Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja se mouen pel català – Lo Reguer

Els nous consells comarcals de la Ribagorça, La Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya van escollir els seus presidents el passat dijous dia 16. Les quatre comarques franjolines estaran presidides per membres del PSOE, partit que més reforçat va eixir de les darreres eleccions municipals. Un dels punts a destacar de les diferents presses de possessió va ser la normalització de l’ús del català, ja que tres dels quatre nous presidents comarcals el van utilitzar per jurar els seus càrrecs.
Lourdes Pena, presidenta de la Ribagorça i alcaldessa de Tolba, i Rafael Martí, president del Matarranya i regidor a Massalió, van utilitzar el català durant el seu nomenament. Al Matarranya, quatre dels sis consellers del PSOE i Francisco Esteve del PAR van emprar el català per prometre el càrrec. Els representants del PP (vuit consellers) i el de la CHA ho van fer en castellà.


El nou president de La Llitera, Josep Anton Chauvell, va fer part del seu discurs d’investidura en català, reivindicant dos temes: una Llei de Llengües que dignifique el català i el reconegue com a cooficial a l’Aragó i l’arribada dels regs a la Llitera Alta. Chauvell, que ja va ser president comarcal durant els anys 2007 i 2011, és un dels personatges que més va alçar la veu contra la la Llei de Llengües del 2013, que passava a denominar el català com Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO). Daniel Cremades, conseller de Cambiar i regidor local de Canviar Albelda, també va prometre el càrrec en català.
La propera legislatura es preveu clau a l’hora de fer una passa endavant en la normalització del català. A l’acord d’investidura entre el PSOE i la CHA a les Corts d’Aragó s’incloïa un punt que feia referència a “aprobar una nueva Ley de Lenguas que garantice los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa, con un amplio proceso participativo, buscando las fórmulas legales para suspender la aplicación de la actual“. També s’està treballant en la creació d’un Departament de Política Lingüística que estaria dirigit per un membre de la Chunta. Tot plegat, sumat a les presidències socialistes de les comarques de la Franja, són indicadors de que se treballarà pel reconeixement de la llengua.

Origen: El PSOE del Altoaragón denuncia el ataque a los Ayuntamientos más pequeños por parte del Gobierno Central – Canal Litera. Radio digital de la Litera/la Llitera

La mayoría absoluta del Partido Popular en el Congreso y en el Senado ha impuesto que, a partir de ahora, ni concejales ni personal laboral de los ayuntamientos puedan ser tesoreros municipales y obliga a que este puesto lo desempeñen funcionarios habilitados de carrera que no existen en la mayor parte de los municipios oscenses. “Se trata de un nuevo ataque del PP a los municipios de menos de 20.000 habitantes”, denunciaba la secretaria de Organización del PSOE del Alto Aragón, Elisa Sancho,

la mayoría absoluta del Partido Popular en el Congreso y en el Senado ha impuesto que, a partir de ahora, ni concejales ni personal laboral de los ayuntamientos puedan ser tesoreros municipales y obliga a que este puesto lo desempeñen funcionarios habilitados de carrera que no existen en la mayor parte de los municipios oscenses. “Se trata de un nuevo ataque del PP a los municipios de menos de 20.000 habitantes”, denunciaba la secretaria de Organización del PSOE del Alto Aragón, Elisa Sancho, en rueda de prensa y añadía que “es un nuevo ataque que se suma al impacto que ya sufrimos con la reforma local impulsada por el gobierno de Rajoy que incluso llegó a plantear el cierre de muchos de estos ayuntamientos”.

Esta medida impulsada por el PP “evidencia un gran desconocimiento del mundo local”, argumentaba Elisa Sancho quien explicaba que, en la provincia de Huesca, todavía tendrá mayor repercusión, ya que una única ciudad, Huesca, supera los 20.000 habitantes por lo que es la única que queda fuera de la aplicación de esta normativa.

De hecho, en muchos ayuntamientos oscenses ni siquiera el secretario es funcionario habilitado de carrera, ya que no se pueden cubrir todas las plazas. En la mayor parte de estos pequeños consistorios, el tesorero hasta la fecha era un concejal, sin cobrar absolutamente nada por ello y, en algunos casos, personal laboral existente que tenía un complemento por las funciones de tesorería.

La modificación del PP incrementará los costes, restará agilidad en la gestión posponiendo pagos y dificultando cumplir con la normativa de pago a proveedores a 30 días.

Desde el mismo momento de la aprobación de este Proyecto de Ley por el que se modifica la Ley 37/2007 de reutilización de la información del sector público, la Diputación Provincial de Huesca “se ha puesto a trabajar en este asunto de cara a garantizar la seguridad jurídica de todas las entidades locales de la provincia”, explicaba el secretario de Política Institucional del PSOE altoaragonés, Fernando Sabés. Una vez más, la DPH tiene que resolver los problemas que genera Rajoy en los ayuntamientos de nuestra provincia “ con estas decisiones absurdas, incoherentes y fuera de contexto”, apostillaba.

Por su parte, Elisa Sancho ponia en valor la labor de los concejales de esta provincia “que desempeñan las funciones de tesorería con honestidad y responsabilidad”. Muestra de ello, señalaba, es que hasta la fecha no ha habido ningún problema legal con su actuación.

La medida impulsada por el PP se suma a otras “daniñas para los ayuntamientos oscenses como la imposibilidad de utilizar el remanente de los ayuntamientos para generar dinamismo económico y empleo o la negativa del gobierno de Rajoy para que los municipios de menos de 20.000 habitantes estén incluidos en unos nuevos fondos FEDER que les permitan acometer proyectos europeos muy beneficiosos para el desarrollo del territorio”, incidían la socialista.

Tanto Elisa Sancho como Fernando Sabés concluían señalando que “la única forma de resolver el ahogo al que está siendo sometido el mundo local es que antes de finales de año contemos con un gobierno socialista”.

Origen: III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana | Lo Finestró

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Cartell002A la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès, el dijous 17 de juliol tingué lloc la III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. La II Jornada havia tingut lloc a Calaceit, el setembre del 2013, dins dels actes de la 23ª Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya.

Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va obrir la Jornada amb un parlament de benvinguda i reafirmació de l’estudi i protecció del català als diferents territoris de parla catalana. Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra i Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears van parlar dels treballs envers la llengua en els territoris que representaven. Aquesta última, malgrat del poc temps que ostentava el càrrec.

La primera taula redona, moderada per Marta Xirinacs, donà a conèixer les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalana. Per Andorra Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística; per les Illes Balears, Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears; per la Franja, Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, representant també a Javier Giralt, Universitat de Saragossa, que no va poder assistir a la Jornada per motius personals; per l’Alguer, Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer; per Catalunya del Nord, Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà; i pel País Valencià, Lluís Polanco, Universitat de València. Tots ells ens presentaren els diferents estudis i enquestes de gran interès. Pel que fa a la Franja, segons manifestà Natxo Sorolla, i tal com ho han resumit diversos mitjans de comunicació: els estudis estan impulsats per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, un consorci en què participen les universitats de Saragossa i Lleida. Dels resultats es desprèn que el 94,1% de la població de la Franja entén el català i que el 80,2% el sap parlar. A més, el 74,7% declara que el sap llegir. La competència escrita és molt més baixa, ja que només sap escriure el 41,2% de la població total. L’enquesta de la Franja també destaca que l’ús general del català s’ha reduït del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% del 2014. Un altre fet que subratlla és que el 44,6 % dels enquestats utilitzen el terme “català” per referir-se a l’idioma.

Després de la pausa —sucs, petits entrepans i cafès—començà la segona taula redona, moderada per Joan Solé Camardons, sobre els factors clau de les llengües a Catalunya: del coneixement i usos parlà F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona; de la transmissió i actituds, Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona; del lloc de naixement, territori i aprenentatge, Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona; i de l’edat, ocupació i classe, Cristina Sánchez, Universitat de Girona.

Ben vençut el matí tingué lloc la tercera y última taula redona “Mirades sobre la realitat social de la llengua”, moderada per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa: Població i societat, Andreu Domingo; Món socioeconòmic, Elisenda Paluzie; Entorn digital i xarxes, Albert Cuesta; El context europeu, Martí Anglada; i Mitjans de comunicació, Salvador Alsius.

Malgrat la manca de temps gairebé tots els intervinents de les tres taules van poder respondre les preguntes dels assistents.

La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya clogué la molt densa, interessant i ben organitzada Jornada, passades del 14,30 hores. No ens volem oblidar d’Anna Torrijos, conductora de l’acte.

 

Origen: Lourdes Pena, presidenta de la Comarca de la Ribagorza – Radio Huesca

Se cumplía el guión previsto en la sesión plenaria de constitución de la Comarca de la Ribagorza, en la que, era proclamada presidenta de la Ribagorza, con quince votos, la socialista Lourdes Pena.

Tras la constitución de la mesa de edad compuesta por Daniel Larramona (PP), alcalde de Seira y Esther Cereza (PSOE), alcaldesa de Montanuy, como consejeros de mayor y menor edad, y el juramento/promesa del cargo por parte de los 25 consejeros se procedía a la votación (secreta) de presidente, cargo al que se presentaban Lourdes Pena (PSOE), Javier Martín (PP) y Antonio Monclús (Aragón Si Puede). La candidata socialista obtenía 15 votos, 9, el candidato del PP y 1 el de Aragón Si Puede. Al haber obtenido en la primera vuelta mayoría absoluta, no era necesaria una segunda, y se proclamaba presidenta de la Ribagorza a Lourdes Pena que prometía su cargo en ribagorzano.

A continuación cedía la palabra al resto de grupos políticos. Antonio Monclús, por Aragón Si Puede, indicaba que, el cargo de consejero, lo ocuparán, durante la legislatura, los cuatro concejales de la formación en el territorio. Se refería también, a cuestiones, que propondrán durante este mandato como la reducción de la retribución, itinerancia de los plenos y temas, por lo que luchar, entre otros, el proyecto del pozo de Centenera 1 o las interconexiones eléctricas.

Eusebio Echart, que ejercía de portavoz del PAR, hablaba de un escenario de normalidad, respeto y confianza, entre todas las fuerzas políticas. Se refería a la fluidez y cordialidad en los dos últimos años de la pasada legislatura como la base del pacto PSOE-PAR, al Partido Popular, le indicaba que la confianza cuando se pierde cuesta recuperarla y daba la bienvenida a Aragón Si Puede.

Por su parte, el PSOE, con Marcel Iglesias como portavoz, tendía la mano a PP y Aragón Si Puede, para sacar adelante los proyectos y agradecía al PAR, el apoyo, en la coalición de gobierno. Añadía, que su grupo, en estos cuatro años, se dejará la piel por la densa del mundo rural y porque ningún ribagorzano se sienta desatendido.

Javier Martín, del PP, indicaba que a pesar de haberlo intentado, no se había alcanzado un acuerdo para gobernar todos sin exclusión, y que ejercerán, esta legislatura, una oposición constante y constructiva, dispuestos a colaborar y dialogar para llegar na acuerdos.

Por último, Lourdes Pena, en su primer discurso como presidenta, al igual que el resto de formaciones, tenía palabras de agradecimiento hacia el ex presidente José Franch del que decía haber aprendido que “con diálogo y entendimiento se puede llegar a todo”. Decía Pena que, el pacto de gobernabilidad, da continuidad al trabajo iniciado hace dos años y medio y pedía responsabilidad al resto de grupos, para trabajar por poner en valor la tarea que se desempeña desde esta institución.

Al acto de constitución de la Ribagorza asistían, entre otros, el presidente de la DPH, Miguel Gracia, el director de Gestión Forestal, Roque Vicente, diputados regionales y provinciales, Alfredo Sancho y José Antonio Lagüens, el ex presidente José Franch, alcaldes, concejales y vecinos de la Ribagorza.

Origen: Es presenta l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014 | Xarxes socials i llengües

III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

L’any 2014 la Direcció General de Política Lingüística va presentar els primers resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2013, en va iniciar l’anàlisi per determinar-ne els factors clau i va impulsar l’extensió de l’enquesta a la resta de territoris de parla catalana.

Els objectius de la III Jornada són presentar els principals factors que incideixen en les llengües a Catalunya, que n’han d’orientar la política lingüística, i informar sobre l’estat i els primers resultats de les enquestes d’usos lingüístics a la resta de territoris de parla catalana.

Inscripció

Inscripció tancada, atès ja que s’ha arribat a l’aforament màxim de la sala.

Programa

08.30 h Acreditacions
09.00 h Benvinguda i inauguracióFerran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra
Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears
09.15 h Les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalanaAndorra: Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística
Illes Balears: Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears
La Franja: Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, i Javier Giralt, Universitat de Saragossa
L’Alguer: Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer
Catalunya del Nord: Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà
País Valencià: Lluís Polanco, Universitat de València

Modera: Marta Xirinachs

11.00 h Pausa i cafè
11.30 h Els factors clau de les llengües a CatalunyaConeixements i usos: F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona
Transmissió i actituds: Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona
Lloc de naixement, territori i aprenentatge: Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona
Edat, ocupació i classe: Cristina Sánchez, Universitat de Girona

Modera: Joan Solé Camardons

13.00 h Nou sistema d’indicadors lingüístics
Anton Ferret i Baig, Direcció General de Política Lingüística
13.15 h Mirades sobre la realitat social de la llenguaPoblació i societat: Andreu Domingo
Món socioeconòmic: Elisenda Paluzie
Entorn digital i xarxes: Albert Cuesta
El context europeu: Martí Anglada
Mitjans de comunicació: Salvador Alsius

Modera: Ester Franquesa

14.15 h CloendaEster Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Marc Nadal: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent

Tal com hem vist al llarg del present treball, és un fet més o menys incontestable que el secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent apareix de la mà de la dreta regionalista, del nacionalisme espanyol i dels secessionismes lingüístics del País Valencià i les Illes Balears. Així doncs, aquest moviment, que també reuneix certes contradiccions, l’acabem entenent com una excusa més contra el català, o sigui, com un instrument a favor del supremacisme castellà per crear confrontació. En aquesta línia, la defensa de les modalitats de l’aragonès oriental basada en la conservació de tot tret dialectal de cada poble fa llevar tota importància a qualsevol intent de normativització, que sovint es considera innecessari o accessori, i converteix la llengua local en una expressió folklòrica d’afirmació regional, però que al final no pot tenir el mateix valor que una llengua nacional, com el castellà. Per tant, al cap del carrer hom acaba trobant una diglòssia a favor de la llengua de l’estat, disfressada d’atavisme i identitat local. Continuar llegint…: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent

“En Aragón el respeto a la diversidad lingüística es una asignatura pendiente”

* Fernando Sánchez, diputado provincial, inauguró ayer la segunda edición del curso de verano “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”, de la Universidad de Zaragoza, en la villa de Ansó (Jacetania).

Ansó, 14 de julio de 2015. La alcaldesa de Ansó, Montserrat Castán, y Fernando Sánchez, en representación de la Diputación Provincial de Huesca, inauguraron ayer con el profesor Javier Giralt, de la Universidad de Zaragoza, este segundo curso de verano sobre el aragonés y el catalán.

A continuación, la investigadora Pilar Benítez, en una sala llena de vecinos y alumnos, impartió una conferencia inaugural sobre el aragonés ansotano y su proceso de recuperación. Que fue seguida de un aperitivo ofrecido por el Ayuntamiento de Ansó y una mesa redonda sobre políticas lingüísticas.

Véase en: https://www.dropbox.com/s/lpejfpyoife8cdf/IMG_20150713_161216.jpg?dl=0 y en https://www.dropbox.com/s/k7squ3ylmiys3hc/IMG_20150713_175427.jpg?dl=0
Tras la primera edición en julio de 2014 (ver aquí y aquí), los alumnos inscritos se están acercando en esta ocasión a la gestión técnica de la diversidad lingüística (martes 14), a la didáctica de nuestras lenguas (miércoles 15) y a la dinamización escolar de éstas (jueves 16).

Durante la mañana de hoy, la doctora Iraide Ibarretxe (Universidad de Zaragoza) está realizando una introducción a la diversidad lingüística en Europa y otros continentes. A continuación, Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili), Xavier Tomás (Sociedat Lingüistica Aragonesa) y Brauli Montoya (Universitat d’Alacant), desgranarán las dificultades de transmisión generacional del aragonés y el catalán. Véase en: https://www.dropbox.com/s/jddgc7ja41wykab/IMG_20150714_091947.jpg?dl=0

El programa completo del curso, así como las entidades públicas que lo han financiado y apoyado, están disponibles en la página de los cursos de verano de la Universidad de Zaragoza: https://cursosextraordinarios.unizar.es/curso/2015/gestionar-la-diversidad-linguistica-de-aragon

Más información:en la web http://semarasoc.wix.com/blog

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili)

Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza)

Ceci Lapresta (Universitat de Lleida)

Antonio Eito (Universidad de Zaragoza)

Josep Lluis Espluga (Universitat Autónoma de Barcelona)

Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza)

Rosa Bercero (University of Oxford)

Ánchel Reyes (Sociólogo)

Més informació: Chabier Gimeno

Origen: MIGUEL GRÀCIA JA ÉS PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ D’OSCA. : Noticies de la terreta

EFA y SLA prencipian un proceso de compleganza arredol de l’aragonés | Arredol

Demandan a lo Gubierno d’Aragón una lei de luengas y a creyación d’una autoridat lingüistica pa l’aragonés

Miembros de EFA y SLA en a reunión

A Sociedat de Lingüistica Aragonesa y o Estudio de Filología Aragonesa han prencipiau un proceso de treballo de conchunta ” de dialogo y debat arredol de l’aragonés”. Asinas lo facioron publico iste pasau sabado, dimpués d’a reunión que tenioron beluns d’os suyos representants en Graus (Ribagorza). As dos organizacions “comparten un mesmo analisi d’a situación d’a luenga y a voluntat de treballar de conchunta”, seguntes comunicaban.

“A l’aragonés le cal de traza urchent una politica de planificación lingüistica endrezada de traza prioritaria enta zonas d’emplego a on que encara pervive” – dicen en o comunicau feito publico, a on que antimás opinan que “cal superar modelos artificiosos de luengas y grafias que s’aluenyan de l’espacio romanico que a nuestra luenga en fa parte”.

As dos formacions complegana asinas superando as suyas diferencias: “a existencia d’una visión plural d’a luenga y d’os procesos de codificación no ha de meter entrepuces a la pervivencia de l’aragonés ni fer-se enchaquia de contino ta concarar-se”.

A lo nuevo gubierno que se forme en istos meses  le demandan que “prenga as midas que calga y pare cuenta d’a urchencia historica, pa poder guarenciar que no se trenque a transmisión cheneracional d’a luenga” y concretan as demandas en a “celebración d’actos culturals, a redacción d’una lei de luengas y a institucionalización d’una autoridat lingüistica pa l’aragonés”, demandas historicas d’o movimiento en defensa d’a luenga.

Origen: LES PINTURES D’ESPILLS (LA TERRETA) A TV3 : Noticies de la terreta

Origen: MIGUEL GRÀCIA JA ÉS PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ D’OSCA. : Noticies de la terreta

El socialista, Miguel Gracia, presidirá la Diputación de Huesca en los próximos cuatro años. Era investido como tal, gracias a los votos de su propio grupo, el socialista, a los que se unía el del diputado de Cambiar Huesca, Luis Arduña, y los de los tres diputados del PAR. El PP votaba en blanco.

Las primeras palabras de Miguel Gracia eran para su familia y para sus compañeros de partido, para el resto de formaciones políticas, para el mundo sindical, incluso se refería a los medios de comunicación.

Pero en el primer discurso del nuevo presidente de la provincia de Huesca se ha notado que proviene del mundo rural. Ha reivindicado la necesidad de que se apoye para que éste no siga agonizando, y en eso tiene mucho qué hacer la DPH.

Pero también ha querido aprovechar Gracia su primera alocución al frente de la DPH para criticar las medidas del gobierno Rajoy para con el medio rural, cuando se propusieron la unión de municipios y el recorte de servicios a los pueblos.

Cambiar Huesca, de momento, no entrará en el gobierno de la Diputación. Parece que las diferencias en materia de infraestructuras, la unión de estaciones entre ellas, no ha permitido un acercamiento mayor.

El diputado de la formación, Luis Arduña, es un viejo conocedor de la institución, pues estuvo en ella como técnico jurídico de Nuevas Tecnologías. Arduña en su discurso trasladaba el respeto de manera especial a los funcionarios que trabajan en la DPH

El portavoz del PAR, Joaquín Serrano, reivindicaba la necesidad de que sea en el territorio dónde se tomen las decisiones que le afectan directamente.

Se refería a la dispersión, a la despoblación o la orografía y hacía una encendida defensa de la Diputación de Huesca y de los retos que se le plantean en el futuro.

Por cierto que Serrano también hablaba del veto que, al parecer, ha impuesto Cambiar Huesca a compartir responsabilidades con el PAR, algo que no le gusta al portavoz aragonesista.

Discurso institucional el de Ana Alós, en su primera intervención en la Diputación de Huesca. Defendía la necesidad de las diputaciones y comprometía públicamente su lealtad para con el resto de diputados y con la propia diputación.

Quién es Miguel Gracia

Gracia ha permanecido siempre en un segundo plano, en lo que se refiere a la política mediática, pero es una pieza fundamental para entender el ascenso del Partido Socialista en Aragón en los últimos 20 años. Ha estado detrás de no pocos acuerdos políticos de su partido y, quien lo conoce, dice que es un hábil negociador, pues ha sabido cerrar acuerdos muy complicados sin dejar damnificados.

Sus compañeros dicen que tiene una inteligencia innata. Es un hombre de campo que ha llegado a presidir la DPH.

Comenzó muy joven en política. Como cachorro de los socialistas, se situó a la izquierda del partido, pero el tiempo le ha colocado en el centro.

RADIOHUESCA.COM

Captura2 Captura3

Miguel Gracia reivindica en su investidura «la rentabilidad social» de los pueblos pequeños

El nuevo presidente logró el apoyo de los diputados del PSOE, Cambiar y PAR, 16 de 25. El PP, con Ana Alós al frente, votó en blanco El PSOE gobernará en solitario al no haber acuerdo con Cambiar

HUESCA. Las diputaciones son «imprescindibles» para asegurar unas condiciones de vida dignas a los municipios más pequeños. Con este mensaje, el PSOE inició ayer su quinto mandato consecutivo al frente de la Diputación de Huesca, en el que el alcalde de Arén, Miguel Gracia, hasta ahora vicepresidente, toma el relevo de Antonio Cosculluela, quien ha pasado a presidir las Cortes. Distintas caras pero la misma reivindicación a favor del municipalismo y en contra de la supresión de ayuntamientos.

Gracia obtuvo un amplio respaldo gracias al voto de los 12 diputados del PSOE, los tres del PAR y el del Cambiar Huesca. Los nueve del PP no quisieron apoyar un candidato propio y optaron por introducir una papeleta en blanco en la urna.

En su discurso, Gracia no olvidó de dónde viene. Apeló a su origen, un territorio de frontera cercano a Cataluña, donde la convivencia personal, comercial, cultural y lingüística enseña, dijo, «la necesidad de atender y valorar las razones del otro».

Pero sobre todo habló del valor del mundo rural (él es alcalde de un pueblo de 314 habitantes) en una cultura mayoritariamente urbana. «Trabajaremos sobre todo por ese medio rural», declaró, porque los pueblos pequeños, «quizá poco rentables en lo económico, provocan una rentabilidad social que se traduce en calidad de vida».

El presidente reclamó un reconocimiento para ellos, por sus aportaciones y sacrificios, porque han tenido que soportar infraestructuras energéticas y presas y someterse a las servidumbres de los paisajes protegidos. Dijo que si la provincia hizo un esfuerzo en su día por conquistar el desierto físico y demográfico gracias a los regadíos, «no debemos dejar que ahora se nos genere otro desierto poblacional, con la desaparición de núcleos habitados que nos abocan a montañas desérticas».

También tuvo palabras de agradecimiento para alcaldes y concejales, «sean del color que sean», que se dedican «con una generosidad y responsabilidad dignas de elogio, a construir lo público».

Gracia lleva 16 años como diputado y antes ya fue jefe de gabinete en el último mandato de Marcelino Iglesias, al que recordó. Figuraba entre los invitados que se sentaron en primera fila junto a Fernando García Vicente, Justicia de Aragón; Antonio Cosculluela, presidente de las Cortes; Luis Felipe, alcalde de Huesca; y Roberto Bermúdez de Castro, consejero de Presidencia. Además de familiares de los diputados, se pudo ver en el acto de investidura a muchos alcaldes de la provincia. El PSOE exhibió su recuperado poder municipal, representado por los primeros ediles de Monzón, Binéfar, Sabiñánigo o Fraga.

HERALDO DE ARAGON, EDICIÓ DE PAPER. DUVENDRES 26 DE JUNY

Marató d’emocions entre Ràdio Nikosia i Crisàlida a Camporrells | Mas de Bringuè

NIKOSIA&Crisálida

La Fundació Crisàlida de Camporrells organitza aquest dissabte, 20 de juny, junt amb els components de la barcelonina Ràdio Nikòsia,unes jornades maratonianes de 12 hores de Radio i Televisió a la seu de Crisàlida en aquesta localitat alt-lliterana, amb el lema: CELEBREM LA VIDA PER A CONTAR’HO A LA RÀDIO/ CELEBRAMOS LA VIDA PARA CONTARLO EN LA RADIO. Animeu-vos a assistir en directe a n’aquestes interessants emisions o sintonitzeu Ràdio Nikòsia entre les onze del matí a les onze de la nit d’aquest proper disssabte.
Us adjunteu aquí la programació provisional (sempre pot hi haver canvis i incorporacions d’última hora, on hi participaran persones conegudes del món de la cultura, el periodisme o la política com Pilar Antillach, Mari Pau Huguet, Josep Pamies, Constanza Brncic y Lana Kovacevic. Una programació amb els objectius: “descobrir per a reflexionar, reflexionar per a compartir, compartir per a renovar, renovar per a descobrir”.

PROGRAMACIÓ (Castellà):

Programa conducido por Tere Silvestre y Paco Aznar:
11:00 “Gunter Gras, Eduardo Galeano: la literatura para subir y bajar al infierno”
Con J. Anton Chauvell y J.Antonio Adell
12:00 Tertulia de Radio Nikosia
13:00 “Red Line Sarajevo, el poema visual más hermoso de la historia”
Mari Pau Huguet entrevista a Manel Vila, ciudadano honorífico de Sarajevo.
14:00 Actuación musical de Jorcx (musicando poemas de Joan Margarit)
15:30 Proyección del documental “Los olvidados de los olvidados”
Tertulia con Carles Caparrós, director del documental, y Jaume Domingo.
17:00 Presentación del proyecto “Equaid” por Juti Gusi, su promotor
18:00 “Autoestima y autocuidado” con Gemma Solé i Dolors Zapata
19:00 Tertulia de Radio Nikosia
19:45 “Arteterapia” con Laia Jover, Florence Tessier, Cristina Conesa y miembros de Crisálida
20:30 “La espiritualidad de las manzanas”
Tertulia con Ester Temprado, Ramon Collado y Gerard Guerra.
21:15 Cine Iberoamericano que “celebra la vida”
Con Joan Ferrer, director de la Mostra de cine Iberoamericano de Lleida.
22:00 Presentación del proyecto “Dolça revolució” con Josep Pamies.
22:30 Actuación de Constanza Brncic y Lana Kovacevic.
. Animeu-vos a

Monogràfic sobre la llengua catalana a la revista digital DivÈrsia. Deu especialistes, entre ells, en Francesc Serés, analitzen el present del català i en proposen un altre futur. En el seu cas, l’article analitza la situació de la llengua catalana, del present al futur, a la Franja. divÈrsia és la revista digital de la Càtedra UPF sobre Diversitat Social i apareix semestralment a la xarxa, amb caràcter lliure i gratuït, per a divulgar temes vinculats amb aquesta especialitat. Per consultar la revista: www.upf.edu/diversia

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja