Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

“Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré” | Lo Finestró.

 

41b3e1c9a72563adbb791550ecdbe3a5_L

El dissabte 24 de gener a la tarda es va inaugurar a la sala de plens de l’Ajuntament de Tremp l’exposició “Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré”. Una mostra que exposa referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que els seus orígens es troben a cavall entre el Pallars Jussà i la comarca de la Ribagorça aragonesa.

Van intervenir en la presentació el president de l’Institut d’Estudis Catalanas i Ramón Sistac, delegat de l’IEC a les terres de Lleida. En paraules de Sistac ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”

Pirineus TV

Més informació a La Franja

ajuntament

Referències aparegudes a la premsa local sobre la inauguració de l’exposició* Els orígens del català*:

*La Manyana* 26-1-2014: http://www.lamanyana.es/article/tremp-recibe-la-muestra-%E2%80%98els-or%C3%ADgens-de-la-llengua-catalana%E2%80%9D

*Pallars Digital* 26-1-2014: http://www.pallarsdigital.cat/jussa/item/1682-inaugurada-l-exposicio-jo-fideles-vos-sere-amb-els-documents-mes-antics-escrits-en-catala

*Pirineus TV* 24-1-2014: http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-pallars-24-de-gener-els-origens-de-la-llengua-catalana-fins-al-28-de-febrer-a-tremp/

*Pirineus TV* 28-1-2014 (declaracions Sr. Ros i Sr. Sistac): http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-origens-de-la-llengua-catalana-tremp/

*Lo Pallars TV* 28-1-2014 http://www.lopallars.tv/joomla-pages-iii/blog-layout/320-exposicio-els-origens-del-catala-a-tremp

L’*Agència Catalana de Notícies* va fer un reportatge.

Qui sóc? | Ua1 Lleida 104.5 FM.

“I llavors Déu digué a Moisès: —jo sóc el qui sóc”. Tot un autèntic embolic traduït de l’hebreu que va ser parodiat no recordo per qui amb allò de “jo sóc el qui sóc, però no hi sóc gaire”. D’altra banda, una de les nostres principals icones nacionals, el Crist en maiestas domini de Sant Climent de Taüll, en el llibre obert que sosté amb la seua mà esquerra, assevera rotundament: “ego sum lux mundi”. Hi ha, al llarg de la història, altres afirmacions no menys contundents, des del “cogito, ergo sum” de Descartes al “yo soy yo y mi circumstancia” d’Ortega y Gasset. Més críptic resulta encara el poeta valencià del segle XVI Joan Timoneda: “só qui só, que no só jo / puix d’amor mudat me só”, més o menys coetani del vers de Teresa de Ávila, “vivo sin vivir en mi”, que també déu n’hi do. Però els homenets i donetes de la nostra època encara són més opacs quan ens disparen, a boca de canó, allò tan suat de “jo sóc com sóc”, que sembla justificar qualsevol comportament extravagant, arbitrari o fins i tot asocial. Per no parlar del màxim grau de l’ambigüitat, blocant fins i tot de qualsevol possibilitat de comunicació, que es produeix quan algú truca per telèfon (o a l’intèrfon) i s’identifica amb un convençut “que no em coneixes? Sóc jo!”.

Res per a escandalitzar-se. Al capdavall, encara és més críptic i ambigu el nostre estatut d’autonomia, que diu en el seu preàmbul que “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.”. És a dir i en definitiva: que som i serem.

Ramon Sistac
Professor de Dialectologia de la Universitat de Lleida i delegat a Lleida de l’Institut d’Estudis Catalans

– See more at: http://www.ua1.cat/noticies/qui-s%C3%B3c#sthash.5drI03G6.dpuf

“I llavors Déu digué a Moisès: —jo sóc el qui sóc”. Tot un autèntic embolic traduït de l’hebreu que va ser parodiat no recordo per qui amb allò de “jo sóc el qui sóc, però no hi sóc gaire”. D’altra banda, una de les nostres principals icones nacionals, el Crist en maiestas domini de Sant Climent de Taüll, en el llibre obert que sosté amb la seua mà esquerra, assevera rotundament: “ego sum lux mundi”. Hi ha, al llarg de la història, altres afirmacions no menys contundents, des del “cogito, ergo sum” de Descartes al “yo soy yo y mi circumstancia” d’Ortega y Gasset. Més críptic resulta encara el poeta valencià del segle XVI Joan Timoneda: “só qui só, que no só jo / puix d’amor mudat me só”, més o menys coetani del vers de Teresa de Ávila, “vivo sin vivir en mi”, que també déu n’hi do. Però els homenets i donetes de la nostra època encara són més opacs quan ens disparen, a boca de canó, allò tan suat de “jo sóc com sóc”, que sembla justificar qualsevol comportament extravagant, arbitrari o fins i tot asocial. Per no parlar del màxim grau de l’ambigüitat, blocant fins i tot de qualsevol possibilitat de comunicació, que es produeix quan algú truca per telèfon (o a l’intèrfon) i s’identifica amb un convençut “que no em coneixes? Sóc jo!”.

Res per a escandalitzar-se. Al capdavall, encara és més críptic i ambigu el nostre estatut d’autonomia, que diu en el seu preàmbul que “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.”. És a dir i en definitiva: que som i serem.

Ramon Sistac
Professor de Dialectologia de la Universitat de Lleida i delegat a Lleida de l’Institut d’Estudis Catalans

– See more at: http://www.ua1.cat/noticies/qui-s%C3%B3c#sthash.5drI03G6.dpuf

“I llavors Déu digué a Moisès: —jo sóc el qui sóc”. Tot un autèntic embolic traduït de l’hebreu que va ser parodiat no recordo per qui amb allò de “jo sóc el qui sóc, però no hi sóc gaire”. D’altra banda, una de les nostres principals icones nacionals, el Crist en maiestas domini de Sant Climent de Taüll, en el llibre obert que sosté amb la seua mà esquerra, assevera rotundament: “ego sum lux mundi”. Hi ha, al llarg de la història, altres afirmacions no menys contundents, des del “cogito, ergo sum” de Descartes al “yo soy yo y mi circumstancia” d’Ortega y Gasset. Més críptic resulta encara el poeta valencià del segle XVI Joan Timoneda: “só qui só, que no só jo / puix d’amor mudat me só”, més o menys coetani del vers de Teresa de Ávila, “vivo sin vivir en mi”, que també déu n’hi do. Però els homenets i donetes de la nostra època encara són més opacs quan ens disparen, a boca de canó, allò tan suat de “jo sóc com sóc”, que sembla justificar qualsevol comportament extravagant, arbitrari o fins i tot asocial. Per no parlar del màxim grau de l’ambigüitat, blocant fins i tot de qualsevol possibilitat de comunicació, que es produeix quan algú truca per telèfon (o a l’intèrfon) i s’identifica amb un convençut “que no em coneixes? Sóc jo!”.

Res per a escandalitzar-se. Al capdavall, encara és més críptic i ambigu el nostre estatut d’autonomia, que diu en el seu preàmbul que “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.”. És a dir i en definitiva: que som i serem.

Ramon Sistac
Professor de Dialectologia de la Universitat de Lleida i delegat a Lleida de l’Institut d’Estudis Catalans

– See more at: http://www.ua1.cat/noticies/qui-s%C3%B3c#sthash.5drI03G6.dpuf

ESO en Campo y Benabarre, dos caras de la misma moneda – Radio Huesca.

De la reunión que, este miércoles, se celebraba en la dirección provincial de educación, con los colegios de primaria del Altoaragón donde la continuidad de la ESO era una incertidumbre, entre ellos Campo y Benabarre, los representantes de ambos centros salían con distintas sensaciones. En Campo, la secundaria se mantendrá, al entrar dentro del criterio de distancia, mientras que, en Benabarre, a partir del curso 2014/2015, ésta desaparecerá y los alumnos tendrán que desplazarse al instituto de Graus.

Nuria Plana, presidenta del AMYPA de Benabarre, explicaba a esta redacción, que los alumnos que este año cursan sexto ya no podrán hacer 1º de la ESO en el centro. Tanto a Jose María Cabello, director provincial de educación como a Marco Rando, director general de ordenación académica, se les ha mostrado la disconformidad con esta decisión. Plana apuntaba que se les había dicho que lo que se suprima ya no se restituirá aunque se dejaba una puerta abierta para estudiar el caso si se superaba el mínimo de alumnos establecidos que es de 15.

Alfredo Sancho, el alcalde de la localidad, se mostraba escéptico y molesto, porque indicaba que el planteamiento hecho, no atiende ni a criterios económicos ni pedagógicos, sino a un nuevo ataque al medio rural. Sancho, explicaba que se establecen tres criterios: residencias, kilometraje y número de alumnos.

La junta del AMPA de Benabarre se reunirá este jueves para poner este planteamiento sobre la mesa, posteriormente, se realizará una reunión para informar al resto de padres y decidir el camino y las acciones que se van a tomar.

En el caso del CEIP Cerbín de Campo, la ESO si que continuará, puesto que, este centro si que entra en el criterio de la distancia que es de 90’. La presidenta del AMYPA, Maribel Martínez, se mostraba satisfecha con esta decisión, porque les asegura la continuidad de la secundaria. Explicaba que ninguna de las razones que se habían dado desde la consejería para eliminar la ESO en Campo se sostenía. Apuntaba Martínez que tenían esperanzas de contar con el ciclo completo pero que, por lo menos, se ha conseguido qwue los niños con 11 años no se tengan que desplazar a Graus.

El Punt Avui – Notícia: Temor a una frontera més sòlida.

Temor a una frontera més sòlida

Els signants de la segona Declaració de Mequinensa, el juny passat. Foto: D.M.

A la Franja de Ponent el procés cap a l’autodeterminació de Catalunya ha coincidit amb un enduriment del secessionisme lingüístic, molt minoritari fa uns anys però que ara el govern del PP i el PAR ha convertit en llei amb la derogació de la tímida llei de Llengües que havien aprovat en la legislatura anterior el PSOE i Chunta Aragonesista, en què es reconeixia el català i l’aragonès tot i que sense dotar-les de caràcter oficial. El PP i el PAR, en canvi, han aprovat una nova llei que canvia el nom de català pel circumloqui Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (les sigles, LAPAO, van causar furor a la xarxa), igual que fa amb l’aragonès, ara anomenat Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca. Aquest escapçament del català coincideix amb l’accelerada del procés sobiranista a partir de la Diada del 2012, però no es pot concloure que sigui en resposta a la política catalana: la presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, ja es va presentar a les eleccions el 2011 amb la voluntat de derogar la llei de Llengües socialista.

La llei del LAPAO, però, ha tingut l’efecte no buscat de reactivar els defensors del català a la Franja. Una vintena d’alcaldes i regidors de la Franja van signar l’1 de juny del 2013 la segona Declaració de Mequinensa, que, com la feta el 1984, mostra la determinació de la majoria dels municipis de la Franja de veure reconegut i promocionat el català com a llengua pròpia.

Però més enllà de la defensa dels llaços culturals i econòmics amb l’altre costat de la frontera, no hi ha a la Franja cap moviment polític que pugui acompanyar el Principat cap a la sobirania. Tan sols dos ajuntaments tenen representants catalanistes (Calaceit, un regidor d’ERC, i Pont de Montanya, on governa Convergència de la Franja). El sociòleg Natxo Sorolla va apuntar que el procés sobiranista pot tenir com a primer efecte un reforç del discurs anticatalà des dels mitjans i la política aragonesa, que farà en primer terme més sòlides les fronteres de la Franja amb el Principat. Tot i que no programat, la llei del LAPAO n’hauria estat un primer episodi.

 

Els signants de la segona Declaració de Mequinensa, el juny passat. Foto: D.M.

Temps de Franja de gener | Lo finestró del Gràcia.

 

TdF

Temps de Franja de gener ja és al correu, un número amb una esplèndida entrevista a Joan Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià, i amb l’encartament de l’Syli locus dedicat a Espriu. L’Editorial de TdF comença així:

“Nou any, noves forces

        Em deixat enrere el 2013, una any més de la llarga i insuportable crisi econòmica, social i institucional que ens hi toca patir de fa uns anys; i malgrat tot, la nostra revista ha tirat endavant tal com vam decidir, amb la cadència de quatre números editats en paper —amb dos encartaments de l’Styli locus— i la resta només digitals. No cal dir que l’evident èxit de la revista, en aquests temps tan difícils, es deu a la col·laboració i esforç de tots plegats: associacions editores, producció, coordinadors, administració, redactors, columnistes, col·laboradors habituals i puntuals…; i el més valuós, de ben segur, vosaltres subscriptors i lectors. D’ajudes o subvencions directes, el 2013, a la revista, cap ni una no n’hem tingut, tot i que hi som preparats novament per a cercar-ne per a aquest any 2014…”

Twitter / gatalan: Ja és a correus el ….

 

AMYPA, profesores y alumnos siguen apoyando la ESO en Benabarre – Radio Huesca.

La celebración del festival de Navidad del colegio de Benabarre sirvió para poner de manifiesto que padres y madres, alumnos y profesores continúan apostando por la continuidad de la ESO. Mostraron su apoyo con la lectura de un texto, por parte de un miembro de la AMYPA, en el que se insistía en la importancia de la permanencia del primer ciclo de la ESO en Benabarre por considerar una injusticia la posible supresión del mismo.

En el manifiesto, en contra de los argumentos de la consejera Dolores Serrat para cerrar las aulas, argumentaban que el colegio de Benabarre no tiene un aula unitaria y, por lo tanto, alumnos de diferentes edades no se mezclan en las aulas. Recordaban que los niños están agrupados por cursos y la educación por niveles y edades y que está, perfectamente, estipulada sin detrimento alguno de la calidad.

Además, indicaban que el acceso a diversos programas educativos y la organización de talleres o actividades también se realiza con normalidad, sin perjuicio alguno de los alumnos al existir suficiente número de alumnos y contar con instalaciones preparadas.

Los alumnos de ESO en Benabarre, apuntaban en el comunicado, pueden cursar la optativa del catalán, que ya se ha suprimido en el Instituto Batasar Gracián de Graus, por lo que entienden que la educación de sus hijos no está en desventaja sino que es de mayor calidad, puesto que, esa formación esta equiparada al nivel B de Lengua Catalana

La motivación de los alumnos que cursan ESO en la escuela de Benabarre consideran que es alta y no se sienten discriminados porque comparten actividades y tareas propias de su edad con un grupo cohesionado.

En el manifiesto también aprovechaban para agradecer a la gente su colaboración en todos los actos que se organizan para reivindicar la continuidad de este ciclo de la ESO en Benabarre.

 

Nota important: estem actualitzant les bases de dades d’Amics del Camí, fet que podria comportar que alguna adreça que s’hagi donat de baixa per rebre informacions ara ho rebi per error. 

De ser així, et preguem que disculpis les molèsties i que cliquis l’enllaç del peu per donar-te de baixa automàticament. Moltes gràcies.

Adquireix ara la guia El Camí a la Ribagorça, al Pallars Jussà i a la Noguera: a l'ombra del Montsec, i te l'enviarem a casa.
Adquirint a l'avançada un exemplar de la 6a guia d'El Camí, ens ajudaràs a cobrir-ne els costos i te l'enviarem a casa sense despeses d'enviament.

El llibre, de 192 pàgines a color, és d'una gran qualitat de disseny i d'imatges, amb uns continguts molt rics perquè han estat aportats per molta gent i entitats de cada població. Això la fa una guia única, sense cap altra de semblant al mercat.

Es la primera guia que inclou part de la Franja de Ponent, enllaçant amb els pobles i paisatges del Pallars Jussà, travessant cap a la Noguera a través de l'espectacular Congost de Montrebei.

En pots veure una mostra aquí.
I aquí, la introducció de la guia al bloc d'El Camí.

Opcions:
 * Per 15 € (pvp) et farem arribar la guia impresa al teu domicil·li sense cap cost d'enviament per a tu. 
 * Per 20 €, la guia + un carnet del Camí (numerat i nominal) i un full de tram segellable.
 * Per 32 €, la guia + un carnet del Camí (numerat i nominal) i un full de tram segellable +  la nova samarreta del Camí o una altra guia editada a escollir.
 * Per 95 €, la guia + un carnet del Camí (numerat i nominal) i un full de tram segellable +  la nova samarreta del Camí o una altra guia editada a escollir + una reproducció facsímil personalitzada del dibuix del Camí d'Antoni Tàpies, impresa per litògraf artesà en paper Modigliani (250 g) de 36 x 45 cm.

Si vols ajudar El Camí, aquí t'indiquem com adquirir-la: 

1- Fes una transferència al compte de l'Associació Pas a Triodos Bank:  1491 0001 26 2014715326 amb l'import escollit, indicant "Guia Pallars i el teu nom".

2- Envia’ns un correu a elpas@elcami.org amb la teva adreça postal i l’opció escollida.

Moltes gràcies pel teu suport!

Ajuda'ns a fer-ho córrer: 

                      
Ja som més de 9.600 Amics del Camí
ajuda’ns a fer créixer la xarxa convidant els teus a afegir-s’hi
al Facebook o al formulari de:

www.elcami.cat
Conèixer aquesta terra per estimar-la!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Associació PAS

Av. Rei en jaume, 131
Cardedeu, VR 08440
Principat de Catalunya

Si no vols que t’enviem més missatges des del camí, clica aquí

 

MONT-REBEI ESCENARI DEL NOU VIDEOCLIP DE MERITXELL GENÉ : Noticies de la terreta.

L’anàlisi de la situació a la Franja, on la varietat-sostre —això és, de prestigi— és l’estàndard espanyol —en contraposició a la resta de comarques nord-occidentals— proporcionarà un nou exemple contrastat de l’impacte que aquesta situació produeix en les tendències evolutives de parlars tradicionalment contigus en el contínuum dialectal.

Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en curs en català nord-occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística .

Woody Allen rodarà la propera pel·li a la Franja i se titularà “Un puial de Zeligs”.Els Zeligs siran eixe, diguem, 80% de franjolins que són manyos que t’hi cagues quan els posen al davant un micro d’Aragón Televisión i que són catalans sinse exagerar quan el micro és de TV3, el mateix 80% que fa vida pública en català a Catalunya (“Comencem el sorteig del pernil… Ha sortit el 3445!”) i vida pública en castellà a la Franja (“Empezamos el sorteo del jamón… ¡Ha salido el 3446!”), el mateix 80% que guairebé és independentista quan puia de Barcelona el fill / cosí / tiet independentista i que guairebé és NoHablamosCatalán quan puia de Barbastre el metge / bancari / mestre poc amic dels catalans. En l’escena final de la pel·li, els Zeligs se transformaran en antiZeligs, cosa força habitual, i siran ben catalans amb els aragonesos, i ben aragonesos amb els catalans. El guió l’escriuran a mitges Woody Allen i Josep Espluga.

http://www.pageseditors.cat/cat/llibre_milenio2.asp?id=1&id_llibre=79

ETA NOTÍCIES DE LA TERR.

Després de 4 anys, 813 notícies i 55692 visites a dia tanquem... però no per desaparèixersinó per unir esforços.
Els portals de notícies que publicàvem informació de la Terreta i que estàvem allotjats a “blogspot” hem decidit crear la nostra pròpia web de notícies.


 

 

Noticiesdelaterreta.com
 I aquesta és la nostra declaració d’intencions:

Tots els blocs que fins ara hem anat publicant informació de la Terreta ens unim per crear un nou noticiari: noticiesdelaterreta.com. Aquesta publicació neix per donar difusió i veu a TOTS els habitants de la Clotada d’Areny, de la Noguerola i de la Terreta .Es a dir, volem donar veu als habitants i als pobles de la vall mitjana de la Noguera Ribagorçana, compresos entre les Serres de Sant Gervàs i el Montsech i entre la Serra del Cis i les de Gurp i Montllobar
Al llarg de les dècades dels 60-80 del passat segle,molts llogarets van ser abandonats en els processos migratoris que van portar seus habitants cap a les ciutats de Barcelona, Lleida Tarragona, Reus, Osca o Saragossa. Els diferents pobles van anar reduint  notablement la seva població i molts llogarets d´aquesta vall han estat abandonats.
El moviment neural, de nouvinguts, conegut popularment com a “Hippy”, iniciat fa trenta anys i augmentat en les dues darrers dècades ha afavorit l´associacionisme, la creació de locals socials a diferents localitats i la reapertura de l’escola d Espluga de Serra, que el primer curs ja hi van assistir més de 20 nens. Malauradament, aquests processos no  han pogut compensar la debilitat demogràfica d’aquesta que vall que és la zona més despoblada d’Espanya, amb una densitat de població de menys de 5 habitants/Km2 a uns índex similars al Desert de Sahara i l l’abandonament de les poblacions, amb  la baixa densitat demogràfica han creat un paissatge de silenci, desmemoria  i oblit
 El fet que el riu Noguera Ribagorçana sigui frontera entre Catalunya d’Aragó ha afavorit la divisió de la vall en dues administracions i separant-la en dues: per una banda La Terreta catalana i per l’altra  La clotada d’Areny aragonesa. Una separació política totalment irreal però malauradament cada cop més accentuada  que apropa la ribera aragonesa del Noguera Ribagorçana cap a les Valls de l’Êsera i l’Isàvena i ens fica amb la Comarca de la Ribagorça, en un mateix sac amb Grausi Benasc i per un altra, a la vessant catalana, que converteix la Terreta, que toca al Riu Noguera Ribagorçana, en part de “la comarca del Pallars Jussà” (Pallars de conca de Noguera Pallaresa).
Però per damunt d´aquestes divisions, la gent de la vall mitjana de la Noguera Ribagorçana ho compartim gairebé tot: institut, transports, botigues i festes i és amb aquesta intenció que neix “Notícies de La Terreta”, amb la voluntat d’apropar les dues riberes i de trencar aquestes dinàmiques, d’informar i donar veu als habitants d´un territori prepirinenc que sovint ha estat arraconat al més absolut silenci per la política, la premsa i la societat, tant a Catalunya com a ‘Aragó.
És per tot això quan nosaltres parlem de la Terreta ens estem referint indistintament a tota la conca del Noguera ribagorçana des de Sopeira fins el Pont de Montanyana
Aquesta és la nostra declaració d’intencions i aquest és l’esperit d’aquesta nova publicació.

LISTSERV 16.0 – INFOZEFIR Archivos de:.

CCOO de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears us conviden a les VIII Jornades de Normalització Lingüística, que tindran lloc entre el mes de novembre d’enguany i fins al mes de maig del 2014. Les Jornades tenen com a lema “Viure en català sense cap retallada” i pretenen generar espais de reflexió i debat al voltant de la llengua catalana, partint de la base que normalitzar-ne el coneixement i l’ús és un dret de ciutadania.

El primer cicle de debats tindrà lloc durant el mes de novembre i es concretarà en tres actes:

Tarragona, 5 de novembre, 18 h, conferència inaugural: “Les llums i les ombres de la normalitat lingüística. La situació sociolingüística de la llengua catalana”, a càrrec de Miquel Àngel Pradilla.

Girona, 14 de novembre, 18 h, conferència col·loqui: “Nous contextos per a la normalització del català. Canvis demogràfics, socials i culturals. Del bilingüisme al plurilingüisme”, a càrrec d’Ignasi Vila.

Lleida, 21 de novembre, 18.30 h, taula rodona: “La llengua: cohesió o confrontació”, amb Miquel Pueyo, Ramon Sistac, Conxita Navarro i Montse Baquero.

Per formalitzar la inscripció a les Jornades i consultar el programa complet, entreu a: http://viureencatala.ccoo.cat.

Font: Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya

Serrat no descarta la expropiación, aunque confía en que no llegue.

Dolores Serrat, ayer en el pleno de las Cortes.

Insistirá a los obispos para que actúen

La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, no descarta la expropiación de los bienes de las diócesis de Barbastro y Monzón y Huesca que se exhibe en el Museo Diocesano de Lleida, aunque confía en no tener que llegar a esa vía “muy radical”.

EFE

25/10/2013


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
 Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 2 votos

ZARAGOZA.- “En cuanto a la expropiación, no le voy a decir ni que sí ni que no, es una vía muy radical, es una vía muy compleja, y no nos gustaría tener que llegar a ella, pero en estos momentos no descartamos nada de nada”. Así lo ha reconocido Serrat, en su comparecencia en el pleno de las Cortes de Aragón, a petición de CHA, desde donde se ha planteado la posibilidad de expropiar los bienes, al entender que los “obispos son ahora el problema”, indicó el diputado José Luis Soro.

Tras la negativa de los obispos de estas dos diócesis a ceder los derechos de propiedad al Gobierno de Aragón para poder emprender acciones legales, Serrat explicó que los argumentos esgrimidos, en la carta dirigida a la presidenta Luisa Fernanda Rudi, fueron “sorprendentes y decepcionantes”.

Al respecto, indicó que comprende que ambas diócesis rechazarán ceder la propiedad de dichos bienes al Gobierno por parecerles “demasiado”, pero indicó que lo que resulta “incomprensible” es que en esa carta “pasaran de puntillas” por la otra opción planteada, la cesión del derecho a emprender acciones legales.

De esta forma, comentó que insistirán a los obispos para que, o bien emprenden ellos acciones legales o, en su defecto, cedan ese derecho al Gobierno de Aragón, al entender que es “viable y posible”, ya que existe un “precedente”.

Se refirió Serrat a la Orden de San Juan del Monasterio de Sijena, que ha cedido estos derechos al Gobierno de Aragón tras consultarlo con el Vaticano, para recuperar las pinturas de la Sala Capitular, ahora ubicadas en el Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC), en Barcelona. “Si lo pudieron hacer las hermanas de la Orden de San Juan, lo pueden hacer también los obispos de Barbastro Monzón y Huesca”, ha precisado.

De hecho, el Gobierno de Aragón emprenderá acciones legales, después de que el MNAC no haya respondido al requerimiento de devolución de las pinturas presentado hace un mes.

Por otro lado, en relación a los bienes vendidos de 1983 al 1992 del monasterio de Sijena, explicó que se presentó una demanda de nulidad de pleno derecho de compraventa en el juzgado de primera instancia de Huesca, un proceso que ahora se encuentra en “fase de contestación”.

Por ello, dado este “antecedente”, el Gobierno insistirá a que los obispos cedan la propiedad o el derecho a emprender acciones legales, apuntó Serrat, frente a la postura de los obispos que “erróneamente”, dijo, se aferran a la intervención del Gobierno de España.

Serrat aclaró que esta vía ya fue “explorada y denegada”, al tiempo que dijo que ha quedado ya de manifiesto la “incapacidad” del Gobierno de Aragón para emprender acciones legales, sin tener la propiedad, como se reflejó en distintas sentencias.

“Si conseguimos que los obispos reclamen, los bienes vendrán pronto, si no tendremos que enfrascarnos en una seria de pleitos, en los que seguiremos insistiendo, pero se nos dificulta las posibilidades de acción”, afirmó.

LA OPOSICIÓN LAMENTA QUE RUDI NO COMPARECIERA

Por su parte, los grupos de la oposición lamentaron que la presidenta del Gobierno de Aragón, Luisa Fernanda Rudi, no hubiera comparecido, como solicitó CHA, cuando dijo, en su investidura, que se iba a encargar de este asunto “personalmente”.

“Ha demostrado que su palabra no vale nada”, reiteró Soro, quien coincidió con el diputado de IU Adolfo Barrena en preguntar por las acciones llevadas a cabo para recuperar los papeles de Salamanca o los Arcos del Palacio de la Aljafería.

A este respecto, Serrat anunció que se opondrán a la salida de los arcos de la Aljafería y que están buscando otras vías para reclamar los papeles de Salamanca correspondientes a Aragón, a pesar de no ser los titulares de la propiedad.

La diputada del PSOE Cristina Vera calificó de “estrategia mediática” el envío de la carta por parte de la presidenta Rudi a los obispos, al entender que ya conocían previamente la respuesta, mientras que el PP y el PAR han apoyado la gestión del Gobierno.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja