Skip to content

Archive

Category: Comarques

Portal de la Comarca del Matarraña

mitjançantII Jornadas Iberas del Matarraña/Matarranya.

Comarques Nord » Matarranya

mitjançantCalaceit acollirà les 2ones Jornades Íberes del Matarranya el 4 de juliol.

Facebook | Fotos de Club de la Joventut (Massali�) – Wall Photos.

mitjançantBlanco plantea aplazar obras como el desdoblamiento de la N-232 y la N-II – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

www.lalitera.org

Convocatoria a medios de comunicación

Miércoles, 16 de junio

HORA: 21.00 horas: Constitución del Comité Comarcal de Desarrollo Rural

21.30 horas: Constitución de la Comisión Permanente del Comité Comarcal de Desarrollo Rural

LUGAR: Comarca de la Litera (Ctra. de San Esteban, Km. 1.1. Binéfar).

ASUNTO:

El miércoles 16 de junio se constituirá en la sede de la Comarca de la Litera a partir de las 21.00 horas el Comité Comarcal de Desarrollo Rural y su Comisión Permanente. Este acto se enmarca dentro del Decreto 84/2010, de 11 de mayo, del Gobierno de Aragón por el que se establece el marco organizativo para la aplicación en Aragón de la Ley 45/2007, de 13 de diciembre, para el desarrollo sostenible del medio rural.

ASISTIRÁN:

Representantes del Gobierno de Aragón, Diputación Provincial de Huesca y de la Comarca de la Litera

Representante del CEDER Zona Oriental

Representantes de sindicatos

Representante de la Asociación de Empresarios

Representantes de diferentes asociaciones y colectivos

Massalió acull la 1a Trobada Intercomarcal de Patinatge


_______________________
Marc Martí Badia, Massalió
dilluns, 7 de juny de 2010

El poliesportiu de Massalió es va omplir el passat diumenge de joves patinadors en ganes de demostrar el que han aprés durant les classes de patinatge que s’han desenvolupat durant este curs escolar 2009-2010. Tot i les precipitacions caigudes a la vila matarranyenca durant el dissabte per la nit i el diumenge al matí, la meteorologia va donar una treva durant la tarde i finalment, el festival va poder celebrar-se amb normalitat.

A les set en punt de la tarde, van començar l’espectacle en la presentació de tots els participants i en l’hissat de la banderes que van presidir totes les actuacions. De esta manera, durant gairebé dues hores els espectadors presents al poliesportiu de Massalió van poder veure diferents actuacions tants de les patinadores del club local com dels participants vinguts des de Xerta, Horta de Sant Joan o Benissanet. Les coreografies divertides i desenfadades de les actuacions dels més menuts es van alternar en composicions més complicades i clàsiques realitzades per les participants de major edat. Cal assenyalar que el públic, tot i gaudir de totes les actuacions, es va premiar en un gran entusiasme el Can can realitzat per les 22 patinadores del grup local i el atrevit “striptease” interpretat per les esportistes en més experiència. Després de les actuacions per separat, l’espectacle va finalitzar en una actuació conjunta a la que els més de 50 participants van enlluernar als assistents omplin el poliesportiu de en una coreografia muntada especialment per a l’ocasió. Finalment, en los representants de cada poble en el uniforme dels seus respectius clubs van rebre una medalla per la seua participació de mans del entrenador de tots ells, Jordi Borràs.

Finalitzat l’acte, tant el Club de Patinatge de Massalió com l’entrenador van valorar positivament el desenvolupament d’aquest I Festival Intercomarcal de Patinatge. “Ha anat tot molt bé, a més després d’estar tot lo dia preocupats per si plovie, al final hem tingut sort. La veritat es que organitzar tot aixo es un esforç molt gran, però al final val la pena”, va explicar Carmen Cano, presidenta del Club de Patinatge de Massalió.

Este espectacle va ser lo tret de sortida de la gira que realitzaran los patinadors de esta vila que els portarà este estiu fins a localitats properes com Horta de Sant Joan, Benissanet, Xerta i La Torre del Compte.

Fotogaleria: “Trobada patinatge”

Massalió acull la 1a Trobada Intercomarcal de Patinatge | Comarques Nord.

“Charraire Fest 2010” reúne en Panticosa a cerca de 400 personas

Os Gaiters Profés Prou animaron la mañana.

Os Gaiters Profés Prou animaron la mañana. | S.E.

.n-adjunto1 { background-image: url(‘/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg’); background-repeat:repeat-x; font-weight:bold; height: 21px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; } .n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; font-weight:bold; color:gray !important; line-height:1px; } .n-adjuntoelmt:before{ content: url(‘/imagenes/flecha_documento.jpg’); }

La fiesta de las lenguas de Aragón fue un éxito
Mercedes PORTELLA

13/06/2010


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
| Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 0 votos

SABIÑÁNIGO.- Panticosa fue la sede ayer de la primera edición del “Charraire Fest 2010, la fiesta de las lenguas de Aragón”, una jornada de actividades al aire libre con la participación de ciudadanos y asociaciones interesados en la cultura aragonesa.

A lo largo de la mañana tuvo lugar un paseo botánico desde Panticosa hasta El Pueyo, talleres de danzas aragonesas y paloteaus, animación infantil en aragonés, la actuación de Os Gaiters Profés Prou, una comida en la que participaron unas 400 personas, y por la tarde, se proyectó el documental “L”Aragones de la Bal de Tena” y se organizó una mesa redonda con periodistas aragoneses, Maite Cortina, Camino Ibarz, Eduardo Lolumo, Jorge Romance y Mario Sasot, para hablar de las lenguas de Aragón. También hubo música y clases de aragonés. Por la noche la compañía Mullers representó la obra “De que coda”, para finalizar con música y karaoke en aragonés.

“Charraire Fest 2010” se ha celebrado con la coordinación de Ara Cultural, el patrocinio del Gobierno de Aragón, la Comarca del Alto Gállego, el Ayuntamiento de Panticosa, y la colaboración de diversas asociaciones lingüísticas aragonesas.

Gonzalo González, desde Ara Cultural, destaca “la respuesta de la gente, que ha sido muy buena y han participado de todas las edades en las actividades. Hay quienes ya conocían el aragonés y otros que han venido simplemente por curiosidad pero ha estado bien y estamos contentos de cómo ha ido el desarrollo de esta jornada”.

El objetivo de la misma, ha sido acercar de una forma lúdica y participativa “la realidad de nuestras lenguas minorizadas, el aragonés y el catalán, a todas las personas interesadas en nuestro patrimonio cultural”.

“Charraire Fest 2010” reúne en Panticosa a cerca de 400 personas.

LES VIII JORNADES DEL CERIB ES PRESENTEN ALS CENTRES D’ESTUDIS DE LES COMARQUES DE LLEIDA

Les VIII Jornades del CERIb es van presentar en la III Trobada de Centres d’Estudis de les Comarques de Lleida que es va realitzar el passat dissabte 12 de juny a Arbeca (Les Garrigues). Aquest acte organitzat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i el Centre d’Estudis de les Garrigues amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Arbeca i del Consell Comarcal de les Garrigues va ésser l’escenari de la presentació de les diferents activitats de l’estiu del CERIb, entre les que destaca les VIII Jornades del CERIb: la memòria de la fe. la societat a travès de la religió al Pirineu, que es realitzaràn el propers 2, 3 i 4 de juliol a Graus, capital ribagorçana.
Carles Barrull, secretari General del CERIb, va convidar als diferents investigadors i centres d’estudis pirinencs a participar activament en aquestes jornades i va recordar que el termini per a presentar comunicacions finalitza el proper divendres 18 de juliol.
Recordem que dins de la jornada es troba una sessió del grup de recerca d’ego-documents d’època moderna, un grup de recerca que ha rebut el suport de la Comunitat de Treball dels Pirineus-Unió Europea i que hi formen part l’Instituto de Estudios Altoaragoneses de la Diputació Provincial d’Osca, el Grup Manuscrits de la Universitat Autònoma de Barcelona i el FRAMESPA-UMR 5132 de la Universitat de Toulouse-Le Mirail, que conjuntament amb el CERIb seràn els encarregats de l’organizació de les jornades.
Aquesta jornada compta amb els suport de l’Ajuntament de Graus, Govern d’Aragó, Generalitat de Catalunya, Région de Midy Pyrénees, de la Comunitat de Treball dels Pirineus ie l Festival “Clásicos de las Fronteras”. Hi col·laboren: Museo de Iconos “Virgen de la Peña de Graus, Institut Ramon Muntaner, Comarca de la Ribagorça, Segre, La Mañana.
—————————————
Aquesta presentació de les VIII Jornades del CERIb també va servir per a presentar altres actvitats que el CERIb organitzarà ben aviat com són les presentacions de llibres de la Guerra Civil que es realitzarà el proper divendres 25 de juny a la Biblioteca Pública Municipal del Pont de Suert i el 26 de juny a la Sala d’Actes d’Alcampell o la I Jornada de Divulgacíó coneix la Terreta que es realitzarà a Sapeira (La Terreta) durant el proper 14 d’agost, en coorganització amb l’Associació Cultural Amics de la Terreta.

CERIb: LES VIII JORNADES DEL CERIB ES PRESENTEN ALS CENTRES D’ESTUDIS DE LES COMARQUES DE LLEIDA.

L’Associació Cultural del Matarranya i Iniciativa Cultural de la Franja s’uneixen en favor de TV3

__________________________
comarquesnord.cat, Matarranya
dissabte, 12 de juny de 2010

L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i la Iniciativa Cultural de la Franja volen fer arribar “el més sincer suport a tota la Comarca del Ports, i en especial al Centre d’Estudis dels Ports, que ha liderat la campanya per evitar el tancament de les emissions de TV3 i AragónTV al seu territori”. Així mateix, l’Associació Cultural del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja exigeixen al Govern Aragonès “el compliment de l’article 4.d) de la Llei de llengües (10/2009) que reconeix als ciutadans el dret de rebre programacions de televisió, ràdio i altres mitjans de comunicació social en català”.

És per això que insta a “accelerar i cloure el procés de restauració de la senyal de TV3 a totes les poblacions del Matarranya, El Baix Cinca, La Llitera i La Ribagorça on s’ha perdut i encara no s’ha restituit, així com aprofitar les millores tècniques per la recepció dels canals de televisió i ràdio en català de Catalunya (TV3, Canal Super3, 33, 3/24, Canal 300), País Valencià (Canal 9, Punt 2 i 24/9) i Balears (IB3 Televisió i IBdos).”

L’Associació Cultural del Matarranya i Iniciativa Cultural de la Franja s’uneixen en favor de TV3 | Comarques Nord.

mitjançantEls blocs de VilaWeb – MÉSVilaWeb.

Viles i Gents

13 June, 2010

15 anys de l’auditori de Saragossa

A. Bengochea Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 12 de juny del 2010)

“La millor temporada de l´Auditori ”—afirmava eufòric un aficionat, després de gaudir del sorprenent concert amb el que ens va delectar la London Symphony.
“I això en època de crisi” —postil•lava un altre.
Entre altres perletes de la clàssica, han passat per Saragossa a més de la esmentada, la Royal Concertgebow de Amsterdam, la Nacional de Rússia, la Filharmònica Txeca, la de Berlín i la de Nova York, o la Simfònica de Bamberg, esplèndida orquestra d’una ciutat que no arriba als cent mil habitants. I tot a molt bon preu. L’organització, complaguda, presumeix de gestió i de conèixer bé els gustos d’aquest públic satisfet.
Perquè al públic no li agrada la música de cambra (l’auditori gairebé no en programa), i encara menys la contemporània, i per això liquidaren el Festival de Música Contemporània dels primers anys; compositors del segle XX o actuals, quin perill! El públic vol música, no soroll de cassoles. Els clàssics, morts, i ben antics. Però al públic tampoc li agrada el Ballet: no troba a faltar la millor Companyia de Ballet Municipal espanyola, la de Saragossa, que es desmantellà no fa molts anys. Clar que es poden veure els Ballets de fora (amb plantilles reduïdes, perquè no hi caben a l’escenari). Perquè al públic tampoc li agrada l’òpera, ja que és l’única ciutat gran que ni té temporada operística, ni teatre, ni ganes de construir-lo. Fa poc s’interpretà Les Noces de Fígaro d’en Mozart (sense escenificar, es clar) amb un elenc de nivell mundial i al final només hi arribarem la meitat. I al públic tampoc li plau que la joventut s’interessi per la clàssica (el Cicle d´Introducció és erràtic i compta amb la concurrència més envellida de totes; antigament es regalaven entrades als instituts de secundària). I per suposat, a Saragossa tampoc interessa una Orquestra Simfònica pròpia, essent l’única ciutat espanyola de més de 200.000 habitants que no en té.
Però tot això no té importància. Amb tot el que tenim, i amb la garantia de ser forà, millor no canviar res. No és temps d’experiments. S’ha de triar i això funciona; no es pot tindre tot.

Antoni Bengochea

mitjançantViles i Gents :: 15 anys de l’auditori de Saragossa :: June :: 2010.

FIESTAS DE ARÉN CONTRA LES DE BENAVARRI

Ja han passat dues de les grans festes ribagorçanes: Areny de Noguera (22 i 23 de maig) i Benavarri (5 i 6 de juny), entre d’altres dies. Aquests any, el primer que ja podem aplicar la Llei de Llengües, Benavarri l’ha aplicada amb un cartell bilingüe magnífic: castellà i català en un ampli paper amb un programa variat i molt ampli que crec que s’han emportat més d’una felicitació. Les coses com són …en salvatges fins ara he estat molt crític, en el programa de festes d’aquest any sols es pot dir que Moltes Felicitats!!.
Per contra, Areny de Noguera, que sempre s’havia mostrat molt respectuosa amb aquest tema i feia cartells en castellà i català, aquest any sols ha apostat per la llengua castellana. L’opció de la Comisió de Festes ha trencat més de 15 anys de cartells bilingües i de promoció de la llengua catalana amb el silenci total de l’equip de govern del PSOE-CHA, els mateixos que a Saragossa impulsen la llei de Llengües, a la Ribagorça no s’atreveixen a aplicar-la i encara li fiquen pals a les rodes a l’hora d’aplicar-la.
El PSOE d’Areny, impulsor de la primera Declaració de Mequinensa (1984), porta governant aquesta la vila ribagorçana durant 30 anys amb majòria absoluta, caracteritzant-se per una clara política lingüística de portes enfora signant tots els Manifestos i Declaracions a favor de la cooficialització del català (1984,2002,2006) mentres que, de portes endins han apostat única i exclussivament pel castellà: la denominació oficial és ARÉN i no ARENY DE NOGUERA amb denominació bilingüe que permet la Llei de Comarcalització de la Ribagorça (2002) o la coneguda Llei de Llengües (2009); els dos espais museístics estàn exclusivament en llengua castellana, com totes les retolacions públiques, on la llengua ni cap comentari al respecte existeix.
La Ribagorça és a hores d’ara la comarca més endarrerira en temes de normalització lingüística i cap partit polític dels representats a la Comarca (PSOE-PP-PAR-CHA), CAP d’ells ha fet res per a normalitzar aquesta situació com a d’altres comarques de la Franja. Per a l’aragonès baix-ribagorçà de Graus o de Campo per al aragonès de Benasc o Castilló de Sos, si que fan alguna cosa: tallers, premis, publicacions; per al català a la Ribagorça Res de Res, ni un trist llibre. Aquesta és la dura realitat
A ARENY. Ara, que es poden fer actes en català, l’Ajuntament no els fa,tot ho fa en castellà per a voler semblar més manyos que els de Saragossa. Ara, que ha aparegut una nova formació políitica com Convergència Democràtica de la Franja que no té tantes pors als vots ni a les poltrones ni a les reaccions de Saragossa com els SOEcialistes, ara ells reneguen de la catalanitat de la seva llengua com si durant més de vint anys ells no l’haguessin reclamat. Ara sembla que volen canviar totes les regles gramaticals com si la llengua, la cultura o l’educació despenguès exclusivament del color polític d’un determinat Ajuntament i no es enen en compte altres instàncies superiors científiques, acadèmiques, universitàries, i culturals, que ara sembla que no volen escoltar seguint el mòdel del PP i del PAR i la FACAO, ajudats d’alguns grups d’extrema-dreta. Aquest és el mirall que vol el PSOE d’Areny?- Darrerament, és el que demostren un dia si i un altre també . Per molt que el PSOE ho vulguin evitar, els crios d’Areny, o la gent que va al mercat setmanal del Pont de Suert o Tremp no canvien de llengua al passar per Escales o pels Ponts d’Orrit i la Terreta o pel Pont de Montanyana. Per molts que ho vulguin la llengua,l’arenyenc que han creat al facebook és una part de la llengua catalana, tal com deien abans, i no és fruit d’unes eleccions o d’unes majòries de caire local.
A l’inici de la Guerra Civil, a l’octubre de 1936, Miguel de Unamuno va acabar un discurs públic al Paraninf de la Universitat de Salamanca amb una coneguda frase contra el General Millán Astray i d’altres militars i personalitats franquistes:
“VENCERÉIS, PERO NO CONVENCEREIS. VENCERÉIS PORQUE TENÉIS SOBRADA FUERZA BRUTA, PERO NO CONVENCERÉIS PORQUE CONVENCER SIGNIFICA PERSUADIR”. Aquesta mateixa frase en que l’intelectual i polític espenyol aplicava al règim feixista, la podem dir-la al PSOE d’Areny i d’altres llocs que en clau externa adopten un determinats comportaments i en clau interna continúen amb la mateixa política cultural que Felip Vè, Primo de Rivera o Franco, i tot per a poder continuar en el poder un altra legislatura. I sort que se’n diuen SOEcialistes!!!!.
Ara el PSOE NO pot refugiar-se més en públiques Declaracions signades fa trenta anys i desprès, al poble, en petit comité desmentir-ho per a continuar amb una política cultural local nul·la més propera al PSOE d’Osca i Saragossa que a la diversitat cultural i multilingüisme de ZP o del PSC; els actes i actuacions quotidians apropen més a aquest PSOE ribagorçà al PAR i al PP que a la resta del PSOE. Si de veritat defensen la llengua catalana que ho diguin públicament i de cara al poble en un gran acte, que es deixen de petites reunions i que facin pedagogia per a comprendre, estimar, promocionar, dignificar aquesta llengua mil·lenària i sobretot que comencin a treballar per ella. ARA, amb la legalitat vigent, es el temps dels FETS i no de le MENYS PARAULES. I si no que ho diguin a tothom clarament: que ho volen fer tot en castellà i es volen oblidar del català. Però que ho diguin clarament!!.

Carles Barrull: FIESTAS DE ARÉN CONTRA LES DE BENAVARRI.

matarranyadigital.com

mitjançantCalaceite exhibirá la exposición de pintura La Fábrica de Carles Gabarró.

Senyors,

’Associació Cultural del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja volen fer arribar el més sincer suport a tota la Comarca del Ports, i en especial al Centre d’Estudis dels Ports, que ha liderat la campanya per evitar el tancament de les emissions de TV3 i AragónTV al seu territori.

Així mateix, l’Associació Cultural del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja exigeixen al Govern Aragonès el compliment de l’article 4.d) de la Llei de llengües (10/2009) que reconeix als ciutadans el dret de rebre programacions de televisió, ràdio i altres mitjans de comunicació social en català. És per això que insta a accelerar i cloure el procés de restauració de la senyal de TV3 a totes les poblacions del Matarranya, El Baix Cinca, La Llitera i La Ribagorça on s’ha perdut i encara no s’ha restituit, així com aprofitar les millores tècniques per la recepció dels canals de televisió i ràdio en català de Catalunya (TV3, Canal Super3, 33, 3/24, Canal 300), País Valencià (Canal 9, Punt 2 i 24/9) i Balears (IB3 Televisió i IBdos).

Atés que:

1. Dilluns dia 7 de juny de 2010 s’ha tallat el senyal de televisió i ràdio per TDT de les emissores públiques de Catalunya i d’Aragó, per orde de la Generalitat Valenciana.

2. Després d’un quart de segle podent triar els programes de TV3, això representa una notable pèrdua en la llibertat d’elecció dels veïns de la localitat.

3. La pèrdua d’este servici dificulta encara més l’accés a la cultura dels nostres veïns, que noten en falta la seua presència.

4. És un greu retrocés al procés de normalització i dignificació del valencià.

L’Associació Cultural del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja acordem:

PRIMER. Instar les administracions públiques competents a legalitzar les emissions censurades i permetre la recepció dels programes de TV3 i d’Aragó Televisió a les nostres comarques, de conformitat amb el que preveu la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries subscrita per l’Estat espanyol.

SEGON. Agrair públicament el suport manifestat a aquesta Corporació durant tots aquests dies per les entitats i ciutadans i ciutadanes de Morella i de la comarca dels Ports davant aquesta injusta i arbitrària actuació del Consell de la Generalitat.

TERCER. Remetre la moció al Centre d’Estudis dels Ports perquè la face arribar, juntament amb les de la resta dels ajuntaments de la comarca, a: la Presidència de la Generalitat Valenciana, a la Direcció General de Promoció Institucional, a les direccions de les Tres Cadenes de Televisió Pública de les Comunitats Valenciana, Catalana i Aragonesa, a Acció Cultural del País Valencià, als municipis de la comarca dels Ports i als grups politics de les Corts Espanyoles, Valencianes i de la Diputació Provincial de Castelló, demanant-los que actuen en conseqüència.”

Matarranya, 13 de juny de 2010

Associació Cultural del Matarranya

Iniciativa Cultural de la Franja

Per això mateix, el poc soroll que va fer en vida, perdura després de mort. Per això mateix, l’acceptació i l’estima gairebé unànime de crítica i públic que va gaudir en vida, perdura després de mort. No crec que la seva reputació sigui flor d’un dia. Els seus llibres, que en el fons són un sol llibre, continuen dia a dia enamorant tots aquells que s’endinsen en les seves històries nostàlgiques, picaresques, tendres i humorístiques. I per molts anys!

the daily avalanche: Jesús Moncada creua la Diagonal | Aragonéame.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.