Skip to content

Archive

Category: Comarques

VII CONCURS DE PINTURA

“DESIDERI LOMBARTE”

AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS

Preu únic: 800 euros

LLoc de presentació: OFICINES DEL AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS.

Plaç limit: AVANS DE L’3 DE DESEMBRE DE 2010.

Les bases del concurs es poden consultar al Ajuntament de Pena-roja de Tastavins o a la nostra Oficina de Turisme.

Telf. Ajuntament: 978.89.67.07.

Telf. Oficina Turisme: 978.89.66.67.

Organitza: Col.labora:

VII CONCURS DE CONTES CURTS

“VILLA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARÉS”

AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS

Prime premi: 300 euros.

Segon premi: 200 euros.

Les bases del concurs es poden consultar al ajuntament de Pena-roja de Tastavins o a la nostra Oficina de Turisme.

LLoc de presentació: OFICINES DEL AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS.

Plaç límit: AVANS DE L’3 DE DESEMBRE DE 2010.

Organitza: Col.labora:

Bòsnia

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 23 d’octubre del 2010)

A la República de Bòsnia dins de l’antiga Iugoslàvia es parlava una única llengua real i oficial el nom de la qual era serbocroat. A l’actual estat de Bòsnia se segueix parlant una única llengua real idèntica a la que abans s’anomenava serbocroat i que tanmateix gràcies a l’ajut de la lingüística-ficció ara s’ha metamorfosejat en tres llengües oficials diferents: el bosni, el croat i el serbi. Les fronteres lingüístiques entre aquestes tres llengües de Bòsnia no són territorials, sinó religioses. Qui és catòlic de fe, o de tradició, anomena croat la seua llengua, qui és ortodox li diu serbi i qui es musulmà diu que parla bosni. Però, repeteixo, tots parlen una única, idèntica llengua. Cadascun d’aquests tres grups -no diré religions- mira de posar diferències allà on no n’hi ha, i així els croats fomenten els llatinismes, els serbis préstecs del vell eslau eclesiàstic i els bosnioparlants de l`àrab alcorànic, possiblement molt inferiors en nombre als anglicismes que els arriben a raig fet a tots per un igual. O insisteixen en alfabets diferents. I proliferen els diccionaris i gramàtiques de serbi, croat i bosni i altres fantasies per l’estil. A les comarques orientals de l’Aragó, a la Franja, passa una cosa en certa manera semblant, i dic en certa manera perquè hi ha una diferència fonamental que més endavant explicaré. Ací es parla català i gràcies a la lingüística-ficció una altra llengua anomenada xapurriau, cap de les quals és oficial. Les fronteres lingüístiques entre aquestes dues llengües no són territorials, sinó ideològiques: qui és anticatalà diu que parla xapurriau, qui no ho és diu que parla català. La diferència entre Bòsnia i l’Aragó es que mentre allà s’estableix l’oficialitat tant del bosni, com del croat o del serbi i se’ n fomenta la lectoescriptura i l’estudi, ací, a la Franja només els qui anomenen la seua llengua català n’exigeixen l’oficialitat, la lectoescriptura i l’estudi, mentre que no ho fan els qui anomenen xapurriau el català que parlen. És ben conegut el seu eslògan, exhibit quan els Fets de la Codonyera: ’Chapurriau parlat, escrit no”.

Artur Quintana i Font

mitjançantViles i Gents :: Bòsnia :: October :: 2010.

Òpera

A. Bengochea Categoria: Article Viles i Gents


(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 30 d’octubre del 2010)

Un reconegut personatge de l’àmbit artístic aragonès em va dir una vegada al monestir de Veruela que l’òpera no li agradava gens ni mica, perquè la considerava antiquada, inversemblant i totalment fora de la realitat. També va afegir que de la música cantada l’interessaven les idees i els sentiments (sobre tot aquests), i no les exhibicions de puixança i destresa vocal. Mentre pontificava sobre això va afegir que ni n’havia vist mai cap, ni intenció que en tenia.
Les idees d’aquest catedràtic (semblava parlar ex cathedra) provenen de tres confusions que convé aclarir: voler lligar l’òpera amb la cançó i gens o molt poc amb el teatre; una incorrecta interpretació del terme líric o lírica, i confondre tot el gènere operístic amb un tipus o estil específic que n´anomenem Bel canto.
L’òpera és un invent italià. La paraula prové de l’expressió que deien els antics italians “opera in musica”, que vol dir obra (de teatre) amb música, i té el mateix significat que l’expressió “melodrama”. Les dos expressions, en origen sinònimes, volen dir drama (u obra de teatre) cantat amb musica (amb acompanyament instrumental). L’òpera és el primigeni d’aquests espectacles teatrals cantats com la sarsuela, l’opereta i, més actualment, el musical, etc. L’òpera és, doncs, teatre, un tipus de teatre diferent i complex, que de vegades també s’anomena teatre líric, que vol dir ni més ni menys teatre cantat, per diferenciar-lo de les peces teatrals que podíem dir normals.
La paraula lírica o gènere líric, com molt bé saben els estudiants de lletres, es relaciona amb la poesia, que antigament era cantada i anava unida a la cançó. Per això és incorrecte per redundant parlar de cant líric quan es fa referència a l’òpera. En realitat, quan s’esmenta l’adjectiu líric, es vol dir, com hem assenyalat més amunt, teatre líric, amb el sentit de teatre cantat. Si ens referim al cant, hauríem de dir amb dret i raó cant dramàtic (teatral) en oposició al cant o cant líric que seria tot tipus de cançó.
I la finalitat de l’òpera és en essència la mateixa del teatre i de la poesia: l’expressió de idees, sentiments i emocions. Del Bel Canto ja en parlarem.

Antoni Bengochea

Viles i Gents :: Òpera :: October :: 2010.

Juan Alberto Belloch reivindica, a la cadena SER, la comunicació “imprescindible” entre Terol i Castelló | Comarques Nord.

Noticias de Valderrobres: LA DGA ELIGIRÁ LA VARIANTE DE VALDERROBRES EN 2010.

Las obras de la iglesia de Beceite podrían terminar el mes que viene.

El PAR impulsa una movilización para que se retomen las obras en la N-232.

Las setas atraen a más de 3.000 personas a Matarraña y Maestrazgo.

Las 19 parcelas del polígono de Valderrobres estarán listas la semana que viene.

alarma por el fuego

El incendio en un almacén de frutas de Fraga causa una bola de fuego y una densa humareda

JOSÉ DÍAZ. fraga 02/11/2010 a las 06:00

Las llamas, que pudieron generarse de forma intencionada, quemaron 9.000 palés y obligaron a desalojar una casa.

La combustión de los palés de plástico y madera provocaron una gran bola de fuego y una intensa humareda..JOSé DíAZ La combustión de los palés de plástico y madera provocaron una gran bola de fuego y una intensa humareda..JOSé DíAZ

El incendio de más de 9.000 palés en un almacén de frutas provocó ayer una gran bola de fuego y una densa humareda en la ciudad de Fraga. Los bomberos de la ciudad tuvieron que emplearse a fondo durante más de cinco horas para sofocar las llamas, que obligaron a desalojar una vivienda contigua al lugar del suceso y en la que vivía un matrimonio de avanzada edad.

El fuego comenzó a las tres del mediodía. Aunque todavía se está investigando las causas por las que comenzó, según apuntaron ayer fuentes de Protección Civil todo parece indicar que fue un incendio intencionado el que arrasó los palés que Frutas David tenía en un solar contiguo al almacén. El material de estas cajas, plástico y madera, alentó el incendio que concentró a decenas de curiosos en las inmediaciones del suceso.

Fue precisamente una persona quien alertó de lo que sucedía sobre las 15.00, según relató Ángel Sorolla, jefe de los bomberos del Bajo Cinca. Enseguida se personaron allí ocho efectivos, pero antes las dimensiones del fuego y que este se encontraba al lado de la nave de fruta y de una vivienda unifamiliar de la urbanización de la avenida de los Hondos, alertaron también al Gobierno de Aragón para que enviara refuerzos del servicio de Medio Ambiente.

Una inmensa columna de humo

La inmensa columna de humo alertó también a fragatinos y comarcanos, y casi al mismo tiempo que los bomberos, decenas de vecinos se congregaron en las inmediaciones. También se acercaron autoridades, entre ellos el alcalde de la ciudad, José Luis Moret. Asimismo, los dueños de almacenes y naves cercanas, que no querían perder detalle de la evolución de las llamas, acudieron al lugar.

Sin embargo, fue una vivienda cercana la que más peligró. Un hombre que paseaba a un perro alertó de lo que estaba sucediendo al matrimonio que la habitaba, una pareja de avanzada edad según explicaron los testigos. Los ancianos tuvieron que abandonar la unifamiliar ya que las fuertes llamas hicieron temer por su casa, ya que el viento las enviaba constantemente contra ella. Es más, el incendio, aún sin llegar a la vivienda, hizo que explotaran los cristales de las ventanas. Sin embargo, al ser de doble vidrio se evitó que el fuego penetrara en el inmueble ya que el interior no se rompió a causa del calor.

Además, detrás de dicha vivienda había un camión de la empresa de frutas en la que se produjo el incendio que también causó cierta alarma. No se podía mover porque se había calentado demasiado con el fuego y se temía que las llamas lo alcanzaran o que pudiera explosionar por el intenso calor.

Agua de una piscina cercana

Los bomberos trabajaron sin descanso para sofocar las llamas. También un helicóptero de Medio Ambiente, con base en Peñalba, colaboró en las tareas de extinción que se prolongaron durante cinco horas. El aparato utilizaba la piscina de una vivienda cercana a la avenida de los Hondos, donde se produjo el suceso. Los rápidos viajes de carga y descarga permitieron que el incendio quedara sofocado con rapidez.

Dos horas más tarde del aviso, sobre las 17,30, el fuego estaba totalmente controlado, según relató Ángel Sorolla. Sin embargo, el amplio retén de bomberos tuvo que permanecer en el lugar durante tres horas más hasta que las llamas estuvieron totalmente apagadas

El incendio en un almacén de frutas de Fraga causa una bola de fuego y una densa humareda | Heraldo.es.

CiU quiere que en 2011 se inicie el estudio para desdoblar también la N-420

Convergència i Unió quiere que en 2011 se inicien los estudios para convertir en autovía la carretera N-420 entre Valdealgorfa y Reus, una iniciativa que el grupo parlamentario catalán ya planteó el año pasado en el Congreso sin que ello vaya en detrimento de la construcción de la A-68 por Vinaroz.

Intersección de las carreteras N-232 y N-420 en Las Ventas de Valdealgorfa. DIARIO DE TERUEL

Intersección de las carreteras N-232 y N-420 en Las Ventas de Valdealgorfa. DIARIO DE TERUEL

F.J.M. /DIARIO DE TERUEL/ Teruel. Convergència i Unió quiere que en 2011 se inicien los estudios para convertir en autovía la carretera N-420 entre Valdealgorfa y Reus, una iniciativa que el grupo parlamentario catalán ya planteó el año pasado en el Congreso sin que ello vaya en detrimento de la construcción de la A-68 por Vinaroz. La formación catalana ha presentado con este fin una enmienda parcial de 1 millón de euros a los presupuestos generales del Estado (PGE) del próximo año que se encuentran en periodo de tramitación parlamentaria.

La iniciativa de los nacionalistas catalanes pretende que después de la decisión tomada el año pasado por el Ministerio de Fomento para que la A-68 continúe por la N-232 desde Valdealgorfa hasta el Mediterráneo por Vinaroz, se estudie también el desdoblamiento del trazado que va por la N-420 hasta Reus.

En los presupuestos del Estado de este año ya figuraba una partida de medio millón de euros para que se hiciese el estudio, después de que la Cámara Baja aprobara el 14 de octubre del año pasado una proposición no de ley presentada por CiU en la que el Parlamento instaba al Ejecutivo central a impulsar también esta otra autovía.

En las previsiones presupuestarias de este año ha desaparecido la consignación, pero CiU no está dispuesto a renunciar a esta infraestructura porque en opinión de los parlamentarios del grupo catalán es tan importante como la A-68 por Vinaroz, ya que contribuirá al desarrollo de las comarcas de Terres de l’Ebre y Camp de Tarragona.

Más información en la edición impresa
FUENTE: Diario de Teruel, www.diariodeteruel.net

CiU quiere que en 2011 se inicie el estudio para desdoblar también la N-420.

Recital de Tomàs Bosque a Alcanyís

Ja s’han estat editats el cartell i invitació oficials de l’acte com podeu veure aquí sota. També ASCUMA ha confeccionat el programa. Tant el cartell com el programa s’han editat en català i en castellà, i ambdues versions hi són al pdf.

pdf invitació

pdf cartell

pdf programa


Recital de Tomàs Bosque a Alcanyís « Lo finestró del Gràcia.

CURS0S DE LLENGUA CATALANA 2010-11

Vall-de-roures

Curs d’expressió oral (horari a determinar)

Iniciació i aprofundiment de l’expressió escrita (nivell B o Elemental i C o Mitjà): dijous de 17,45 a 19,15 h

Tutories personalitzades

Inscripcions i lloc dels cursos: Centro de Adultos de Valderrobres (tardes)

Alcanyís

Curs d’expressió oral Dijous de 20 a 21 h

Iniciació i aprofundiment de l’expressió escrita (nivell B o Elemental i C o Mitjà): dijous de 20,30 a 22 h

Inscripcions i realització del curs: Centro de Adultos Guadalope, Alcanyís (tardes)

Taller d’iniciació a la lectura en català: Desideri Lombarte

4 sessions de 2 hores en horari a convenir. A diverses poblacions

Cursos gratuïts preparatoris per als exàmens oficials. Certificat d’assistència

Més informació: Associació Cultural del Matarranya, C/ Major núm. 4, Calaceit tel. 978 851521

C/E: acmatarranya@gmail.com

associacioculturalmatarranya@hotmail.com

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entitat d’Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

El Matarranya i Els Ports enllaçaran amb el mar per camins naturals



comarquesnord.cat, Matarranya
divendres, 29 d’octubre de 2010

Lo Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí ha iniciat l’estudi de viabilitat per a la creació del Camí del Tossal del Rei (GR-7), Camí del Cervol al Matarranya (GR-8) i el Camí de les Serres Litorals (GR-92) en camins naturals. Estos itineraris estan recollits en la primera fase del projecte que va presentar la Taula del Sénia i que pretén que, en un futur, tots los pobles de la mancomunitat estiguen intercomunicats per esta xarxa de camins naturals.

Esta primera fase se centre en tres camins que lligaran valors històrics i naturals del territori. Lo projecte desenvoluparà diverses actuacions als més de 300 quilòmetres que afecte i té una partida de 2,7 milions d’euros. Tot i això, lo gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sènia, Jaume Antich, va esclarir que “los camins se deixaran com estan. És a dir, no s’enquitranarà res de res. Seran camins naturals”. Si hi ha algun tros que cal millorar, s’hi tirarà sahorra.

D’esta forma, lo projecte se centre amb la instal·lació de baranes en alguns trams que poden ser perillosos, així com àrees recreatives a diferents punts de l’itinerari, passarel·les de fusta i senyals que guiïn els caminants, ciclistes o genets pels recorreguts. Precisament, al Tossal del Rei se faran tres miradors, un per cada Comunitat Autònoma, de tal forma que mostraran los termes de la Pobla de Benifassà, Valderrobres i La Sènia.

Lo gerent de la Mancomunitat, Jaume Antich, va explicar que una vegada estigue acabat tot lo projecte, esta xarxa de camins naturals permetria anar des d’Aragó al mar, de tal forma que los pobles del Matarranya que integren la Taula del Sènia, com són Valderrobres, Beseit i Pena-roja, així com los de la comarca dels Ports, estarien connectats amb Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs.

Abans, però, s’haurà de treballar en una segona fase, que estarie centrada en los pobles de la plana de la Taula del Sénia, com són Rosell, La Galera, Santa Bàrbara, Traiguera, Freginals, Cervera i La Jana. Este segon entramat de camins recorrerie la ruta de les oliveres mil·lenàries i anirie per la Via Augusta. Estos camins, afegits a les rutes del rius, permetran que tots los pobles de la Taula del Sènia estiguen intercomunicats per camins naturals.

El Matarranya i Els Ports enllaçaran amb el mar per camins naturals | Comarques Nord.

El proper dimecres 3 de novembre finalitza el termini d’inscripció per a les “IX Jornades d’etnologia de les Terres de l’Ebre: cruïlla de camins i comunicacions” que es realitzaràn a Deltebre-La Cava (El Baix Ebre) el dissabte 6 de novembre de 2010.  Podeu consultar tot el programa i la butlleta d’inscripció a: http://www.sre.urv.es/proves/rmuntaner/html/apartats-esquerra/activitats/260/triptic_IX%2Bjornada_etnologia_2010%2BOK%2BWEB.pdf

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja