Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja se mouen pel català – Lo Reguer

Els nous consells comarcals de la Ribagorça, La Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya van escollir els seus presidents el passat dijous dia 16. Les quatre comarques franjolines estaran presidides per membres del PSOE, partit que més reforçat va eixir de les darreres eleccions municipals. Un dels punts a destacar de les diferents presses de possessió va ser la normalització de l’ús del català, ja que tres dels quatre nous presidents comarcals el van utilitzar per jurar els seus càrrecs.
Lourdes Pena, presidenta de la Ribagorça i alcaldessa de Tolba, i Rafael Martí, president del Matarranya i regidor a Massalió, van utilitzar el català durant el seu nomenament. Al Matarranya, quatre dels sis consellers del PSOE i Francisco Esteve del PAR van emprar el català per prometre el càrrec. Els representants del PP (vuit consellers) i el de la CHA ho van fer en castellà.


El nou president de La Llitera, Josep Anton Chauvell, va fer part del seu discurs d’investidura en català, reivindicant dos temes: una Llei de Llengües que dignifique el català i el reconegue com a cooficial a l’Aragó i l’arribada dels regs a la Llitera Alta. Chauvell, que ja va ser president comarcal durant els anys 2007 i 2011, és un dels personatges que més va alçar la veu contra la la Llei de Llengües del 2013, que passava a denominar el català com Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO). Daniel Cremades, conseller de Cambiar i regidor local de Canviar Albelda, també va prometre el càrrec en català.
La propera legislatura es preveu clau a l’hora de fer una passa endavant en la normalització del català. A l’acord d’investidura entre el PSOE i la CHA a les Corts d’Aragó s’incloïa un punt que feia referència a “aprobar una nueva Ley de Lenguas que garantice los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa, con un amplio proceso participativo, buscando las fórmulas legales para suspender la aplicación de la actual“. També s’està treballant en la creació d’un Departament de Política Lingüística que estaria dirigit per un membre de la Chunta. Tot plegat, sumat a les presidències socialistes de les comarques de la Franja, són indicadors de que se treballarà pel reconeixement de la llengua.