Abstract:
Resumen: Una migración implica mucho más que el movimiento físico de una persona de un lugar a otro. También migran la experiencia, el bagaje personal, profesional, político y militante de aquéllos o aquéllas que mudan su lugar de residencia, de sociabilidad, y llegan a lugares nuevos donde los que habían sido sus mundos hasta la fecha se ven sustituidos por otros: otros espacios, otras gentes, otros ámbitos de relación. Cuando estas personas vuelvan a sus lugares de origen después de haber pasado por uno o más sitios, ya no serán las mismas; llevarán algo más que equipaje en la maleta. De este modo, con la presente propuesta pretendo abordar el fenómeno del colectivismo agrario durante la Guerra Civil Española desde un nuevo prisma de estudio, el de las migraciones. Migraciones llevadas a cabo por algunos de los protagonistas del 36 y otros conflictos previos. El espacio elegido es la retaguardia republicana aragonesa en su parte más oriental, la Franja, en contacto con Catalunya, y las migraciones objeto de estudio son las que tienen el territorio catalán como destino.
El propósito de este análisis es encontrar los puntos de contacto de estas olas migratorias con la movilización obrera sindical catalana, en concreto con aquélla de signo anarcosindicalista, y el carácter de ésta como herramienta para la comprensión de conflictos y adquisición de militancia. Muchos de estos movimientos migratorios serán estacionales, con lo que a su retorno al lugar de origen desarrollarán nuevas prácticas políticas y sindicales, una «importación de militancia» en toda regla. Por tanto, nuestro objetivo último es profundizar en el desarrollo de las culturas políticas, entendiendo que éstas evolucionan a partir de continuidades y elementos de desarrollo tales como el contacto territorial y humano.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: RibagorçaEl abogado del municipio oscense ha considerado que esta es “una gran noticia para Aragón”.
«La història de la Franja encara és molt desconeguda. Són molt poques les persones que poden explicar per què a la Franja es parla català. Faltava una història de conjunt que donés resposta a tot un seguit de preguntes que els llibres d’història en general no contesten.» Aquesta història l’ha recollit l’historiador, escriptor, periodista i activista cultural Joaquim Montclús (Calaceit, el Matarranya, 1957) en el llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics, que ha editat l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre es va presentar el dia 26 de maig, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut, en un acte en què van intervenir Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat; Joandomènec Ros, president de l’IC; Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC, i l’autor.
El treball s’ha confeccionat a partir d’una important recerca bibliogràfica, històrica i jurídica de cadascuna de les quatre comarques principals que componen les terres de la Franja de Ponent: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. L’estudi defineix la Franja de Ponent com el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol: una cinta de nord a sud que va des dels Pirineus fins a la comarca dels Ports del País Valencià, amb una superfície de 4.449 km2 i amb una població de prop de cinquanta mil habitants.
El llibre aprofundeix en la història i l’evolució d’aquest territori, des de la prehistòria fins a l’edat contemporània, i inclou una anàlisi jurídica sobre l’adscripció dels habitants de la Franja a Catalunya o Aragó, així com un treball històric i jurídic sobre la situació de la llengua catalana en aquestes comarques, que arriba fins als moments actuals: la Llei de llengües, promoguda pel Govern d’Aragó l’any 2009, i la seva derogació posterior, i la posada en marxa de l’anomenada «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó», més coneguda com a LAPAO. El volum també recull una cronologia dels fets més importants, les biografies de personatges vinculats a la Franja i un diccionari d’autors contemporanis en llengua catalana de la Franja de Ponent. En el capítol de les conclusions, el llibre destaca que «les terres de la Franja de Ponent, malgrat la separació administrativa actual, sempre han estat unides a Catalunya».
La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics ha estat editat amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
El llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics es presenta a l’IEC
El curs “Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón” es reconeixerà en les activitats de formació de professorat de secundària del Govern d’Aragó. A més, es l’únic curs universitari d’estiu que incorpora temàtiques de sociolingüística catalana. Feu la vostra preinscripció abans del 30 de maig al correu miguelmg(arrova)unizar(punt)es
Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón
Ansó. Fecha evento: 13/07/2015 to 16/07/2015
O Seminario Aragonés de Sociolingüistica presienta os primers datos lingüisticos d’o Censo 2011.
maig 15O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.
O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.
O solo censo anterior que heba preguntau en Aragón sobre usos lingüisticos estió o de 1981. Trenta anyos dimpuesas, o Censo ha tornau a incluyir una pregunta sobre o conoiximiento d’as luengas propias d’Aragón, a competencia en ellas, y l’uso en diferents contextos. A particularidat d’iste Censo, que trenca con a tradición d’os censos anteriors, ye que no se replegan as respuestas de toda a población, sino d’una ampla muestra d’a mesma. Asinas, en Aragón se replegoron respuestas correspondients a 137.636 habitants (con una tasa de mostreyo mas gran en as zonas rurals), o qual suposa una limitación important a la hora de fer cruces de variables en territorios chicotz, o que obliga a treballar en agregacions municipals.
De l’analís preliminar sobre datos furnius por o Instituto Aragonés d’Estatistica se concluye que 25.556 habitants d’Aragón declaran saber parlar aragonés, y 55.513 declaran saber parlar catalán (un 1.9% y un 4.2% respectivament d’a población aragonesa). A población que declara entender as luengas propias ye de 44.439 en o caso de l’aragonés y 83.199 en o caso d’o catalán.
Manimenos, os investigadors que son treballando en iste estudio -Natxo Sorolla, Juan Pablo Martínez, Chabier Gimeno y Miguel Montañés- aclarioron que pa una correcta interpretación d’istos datos ye menister un estudio mas detallau, sobre tot difuera d’as zonas d’uso tradicional, ya que se pueden dar perfils muit diferents de personas que declaran parlar istas luengas: migración interna dende ixas zonas, migración d’atras comunidatz (en o caso d’o catalán), personas que las tienen como luengas no inicials, y mesmo confusions sobre a naturaleza d’a luenga propia. O cruce con atras variables disponibles en o censo permitirá dar una interpretación mas precisa a istos datos.
Entremistanto, os datos circumscritos a las zonas d’uso tradicional de l’aragonés amuestran nomás 8.425 parladors d’aragonés en una ampla zona que incluye nuclios como Uesca, Chaca, Balbastro y Monzón. Si se consideran as zonas de mayor vitalidat de l’aragonés (verde fosco en o mapa), o porcentache de personas que declaran charrar aragonés en ixas zonas ye d’un 19,4% (correspondient a 4.457 personas). En os municipios de parla catalana, o numero de parladors de catalán que arrulla o censo ye de 25.663. Difuera d’as zonas d’uso predominant, son significativos os porcentaches de parladors en ciudatz cercanas a las ditas zonas, como Eixeya en o caso de l’aragonés, y Alcanyiz, Monzón y Balbastro en o caso d’o catalán. Tamién ye destacable en termens absolutos o numero de personas que declaran saber charrar as luengas en a ciudat de Zaragoza (7.873 aragonés y 12.244 catalán).
O redolín de parolas posterior a la presentación sirvió pa debatir atros datos importants a determinar en iste censo, u en os siguients que se faigan, y a suya importancia en o plantiamiento de politicas publicas arredol d’as luengas propias. Amás d’os datos preliminars, os investigadors destacoron que se conta, por primer vegada, con datos demolingüisticos, consolidaus y comparables, d’as luengas propias d’Aragón, con información de competencias y usos. A espleitación completa d’os datos d’o censo, que ye en progreso, permitirá diferenciar os perfils d’os parladors, y cruzar informacions de competencia y uso con atros datos demograficos, asinas como estudiar a transmisión intercheneracional en as unidatz familiars.
El poble ha estat un lloc tradicional de vot PSOE durant dècades. No obstant això aquest partit no ha fet res durant aquestes dècades per protegir i normalitzar la situació de la llengua catalana al municipi, i ni tan sols la seua pàgina deixa cap comentari del seu ús lingüístic.
Aquesta vegada l’ajud de “PRAMES”, involucrat normalment en el negoci de la retolació de la muntanya aragonesa, ha valgut per editar uns cartells explicatius de la vegetació de la zona, emprant la “fabla” com si fora la llengua de la zona.
El català/lapao a l’Aragó queda fora del currículum escolar | Lo Finestró.
El català/lapao a l’Aragó queda fora del currículum escolar
El govern d’Aragó ha deixat fora del currículum escolar el català, dit lapao segons l’acientífica i estúpida Llei de Llengües del PP/PAR, incomplint inclús la seua pròpia Llei. L’associació Clarió ha fet una sèrie d’al·legacions i una nota de premsa que podeu llegir aquí: NOTA DE PREMSA DE CLARIÓ. ASCUMA s’afegeix a les reclamacions.
PODEMOS/PODEM i les llengües minoritàries d’Aragó | Lo Finestró.
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 d’abril del 2015)
D’ençà fa uns dies circula per les xarxes un esborrany de propostes, fet pel Cercle temàtic de llengües d’Aragó de PODEMOS/PODEM. Són unes propostes, segons diuen, per a discutir-les i treballar-les, un esborrany encara, però amb la intenció de què es mantingui l’essencial. Volen establir canals de participació per elaborar un document definitiu. Mai cap partit a l’Aragó, tal vegada amb l’excepció de la CHA, havia estat tan agosarat en presentar unes propostes per defensar, protegir i promocionar el català, l’aragonès, i els seus parlants a l’Aragó. Només per fer un tast de les propostes, aquí en teniu un extracte: derogació de la Llei del PP-PAR del 9 de maig del 2013 i substitució per una altra que respecti la realitat plurilingüe d’Aragó; utilització del termes català d’Aragó i aragonès com a denominació oficial, sense perjudici de mantenir la unitat lingüística del català; cooficialitat d’ambdues llengües en els territoris d’utilització; manteniment i ampliació dels convenis amb la Generalitat; creació de les Acadèmies del Català i de l’Aragonès; plans d’acció per a la dignificació de les llengües als mitjans públics; establiment d’un quota extra de professors de català i aragonès; creació de centres realment bilingües; restabliment dels premis Guillem Nicolau i Pedro Arnal Cavero; derogació del currículum aragonès de la l’LOMCE; recuperació del programa Jesús Moncada; discriminació positiva pel coneixement de les llengües minoritàries; etc., etc. Sembla que la persona o persones que han redactat les propostes de PODEM coneixen perfectament la realitat lingüística d’Aragó. No sé del grau de probabilitat de manteniment o inclús de millora de les propostes en el document definitiu, ni si els directius de PODEM d’Argó o centrals estan d’acord plenament amb l’esperit del document que circula per les xarxes, el temps ho dirà. De moment tot sona força bé. Tant de bo aquestes propostes arribin a convertir-se en programa real de PODEM… I per acabar, no puc deixar de dir que, coneixent l’electorat aragonès —una gran part de catxirulo anticatalanista—, tinc un dubte raonable: amb un programa electoral que defensi de debò el català i l’aragonès, guanyarà o perdrà vots PODEM a l’Aragó?
José Miguel Gràcia
Astí us deixem l’esborrany amb el qual el Cercle Temàtic de Llengües d’Aragó – Luengas d’Aragón està treballant aquests dies. I recordeu, només és un esborrany, i de mica en mica us anirem comentant els canals de participació reals per participar en la seua elaboració definitva. Dit això, us animo a llegir-lo amb atenció, i comentar-lo. Totes les aportacions són benvingudes! Gràcies!!
5 PROPOSTES A NIVELL LEGAL
PROPUESTA nº 1:
Derogación inmediata de la actual ley de lenguas
(LEY 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón), la cual niega incluso los nombres de las dos lenguas, y que tres años después sigue sin desarrollarse.
PROPUESTA nº 2:
Creación de una Ley de Lenguas digna que respete la realidad plurilingüe de Aragón.
PROPUESTA nº 3:
Utilización de los términos catalán de Aragón (Català d’Aragó) y Aragonés como denominación oficial, sin perjuicio del mantenimiento de la unidad lingüística de la lengua catalana y la aragonesa como garantía de supervivencia de una lengua minoritaria, respetando la diversidad y riqueza de las variedades dialectales.
PROPUESTA nº 4:
Cooficialidad de la lengua aragonesa y la catalana de Aragón en las zonas históricas de utilización. Garantizando los derechos de los hablantes para poder usarla y dirigirse en su lengua materna a las instituciones.
PROPUESTA nº 5:
Mantenimiento, aplicación y ampliación de los convenios efectuados con la Generalitat de Catalunya. Igualmente, se han de establecer convenios similares con la Comunitat Valenciana para las comarcas parcialmente catalanoparlantes de Bajo Aragón y Matarraña a nivel de certificación de nivel de lengua.
3 PROPUESTAS A NIVEL SOCIAL
PROPUESTA nº 1:
Hacer visible la realidad plurilingüe de Aragón con campañas de sensibilización a cargo de figuras socialmente reconocidas.
Utilización de los medios de comunicación públicos a favor de la diversidad lingüística de Aragón, dando a conocer este patrimonio cultural inmaterial a toda la población de la comunidad.
PROPUESTA nº 2:
Crear un plan de acción específico que dignifique, promueva y fomente el uso del aragonés y el catalán en las zonas de uso histórico. Es especialmente urgente para evitar que siga creciendo la ruptura de la transmisión generacional de las dos lenguas.
PROPUESTA nº 3:
Certificación lingüística propia baremable para el acceso al mundo laboral, permitiendo una discriminación positiva por conocimiento de una lengua minoritaria. Esta medida puede ayudar a fijar población en zonas históricas de uso de lenguas minoritarias con graves problemas de despoblación.
13 PROPUESTAS A NIVEL EDUCATIVO Y CULTURAL
PROPUESTA nº 1:
Creación de planes educativos de calidad a largo plazo a través de la consejería de Educación.
PROPUESTA nº 2:
Creación de un plan de formación de calidad para ambas lenguas pero con especial atención para el aragonés. Así como el catalán de Aragón cuenta con profesionales que tienen una certificación del conocimiento de la lengua, y han tenido la oportunidad de estudiarlo, para el aragonés no existe ni certificación, ni formación. Es necesario crear una plantilla de docentes que domine la lengua y tenga demostrado de forma oficial su dominio de la misma.
PROPUESTA nº 3:
Ampliación de la acreditación del nivel intermedio a “nivell de suficència (Nivell C)” en los centros bilingües en lengua catalana.
Establecimiento de un nuevo convenio para certificar una equivalencia de nivell mitjà con la Generalitat Valenciana.
PROPUESTA nº 4:
Establecimiento de un cupo extra de profesorado por impartición de una lengua minoritaria en el centro. De esta forma se favorecerá a los centros que opten por la enseñanza de la lengua minoritaria con personal docente. Igualmente se ha de facilitar la estabilidad del profesorado en los centros para poder llevar a cabo planes educativos a largo plazo.
PROPUESTA nº 5:
Posibilidad de establecer ampliaciones horarias para la introducción de la lengua minoritaria en el centro, para evitar el tradicional rechazo por miedo de las familias a perder horas de otras áreas.
PROPUESTA nº 6:
Establecimiento de un perfil obligatorio de la lengua catalana y de aragonés.
PROPUESTA nº 7:
Potenciación de los centros bilingües, estableciendo un modelo de enseñanza realmente bilingüe en lengua catalana, sin perjuicio de los perfiles establecidos hasta el momento. A largo plazo, cuando el aragonés tenga una situación estable de docentes, materiales, y normativa, se propondrá el mismo modelo.
PROPUESTA nº 8:
Regulación de la gramática propia de aragonés y la lengua catalana de Aragón. Creación de sendas Academias desde las instituciones públicas con propuestas de consenso, y no desde intereses privados.
PROPUESTA nº 9:
Creación de una Ley cultural para subvencionar e incentivar las publicaciones en lenguas minoritarias de Aragón, con el restablecimiento de los premios literarios Pedro Arnal Cavero y Guillem Nicolau.
PROPUESTA nº 10:
Derogación del curriculo de aragonés LOMCE de educación primaria, actualmente suspendido cautelarmente por el Tribunal Superior de Justicia de Aragón. Redacción de currículos propios en lengua catalana y aragonesa, elaborados por profesionales de prestigio de los niveles educativos a los que vaya dirigido (infantil, primaria, secundaria…).
PROPUESTA nº 11:
Creación de materiales didácticos propios para el catalán de Aragón para disminuir la dependencia externa. Igualmente se han de crear materiales didácticos para el aragonés, uno de los grandes problemas existentes para su enseñanza.
PROPUESTA nº 12:
Recuperación del programa de actividades culturales para centros escolares en lengua catalana Jesús Montcada y regeneración de su equivalente para aragonés (totalmente desvirtuado), en la red CIFE de Educación.
PROPUESTA nº 13:
Recuperación del seminario de formación de lengua catalana y aragonés en horario lectivo.
Pensamos, tras un detenido estudio de la problemática de ambas lenguas en Aragón, que todas estas medidas se han de aglutinar en un plan a largo plazo, racional, con sentido común y de consenso, que salvaguarde nuestro valioso legado cultural de la alternancia política en las instituciones. Todo ello, haciendo que por fin los hablantes maternos sean los protagonistas, dejando de ser lo que hasta ahora habían sido: simples espectadores del incierto futuro de su lengua. No podemos permitirnos que se pierda uno de los mayores valores culturales y de patrimonio aragonés que más valor puede tener como son sus lenguas propias.
En Osca/Uesca, 18 de Marzo de 2015
Endesa renuncia a la construcció de la presa de Mont-rebei | Nació Lleida.
La companyia assegura que mai tirarà endavant un projecte d’aquestes característiques amb l’oposició de la ciutadania
Fotomontatge del punt exacte on s’instal·laria la presa Foto: Endesa
Endesa descarta tirar endavant el projecte de construcció d’una nova presa a Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a les portes del congost de Mont-rebei, al pantà de Canelles. Fonts de la companyia han assegurat que mai tiraran endavant un projecte d’aquestes característiques si topen amb l’oposició política, institucional i social del territori com és el cas.
Fa uns dies es va constituir de nou la plataforma que ja es va oposar al projecte fa 10 anys i aquest mateix dimecres el Govern, a través de Territori i Sostenibilitat ha manifestat la seva oposició al projecte al considerar que és incompatible amb la preservació dels valors naturals de l’entorn.
El Govern havia valorat negativament el projecte
La renuncia d’Endesa a la construcció de la presa arriba poques hores després que el Govern hagi manifestat la seva oposició al considerar que les actuacions objecte de l’estudi d’impacte ambiental presentat són incompatibles amb les mesures de conservació de la Xarxa Natura 2000, que preveuen evitar el deteriorament dels habitats naturals i de les espècies, especialment les considerades prioritàries. De fet, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, s’ha mostrat ferm aquest dimecres en el rebuig a la presa assegurant que l’executiu català “farà el que calgui per preservar el congost”.
Cal assenyalar que, en aquesta àrea, la presència de la llúdriga (Lutra lutra) va motivar l’any 1987 la declaració d’una Reserva Natural Parcial per a la protecció d’espècies en perill de desaparició a Catalunya que va possibilitar-ne la recolonització en alguns trams. També es tracta d’un espai inclòs en el Pla de Recuperació del trencalòs (Gypaetus barbatus) al nostre país.
L’informe considera que la construcció d’una presa en un lloc lliure d’infraestructures com aquest i la inundació amb una làmina d’aigua permanent aigües amunt de la presa de Sant Esteve “suposaria un canvi en les comunitats vegetals i en els hàbitats presents actualment”. El bosc de ribera, que queda inundat en períodes curts, no resistiria llargs períodes d’inundació i acabaria desapareixent. En definitiva, les conseqüències derivades de l’execució del projecte suposarien impactes “greus i irreversibles” sobre la flora, la fauna, la hidrologia i el paisatge i, per tant, sobre tot l’ecosistema propi d’un tram de riu de mitja muntanya, actualment en bon estat de conservació, segons del departament.
Precisament aquesta bona conservació afavoreix en bona part el turisme a la zona. Un quilòmetre aigües avall de la presa projectada, de 33 metres d’alçada, s’hi troba el Congost de Mont-rebei, un espai emblemàtic i singular entre Catalunya i l’Aragó, amb un elevat valor per al sector turístic, tant des del punt de vista paisatgístic com per la seva biodiversitat. Els visitants hi arriben atrets pels valors ambientals, que n’han motivat la protecció.
