permitirán caracterizar la lengua del este documento. Esperamos que os resulte interesante nuestra oferta y que podáis acudir a esta cita que, como suele ser habitual en ZL, es de entrada libre y gratuita

mitjançantEl Convenio Cátedra en el Matarraña concreta su programa de trabajo.

About…

… benasques language

Wikipedianew window (Benasques)

… this project

Emerges as a need to keep a language alive, or what is the same, a culture and a way of seeing and doing things. This language is still alive thanks to the people, the native speakers, so its diffusion is essential to keep it in our lives. New technologies provide powerful tools to achieve this goal, hence the aim of this portal. For further information, read the manifest (in benasques language).

This project is being developed by Santiago Lamora Subirá with the support of Asociación Cultural Guayentenew window. If you want to participate or collaborate with it, please contact with admin947@gmail.com.

To get your own working copy of the source code visit: http://jsp-web-dictionary.googlecode.comnew window

Thanks to…

  • Ángel Ballarín, for writting the original book which gathers not only a large terms collection but also an antrophologic vision about the Benasque’s valley.
  • María José Subirá, Carmen Castán y José Antonio Saura Rami; for their benasques translation.
  • Dabi, for his aragones translation.

Diccionario Digital del Benasqués.

El Matarraña crea una plataforma pionera para proteger su cuenca fluvial.

Los que vullgeu vindre a esquiar en lo club ja ho sabeu…

EXCURSIÓ A VALDELINARES (socis 40 euros / no socis 60 euros)
lo preu inclou forfait, lloguer d’esquis, seguro i autobus
la eixida sera a les 6 del mati i la tornada a les 17.30 tarde
los menors tenen que anar acompanyats pe un adult
les inscripcions se faran a l’estanc hasta lo dia 28 de febrer
per a fer l’activitat se necessiten als menos 25 inscrits

ANIMEU-TOS

Fotos de Club de la Joventut (Massalió) – Fotos del mur.

Que vergonya

Que vergonya! Que gran vergonya! Uns quants ajuntaments de la Franja van presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües, adduint l’extravagant i infundada raó d’invasió de competències municipals. Van ser els ajuntaments de Faió, Fórnols, Fraga, la Codonyera, la Ginebrosa, la Freixneda, Lascuarre, Nonasp, Torre del Comte, Vall-de-roures i Aiguaviva. Tots ells del PP i del PAR, ambdós camins duen a Roma, vull dir a la “il·lustració”, al “progressisme”, a la “raó científica”.  Els hauria de caure la cara de vergonya ara que, ni tan sols, el TC no els ha admès a tràmit el recurs per manca de legitimitat d’aquests municipis, perquè la Llei no delimita les zones lingüístiques —ho ha de fer el Consell de Llengües—  i perquè la manca de desenvolupament de la Llei impedeix valorar l’hipotètic fet d’invasió competencial.  No li ha calgut al Tribunal  entrar en els continguts. Per a què perdre més de temps.

El PP, el PAR i els de la FACAO (= PNHC) restaran impertèrrits, ignorant les raons científiques, la Història, les opinions dels filòlegs, lingüistes, escriptors i el sentit comú. “Què sap el gat de fer culleres, si mai no ha estat cullerer?” Millor encara: què pinta la ciència enfront d’una almosta de vots?

Mentrestant, el dilluns és lunes i la sindria o meló d’aigua és sandia, i sota una pancarta, posada a les mans d’uns xiquets, un altre dia, per demostrar la impossibilitat d’escriure la llengua de la Franja, escriuran: la parlo, però no la escric. Una fefaent prova de la validesa de les seues raons.

Que vergonya « Lo finestró del Gràcia.

POLÈMICA LINGÜÍSTICA

“No vaig amb l’estelada ni amb la bandera espanyola, només demano respecte per a tothom”

Raül Agné assegura que “tornaria a actuar” com ho va fer a Osca, quan va deixar a mitges una roda de premsa perquè no el deixaven contestar en català una pregunta feta en català

Raül Agné, tècnic del Girona FC. Raül Agné, tècnic del Girona FC.

“Vaig actuar així i ho tornaria a fer.” Ho ha assegurat Raül Agné, entrenador del Girona, en la seva primera compareixença pública després que el dissabte de la setmana passada va deixar a mitges una roda de premsa a Osca perquè els periodistes aragonesos van protestar perquè intentava contestar en català a una pregunta feta en català.

En la roda de premsa sobre el partit que demà enfronta el Girona amb l’Alcorcón –un partit en què podria ser que el public l’ovacionés pels fets d’Osca, com proposen les consignes que corren per la ciutat–, Agné ha defensat la seva reacció però ha advertit que no tenia cap intenció de donar-hi un sentit polític. “Sóc tan aragonès com els d’Osca, el que passa és que al meu poble [Mequinensa] es parla català. Sóc fill de català i si el meu pare aixequés el cap diria ‘fill meu, chapeau‘. Però que ningú m’utilitzi d’eina de res. Raül no va amb l’estelada ni amb la bandera espanyola enlloc, Raül és entrenador de futbol. L’únic que demano és respecte per a tothom”.

L’entrenador també ha deixat clar que prefereix deixar de parlar de l’afer. “Jo no necessito tot aquest rebombori, el que necessito és que la gent vingui al camp a animar l’equip”, ha sentenciat.

Contingut relacionat

“No vaig amb l’estelada ni amb la bandera espanyola, només demano respecte per a tothom”.

Circular en La Fresneda

Subida a la Mola de Lino

Subida a La Caixa, la montaña mágica

Camino a Els Sants

Circular en La Fresneda – El blog de nullediesinelinea.over-blog.es.

Presentació | Espais literaris de Jesús Moncada.

Presentació

Moncada

Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 – Barcelona, 2005), amb vocació d’esdevenir escriptor des de ben jovenet, ha estat capaç de bastir un univers creatiu d’alta literatura que ocupa un dels llocs destacats de les lletres catalanes de les darreres dècades del segle XX.

Amb la publicació, als anys setanta, dels seus primers escrits i, sobretot, amb l’aparició a finals dels anys vuitanta de la novel·la Camí de sirga –obra profusament premiada, amb l’aval gairebé unànime de la crítica i amb un ampli reconeixement del públic lector tant de dins com de fora del país–, Moncada ha centrat especialment el seu interès literari en la vila de Mequinensa i en el riu Ebre: la geografia urbana i rural de la vila, el comportament i la psicologia dels seus habitants (reals i ficticis), la navegació tradicional per l’Ebre, la prosperitat i el declivi de les explotacions mineres, i els diferents aspectes sociopolítics i socioeconòmics lligats a tot aquest món.

Cal tenir en compte, però, que aquest univers literari ultrapassa els límits geogràfics de Mequinensa i del seu entorn més o menys immediat, i ultrapassa també el marc estrictament català. És per això que l’obra de Jesús Moncada té un caràcter universal que permet ser llegida i entesa arreu, com demostren a bastament la reedició dels seus contes i novel·les i les traduccions a una bona colla de llengües. A Moncada –tal i com ell confessà en més d’una ocasió–, li agrada parlar en els seus textos d’allò que coneix a fons. Sens dubte, el fet de veure desaparèixer sota les aigües de l’embassament de Riba-roja una part de la població de Mequinensa i de veure aterrar la resta del poble vell, a més de la fascinació que sempre sentí pel riu fins a convertir-lo en un personatge més dels seus contes i novel·les, marca d’una manera singular i profunda la seva obra.

Tant en les novel·les més corals com Camí de sirga o Estremida memòria o més plurals com La galeria de les estàtues com en els reculls de narracions més miscel·lanis com Històries de la mà esquerra –i les narracions i articles de Cabòries estivals– o més unitaris com El Cafè de la Granota o Calaveres atònites, l’ambient mequinensà i la via fluvial de l’Ebre hi són ben presents. Carrers, places, cafès, sales de ball, terres d’horta, molls de l’Ebre, mines de lignit i miners, llaüts i llaüters, burgesos, botiguers, pagesos… van conformant aquest petit, dens i deliciós espai literari a mig camí moltes vegades entre el drama i la comèdia, i amarat sovint d’humor, d’ironia, d’un punt de sàtira, de tendresa, de mort i de rituals funeraris, amb un estil que contempla l’oralitat i que vessa de mots vius, rics, expressius i molt elaborats, sense defugir, però, el lèxic i la fraseologia propis del català occidental.

Amb la modesta pretensió de recollir tots aquests aspectes literaris de l’obra de Jesús Moncada i amb la voluntat de traçar, bàsicament, uns itineraris o espais literaris mitjançant una tria generosa de fragments pertanyents a diferents narracions, novel·les i articles de l’autor mequinensà, us presentem el web Jesús Moncada. Espais literaris.

Així doncs, l’apartat Inici s’obre amb una fotografia d’un Moncada jove lliurat a la tasca literària, i tot seguit (després d’entrar) apareix el plànol de Mequinensa que el mateix Moncada dibuixà i que nosaltres hem superposat sobre el mapa actual de la vila i entorn. Aquest mateix plànol és completat a sota per Hèctor Moret amb el nom de carrers, places i altres espais de la vella Mequinensa.

En l’apartat L’Autor, es fa un repàs sinòptic de la biografia de Jesús Moncada repartida en sis blocs diferents.

L’apartat Obra incorpora quatre blocs que permeten resseguir la creació literària i la tasca traductora de Moncada, així com les traduccions a altres llengües i una part dels estudis que ha generat la producció moncadiana.

L’apartat Espais literaris, que conforma el gruix d’aquest web, s’inicia amb un mapa que mostra el marc geogràfic present en bona part de l’obra de Moncada: des de Lleida a Tortosa passant per Faió i, naturalment, per Mequinensa, vila situada en la confluència dels rius Segre i Ebre. Després, apareix estructurat en deu itineraris o espais literaris el conjunt de fragments de l’obra de Moncada que inviten a fer un recorregut en cotxe, a peu o virtualment, per ciutats i pobles propers a Mequinensa o pel mateix poble vell (submergit en part sota les aigües o aterrat, si bé darrerament l’Ajuntament de Mequinensa ha iniciat un pla de recuperació d’alguns espais de l’antic poble) i el seu entorn –sense oblidar la importància del riu. Alhora, aquests fragments conviden a reconstruir fets polítics, factors econòmics, formes de vida, oficis i costums –avui desapareguts o molt transformats– d’una colla de personatges singulars o no lligats a la història de la Mequinensa ficcionada per Jesús Moncada. Cadascun dels fragments és referenciat amb un títol breu i, en alguns casos, amb una foto (que s’amplia en clicar-hi a sobre) que l’identifica. A més de poder fer-ne la lectura individual en català o en la traducció castellana, el fragment es pot escoltar clicant a sobre de “Llegit per…”, gràcies a la col·laboració d’un seguit de persones vinculades, majoritàriament, al grup teatral “La Garbinada” o al grup de lectura de la vila de Mequinensa. A aquests deu itineraris o espais literaris, s’hi pot accedir també des de qualsevol de les pàgines del web si hom se situa en la part central de sota.

En l’apartat Àlbums, dividit en quatre blocs, es recullen un seguit de fotografies que retraten diferents moments de la vida de Jesús Moncada, una sèrie d’imatges de la vella Mequinensa algunes de les quals són obra del mateix Moncada i, finalment, una mostra representativa de la producció pictòrica del nostre autor. En tots els casos, aquestes fotografies i pintures es poden ampliar en clicar-hi a sobre.

L’apartat Vídeos presenta dues parts ben diferenciades. En la primera, hom pot visionar diverses entrevistes a Jesús Moncada emeses pels mitjans de comunicació televisius i un parell de talls informatius referits a la mort, l’any 2005, de l’escriptor. En la segona part, hom pot veure i escoltar l’opinió d’uns quants traductors de Moncada, aplegats a Mequinensa entre els dies 26 i 28 de setembre del 2008 en la “Trobada de traductors i traductores de l’obra de Jesús Moncada”.

I en l’apartat Crèdits, figuren els noms de qui han fet possible la realització d’aquest web i la relació de les edicions emprades per extraure els fragments de l’obra de Moncada.

A més a més d’aquests vuit apartats que hem descrit, el web permet que, des de qualsevol de les pàgines que el formen i situant-se en la part de sota, es pugui accedir al nom dels patrocinadors i col·laborador, enllaçar amb tres pàgines web centrades en la figura de Jesús Moncada (part dreta de la pantalla) i, en la banda esquerra (“Moncada i els traductors”), poder fer un tast de sis fragments representatius de la producció literària de Moncada. Aquest tast de textos té la particularitat que es pot llegir i escoltar (clicant a sobre de “Llegit per…”) no només en català sinó també en altres llengües a les quals han estat traduïts.

Confiem, finalment, que tot plegat resulti interessant, curiós o útil per a tota persona que visiti aquest web i que serveixi d’homenatge sentit a un dels escriptors catalans més destacats del segle XX.

Presentació | Espais literaris de Jesús Moncada.

Juan Zurita exposa a Terol

Del 25 de febrer al 6 de març del 2011, el pintor Juan Zurita exposa al Museo de Teruel, plaça Fray Aselmo Polanco, una magnífica col·lecció de quadres  (Human cartography). Després ho farà a Saragossa i a Alcanyís. Juan Zorita naixé a Aiguaviva (1975) i es va formar a Saragossa i especialment a Barcelona. La seua obra és impactant i inconfusible. Amb paraules del propi pintor els seus quadres són: “Imatges nocturnes, personatges anònims de rostres indefinits, fragments de la gran ciutat i les seues llums són els elements d’experimentació en el meu treball”. La nit de Juan Zorita és la nit de Barcelona, i més concretament la nit de la Rambla de Barcelona, on passejava freqüentment. L’anar i venir dels vianants reflectits sobre els aparadors. Moltes figures femenines, esveltes i atractives, llum de neó i artificialitat teatral. I al final una llum malva impregna i cobreix les teles de Juan Zorita, que ell defineix com “maduixa chiclet”. Converteix en pintura al oli les imatges fotogràfiques i videogràfiques, instantànies i vídeos “robats”. Mitjançant el photoshop estabilitza les imatges, les difumina, les interpreta i la seua mà les impulsa als pinzells. A l’exposició presenta també tres vídeos força interesants.

A l’haver de Juan Zorita hi ha una vintena de exposicions individuals, un centenar de col·lectives i més de vint premis i beques. Als seus 35 anys, el pintor “aiguaivà” té obert un futur ben prometedor.

José Miguel Gràcia

Juan Zurita exposa a Terol « Lo finestró del Gràcia.

Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/2117/11372

Arxiu Descripció Mida Format
datos_geologico_matarrana.pdf 1.59 MB Adobe PDF Veure/Obrir
Citació: Mata, J.; Vilaltella, J. Datos para el conocimiento del patrimonio geológico de la comarca aragonesa del Matarraña (Teruel, Sistema Ibérico – Depresión Geológica del Ebro). A: Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. “VIII Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero”. Mieres, Oviedo: 2007, p. 369-383.
Títol: Datos para el conocimiento del patrimonio geológico de la comarca aragonesa del Matarraña (Teruel, Sistema Ibérico – Depresión Geológica del Ebro)
Autor: Mata Perelló, Josep Maria
Vilaltella Farràs, Jaume
Data: 2007
Tipus de document: Conference report
URI: http://hdl.handle.net/2117/11372
Apareix a les col·leccions: Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals. Ponències/Comunicacions de congressos
ERNMA – Enginyeria dels Recursos Naturals i Medi Ambient. Ponències/Comunicacions de congressos

E-prints UPC: Datos para el conocimiento del patrimonio geológico de la comarca aragonesa del Matarraña (Teruel, Sistema Ibérico – Depresión Geológica del Ebro).

! تحيا كاتالونيا حرة

Cuando un entrenador responde en italiano, en holandés o en lo que sea, no hay ningún problema

Artículos | 15/02/2011 – 12:04h

Por si aún hay alguien en este planeta que no ha visto el vídeo de lo sucedido en Huesca el sábado -con Raül Agné, entrenador del Girona FC, como protagonista-, explicaremos el desarrollo de los hechos. Tras el partido entre la SD Huesca y el Girona, los entrenadores pasaron por la sala de prensa. Cuando le llegó el turno, Agné se sentó tras los micrófonos y empezó a contestar a los periodistas. Fue respondiendo en castellano a los que le preguntaban en castellano y, cuando uno le hizo una pregunta en catalán, empezó a contestarla en catalán:

– Avui hem sigut justos guanyadors i és cert que el gol ha sigut…

Del fondo de la sala llegaron entonces las voces de protesta de algunos periodistas locales:

– ¡A ver, por favor, en castellano! -dijo uno por encima de las quejas de los demás. Agné les respondió:

– Contesto una en catalán y luego a ustedes en castellano; ningún problema.

Pero los periodistas locales siguieron con su no. Les preguntó Agné:

– Si fuera inglés, ¿podría hablar en inglés o…?

Le dijeron que no es lo mismo. Agné estaba pasmado. En las ruedas, uno contesta en la lengua en la que le formulan la pregunta… Explicó:

– Es que no lo entiendo, esto…

Insistieron en que hablase en castellano porque a él le daba igual hablar en catalán como en castellano. Entonces Agné se hartó definitivamente:

– No. Da igual, no. Da igual, no. ¡…, con el rollo! No hay rueda de prensa.

Dejemos de lado dos detalles que hacen aún más espectacular la intolerancia de esos periodistas -Agné es de Mequinensa, y la rueda de prensa tenía lugar en Aragón, donde supuestamente el catalán es idioma oficial, junto al castellano y el aragonés- y fijémonos en las costumbres: cuando en España un entrenador responde en italiano, en holandés o en lo que sea, no hay ningún problema. Pero si contesta en catalán, entonces eso es inadmisible. Cualquier cosa que huela a catalán les activa el odio, la xenofobia. No se trata de una simple anécdota más, sino de que no hay forma de vivir fuera de esta perpetua sangría moral que, de anecdótica, no tiene nada. Nos expolian, consiguen que nuestras finanzas estén en déficit cuando estarían con un superávit boyante si tuviésemos la financiación que graciosamente dan a otros, y encima nos llaman usureros para, acto seguido, meársenos en la boca, como dice el gran Mohamed Jordi. Y después los diarios van por ahí haciendo encuestas a ver por qué gente que nunca en su vida se había planteado la independencia se la plantea ahora, y en serio. Confiemos en que la oleada de hartazgo que está sacudiendo a los países árabes se propague a la ribera norte del Mediterráneo y aquí la lidere Mohamed Jordi (porque si la tienen que liderar los dirigentes independentistas con poltrona, estamos apañados).

Visca Catalunya Lliure! – LaVanguardia.es.

“CREANDO FOTOGRAFIA” EXPOSICION EN MEQUINENZA

El pasado viernes 12 de febrero se inauguró en Mequinenza, la exposición fotográfica “Creando fotografía”, organizada por la Comarca del Bajo/Baix Cinca. Ésta fue inaugurada por la alcaldesa de Mequinenza, Magda Godia, asi como la concejal de cultura, y a la misma asistieron algunos de los autores de las fotografías. Esta exposición estará abierta hasta el 27 de febrero, sábados y domingos de 18.30 a 20.00 en la Sala Miguel Ibarz. El resto de días se podrán concertar llamando al Ayuntamiento de Mequinenza.

Fraga Digital: “CREANDO FOTOGRAFIA” EXPOSICION EN MEQUINENZA.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja